Falten dos minuts per un quart de dotze del migdia i ara just a la fusta parlem d'una exposició que s'inaugura demà.
És una exposició de Pia Wortham que s'inaugura demà a dos quarts de vuit del vespre i que és una exposició de llibres d'artista.
Per parlar-ne tenim amb nosaltres l'artista Pia Wortham. Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Per explicar-nos, primer una mica, què són els llibres d'artista? És una mena d'art potser poc habitual, no?
A veure, per explicar-ho millor puc comparar-lo amb un llibre tradicional.
Un llibre tradicional sobre art és un llibre d'una forma, com coneixem tots, un llibre tradicional sobre un artista, com pot ser de Tapies o de Miró.
A l'altre extrem hi ha un llibre objecte que poses com una escultura, potser ho poses a l'aixec, però no es manipula.
Perquè un llibre té una narrativa, un recorregut, una estructura narrativa i una estructura física.
El llibre d'artista juga més amb la complicitat d'aquestes dues estructures, la narrativa amb la física.
I com està fet a mà, jo jugo més amb com és aquest recorregut en el llibre.
L'enquadernació te dona un recorregut a un altre.
És a dir, el llibre diríem que es pot passar pàgina d'alguna manera, però no hi ha paraules, no hi ha lletres, no?
Hi ha de tot. Hi ha lletres, hi ha imatges.
Els meus llibres tenen una component que és texta o imatge i també el recorregut.
Hi ha llibres d'acordió amb pàgines afegides, hi ha llibres que pots passar pàgina però s'obre com un pòster,
hi ha llibres que fan compartiments que donen un interior i un exterior inesperat.
Doncs segons l'enquadernació te canvia el recorregut.
I a mi el que m'agrada més i un llibre per mi que té èxit és quan el recorregut i el contingut tenen una complicitat que dona més,
que afegeix un extra i que se complementen entre si.
Una persona que compra un llibre d'artista, normalment quin us en fa?
Perquè això és com un objecte que deies que es pot deixar i és bonic a la vista o...?
Hi ha moltes maneres de fer-ho.
La gent que realment veu com un goig tenir un objecte d'aquestes ho guarda i de tant en tant ho obre per gaudir-ne dels imatges
i de relegir el text i, no sé, mareballar-se amb el massatge que hi ha dins.
Altra gent, o sigui, pots posar-ho en una capsa de metacrilat o pots deixar-lo sobre una lleixa, també no es pot exposar,
però els meus llibres se manipulen, o sigui, tenen la part interactiu amb el lector.
És com un quadre que està allà penjat.
I un llibre també implica una certa quantitat de temps, el temps de pesar la pàgina, el temps entre el principi i el final.
Tots llibres tenen aquest valor afegit, o no és valor afegit, aquesta temporalitat.
Sí. Expliquen històries també, aquesta mena de llibres? Expliquen històries?
Tinc una sèrie que és La Naturalesa, que són quatre arbres tropicals que tenen a veure amb la meva infància,
perquè jo vaig néixer a Mèxic i anem a Mèxic molt, i tenen la història en part del meu record de com vaig descobrir aquests arbres
i també allò fascinant que són els arbres per si sols.
Altres estan basats més en filosofia.
Hi ha una sèrie que està basada en la societat de l'espectacle,
de Guy Debord, que és un situacionista francès,
i parla de la història...
Hi ha un capítol que es diu Temps i història,
que parla que l'home prehistòric té un temps cíclic
i l'home actual té un temps cronològic
i aquest canvi entre les dues temporalitats.
Què es parlarà demà a la inauguració?
Hi haurà, suposo, una xerrada, introducció del tema?
Jo pensava fer...
Puc explicar cada llibre en si,
però també m'agradaria explicar com arribo a les idees,
com fa connexions.
Ja m'han fet dues entrevistes en uns blogs
que se meravellen que un arquitecte faci llibres.
I l'he fet amb la meva educació com a enginyer i arquitecte
es tradueixi a fer aquesta modalitat d'art, no?
