Ain't no sunshine when she's gone, it's not warm when she's away, ain't no sunshine when she's gone, and she's all...
Vingau, tens minuts abans de les 12 del migdia, ens en queden pocs, però els aprofitarem, molt ben aprofitats,
perquè tenim amb nosaltres el David Buenacassa i la Cristina Sánchez de Trail Barcelona,
a més, venen superesponsoritzats, bon dia.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, és molt fàcil reconèixer ja la gent que participa amb vosaltres a l'escola,
a la família Trail Barcelona, perquè van sempre amb les samarretes.
Sí, sí, sí.
Tot i que vam veure un grup de 4 o 5 persones i, mira, són ells.
Pobre d'ells, eh, pobra d'ells.
Els agrada molt, eh, està molt bé la samarreta, eh, no és perquè queda malament que ho digui jo, però...
No, no, però és maca, a més és blanqueta.
Sí, sí, els agrada molt, molt fresqueta, o sigui que amb aquesta calor...
Mai s'embruta, és perfecte.
Mai s'embruta, perquè és blanc, no?
Com esteu, nois? Com està l'escola?
Doncs molt bé, molt enfeinats, ara ja ha ficat en el tema els casals.
Sí, oi? Primer any que ho proveu.
Sí, sí, sí.
I la veritat és que, de moment, molt bona acollida i molt contents.
He de tirar una mica enrere en el temps, perquè no vam parlar de la mitja esvern,
sé que ja fa tres setmanetes, no més o menys, però volia preguntar com us havia anat.
Doncs la veritat és que...
I els participants de Trail.
Bé, hem de dir que molt bé, estem molt contents, la gent molt bona acollida i la gent, és veritat que ens va felicitar molt,
sobretot respecte al tema de la cursa infantil, que va ser tot un èxit.
i, bé, estem molt contents amb el resultat i és veritat que, bé, és un primer tast i que ens servirà per anar corregint, no?,
i millorar coses, però tenim clar que almenys el tema hem de continuar tirant endavant el tema de la cursa infantil,
perquè va ser l'èxit de la cursa.
Sí?
Sí, sí.
Us volia preguntar, dels que hi van participar de l'escola de Trail, com ho van viure, com els hi va anar?
Te refereixes a nens o grans?
No, grans, ara adults, ara adults.
A part del Jornet, que no sé quina marca va fer, però passa per aquí també fa un parell de setmanes.
El Jornet, mira, saps allò que estàs ja recollint, que penses en dinar i tal, i el veus aparèixer per allà, saps?
Osti, tu, encara està corrent aquest.
O sigui, va trigar, bastant.
Sí, sí, va trigar bastant.
Sí, però...
La va acabar, la va acabar.
No, no, però molt bé, molt bé, perquè al final anava al segon bucle i vam estar parlant amb ell,
hòstia, és que no sé què, és que no sé quants, però mai dubta, van acabar, no?,
i van dir, va, Joan, vinga, tira cap amunt, ja baixaràs després i m'ho expliques després.
I el tio va pujar i el vam veure baixar i bé, va, és que és una altra filosofia, no?,
va a un altre ritme, ell va fent d'una altra manera.
I això que deia que tot estava en el coco, que ell tenia com molta habilitat de gestionar mentalment el cansanci o el temps.
Sí, llavors és això, no?, no té, sí que té la pressió una mica del crono, però no com d'altres, no?,
que, ostres, veuen que van els últims i tal, i s'enfoncen, no?
Jo he tingut la possibilitat moltes vegades d'anar a l'últim, no?, sempre ho he dit, eh?,
com he estat moltes vegades gràs, gràs, tio, no?, gros o no sé com dir.
Sí.
Doncs, ostres, és una bona, una molt bona experiència anar a l'últim, no?, també.
Sí.
I patir molt, sí, clar, clar, perquè aprens moltes coses que d'altra manera no ho pots fer, llavors s'aprèn molt.
Sí, sí.
Bueno, t'ho aprens d'una altra manera, també, no?, sense la pressió aquesta del rellotge i això,
i, bueno, la gaudeixes més, jo crec, no?
Clar, si l'objectiu no és fer marques i no pots fer una mica la frustració, no?
Bueno, això que deies, per exemple, del Joan, jo recordo que quan va acabar va dir,
ostres, bueno, el Joan i la resta d'adults em va sorprendre perquè, realment,
quan la van acabar tots van dir que havia sigut molt dura.
Sí, és veritat.
I això que havien fet al recorregut, prèviament.
Sí, sí, però, no sé, ells no estaven acostumats a fer-la amb aquesta franja horària,
estan acostumats a córrer amb nosaltres a tard de vespre,
que acostuma a ser més fresquet,
i era una cosa que els espantava molt,
a córrer amb sol i, bueno, estàvem mirant el temps,
i no els preocupava que plogués, els preocupava que fes calor, que fes sol,
i, bueno...
Que va apretar una mica aquell dia.
Sí, que va fer calor, va fer calor.
