Faltant dos minuts per un quart de 12 del migdia
i a aquesta hora tenim amb nosaltres a l'estudio de Ràdio d'Esvern
el Lluís Montfort, portaveu de Movem.
Hola, Lluís, bon dia.
Molt bon dia, què tal?
Avui com a portaveu de Movem,
regidor també de Medi Ambient,
però fem sempre aquesta distinció
d'avui bé com a portaveu del grup municipal de Movem.
Exacte.
Per tant, repassarem temes diversos
que toquen també altres àrees de l'Ajuntament.
Molt bé.
Per començar, m'agradaria parlar d'un tema
que ha provocat certa polèmica
i del que han parlat també els altres grups de govern
i també l'oposició,
que és aquesta pancarta a l'Ajuntament
que el grup del PDeCAT va demanar que es pengés
en que posés llibertat a presos polítics.
Finalment s'ha penjat una en què hi posa llibertat.
Quina va ser la postura de Movem en aquest sentit?
Bé, de fet, cal recordar que abans del període electoral
l'Ajuntament, des de l'equip de govern,
vam acordar penjar un llaç
perquè compartíem la sensació
que hi havia un empresonament preventiu absolutament injust
en relació a la situació dels Jordis
i de l'Olíau Junqueras i de l'OMS.
En aquell moment recordem que hi havia més gent empresonada.
Llavors vam rebre una notificació de la Junta Electoral
per retirar aquest llaç.
Davant de la situació que continuàvem en aquesta situació,
en paral·lel també el PDeCAT presenta aquesta moció
i en aquell hi havia diversos debats.
Un primer debat era a veure si es compartia
la injusta situació de la gent que estava empresonada.
En aquest cas es compartia el 100%.
Per altra banda, es compartia el fet de posar una pancarta
en el balcó de l'Ajuntament.
El balcó de l'Ajuntament, tradicionalment,
sempre s'havia deixat bastant en blanc.
Si recordeu, no fa gaire que no hi havia ni banderes.
I s'havia utilitzat el balcó de Can Ginestà
com un element en el qual semés el punt
d'explicar certes coses.
M'haurem acordar que l'excepcionalitat de la situació
calia que hi hagués algun símbol, alguna imatge
en la façana de l'Ajuntament.
Però en aquesta façana de l'Ajuntament sí que era veritat
que s'havien de complir, creiem, una sèrie de requisits.
Des de Movem, d'alguna manera vam intentar articular un acord
que passava per mostrar el desacord de l'Ajuntament
i volíem buscar quin era aquell redactat
amb el qual un nombre de persones més grans,
de regidors més grans, per tant de representativitat
del municipi més gran, ja estaria a favor.
Llavors, com que sí que hi havia alguns elements
que podien arribar a fer dubtar la consideració
de presos polítics en el sentit més canònic
del terme de la cinc que està empresonada,
creiem que posant llibertat i un llaç
quedava perfectament reflectit quin era el sentiment
de la gent de Sant Just
i en aquest cas era una pancarta la més inclusiva possible,
ja que havia d'estar en una institució
que en el fons representa tota la ciutadania de Sant Just.
En alguna cosa nosaltres vam treballar,
vam proposar aquest tratat d'alternatiu,
també s'ha de reconèixer que Esquerra
es va mostrar també molt comprensiva
i molt disposada a cercar aquests camins
que poguessin acomplir aquest objectiu que tothom volia,
però de la manera més inclusiva possible.
També el Partit Socialista va fer un esforç molt important
en la seva assemblea
i en aquest cas nosaltres creiem que aquesta era la manera
més lògica d'actuar.
És veritat que Convergència el que buscava realment
era més la diferència,
però nosaltres creiem que tot allò que permeti visualitzar
una superació d'aquesta política de blocs polaritzada
en relació a un tema que ens uneix,
que és una injustícia flagrant,
que és que aquesta si n'estigui avui dia a la presó,
també era un missatge de cara a la ciutadania
que valia la pena posar.