I explico una mica com arribo als llibres,
com arribo a tenir la idea de començar els llibres.
Com va sorgir aquesta idea?
Va sorgir una mica de la mania de presentar,
com a arquitecte a l'escola,
de voler presentar les coses d'una altra manera.
Vaig començar fent quadernacions
i després t'agafa el gust del paper amb el llapis,
com vols el quadern, no?
I els arquitectes són molt articulades
en el moment d'escollir el quadern i per fer croquis, no?
Però després és una mica la recerca
o el mètode de treballar, de projectar d'un arquitecte.
Primer fas una documentació del tema o de l'espai.
Després fas una certa recerca històrica, cultural.
Després afegeixes l'estructura que has de fer al client que vol,
si vols, sigui una casa, una biblioteca.
O sigui, que té molta riquesa que has d'assumir, digerir,
abans de fer un projecte arquitectònic.
Jo arribo a un llibre una mica d'aquesta manera.
I penso l'estructura i el contingut com si és el primer llibre que s'ha fet.
O sigui, has de repensar-ho tot.
Quan parles del client, per exemple,
quan crees un llibre ja estàs pensant en qui serà el destinatari d'aquest llibre?
No, aquesta és la diferència.
En arquitectura tu has de parlar amb el client, amb el constructor,
amb la ciutat, no?
El llibre té el plaer magnífic que jo soc el client,
soc el constructor, soc l'impressor,
doncs jo ho faig tot.
Això dona més llibertat, no?, en aquest sentit.
Sí.
A mi el que m'agrada és que el llibre tingui un efecte uau, no?
Que dic, jo soc americana,
però que tingui aquest moment que diguis
uau, quina imatge més maca.
Però després, descobrint i mirant el recorregut
o llegint el text, descobreixes capes de sentit
o capes d'idees i de conceptes que van com a sobreposats
que li donen profunditat a l'imatge.
Aquestes idees i conceptes que dius
es plasmen de forma molt abstracta, els llibres?
Alguns, la sèrie més naturalesa, són menys abstractes
i hi ha uns que són més abstractes.
Doncs tinc com un ventall de diferents,
com d'un costat a l'altre.
Ara parlaves també de la reacció, no?,
que busques un uau de la persona que veu els teus llibres.
Quina és la reacció, normalment, de la gent
que no ha vist mai llibres d'artista?
Com aquest.
Hi ha dues reaccions.
La gent que no ho entenen
i que no cal parlar-ne,
i la gent que queden molt interessats
en la profunditat que té el llibre.
O sigui, ja els agrada la imatge i el recorregut
i el llibre com a objecte i com fogejar-lo, no?
I després, quan vas explicant o van llegint el text
o van descobrint coses,
queden realment sorpresos
de tot el que pots posar-li
dins una cosa que està feta en paper i cartró.
Sí.
Et consideres autora de llibres
o d'obres d'art plàstiques?
Això no ho sé.
Una cosa entre mig.
Està a mig camí.
Sí, a mig camí.
A mig camí.
És la cruïlla, no?,
entre l'art i la literatura, potser.
Sí, potser és la complicitat
entre les dues estructures
i la complicitat entre l'artista i l'autor.
Doncs tot això es podrà veure a partir de demà,
a dos quarts de vuit del vespre,
hi haurà la inauguració d'aquesta exposició
que es titula Nature Books
i que hi serà durant...
al mes de desembre, crec.
Sí, al mes de desembre.
A Cal Llibre, bé.
Doncs moltes gràcies, Pia Wortham,
per haver-nos atès al Just a la Fusta de Ràdio d'Esvern
i que vagi molt bé aquesta inauguració de demà.
Gràcies.
Esperem atents.
Gràcies a vosaltres.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Doncs acabem de parlar amb una artista de...
llibres d'artista,
un nou concepte d'art i literatura
que hem conegut aquí al Just a la Fusta
i que demà es podrà veure a partir de dos quarts de vuit del vespre
a Cal Llibre T.