Jo crec que molta humitat, d'altres anys, jo me'n recordo,
d'estar allà a la sortida i posar-me un garcei o alguna cosa,
i l'altre dia res, mania curta i cap problema.
I tirar.
O sigui que jo crec que feia calor i, a més, una mica humitat.
I això que començava d'hora, però, bueno, tot i això, clar, el temps que et duri...
Sí, però són moltes, clar, és molta estona i sí, va acabar fent calor,
perquè nosaltres estàvem allà animant i amb el tema de l'organització,
i realment jo vaig passar molta calor, imagina't ells corrents.
Clar, clar.
Havíem parlat amb l'Aranxa Limón, que també forma part de Trevi Barcelona,
que ens havia comentat que a última hora no havia corregut perquè no s'acaba de trobar massa bé,
tenia una grip i no es veia com del tot.
Sí, va caure malalta i no estava al 100% i ho va decidir en l'últim moment, eh?
Sí, sí, sí.
Sí, va sonar llàstima, però...
Sí, de fet, ens va trucar per donar-li permís de quedar-se a casa.
Ah, sí?
Fidió permiso.
Fidió permiso para no ir.
Para no ir.
Permiso concedido.
Però va venir al final, eh?
Sí, va venir animar.
Al final, sí, sí, va venir, ens vam fer la foto final i molt bé.
I molts dels alumnes, bueno, ja t'he dit que la van trobar difícil,
dura, però, bueno, els va donar molta força que nosaltres estàvem allà i animant-los
i, bueno, el Joan, per exemple, recordo que va comentar això, eh?
És feina d'aquí, no?
L'he acabat per vosaltres, eh?
Sí.
Perquè m'heu animat moltíssim i això va donar molta força.
Que si no m'hagués quedat sentat a la penya del moro, no?
Ja m'he venissat a buscar.
No serà per ganes.
Directament.
Clar, perquè no sé si hi ha curses d'aquest tipus o no sé si més endavant es pot fer alguna
que sigui de tarda, per exemple, o en un altre horari.
Sí que normalment les curses són primera hora, però...
En nocturnes, per exemple, n'hi ha bastants.
Sí.
O cap vespre, no, d'estiu, que la temperatura és una altra.
Sí, sí.
Sí, és veritat, sí.
Sí, la veritat és que una de les coses que jo crec que comentarem per l'any que ve
serà de fer-la, jo crec, mitja hora abans o així.
Perquè aquest any va començar a les 8 o les 9.
Comença a les 9, però a la llarga comença a les 9 i mitja.
Sí, clar.
A les 12 pots estar encara corrents.
Tranquilament.
Tranquilament, sí, sí.
pots estar de corrents.
Potser la distància curta encara no t'agafa la calor forta, però la llarga, que tens
una trajectòria més ampla, realment potser ens hauríem de plantejar de començar-la abans.
De fer-ho bastant abans, clar.
Feta una, ara teniu apuntat allò de mejorar, canviar.
Sí, sí, tenim una llista bastant llarga, eh?
Sí, estem molt contents, però sempre hi ha moltes coses a millorar i això està bé.
Ara estem negociant el sopar amb el Carboner i el Camila i tots aquests per fer valoració.
Sí?
Sí, al final, saps què passa?
Que nosaltres vam estar dintre, o sigui, vam posar a organitzar-nos, a organitzar la cursa dels petits,
però dintre sempre de l'organització de les CEAS.
O sigui, sí que és veritat que anem com a Atril Barcelona, però nosaltres hem sigut organitzadors de la mitja a títol, diguéssim, full.
O sigui, no com a mitges i tal, no?
Sí, no ens vam limitar només al tema de la cursa infantil, no?
Que potser era la part més...
Perquè s'estima a l'ou, directament, no?
O sigui, bueno, va ser una mica la nostra proposta, però nosaltres vam fer de tot de la cursa d'adults.
I no a la cursa, sinó tot l'any, no?
O sigui, portar la web, inscripció, no sé què...
Voleu fer més, eh?
Voleu fer més, dic.
Voleu ajudar més?
No, la veritat és que...
Estem molt contents, eh, al final.
Anàvem parlant que, ostres, que era una cursa del poble que volíem formar-hi part, no?
I, bueno, ho vam proposar, ells em van dir que sigui endavant, i, ostres, hem fet un, jo crec que, un molt bon equip, no?
Amb la gent que ja hi havia, i jo crec que cadascú al seu lloc ha sigut un molt bon equip, jo crec, eh?
Sí, sí.
Van ser gairebé 500, crec que tenia apuntat per aquí, 500 participants, més o menys, número 1, número 1, no?
Sí, sí, sí.
Perquè són 400 adults i 120 nens.
I perquè es van tancar les inscripcions, eh?
Es van tancar 3 o 4 setmanes abans, sí.
Perquè el Marc Arboní també ens explicava que normalment hi ha un percentatge de gent que s'apunta i pel motiu que sigui no pot anar, o això es posa malalt, o el que sigui, no?
Sí, sí, sí.
I sempre hi ha un percentatge de gent que deixa fora altres que sí, que potser haguessin pogut fer-la, que es podien haver apuntat.