Com m'has dit, dins dels grups de govern
hi ha tres blocs, evidentment tres partits,
amb opinions molt diferents
pel que fa al procés sobiranista
i direm que movem, està una mica com a mig camí, no?
Entre la posició nítidament independentista d'Esquerra
i la del Partit Socialista més a l'altra banda.
Teniu la sensació de fer una mica de mediadors,
a vegades, en temes d'aquests?
Sí que és veritat que segurament nosaltres tenim una posició
que ens permet una aproximació menys frontista, no?
I això a vegades ens permet
intentar cercar aquesta posició de solucions, no?
Però també és veritat que he de dir
que sense les voluntats iguals o superiors de la nostra,
d'Esquerra i del Partit Socialista,
no hauríem pogut avançar absolutament res.
La nostra posició s'interpreta sempre com a equidistant, no?
I no és equidistant.
Jo crec que hi ha una sèrie de partits polítics
o de sensibilitats polítiques
que aposten per una dinàmica de confrontació
entre projectes molt clar
i nosaltres fem una mica de superació
d'aquesta dinàmica de blocs
i pensar que cal buscar espais transitables
per a tothom amb solució política, no?
A Lerrejón fent conya sobre això
deia que era com si hi hagués un Barça-Madrid
i nosaltres anàvem amb àrbitre, no?
Doncs m'agrada ser-te'n aquesta sensació
que es juga un partit
que només volen jugar amb unes regles
i quan hi ha algú que impugna
aquesta manera de funcionar
doncs acabem semblant una miqueta outsiders, no?
Però en realitat jo crec que
s'acabarà veient
que la manera que nosaltres estem veient les coses
que és impugnant aquesta dinàmica de blocs
i apostant per camins superadors
de tot plegat
sense que hi hagin d'haver
ni venidors ni vençuts
sinó uns camins que somment són menys èpics
i més a llarg termini
jo crec que segurament ho veurem
que és el que s'acaba impugnant en aquest país
Creus que en un ajuntament
en què no hi hagués movem
és a dir, només Esquerra i el Partit Socialista
es podrien superar aquestes diferències?
Jo crec molt en les persones
i en el ternar de les persones
aquests en just les persones
t'han d'anar dialogant
jo crec que hem arribat
hem arribat en aquest punt
que hi ha molt de conflicte
i en aquest punt
sí que és veritat
que nosaltres hem anat capeixant el temporal
nosaltres hem intentat jugar
totes les cartes possibles
i totes les capacitats que tenim
per poder fer veure
que el govern que estem actualment governant
és important
que no té ni cap sentit
trencar-lo per causes externes
que tots sabíem
que hi havia coses a guanyar
i coses a perdre
però jo crec que si agafes un compromís
hem d'anar fins al final de mandat
i amb això no ha sigut només
una aposta de movem
ha sigut una aposta
de molta gent del govern
amb pressions que han arribat a ser molt fortes
per part de tothom
i de grups organitzats
a les xarxes
que segurament t'apriten
i et recorden coses
que són bastant injustes
moltes vegades
també a Sant Just
vam veure les pintades
a les façanes
ara s'estan
començant a
s'estan tapant progressivament
sempre amb el permís dels veïns
que és un tema que
també comentava l'alcalde
creus que
hi ha una mica de crispació
Sant Just
o veus que està tranquil
el tema?
Jo crec que en general
està tranquil
en general
jo crec que les pintades
segurament són
una acció
i una reacció
i una expressió
de grups
que volen
traslladar
en l'espai públic
la seva manera de pensar
per fer-lo hegemònic
jo crec que això
ho hem vist
en molts llocs del món
les pintades al carrer
són el reflex
de quan hi ha alguna tensió
o alguna cosa
que ha de sortir
jo crec que està bé
jo crec que
quan creiem en la ciutat educadora
en la ciutat
educativa i educadora
el que hem d'intentar
és entendre això
fer entendre també
que els espais públics
són espais
en els quals
no pots només
posar la marca
de la teva opinió
per fer-la hegemònica
sinó que també
has de
veure que l'espai públic
és la dialèctica
de totes les persones
que hi viuen
i que hi ha coses
que no es poden tolerar
jo crec que d'això
n'hagi pogut sortir
un aprenentatge
segurament a Sant Just
no havíem viscut això
amb tanta intensitat
durant molts anys
també és una oportunitat
per reflexionar
i per
per aprendre'n
no?
