Doncs ara sí, eh? Després d'aquest moment de música i silenci, he vist que anava venint per telèfon.
Clar, exacte, no tot és tan fàcil a dintre, a darrere de la taula de so.
Però bé, sí que podem saludar ara la Montse Prat. Molt bon dia, Montse.
Molt bon dia i moltes gràcies per esperar-me, em sap greu.
No pateixis.
Bon dia, Montse.
Bon dia.
Hola, tenia una trucada i l'he gust atendre.
No pateixis. Aquí, exacte, ara tenim temps per parlar-ne perquè la Montse Prat, ho hem comentat ara fa una estona, no?, a Sant Justenca i molt coneguda també per diferents qüestions aquí a Sant Just, presentes demà el teu llibre, Els secrets de les paraules, aquest llibre de poesia, la teneu, acompanyada d'un tas de vins, també a les 8 del vespre.
Abans, a més, l'Àstrid ja ens ha dit que, per petició teva, a més a més, no desvetllarem quin vista estarà.
No, no, no m'ha dit ni a mi, eh? Ho tens en silenci.
Però que li havies donat un parell d'indicacions, eh?
Hi ha dues indicacions.
Molt poc, molt poc, m'ha dit.
Però és la gràcia, aquesta és la gràcia.
Clar.
Sí.
Tot s'ha de presentar aquests, Els secrets de les paraules, que és un llibre de poesia que publiques ara, però que en realitat són poemes que vas escriure fa bastant més temps, no?
Sí, sí, uns quants anys.
Per què els has decidit treure la llum ara?
Doncs, mira, jo sempre dic que hi ha circumstàncies a la vida que et marquen i et fan una mica, doncs, canviar de prioritats o veure en perspectiva allò que has viscut fins ara.
I diguem que aquests dos últims anys hi ha hagut, doncs, un parell o tres de fets que a nivell personal m'han marcat molt i vaig dir, doncs, deu ser el moment.
Sí, sí, sí, vaig de seguida, vaig trucar a Enric, a Enric i la Dot, d'Havien Edicions, m'hi vaig posar en contacte, es van mirar el text i va ser un pim-pam així molt ràpid, dit i fet.
I com que jo, doncs, diguem que ja tenia tot el contingut, doncs, el tenia molt actualitzat i el tenia ja agrupat, doncs, vam poder-ho fer de forma ràpida.
I trobar-te amb aquestes poesies teves, doncs, escrites entre els 17 i els 25 anys, com dius, tants anys més tard, perquè hi ha gent que a vegades diu, ostres, que vaig llegir això que havia fet fa 15 anys i només ho volia estripar.
En el teu cas, com ha estat aquesta retrobada amb aquesta altra part teva, no?
Doncs, he de ser que ha sigut un retrobament per una part agradable i bastant sorprenent, no?
Perquè jo, per exemple, soc molt despistada, jo m'aixeco a les 3 de la nit, escric una cosa que tinc al cap, la poso allà en un paper i potser no la torno a mirar fins al cap d'anys, no?
Llavors, doncs, en aquest sentit ha sigut agradable pel fet de poder anar repassant aquests capítols de la teva vida, que et deia, a través d'allò que has escrit, no?
A mi escriure des de petita sempre m'ha ajudat molt, ha sigut una eina que he tingut molt a l'abast per anar, doncs, emplasmant en un paper allò que em passava, les emocions que sentia, no?
Les coses que anava experimentant i llavors, doncs, clar, anar-ho llegint ha sigut com un mini resum, no?, d'allò que jo soc, no?
També t'ho he de dir que el llibre està centrat en el que és l'amor o l'estima, que jo diria, no?
En tot el que és el sentiment d'estimar, de passió i d'aquesta cosa que diem amor, no?
I llavors, doncs, ha sigut recordar en aquesta vessant, més que res.
I de fet tu els divideixes també, els poemes els divideixes en quatre parts, no?, que estan relacionades amb tot això, però que són aquest buscar-te, trobar-te, estimar-te i pensar-te, no?
Sí. Sí, això resumeix una mica per mi el curs del sentiment que és, doncs, trobar l'amor en algú, no?
I des d'adolescent, no?, aquesta primera etapa que l'estàs cercant, que tens ganes d'estimar, no?, però no acabes de saber per on tirar, no?, o quan vindrà.
I després hi ha aquest moment que ho trobes, no?, ho trobes i pot ser no compartit i ho trobes i pot ser compartit, no?, en el mateix grau, aquest primer amor, aquesta intensitat que vius, doncs, amb les primeres relacions, no?,
obrir-te al món sexual, al món d'estima, al món quotidià de la parella, no?