Sí.
Però vaja, és una bona xifra.
Sí, és veritat, comentàvem que potser hem vist menys públic que d'altres anys, a la sortida, a l'arribada.
Sí? Menys públic que animant, no?
Sí.
D'animació, diguéssim.
Però a la cursa dels nens va ser brutal, va ser brutal, hi havia molts pares, lògicament, imagina, no?
120 nens, doncs...
Sí, la gent es va bucar moltíssim.
A dos o tres per nen, no?
Sí.
Com a mínim, germans, pares...
Van viure molt, i els nens també, eh?
Vull dir, nosaltres, jo puc parlar a nivell d'alumnes de l'escola, no?, que som els que coneixem i amb els que hem parlat potser més amb les famílies, no?
I, bueno, el mateix dia o la setmana següent a classe ens van felicitar, no?, i donant-nos les gràcies per haver fet això,
perquè el seu fill o filla no havia fet mai això, que en un principi estava preocupat, era com tot nou, li tenia por, però que ho va afrontar molt bé i va anar content.
I jo veia, jo, per exemple, que estava... el David estava durant el recorregut, però jo estava tant a la sortida com l'arribada i els entregava les medalles, i jo veia com sortien...
Els nens eren tots guanyadors, no?, nens i nenes.
Sí, eren tots guanyàvem, i llavors no hi havia aquesta pressió, i els veies que sortien, estaven a la línia de sortida i estaven contents, amb un somriure, i arribaven i entraven contents.
Sí.
I deies tu, amb la volta que s'han fotut, la calor que fa ara, i no sé què.
Fan uns sprints, no?, que sembla que els hi vagi la vida, ja corre 400 metres.
I tots entraven molt contents, i això, per mi, no té preu.
De fet, tenim algun alumne que va córrer la mitja, a 21 quilòmetres, i després ens va ajudar, va ajudar la Cristina a posar les medalles als nens, quan arribaven,
que ens va escriure després, i el millor de la cursa, donar les medalles, ha sigut brutal.
Sí, i van quedar forces, eh?, després de fer la mitja.
Sí, molt emocionant, perquè veure, bueno, no sé, els nens són molt agraïts, no?, i veure la cara, aquella de felicitat, de veure com es miraven la medalla, no?,
i un pare ens deia, és que el meu fill s'ha passat tota la setmana amb la medalla, penjada, i era com, li feia petons, i dius, ostres, o sigui...
Se m'estan ponint els pèls com escarpis.
Sí, a mi també, eh?, jo estic igual, estic igual aquí a l'altre lloc.
I escolteu, ara no en parlarem amb profunditat, perquè sé que teniu una entrevista al programa de tardes, a la Rambla, per parlar del casal, però és el primer any que ho organitzeu.
Sí, sí, sí.
I què tal, això?
Doncs la veritat és que, de moment, mira, ara veníem, i...
Parlem amb els llibres.
Sí, sí, amb el telèfon, i no parava de sonar el telèfon, i tothom preguntant per això del casal, i la veritat és que l'acollida ha sigut molt bona, i estem contents, i, bueno...
Al final, una activitat a l'aire lliure, no?, diferent.
Amb esport, eh?, sempre he vingut la taula a l'esport.
Sí, sí, amb esport.
Sí, la gent una mica preocupada si correran molt els nens o no.
No querran ir a...
Encara que ho volguem, no correran gaire, o sigui...
Sí, és que al meu fill no li agrada la muntanya, però jo vull que ho faci...
No et preocupis, que d'aquests alumnes en tenim molts, que van venir i que no els agradava la muntanya,
i en dos, tres sessions, és com arriben del col·le i diuen a la seva mare, me'n vaig a Trail Barcelona, i vèren corrents des de casa, i dius com han canviat, no?, doncs com han evolucionat, i això és maco.
I tant.
I tant.
Veure-ho, no?, de...
Bé, jo crec que els hi donem una mica la volta, no?, d'això d'anar a la muntanya, passant de veure com un patiment, com que estic cansat, i a veure més com una diversió, no?, i realment jo crec que ells no se n'adonen que estan corrents, que estan fent esport i en fan.
I ho estan fent, i tant, i això els hi quedarà com per després dir, mira, ara tinc més ganes de seguir fent, ja hi ha futurs ràners.
La setmana passada, per exemple, vam fer, com que ja va començar a fer molta calor, vam dir, va, el proper dia fem jocs d'aigua, i ben, ben, supercontents.
Sí, ara ho vam veure per Instagram, també.
I els veus, clar, veus els vídeos, i per ells és, vam estar amb les pistoles d'aigua, però és que els veus els vídeos i estan corrent més que mai.
Sí, no? Sí. Escolteu, hem de marxar, que ens aproximem a les dotze, de fet ho veus ja, ara mateix.
Gràcies per venir per aquí, us escoltarem també per saber què més presenteu als casals d'estiu.
Perfecte. Gràcies, David i Cristina, fins la propera.
Gràcies a vosaltres.
Molt bé, que vagi molt bé. Adéu, bon dia.