Passem pàgina
d'aquest tema
et volia preguntar també
sobre
la pujada
de l'IBI
que
van aprovar
els grups
de govern
què us sembla
aquest increment
de l'IBI
que si no recordo malament
al final va ser del 2,5%
sí
sí
vam rebaixar mig punt
què us sembla
des del moment
que s'hagi pres
aquesta decisió
aviam
nosaltres
partim d'una prèvia
que és que nosaltres
creiem que els ajuntaments
estan molt mal finançats
les reformes
fiscals
que es van fer
especialment
en els anys
del Partit Popular
van eliminar
ingressos
que venien
de l'activitat
econòmica
de les empreses
del municipi
i bàsicament
van deixar
els municipis
depenent
d'un impost
que és fix
i podem comptar-hi
que és l'IBI
altres com
els vehicles
de tracció mecànica
etcètera
però
van abocar
els ajuntaments
a finançar-se
a través de les dinàmiques
del territori
és a dir
de la política del totxo
llavors
amb la qual cosa
l'ajuntament
té necessitat
d'uns ingressos fixes
que el facin dependre
menys del totxo
nosaltres sempre
hem comentat
que l'IBI
és un d'aquests
impostos
i que per tant
si la vida
puja
amb l'IPC
creiem que
aquest impost
hauria d'anar
pujant
amb l'IPC
de manera que
sempre
fos un element
que ajudés
a assegurar
la realització
de les polítiques
públiques
d'un municipi
per l'element
a això
crec que n'hi hauria
d'haver-hi altres
que els ajuntaments
s'haurien de finançar
amb un percentatge
de l'IRPF
de les persones
que hi viuen
també s'hauria de finançar
a través d'un percentatge
de l'IVA
i també s'hauria de
finançar
a través d'un percentatge
d'impostos
que es poden
recollir
a nivell
provincial
que ajudessin
que els ajuntaments
tinguessin
tinguessin
aquesta estabilitat
avui en dia
l'estabilitat
ens dona
l'IBI
per tant
nosaltres
l'any anterior
vàrem congelar
l'IBI
que vol dir
que teníem
una previsió
que l'IPC
fos zero
i per tant
vàrem
posar
l'IBI
a zero
finalment
aquestes previsions
van fallar
va ser
el que era proper
al dos
i
per tant
tots els nostres contractes
van pujar
a l'un i pico percent
i l'IBI
no va pujar gens
per tant
teníem un diferencial
que nosaltres
havíem de superar
per tant
aquest dos i mig
no ve a ser més
que aproximadament
una mica menys
de l'IBI
de l'any passat
que no vam ajustar bé
i les previsions
de l'IBI
d'aquest any
en la qual cosa
sempre
intentem ajustar
que l'IBI
pugi
aproximadament
al cost de la vida
perquè és l'impost
que dona
més estabilitat
a l'Ajuntament
per tant
ens sembla
bé
és veritat
que reconeixem
que és un esforç
que haurà de fer
algú
un esforç petit
per això
hem incrementat
les bonificacions
en l'IBI
i som segurament
un dels municipis
que més bonifica
i més progressiu
és aquest impost
i que per tant
vaja
nosaltres creiem
que tenim
l'obligació
de fer-ho
i que no és ser
més d'esquerres
baixar impostos
al contrari
jo crec que
els impostos
han de ser
com han de ser
i han de servir
pel que han de servir
i l'IBI
és essencial
pel funcionament
de l'Ajuntament
en moments com aquest
l'Ajuntament
no pot deixar de funcionar
en relació
amb aquest tema
també
Sergi Seguí
i l'alcalde
que van passar per aquí
tots dos van comentar
que Sant Just
està proper
als 20.000 habitants
però que
creieu
que de fet
ja se supera
aquesta xifra
i el fet
de no
arribar
oficialment
als 20.000 habitants
això redueix
el finançament
és així això?