Fem ara una petita pausa musical
i de seguida tornem.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Mil tambors de guerra que es desperten dins el pit
i de sobte te n'adones que tu també tens dret a ser feliç.
Si aturem tots els rellotges i estirem fins l'infinit,
aquest breu moment de pausa entre rutines i neguits,
si oblidem el que s'espera de nosaltres i fem cas al que sentim.
Queda't amb mi aquesta nit, perseguirem l'albada fins a Rússia
i més enllà, creuant el mar, et despertaré a Tòquia amb un petó vora del nas.
Si és un càstig o és un premi, encara està per decidir.
A vegades val la pena arriscar-se a patir.
Tota nit de borratxera, deixa pas a la ressaca pel matí.
I digue'm qui és el jutge dels amors i dels instints.
Potser tots som culpables d'ignorar el que portem dins,
però en algun lloc, en algun moment, haurem de començar a escriure el destí.
Queda't amb mi aquesta nit, perseguirem l'albada fins a Rússia
i més enllà, creuant el mar, et despertaré a Tòquia amb un petó vora del nas.
Queda't amb mi aquesta nit, perseguirem l'albada fins a Rússia
i més enllà, creuant el mar, et despertaré a Tòquia amb un petó vora del nas.
Réssaldanir i n'és grans.
Queda't amb mi aquesta nit, perseguirem l'albada fins a Rússia
i més enllà, creuant el mar, et despertaré a Tòquia amb un petó vora del nas.
Queda't amb mi aquesta nit, perseguirem l'albada fins a Rússia
i més enllà, creuant el mar, et despertaré a Tòquia amb un petó vora del nas.
Just a la fusta.
El magassin del matí.
Vinga, comencem la tertúlia dels dimarts amb el Jaume Campreciós
i amb el Jordi Farràs, el Pep Quintana encara no ha arribat,
però el Jaume i el Jordi sí que els tenim aquí a l'estudio de Ràdio d'Esvern.
Doncs sí, hem començat aquesta tertúlia, avui parlant, com no podia ser d'altra manera,
ja d'aquesta campanya pel 21 de desembre, que ja ha començat amb força.
Ara sí, ja comencem a tenir més a prop els nostres tertulians,
que han anat entrant tímidament a l'estudi de Ràdio d'Esvern.
Ara sí els tenim. Jordi Farràs, bon dia.
Hola, bon dia.
Jaume Campreciós, bon dia.
Bon dia.
I el Pep Quintana, que avui no sabem per on para.
Sí, no ho sabem. És molt estrany que no estigui aquí,
perquè de pres ell sempre fa els records de Sant Jus,
que fa tants anys que està recordant.
Ja pensem que va per la quinta miscel·lània una altra vegada,
i quan arriba l'última ja torna a començar, perquè ja...
Se l'ha acabat les miscel·lànies.
O han canviat els oients.
Esclar.
Es van canviant, sí.
La gent que ha començat a escoltar aquesta temporada, per exemple, no sap res.
No, és que canvia.
Jo crec que és el mateix que els que van votar a la Constitució,
que diuen una cosa, els que la van votar a la seva època,
els que no la van votar ja estem d'acord,
però els que en aquelles èpoques la van votar,
ara la gent que ja no saben ni pràcticament saben de la Constitució,
se n'han entrat pels problemes que hi ha actualment.
Però em sembla que prou que gent sabia que hi havia una Constitució
amb un article d'aquests que hi ha tan potents com fer servir ells,
com han volgut.
Ah, 155, molt bé.
Sí, clar, no n'hi ha cap més.
Ja ho dic jo.
L'únic que els interessa, perquè s'està veient ara actualment,
cada vegada ens anant més en contra,
ara resulta que no podem portar llaços grocs,
les fonts de Barcelona tampoc poden ser de color groc.
Quina creu que serà la propera cosa groga?
No ho sé, però a mi el que em preocupa una mica és
si aquesta emisora és normal o no.
