i encarem aquest últim espai
de la segona hora 11 i 47 minuts
que marcarà el rellotge
parlant amb Judit Subiracs
ella és historiadora de l'art
i també directora de l'espai Subiracs
i la tenim precisament amb nosaltres
per parlar de la pròxima
trobada, de la pròxima xerrada
que tindrà lloc avui a les 7 del vespre
a l'espai Marcart
en el marc d'aquest mons, el món reflex
la saludem, la tenim al telèfon
bon dia Judit
bon dia, gràcies per copidar-me
a tu Judit, per passar per aquí també
per poder dedicar-nos uns minuts
i parlar una mica d'aquest matèria i forma
que és el nom que du una mica
aquesta xerrada, com dèiem, avui a les 7 del vespre
a l'espai Marcart
una xerrada que aniré una mica, entenc
ara ens ho explicaràs una mica, també al voltant
d'aquest món escultòric de Josep Maria Subiracs
Sí, efectivament
bé, jo d'entrada voldria començar agraint
als comissaris d'aquesta exposició del món reflex
que Laura Beringo i Quim Déu
que van fer una aposta molt valenta i decidida
en incloure dues obres de Subiracs
en aquesta exposició
que de fet el subtítol de l'exposició
pot ser
sis artistes i un prejudici
Sí, sí
L'exposició, doncs, hi ha obra
de sis artistes actuals
diguem, artistes que estan
que encara estan en actiu
i dues obres
de Josep Maria Subiracs
que és un artista ja, diguem, del segle passat
i, per tant, aquí
això és el que hem plantejat com el prejudici
i jo avui vinc a parlar, doncs, de
Josep Maria Subiracs
jo, com has dit molt bé
soc historiadora de l'art
vull dir que el fet que sigui la filla de l'artista
és secundari
perquè, si jo fos, per exemple, farmacèutica
o economista
no vindria a parlar de Subiracs
i, com a història de l'art, doncs, crec que s'ha de contextualitzar
i no és el mateix analitzar l'obra d'artistes
que estan actius
a l'any 2022
que d'un artista, doncs, que
va saber obrir-se camí en un context artístic i social molt difícil
estem parlant de postguerra
en un moment en què no era fàcil accedir a les arts d'avantguarda internacionals
i que es van alçar com a punta de llança de l'escultura contemporània
jo faré una mica un recorregut
per la trajectòria
per, sobretot, incidir
en aquest
ja que és el tema que van
voler plantejar els comissaris
del prejudici
perquè Subiracs
que, de fet, és un artista que
efectivament és més conegut com a escultor
perquè d'escultors n'hi ha menys
però ell entenia la creació
d'una manera molt polièdrica
i vol dir que va ser un artista polifacètic
que, a més a més, d'escultura
va fer molt dibuix, pintura, gravat, litografia
cartells, escenografies, joies, tapissos
per tant, és un artista
que, a més, té una altra característica
doncs, és una trajectòria molt prolífica
a dia d'avui hem catalogat 10.000 obres de Subiracs
10.000, eh?
10.000, sí, encara no hem acabat el catàleg
de l'obra completa
per tant, un artista, esclar, amb tanta obra
i amb més de 60 anys
de trajectòria
clar, té obres més bones
i altres no tan interessants
una altra característica
és que Subiracs
és un artista que ha deixat
empremta a l'espai públic
amb molta obra de tipus monumental
que normalment, no normalment
l'obra que està en espais públics
sempre és obra d'encàrrec
però també és un artista
que va fer molta obra
de petit i mitjà format
més escala humana
més destinada al col·leccionisme
i és una obra més d'experimentació
i que potser no es coneix tant
per tant, farem un recorregut
i veurem que ell va passant
diferents etapes
clar, amb una trajectòria tan llarga
l'artista va configurant un llenguatge
un estil
i s'ha de contextualitzar
i el que va passar amb Subiracs
és que quan ja tenia 60 anys
que és l'edat que en aquest país
si més no la gent ja està calculant
quan es jubila
encara que els artistes no es jubilen
però perquè entenguem
que ell ja tenia una trajectòria
molt consolidada
amb obra per tot el món
i és en aquesta edat
quan ell va rebre un encàrrec inesperat
de proporcions extraordinàries
que consistia en fer els grups escultòrics
de la façana de la passió
de la Sagrada Família
clar, aquesta obra
tan polèmica i tan mediàtica
el que ha fet és eclipsar
la resta de la trajectòria de l'artista
de manera que avui dia
molta gent només identifica
el nom de Subiracs
amb la Sagrada Família
sí, creus que encara queda lligat
i està clar
encara passa molt això
i aleshores es tracta una mica de
de redescobrir
no tan reivindicar
sinó redescobrir
la trajectòria d'un artista
que va representar
la introducció de la segona onada d'avantguarda