I després hi ha aquest estimar-te, que engloba tot aquest ventall d'això, de la quotidianitat que deia ara, no?, d'aquest espai en comú amb l'altra persona,
que no només és allò el passional o l'amor instantani, sinó que és aquest ventall de sentiments quan hi convius i quan, no?,
doncs, estimes des de les diferents perspectives i hi ha aquest com pensar-te, no?,
que és com una manera de com puc explicar jo això, què sentit, o com puc descriure, descriure-m'ho internament o explicar-ho als altres, no?,
i fins i tot, doncs, hi ha algunes poesies que parlen d'aquests moments de quan les vides de dues persones se separen, per exemple,
o es van separant o no tenen ja aquell lligam en comú i com poder-ho treballar, això, no?
I bé, bueno, em va semblar que era una bona manera de resumir com aquests quatre estadis i realment les poesies m'anaven portant cap aquí.
O sigui, el fet d'anar-les trobant, vas poder fer aquesta estructura una mica?
Sí, des de l'editorial també em van ajudar molt, jo de seguida vaig plantejar això, però vaig dir, bueno, si veieu que no és correcte, doncs,
doncs, poseu mal camis i no, de seguida, de seguida, em van respectar molt també l'estructura i, bueno, hi ha tota una sèrie de poesies que no estan contemplades al llibre
perquè per aquests raons, doncs, es van descartar, no?, o van decidir no incloure i aquest ha sigut, doncs, el resultat final.
Un llibre que, a més a més, té un pròleg de Roger Cònsul, que demà també serà encenar la presentació, no?
Sí, sí, el pròleg havia de ser del Roger, no podia ser de ningú altre.
Tenies clar, això, eh?
Vaig contactar diferents persones, però era com no sortia i, a més a més, és que jo no ho acabava de sentir del tot bé, no?
I vaig dir, és que ha de ser ell i de seguida em va dir que, evidentment, que sí que cap problema, ni ell havia fet mai un pròleg, ni jo mai havia fet un llibre,
o sigui que, bueno, un llibre de poesies, un llibre d'historia que sí que tinc, i res, i va ser un pim-pam, també s'hi va posar de seguida,
i és, com ja el coneixeu, el Roger, és un pròleg molt emotiu.
Sí, molt bonic.
I molt intens, i molt bonic.
Home, és una bona porta d'entrada al llibre, jo crec, eh?, a les teves poesies, vull dir que...
És molt intens, és molt intens, i vaig dir, Roger, t'has passat, porto mitja hora amb el clínex de la mà, i...
Però havia de ser així, perquè, si no, no l'hauria escrit ell.
Clar. Doncs, a més a més, per tant, demà segurament també hi haurà aquest punt d'emotivitat, no?, a la presentació.
Sí, segurament, o potser per ser ell dirà pim-pam, eh?
Ja està.
No ho sé, l'altre dia ho comentàvem, i, escolta, jo no he fet mai una presentació, jo tampoc.
Bueno, doncs ja sortirà alguna cosa, no?, i, bueno, en aquesta relació cordial d'amistat tan intensa i tan maca que hem tingut des de sempre,
des que ens coneixem, i, no, l'acte és que jo li agraeixo, perquè és el complement ideal i la introducció que feia falta en aquest llibre.
Ha sigut rodó.
Com te la planteges, doncs, la presentació?
Què és el que es trobarà la gent que demà vingui a les vuit del vespre a veure aquesta presentació dels secrets de les paraules?
Montsa.
Ara puc fer com l'Àstrid i mantenir una mica el secret.
Em deixo dir, per tant, el mateix que fer l'Àstrid, que és dues pistes.
Va, mira, te'l dic jo, seran dolceng, un punt àcid i fregens amarg.
I ara, Montsa, et toca a tu dir...
Està molt bé, està molt bé, amb la vida mateixa.
És que sí.
No, jo el que puc dir és que jo crec que serà una presentació molt relaxada en el sentit de parlar de la vida amb si mateix,
perquè a través de l'amor pots parlar de tot, que serà molt, molt proper.
No hi haurà formalismes o no...
Bé, és la típica introducció, no?
Però que estem en família.
Aquesta petita comunitat de Sant Just sou la meva família, així que no hi haurà cap cosa extra.
I sí que tindrem unes grans, com ho puc dir, unes grans recitadores que ens acompanyaran,
que també havien de ser elles, diguem així, i que em fan aquest gran regal de llegir alguna de les poesies en directe.
Molt bé.
Que una o dos de cada apartat, i que sempre, jo sempre dic que és diferent llegir que escoltar, no?
Llavors, doncs, jo crec que és un bon complement per un llibre que, doncs, que és el que...
Jo vaig fer un barcami per ajudar a finançar el meu llibre, no?
I amb tota la gent que ho aportava, jo els explicava l'explicació, no?,
de que diuen que la poesia no es porta avui en dia i que no és moda, però jo crec que no, no?
Que precisament és un... Per les persones que ens agrada escriure, és el millor regal que podem fer els altres, no?
I llavors, doncs, jo, el format de regal que puc fer a la gent és en format de paraules,
a qui li agradi, perquè hi ha gustos per a tots, i fer-ho en aquest format, que és el que sé fer jo.