No ho sé, TV3 no és normal.
No, no, no.
A mi em preocupa si aquesta emisora és normal o no és normal.
No, van dir que els treballadors de TV3 no són normals.
Era per no atacar-ho directament, senyor presentador,
directe del programa.
No ho sé, ahir va veure l'entrevista que li van fer a
Xavi García Albiol a TV3?
Sí, bueno, és un troço, sí.
Hi ha coses que van contar la vida assolimental.
Que li van preguntar, li van preguntar directament
per què creia que els treballadors de TV3 no eren normals.
Bueno, jo crec que són coses...
Es van fer enrere una mica.
Jo crec que sí, perquè, bueno, es va fer enrere i no es va fer enrere.
A part que es va contradir diverses vegades.
Però jo sé, és una persona que jo crec que són els seus d'anar,
són els que tenen la potestat i els amos i senyors
i els que tenen la força i són els que tenen que dir el que ells volen
i sobre el que ells diuen no pot ser ningú.
Ara mateix estan acusant la Marta Rovira
perquè hi han trobat proves que diuen que ella va participar en l'oblutura
i el senyor Albiol aquest està dient que li sembla molt bé
que l'acusin.
Jo crec que la situació...
Avui hem entrat directament la política.
Ja que la situació és molt complicada, vull dir,
a veure, ells en una minoria de vots que van baixant el PP està actuant.
Però hem de recordar que n'hi ha dos més que li donen suport
i que el primer dia aplaudien a les orelles.
N'hi ha un que aplaudi sempre, sempre d'ho agafant
i encara seria molt més dur.
Vull dir, que és els senyors de Ciutadans.
L'Albert Ribera.
L'Albert Ribera, no?
L'Albert Ribera, no?
L'Albert Ribera, no?
L'Albert Ribera, no?
L'Albert Ribera, no?
L'Albert Ribera, no?
L'Albert Ribera, i companyia.
A veure, tu, va, després dius L'Albert Ribera,
i el que sigui, però és que Rebení no és un partit.
I quan hi ha un partit, vol dir que la gent que hi ha Rebení no és un suport.
Sí.
No, i a més a més té molts vots, eh?
I després el Jordi em feia referència al tema del Llaç,
de la Puta Llaços.
i això ha sigut el senyor Ciutadans.
No, no, el senyor Iceta.
Ha sigut el PSC.
Ciutadans, per cert.
No, Ciutadans han sigut les fonts i la pancarta de l'Ajuntament.
No, vull dir que Ciutadans, i el Jaume Campos ho sap bé,
perquè va estar signant l'acord del repartiment d'espais electorals per la campanya a Sant Just,
i a Barcelona, a les últimes eleccions autonòmiques, va ser la segona força.
A la província.
Sí, a la província de Barcelona, per tant.
Va ser la segona.
És el que dèiem, eh?
Que per molt que diguem el senyor Rivera o l'Agrimades...
Tenen, i a més a més, a veure, les enquestes són el que diuen,
però hi venen aquesta línia.
Però jo te lo diu mateix, que no és el senyor Ciutadans,
és els altres gent que li donen suport.
I en aquest cas mateix, a mi em va suspendre...
A veure, com deia el Jordi, el del Llaç, tothom pensava que eren...
No, no, no, el primer que ha presentat l'instància és el PSC.
Sí, sí.
El senyor Iceta d'això no va parlar.
No, però...
I al vespre va estar parlant allò del mes 3-24,
el dissabte va estar parlant amb preguntes freqüents,
que la van fer ballar, i va ballar,
i va dir que és la primera...