en l'escultura catalana de postguerra
i que va protagonitzar
des dels anys 50
una aventura extraordinària
en la renovació artística
de la segona meitat del segle XX
i per tant
doncs s'ha d'intentar redescobrir
ens agradi o no
el que va fer
la Sagrada Família
que evidentment
lògicament no ha d'agradar tothom
però per una mena de prejudici
que fins i tot va incloure
un intent de desqualificació
muntat pels defensors
de l'ortodòpia vanguardista
Sobirats ha estat menys tingut
durant molt temps
tant per part de cercles culturals hegemònics
com fins i tot
pels mitjans de comunicació
per tant
doncs una mica es tracta
insisteixo
de redescobrir-lo
en totes les seves etapes
i sobretot contextualitzant
la seva trajectòria
ell va néixer amb una família
molt humil
del bar industrial
del poble nou
per tant
quan
és aquesta generació
que
molt marcada
per una guerra
per una postguerra
sinistra
i per una dictadura
que va durar
doncs
quatre dècades
aquesta generació
no només Sobirats
jo sempre reivindico
tota la generació
va fer grans aportacions
a la història de l'art
perquè són els que van trencar
amb l'academicisme
i van
i van introduir
doncs aquesta
segona
avantguarda
que
doncs va ser
molt agosarat
Sobirats
va ser
l'escultor
que va col·locar
les primeres
escultures abstractes
a l'espai públic
per tant
amb creacions
trencadores
radicalment diferents
de l'estatuària
més convencional
va saber integrar
sense demagogies
l'escultura contemporània
a l'espai públic
clar, no és el mateix
col·locar
una obra
abstracta
l'any 2022
que el 1957
clar
bé
tot això
és una mica
el que desenvoluparem
en aquesta xerrada
més que res
per
per redescobrir-lo
i serà
Judit
per anar acabant
ens queden uns quatre minutets
serà
diguéssim
interactiva
amb les persones
que hi assisteixin
serà més xerrada
tipus de presentació
o es creurà diàleg
vols que es cregui diàleg
jo espero que hi hagi diàleg
sí
jo faré
diguem
l'exposició
d'aquesta trajectòria
passaré moltes imatges
perquè
quan es parla d'obres d'art
si no les veus
es queda
és avorridíssim
i per tant
jo porto imatges
d'obres
doncs
emblemàtiques
que potser no són
prou conegudes
perquè ja dic
Subirax és més conegut
per aquesta obra
pública
eh
i per tant
a mi sí que m'agradaria
doncs que
tothom que hi assistís
pogués
dialogar
i inclús
ja dic
jo
com deia
jo no sóc crítica d'art
sóc historiadora
de l'art
però
per tant
l'historiador de l'art
fa una visió
objectiva
i direu
home
però si ets la filla
lògicament
el defensaràs
no necessàriament
hi ha moltes etapes
doncs que
no trobo tan interessants
com altres
hi ha obres
que no les trobo
tan encertades
com altres
jo
em distancio
i
puc aportar
sí que tinc el privilegi
de tenir molta informació
de primera mà
això sí
però no
no jutjo
sinó que
transmeto
també el seu pensament
perquè Subirax
per exemple
tenia
molt clar
que l'obra d'art
doncs
la seva obra
no és un element
simplement decoratiu
sempre hi ha un rerefons
escultural
ple de referències
simbòliques
i de recursos
plàstics
i conceptuals
ell a més
deia que
l'obra d'art
ha de tenir
tres conceptes
implica tres conceptes
que és la idea
la matèria
i la forma
la idea
que l'artista
té al cap
que a través
d'una matèria
la que es cull
que pot ser
fusta
pedra
ferro
bronza
li dona
una forma
que és
l'obra d'art
el que va passar
també
és que
ell que va ser
dels primers
que van
creure
en l'abstracció
perquè deia
que en el segle XX
el segle de la fotografia
i del cinema
el més lògic
és que les obres
que les arts plàstiques
el llenguatge
fos abstracte
si ja hi havia
el cinema
i la fotografia
però
va haver un moment
que es va adonar
que aquest llenguatge
abstracte
el distanciava
de molta part
del públic
perquè la gent
no l'entenia prou
a vegades
el llenguatge
abstracte
veia que era
una mica elitista
la típica pregunta
d'això
què representa
l'amoïnava molt
i llavors
va començar
a introduir
elements figuratius
per més reconeixibles
però jo crec
que va seguir
fent abstracció
perquè l'art
sempre és abstracció
en fi
tot això
és el que
intentaré
desenvolupar
aquesta tarda
i espero
que
sigui
prou
interessant
i tant
que sí
que ho serà
Judit
Subirax
moltes gràcies
per fer-nos
aquesta sinopsi
del que trobaran
avui al Mercart
i també per participar
en aquest cicle
d'exposicions
d'art modern
d'art contemporani
de mons
aquí a Sant Just
moltes gràcies
i ens veiem
aquest vespre
sí
moltes gràcies
a vosaltres
que vagi molt bé
bon dia
adeu
adeu
gràcies
adeu
adeu