Sí
és així
això que li passa
a Sant Just
li passa
a molts municipis
que no coincideix
l'empadronament
amb els habitants
Però per què creieu
que passa això?
Això passa per molts motius
hi ha motius sentimentals
hi ha gent que ha nascut
jo què sé
com jo
a Figueres
i que
vol seguir empadronant-se
a Figueres
per un motiu sentimental
Estàs empadronat a Figueres?
No, jo vaig empadronar
aquell primer dia
que vaig venir a viure
perquè jo soc dels que creuen
que estàs empadronat
ja on vius
perquè formes part
d'aquella comunitat
a tots els efectes
també és veritat
que hi ha gent
que pot tenir
dues o tres residències
i està empadronat amb una
i aquesta una
no és Sant Just
però en canvi
fa vida aquí
de manera habitual
o pot haver-hi gent
que per motius
de fiscalitat
perquè té un benefici fiscal
X
en una altra banda
s'empedrona
en una altra banda
no vull dir
un paradís fiscal
sinó jo què sé
un municipi
que tingui l'impost de vehicle
més baix
que Sant Just
per exemple
i això passa
a Sant Just
i passa a molts altres llocs
altres llocs
passa al revés
segurament si no som
de pobles petits
de la Cerdanya
volien que tenen
molta més gent empadronada
de la que realment
ni que ha de fer en vida
algun poble
ha de passar al revés
exactament
si no els números
no surten
i és probable
que nosaltres estem
a 17-700
em sembla aquest
17-800
aquestes són
les xifres oficials
i seria molt més
que probable
que estiguéssim
al voltant dels 19
i pico
i 20
per què ens preocupa tant
això?
perquè realment
hi ha un diferencial
quan hi ha un municipi
de més de 20.000 habitants
entres ja a passar
un tram
on les transferències
de les administracions
supramunicipals
són més altes
perquè s'entén
que tu
has de donar
un nivell de serveis
més alt
i per tant
necessitaràs més diners
Sant Just
està molt mal situat
perquè estem
a la banda
molt alta
dels municipis
petits
amb la qual cosa
es redem
com un municipi
petit
però de facto
estem donant serveis
de municipi
gran
llavors jo crec
que
en el Mar Lluït
també s'estan
fent
una sèrie de pisos
aquí
en la carretera
també
a Corp
que aquí
també
s'estarà avançant
per tant
és proper
que aquesta situació
tan desafortunada
que té Sant Just
per diversos
factors
allò del poble i ciutat
aquell eslògan
ara sembla que
està jugant en contra
exactament
ara
poble i ciutat
és bol i dol
o sigui
d'alguna manera
estem en una
en una franja
complicada
però vaja això
crec que
en 3, 4, 5 anys
estarem ja
en un municipi
de 20.000 habitants
volem iniciar
campanyes també
perquè la gent
entengui
l'important
que és empadronar-se
en aquest municipi
no?
perquè no pots estar
implicat en un altre
i en canvi
tots els serveis
venen d'aquí
ens ajudaria molt
tant a nivell
de calcular
quins són els serveis
que prestem
com tot
hi ha elements
que són imprescindibles
que estiguis empadronat
per exemple
accedir a una escola
no?
doncs tens punts
per tant
tota aquesta gent
que té fills
ja considerem
que ja estan
pràcticament
tots empadronats
però sí que hi ha gent
més passa volant
que no li dona
cap importància
de l'empadronament
i segurament
en el bolletí
anireu veient campanyes
sembla que aquest bolletí
avui ja més o menys
en parla
ja se'n parla
però anirem veient
com serà comunicativament
una demanda
és lògic
per altra banda
també relacionat
amb això
amb el creixement
del poble
hem vist que
hi ha obres
en diferents carrers
què us sembla
el fet
doncs
que
que hi hagi obres
per exemple
al carrer Taneu
o al carrer Pont
creieu que era necessari?
sí
jo crec que
venim
d'una
situació
en la qual
nosaltres
vam deixar
de fer manteniment
de via
pública
totes aquestes obres
que em diuen
que tu em comentes
de molts carrers
doncs són
més que obres noves
són obres endarrerides
són obres que
durant un període
en el qual
nosaltres vam deixar
de tenir
bastants ingressos
torno a dir
provenients de territori
i provenients
de transferències
d'administracions
que ens van caure
doncs
vam decidir
replegar-nos
i fer
el manteniment
absolutament mínim
però clar
un
un bon manteniment
d'un municipi
vol dir que
constantment
s'està fent coses
ara només
n'estem fent
quasi el doble
perquè estem fent
les que toquen
i les endarrerides
per tant
estem recuperant
ara que tenim
més ingressos
i que estem
més sanejats
en tots els sentits
doncs
per fer aquelles obres
que hem deixat
endarrerides
per això esteu veient
obres en carrers
obres amb clavegarams
que és un dels grans
problemes
d'aquest municipi
obres en equipaments
em sembla que
els únics equipaments
que realment
vam mantenir
com mai
van ser a les escoles
vam prioritzar
les escoles
però esteu veient
obres a la camp de futbol
veureu obres
a la bona aigua
veureu obres
a equipaments
que ens han anat
fent malbé
finalment abordem
també
la compra
de la sala
de la teneu
són coses
que estaven
en cartera
i ara s'estan
executant
algun tema
més
abans d'acabar
l'entrevista
un és
volia preguntar
per un parell
de coses
que he vist
al teu article
del bolletí
un d'ells
és la connexió
del Trump
per la Diagonal
una plataforma
va reclamar
que s'uneixi
des de
Francesc Macià
fins a les Glòries
creu que
per Sant Just
seria una aposta
estratègica
important
jo crec que és
una revolució
una revolució
mirant
cap a Barcelona
tenim una revolució
pendent
que és mirant
cap a la comarca
que aquesta
no s'ha abordat
satisfactòriament
i hem d'abordar
però si mirem
a Barcelona
imagineu-vos
un tren dia
que a més a més
passarà
per l'Eureà Miró
per tant
ens estalviem
uns 5 minuts
de volta
que a més a més
t'entra
per la Diagonal
i en 20 minuts
se't planta
a l'altra punta
a Sant Adrià
de Besòs
això voldria dir
que no només
tindríem
una connexió
per la Diagonal
sinó que
a més a més
enllaçaríem
amb nombroses
línies
de metro
que ens permetrien
enllaçar de manera
molt més eficient
la Marista de Barcelona
tenint en compte
que gran part
de la mobilitat
laboral
de Sant Just
mira a Barcelona
podríem fer
que realment
poguéssim
treure usuaris
al cotxe
i posar-los
en el transport públic
ens lligaria
amb les línies verdes
amb la línia blava
amb la línia vermella
amb els ferrocarrils
de la Generalitat
de Catalunya
la gent que anés
a l'Autònoma
podria enllaçar
ràpidament
amb els ferrocarrils
de Provença
i tenir un enllaç
és una veritable revolució
en la mobilitat
de Sant Just
mirant a Barcelona
també el tramvia
és un transport molt còmode
que si mirem ara
és molt i molt apreciat
per les franges més joves
i més grans
de la població
de Sant Just
un tramvia
amb superfície
un tramvia agradable
ampla
agrada als joves
i als grans
concretament
sí
sí, sí
perquè
a la Franja del mig
no tant
sí, no
els agrada
però als fans
el deuen un transport
a la gent gran
li agrada molt
perquè entres a peu pla
i surts a peu pla
no has ni de pujar
ni de baixar
és còmode
diríem
és còmode
és ample
i a la gent jove
també després
els més petits
doncs pujar en un vehicle
que et tanca
ple de gent
a vegades
molt apretat
doncs els agrada molt
de fet molta gent
aprofita per anar a la illa
són de les primeres sortides
que fan així
joves
però per altra banda
també és veritat
que
que elimina
molts autobusos
de la diagonal
o sigui
un tramvia
té com a capacitat
de 3 a 4 autobusos
en la qual cosa
millora la qualitat de l'aire
millora la sonoritat
etcètera
en la qual cosa
és que és una veritable
revolució
i hem d'apostar
i de fet
els residors i residores
de l'equip de govern
avui estan signant un manifest
demanant la connexió
dels envies
per la diagonal
que avui mateix
és primícia
i que el farem arribar
a l'àlia metropolitana
i l'Ajuntament de Barcelona
per fer pressió
perquè els municipis
metropolitans
també necessitem
aquesta connexió
tot és una qüestió
de bloqueig polític
ara mateix
sí
podrien haver-hi dubtes tècnics
aquests dubtes tècnics
que eren lícits
es van esvair
amb l'informe
que s'ha presentat
el juliol
en la qual es veia
que l'alternativa
de la diagonal
era la més viable
tècnicament
i econòmicament
penseu que
els 4-5 quilòmetres
de connexió
que queda pendent
valen el mateix
que una estació
de metro
són 200 milions
d'euros
si no m'equivoco
200 i alguna cosa
i amb uns temps
d'execució
molt assumibles
per tant
podrien haver-hi
cert bloqueig polític
però el que cal és fer una crida de tranquil·litat
i si això és lògic
tirem endavant
un altre tema
que també apareixia en l'article
és sobre el finançament
de les escoles Brassol
la Generalitat
ha incomplert
els seus compromisos
de finançament
de les escoles Brassol
Sí, clarament
la Generalitat
va
per llei
a més a més
va
comprometre's
el cofinançament
de les escoles Brassol
amb la famosa
política de
terços
un terç
de la família
un terç
de l'Ajuntament
i un terç
de la Generalitat
perquè creien
que les polítiques
d'infància
eren importants
que l'escola Brassol
era un element essencial
en l'educació
dels infants
i més enllà
de la conciliació
de la vida
familiar
i laboral
i
faríem uns acords
aquestes coses
van revisar
perquè érem conscients
de les dificultats econòmiques
per tant
van rebaixar
dels 1.800 euros
als 1.300 euros
i de cop i volta
de manera unilateral
la Generalitat
va deixar
de pagar
les financions
de l'escola
Brassol
i aquesta partida
de collés
també
van anar a augmentar
les transferències
en Òmines
de l'escola
concertada
a més a més
això
s'ha vist
clarament
amb uns informes
que han apregut
amb la demanda
que van presentar
diversos municipis
a mi em sembla
molt bé
que s'hagin
de pagar
les nòmines
de la concertada
que també
estan fent
el seu servei
però
s'ha de garantir
les coses
Brassol
no pots
agafar
una
amb l'altra
per tant
nosaltres
com que és
un incompliment
d'un contracte
doncs
creiem
que aquests diners
que els ha cobert
recordem
una part
la Diputació
per tant
el món local
i els ajuntaments
al món local
doncs aquests diners
han de retornar
i han de retornar
i a més
s'ha de garantir
un sistema
de continuïtat
de tot plegat
a més
amb un element
tan valorat
aquí a Sant Jus
com és
una escola
Brassol
intentar
també
no només
necessitem
sostenir-les
sinó
necessitem
ampliar
els serveis
de la petita
infància
i les seves famílies
l'esforç
que la crisi
ha estat brutal
per part
de l'Ajuntament
i això
creiem
que s'ha de retornar
però sense cap
sense posar-hi
més pac
a formatge
és el que ha de ser
i ja està
Al principi de l'entrevista
em dic que avui
el Lluís venia
com a portaveu
de Movem
però també hi ha un tema
de la seva àrea
de medi ambient
i recollida de residus
i és que la setmana vinent
hi ha el Consell Municipal
de Medi Ambient
i Sostenibilitat
on es presentarà
un nou sistema
de recollida
Explica'ns una mica
més de què tracta això
Sí
Al Consell de Medi Ambient
els explicarem
quina és la situació actual
no és un sistema tancat
estem treballant
en definir-lo
en definir-lo
a poc
Bàsicament
nosaltres partem
d'una problemàtica
que és que nosaltres
tenim un estancament
amb els nivells
de recollida selectiva
i necessitem fer un salt
per als propers anys
arribar a nivells
del 60-70%
de recollida selectiva
en el municipi
Actualment
en el contenidor
només recullo
el
bueno, recollim
el 36%
de quilos
de manera selectiva
per tant vol dir
que el contenidor gris
se'ns menja
el 64%
dels quilos
que produïm
a Sant Just
de manera domèstica
i això ho hem d'acabar
i hem d'acabar
a buscar diversos sistemes
hem estat investigant
sistemes
de port a port
hem estat investigant
sistemes
de
d'espresses innovadores
d'arreu del món
i vam anar també
a visitar
si us recordeu
en el País Basc
com feien
els contenidors
tancats
i amb accés
amb targeta
i el que farem
és
hem decidit
que segurament
aquesta és
l'opció
més
viable
actualment
i que genera
més consens polític
a Sant Just
i començarem
amb el nou plec
que estem redactant
perquè s'haurà
d'adjudicar
la implantació
progressiva
de
contenidors
amb targeta
de manera que
quin és l'avantatge
de la targeta?
La targeta
hi ha un avantatge
que és que
t'has d'identificar
per llançar
el residu
gris
i per tant
deixes de ser
anònim
evidentment
totes les dades
es tracten
amb la màxima
confidencialitat
un nivell de protecció
de dades
com les de benestar social
les mateixes
però nosaltres
podrem saber
qui fa bonus
dels contenidors
hi podria haver
multes
per exemple
ja hi pot haver
moltes
Sant Just
he aprovat
una ordenança
des del 2014
que es multa
per no recollir
de manera selectiva
es posen multes
realment per això?
se n'han posat
se n'han posat
sí, sí
el que farem
més que posar
multes
el que farem
és veure
com estan
els contenidors
veure si els contenidors
realment
els grisos
hi va
el que hi ha d'anar
en el cas
que no hi hagi d'anar
els usuaris
que tindran assignat
un contenidor
concret
o un parell
de bateries
de contenidors
podrem enviar-los
cartes
explicant-los
com es pot fer
serà un sistema
molt d'acompanyament
molt d'estar
a sobre
i fer que la gent
ens ajudi
que separin
els residus
de manera
correcta
si no volem
abocadors
i no volem
incineradores
el que hem de fer
és separar
correctament els residus
ja no és qüestió
de civisme
és qüestió
de medi ambient
i de recuperar
per tant
nosaltres el que farem
serà
el contenidor
gris
i el contenidor
d'orgànica
estaran
amb accés
de manera que podrem
tenir un control
de qui els fa servir
i com els fa servir
de manera que
individualitzarem
la recollida
que és una de les recomanacions
que ens fa
l'àrea metropolitana
per poder avançar
en aquest sentit
i per altra banda
hi haurà un canvi
en la recollida comercial
la recollida comercial
tot aquells
bars, restaurants, botigues
etc.
que fan servir
els contenidors
habituals
els farem
una recollida
segregada
particular
per a ells
amb dos objectius
per una banda
donar-los un bon servei
i per altra banda
que ens recollin
de manera selectiva
tot plegat
de manera que
segurament
farem un salí important
perquè només
la recollida comercial
suposa que
són 20-25%
dels quilos
totals
del municipi
per tant
si en un bar
en un restaurant
els hi venim
a buscar el vidre
que els hi haurà
que hi ha un contenidor
de vidre
perquè el tinguin
per a ells
els hi venim
a buscar el cartró
de manera habitual
tipus porta-porta
porta-porta comercial
sí, sí, sí
i els envasos
també