Un barcami que va anar molt bé, no?, a més a més.
Sí, no està malament.
També hi van haver ajudes familiars, que són sempre, no?, els grans debuts de les nostres famílies són estupendes
i estan allà, igual que els amics, que hi són pel que facin falta sempre.
I, a veure, també t'he de dir que un llibre de poesia és diferent a qualsevol altre projecte, a altres envergadures, no?
Però, sí, era un moment difícil per fer-lo perquè era l'agost i el juliol i la gent està fora de vacances,
desconnecta, no, els gastos extres perquè està centrat en les seves vacances, com és lògic.
I jo pensava, ai, ai, ai, perquè, clar, no?, la gent s'oblida del mòbil i de, no?, es desconnecta en aquests dies.
Una mica.
Però no, però estic contenta, estic contenta perquè, com us he dit, molts són gent propera que ha dit,
mira, no?, doncs a mi m'he de gust fer-li aquest, no?, aquest regal a la Munsa i que me'l retorni a la seva manera.
I també hi ha gent que no ho conec de res i que, mira, he pensat, doncs, està bé, no?, que hi hagi hagut gent
que des de fora, sense conèixer-me de res, doncs hagi volgut dir, mira, aquest projecte em sembla interessant.
Exacte. De fet, això, a més a més, una de les recompenses també era, per tant, un exemplar,
o sigui que és una manera de fer una prevenda, no?, segons com.
Sí, un exemplar, unes postals personalitzades, una bossa molt xula de roba amb el disseny de la frotada,
que l'ha fet una col·laboradora de Viena Editorials, la Núria Giral, i que jo li vaig dir
que necessito alguna cosa així i ho ha plasmat a la perfecció.
I sí, sí, i, bueno, i gaudir d'aquesta estona junts que tindrem demà,
que jo sempre dic que siguem quatre, siguem vint, que sigui una estona compartida sincera
i que ens ho passem bé tots plegats.
Doncs segur que si serà demà, com dèiem, a les vuit del vespre,
no sabem encara si a la Sala Piquet o a la Sala Cinquantanari de la Taneu...
El que hem parlat amb l'Arnau ho farem a la Sala Cinquantanari.
Home, a la Sala Cinquantanari ho dubto, eh?
No, no, no.
Això és el que ens estem plantejant en aquest moment, eh?
Però no hi ha pas confirmació de gent de substància.
Tenim bons inputs.
Bé, però al marge de la confirmació, normalment...
Home, ja m'agradaria, però la pobra Astrid haurà de posar allà.
No, no, no, no, tu tranquil·la, ho tenim controlat.
Això ja està bastant controlat, bastant ben controlat.
Home, mira, com més serem...
Una pregunta, una pregunta.
En un acte així, quan una persona jove com tu presenta un primer llibre de poesies,
en aquest acte portaràs a la teva filla?
Sí.
Portaràs a l'Arlet?
Estem pensant un espai infantil, eh?
Sí, o sigui...
Sí que l'adressis.
Perquè entenc que és un acte d'aquells que arriba molt íntim, molt d'això,
i a vegades s'agrada tenir...
Encara...
Jo, mira, Albert...
No se n'entrarà de res.
Digues, digues.
Jo t'ho diré.
Jo era reticida a fer presentacions perquè, encara que ho sembli impossible,
soc molt vergonyosa.
I en un acte d'aquesta mena, en el fons el que estàs obrint en aquest tipus de llibres
és obres la teva ànima i el teu cor a la gent i ensenyes moltes coses de les que hi ha dintre,
guardant alguns secrets, no?
Els secrets...
Però són secrets que estan amagats dins d'aquestes paraules.
Llavors, jo no era partidària de portar l'Arlet,
bàsicament també perquè, com tots els mames i papes que sou,
és molt difícil la logística, no?
I l'Arlet, si veu mama, vol mama.
I si la mama està allà, no pot estar per ella.
Però al final, el sencer, el meu company em va dir,
sí, home, sí, que ja hi haurà les pietes i...
I per això està.
I les pietes cosines i, bueno, sí, serà tota la família i la nena ja estarà a ell.
Era pura curiositat perquè...
Sí, i sí que vindrà.
Sí, la veureu per allà epidulant, segurament.
Molt bé.
Doncs serà demà, com dèiem, a les 8 del vespre,
Monsa Prat presentant aquests els secrets de les paraules.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
Que vagi molt bé i molta sort per demà.
I gràcies a tothom.
Teneu un asperi, col·laboradors, etcètera.
Demà ja us ho tornaré a dir.
I a Ràdio Desver, perquè sempre em teniu en compte
i us tinc molt de pressa i ja ho sabeu.
I us trobo una mica a faltar des del Maresme.
A tots plegats i bé, i gràcies per tot.
Doncs demà ens retrobem aquí a Sant Jus.
Gràcies, Monsa, que vagi molt bé. Bon dia.
Vinga, fins ara.
Adéu.
Adéu.