Continuem a l'Ajusta, ara que justament són dos quarts d'onça,
i ara passem a fer l'entrevista del dia.
Avui, en concret, tenim a la Daniela Fumador i també a l'Elisabet Giné,
que són actrius i membres de la companyia de teatre musical de Sant Just, mare meva.
Molt bon dia, noies.
Hola.
Bon dia, què tal? Com esteu?
Bé, molt bé. Molt emocionades.
Molt emocionades i com amb el nakita aquest d'aquí queda superpoc ja.
I amb moltes ganes, sí.
Ai, que bonica aquesta emoció, eh?
Mira, us diré que empatitzo amb vosaltres pel que respecte de vessant musical
i aquesta emoció sempre és superbonica.
Primer, volia parlar de la vostra propera obra, que es diu El despertar de la primavera,
que es farà, si no m'equivoco, el 3 i el 4 de juny.
A casa de les joves.
Sí, val.
Us volia preguntar, primer, això ja s'ha explicat a la justa, però si podeu recordar la sinopsi,
així breument, d'aquest musical.
Bé, qui vulgui, eh? De les dues.
Daniela, tu o Elisa?
O sigui, L' despertar de la primavera en la seva fi és com el, ja ho diu bé el títol,
que és parlar d'un despertar de l'adolescència, de la sexualitat, de les inseguretats,
de les pors, també del descobriment de moltíssimes coses, que és la violència, que és estimar i que és tot el tema de quedar-se embarassada,
bueno, parlar de molts temes molt importants.
Exacte.
I els neguits, doncs, d'aquestes.
Sí, i per això hi ha com una història molt forta entre els adults i el que és els adolescents,
i sobretot la diferència entre homes i dones dintre l'adolescència, i el seu descobriment individual i com paral·lel.
Tot tenint en compte que no és enfocat ara al present, o sigui, és del segle XIX, o sigui, però està com...
Bé, ho hem adaptat com bastant a la nostra vivència i des d'una actualitat com...
No sé, hem fet una barreja, un max-mix.
Sí, hi ha com aquestes neguit del jovent, com que encara el té ara present, però sí que està...
És una visió com antiga, vull dir que hi ha moltes coses que ara realment no passen i s'estan...
Sí, la gent jo ha té com més coneixement.
Exacte.
Vosaltres, noies, si no us importa, quants anys teniu com a actrius?
Jo 23, jo 26.
Val, o sigui, jo 24, o sigui, empatitzem amb...
O sigui, és com que estem sortint d'aquest moment, però tots hem tingut dubtes en aquest...
Això, en aquesta adolescència, perquè em dóna la impressió que no hi ha informació encara, no?
Exacte.
O referents als quals, si necessites informació, doncs, referents per tenir o per preguntar els dubtes, no?
Sí, sí, absolutament.
Hi ha moltes coses que no s'allunyen de la realitat, realment.
Vull dir, hi ha molts temes tabús.
Per exemple, hi ha molta violència aquí sexual i també verbal, però sobretot sexual,
i que actualment és molt present i com no se'n parla, s'evita i llavors, clar...
No s'identifica amb els cors, no?
Exacte, i fa que passi més, realment.
Jo crec que amb aquest musical podran empatitzar tant la gent jove com els pares d'aquesta gent jove,
o la gent, encara que no siguin pares, però que també han sigut joves, no?
I també han tingut aquest...
Hi ha una cosa que ens passa en els assajos, que està la Cristina Rubio, que és una de les protagonistes adultes,
que és el que diu, no?, quan fèiem escenes de...
Ostres, és que se'n posen els pèls de punta perquè hi ha escenes molt fortes que, clar,
cadascú les viu des del seu punt vivencial i era com, buah, és que és molt fort el que s'està dient,
des d'un punt, clar, musical i com... però realment el que s'està plantejant és molt dur, sí.
I tant. I una realitat que al final apel·la a tothom, no?
Exacte.
Tant a noies com a nois, veritat.
Totalment, sí.
A banda d'aquesta obra, El despertar de la primavera, volia fer també com un balanç del casal de teatre i can que es va fer al Nadal,
però em sembla que es tornarà a repetir, no? Que em podeu dir al respecte?
Havíem fet ja el de Nadal, el de Setmana Santa, el d'estiu de l'any passat...
En què varen consistir?
Tot està enfocat a joves, normalment ho enfoquem a text, però també podem incorporar coses de musical,
podem incorporar una mica càmera també.
Llavors, això, ara aquest estiu també en realitzarem un al casal de joves i això està enfocat a gent jove,
amb moltes ganes, llavors farem un mix entre exercicis d'improvisació, d'escolta, jocs teatrals...
I llavors encara estem mirant, però potser fem una mostra, una petita mostra...
Ah, mira. També hi ha com a storytelling... Sabeu aquests exercicis de storytelling, d'explicar històries...
Ah, molt bé, bueno, està bé. I al final hi haurà una representació final de tot aquest...
Exacte. Sí.
En principi sí, el que passa és que ara estem molt enfocats amb els d'Esparta i encara anem plantejant...
Exacte. Clar, clar, clar.
Però la finalitat és que sí, que tot el que es pugui fer dintre de classe, després es pugui ensenyar,
hi hagi com un...
Un tastet almenys, no?
Exacte. De tot el procés, sí. És el que...
Molt bé. I el balanç que en feu dels casals anteriors, com varen anar?