O sigui, va ballar davant de la televisió una altra vegada,
però de tot el que va parlar no va parlar de res,
que li van presentar, jo me'n recordo que el dissabte
li van presentar a la web aquesta que han sortit
per fer les denúncies contra l'odi,
i bé, ho posa ben clarament,
denúncies contra l'odi executades per la policia a Catalunya,
o sigui, que la policia pot fer les denúncies aquestes,
i amb ell l'únic que diu que no li va semblar bé
perquè posava Catalunya,
perquè dona una cosa molt concreta.
però si hi ha una web,
que perquè tota la gent que,
sobretot els policies que es vegin així amenaçats,
puguin fer la seva denúncia,
o sigui que avui en dia tothom no podem anar pel carrer,
perquè a la mínima ja tenim aquells nens bascos,
que segons ells ja fa un any que estan a la presó,
també per uns guàrdies civils,
jo crec que ja tornem a estar pitjor que la dictadura,
que no podem anar pel carrer,
depèn de dient quines coses.
O sigui que també ha d'estar a l'emissor,
també ha d'estar a l'emissor,
perquè no podem dir res,
perquè senyor també es posaran...
Porteu alguna cosa groga avui?
Roba interior, mitjons...
No, perquè això ens ho trobaran tot.
El discurs de Xavier Garcia Albiol,
a mi em recorda una mica,
no sé si potser està seguint aquesta estratègia,
o és així per naturalesa,
però em comença a recordar una mica
el discurs d'un president
d'un país que està a l'altra banda de l'Atlàntic.
No, a veure...
És a dir, un discurs incendiari.
No, jo crec que és a ser,
a veure,
tots els partits tenen
gent que fa de posició molt dolent.
Jo crec que li toca,
però que ell ho fa per convicció.
Algú ho pot fer perquè li toca
el repartiment de papers.
Ell ho fa perquè és així.
És que aquesta pessoa veia el mal,
i a partir d'aquí es creuen que...
I aquí ve la discussió,
com jo deia,
qui és el subjecte polític?
I això ho discutíem l'altre dia aquí
amb els senyors de Danos i...
I a partir d'aquí no ens posarem mai d'acord.
Llavors, està i està en un tema complicat,
perquè ara ve una campanya electoral,
no sé si podem parlar d'aquests temes o no,
podem parlar d'aquests temes en una tertúlia,
però bueno, continuarem.
Ve una campanya que es parlàvem moltes coses,
però que realment,
tu veus que moltes són impossibles.
Vull dir,
si a nosaltres ens diuen,
bueno, a nosaltres,
en aquell moment jo parlo com a independentista,
ens diuen que som,
que somiem,
que és impossible,
i altres,
que diuen que la seva missió és federalisme
o tot això,
i amb la situació actual
és impossible la llengua.
Quan deia aquest dematí un tertúlia
a una altra emissora,
el emissora germana,
des d'aquells 40 anys
que ara portem de la Constitució,
sempre,
sempre,
no hi ha hagut mai
cap majoria absoluta
que puguis canviar
qualsevol cosa de la Constitució
que no siguis per acord.
I n'hi ha uns que ho tenen molt gran,
molt clar,
que tenen aquella màxima
que hi havia on hi havia l'àguila,
una gran i libre.
I això ho mantindrà.
I a partir d'aquí,
serà molt difícil
poder...
Els que creuen
que es pot fer federalisme
són més,
per mi,
més somiaturites
que els independentistes,
molt més.
Sí, no,
jo crec que nosaltres,
en principi,
a Catalunya ja sabem
el temps que tenim,
ens han tirat de terra moltes vegades,
han tingut gent que s'ha aixecat,
ens continuem aixecant,
el que ens han fet ara,
pràcticament,
és el que es va fer després de la guerra,
van afusallar el president,
ha hagut una guerra,
hem estat ara en 40 anys
de semidemocràcia,
segons ells,
és una democràcia molt concreta
que Espanya ja té molta democràcia,
però l'altre dia també estava,
vaig estar, bueno,
llegint,
no perquè no tenia l'alemany,
però sí que va sortir
una,
una,
amb una televisió alemanya
que,
que estava parlant de la corrupció del PP,
que això es afectava molt,
i això estava,
era una,
un diari alemany
que sortia,
si surten aquestes coses a nivell de...