Mira, en general, una de les coses... Mira, et diré com una de les coses negatives, després et diré moltes positives...
Val, i tal.
Però una de les coses negatives que hi ha és que hi ha molta poca mobilitat cultural en l'hora del teatre.
Estic d'acord amb tu?
En aquest poble.
Llavors, costa molt trobar gent, en general.
I sí que el casal és com un lloc molt obert a gent jove i tal, però és una cosa que costa moltíssim.
Llavors, sí que és veritat que l'últim cop el vam fer l'Eli i jo al casal de Setmana Santa i va venir bastanta gent.
El que passa és això, no? Que a vegades un dia tens una mica menys i un altre et venen perquè, clar, tampoc és gratis.
Vull dir que al final...
O sigui, no hi ha un compromís, no?
Exacte.
Val.
I és la cosa, sí.
Potser com que és gratis no es valora tant.
Exacte.
No tinc la sensació, però...
Però en general, la gent que ve és superpositiva.
Llavors està molt motivada, fan un grup molt bonic, és com molt fàcil treballar amb elles i és molt gratificant també.
perquè, clar, el fet que estiguin motivadíssimes fa que el resultat sigui i el procés sigui superxulo.
I tant.
Que, de fet, moltes han repetit.
Sí.
Val.
O sigui, no sempre han estat les mateixes.
O sigui, els mateixos...
Bé, de fet, només hem tingut noies.
No sempre han estat les mateixes, però sí que moltes han anat repetint.
Vull dir que entenc que sí que els hi ha agradat.
Exacte.
I a més, cada vegada tenim en compte com de no repetir, saps?
Fer coses, enfocar-ho diferent.
I tant.
Sí, i també és guai perquè crec que moltes venen a partir de veure espectacles de mare meva.
i llavors és com que hi ha una motivació com de
Ai, que guai, ens agrada molt el que feu.
I això fa que nosaltres també vulguem com d'alguna manera fer coses a Sant Just,
de teatre, de música, del que sigui que...
D'art, de cultura, no?
Exacte.
Què haurien de fer les persones que vulguin participar per inscriure's o com podrien participar?
A través del Casal de Joves.
Del web.
Del web o, si no, que truquin si volen demanar informació.
Val.
Estic ho gestionant des d'allà.
Perfecte.
I quines són les vostres xarxes socials per...
Tenir informació també per veure què aneu fent?
Arroba, mare meva, puncia.
A l'Instagram.
O sigui, de moment només tenim l'Instagram.
Està bé.
Però, bueno, sí que ens serveix...
O sigui, és l'eina més...
I tant.
Ara mateix que ens funciona millor.
Allà també tenim el link perquè pugueu comprar les entrades.
Exacte.
I a més, ara mateix estem fent un sorteig.
Ai, mira.
De tres entrades dobles.
Es farà divendres.
Sí.
Divendres es realitzarà...
Divendres 26.
S'anuncia...
Aquest, sí.
A quina hora se sap?
Ai, no ho sé.
A través dels stories.
Val, s'anirà informant.
Sí, suposo que a la tarda.
Val.
I això, vull dir...
Doncs animem a tothom a participar.
Sí, només cal que comenteu, poseu like, seguiu a maremeva.sia i poseu això, eticeteu algun amic o amiga que vulgui venir.
Exacte.
Amb vosaltres i això.
Doncs mira, quina oportunitat per consumir cultura, mare meva.
Mai millor dit.
Noies, abans d'acabar, quin pronòstic teniu?
A part de nervis i d'il·lusió que sempre s'han de tenir, crec que és superpositiu.
Quin pronòstic teniu per l'estrena de l'obra?
O sigui, que sortirà...
Jo crec que hem posat tantes ganes i realment tantes hores, tanta feina, però sobretot com tanta il·lusió que tenim que jo crec que ho pot tenir.
Jo, i com definiria.
Jo, de venir, de venir, o sigui, no us ho podeu fer.
Per mi, jo crec que serà una explosió.
O sigui, jo crec que la gent sortirà flipant perquè no s'espera en el que hem fet.
O sigui, per mi hi ha hagut un abans abismal, perquè a més hem ampliat el cast amb gent molt bona, que tira moltíssim a nivell vocal i tan interpretativament.
I serà una...
Bé, serà, és que serà superguai.
És com...
Té molta força.
Sí, sí, sí.
No, no, és potentíssim.
Molt, com...
Visceral, per mi.
Sí.
O sigui, nosaltres han estat més comèdia...
Sí.
No tan profuns de...
Exacte.
Una cosa de...
Que reflexionarà, eh?
Exacte.
O sigui, quan sortireu d'allà, reflexionar.
Sí.
I més que no és un musical que...
Bé, normal, que la majoria hagin vist.
Sí.
Llavors...
Jo crec que entrareu d'una manera i sortireu d'una altra.
No sereu els mateixos.
Sí.
Perfecte, noies.
Doncs, us necessito molta sort, molta merda.
Gràcies.
Anirà genial.
I gràcies per venir a l'emissora per parlar d'aquesta obra.
Esteu més que convidades posteriorment per fer també un balanç del casal aquest d'estiu,
a veure com va.
I també perquè m'explico com han anat aquestes obres.
I això, noies, que vagi molt bé.
Gràcies per venir.
A vosaltres.
Moltíssimes gràcies.
Adéu.
A vosaltres, parem.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit