I aquesta hora el que fem és saludar el president de l'Ateneu, Albert Macià, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Perquè ahir dilluns ho hem anat comentant en les últimes setmanes
i hi va haver assemblea extraordinària de l'Ateneu
per decidir si finalment es venia la sala gran de l'Ateneu a l'Ajuntament.
Com va anar tot plegat, Albert?
Perdona, Carme, et sento fatal.
Em sents molt lluny, eh?
Et sento, però de tan lluny de tan lluny que no m'he enterat que m'estaves preguntant.
A veure si podem resoldre-ho. Ara em sents una mica millor?
No, ara et sento notablement millor.
Vale, perfecte.
Doncs deia que a Ibius, la veritat, aquesta semblia extraordinària,
que n'havia anat parlant bastant
i que en principi per decidir el futur
de què passava amb aquesta sala gran de l'Ateneu.
Què és el que es va decidir finalment, Albert?
Bé, es va decidir i es va aprovar
el projecte que nosaltres, la Junta, van presentar,
que bàsicament havien dos temes al dia.
Un era aprovar la venda de la sala gran a l'Ajuntament
i després aprovar el projecte d'obres que tenim
i que fem amb els diners que ens surten de la venda de la sala gran.
Tot i ser dues coses van absolutament...
Lligades, no?
Clar.
Per tant, doncs, es van aprovar amb força consens, a més a més, no?
Sí, sí, va haver-hi pràcticament una unitat,
no va ser una unitat perquè dels 99,
en tant que queden 99 vots,
dels 99...
91 presents,
bueno, 99 persones,
perquè hi havia 91 persones presents i 18 vots delegats,
dels 91, excepte 4 vots,
que van ser dos contraris i dos abstencions,
la resta dels assistents va votar favorablement
a la proposta de venda de la sala gran.
Per tant, això es va aprovar ahir en aquesta assemblea,
una assemblea, a més a més, extraordinària,
i amb força gent, a més a més, no?
Deies, 91 persones, no està malament.
Home, sí, ja sabem que a les assemblees de les associacions
hi va un percentatge molt baix d'associats,
en aquest cas, aquest cop ha sigut molt més alta
la participació de les propers habituals de les assemblees,
i, bé, no és d'estranyar
perquè el tema que es portava a debat
possiblement es converteix aquesta assemblea
en la més important de, no sé, dels 18 anys,
de 20, 20 o...
10 anys.
Déu-n'hi-do, no és poca cosa, per tant, eh?
No, estàvem decidint un tema molt important
pel futur de l'entitat,
fent un canvi de cromos, per dir-ho d'una manera,
en el tema patrimonial,
en una part del patrimoni,
però millorem i revaloritzem la part que queda.
Per tant, crec que això era molt important
i era important que els socis estiguéssim d'acord
amb el projecte per fer l'entrada,
perquè per fer-ho necessitava una seva observació,
però a part, a part, perquè no té sentit una cosa
si els socis no hi són d'acord.
Clar, per tant, ara, què representa aquesta venda?
Què representarà per l'Ateneu?
Bé, el punt en què ens trobem ara és ja, bueno,
quan acabem de tancar amb l'Ajuntament els temes.
Això voldrà dir que nosaltres penem la sala gran a l'Ajuntament.
A canvi d'això, l'Ajuntament ens pagarà dos terminis,
amb una part d'aquest any, una part i una part l'any que ve,
el cost de la sala gran,
i nosaltres amb aquest diners podem comentar les obres.
De fet, les obres ja les vam començar,
perquè teníem una autorització de l'última assemblea
per fer l'escala d'emergència,
per començar les obres en l'escala d'emergència.
Són unes obres contemplades amb el pla global,
però que econòmicament ens vam veure capaços
de començar-les davant de tota aquesta operació
i que ara s'integrarà amb el...
Bueno, estan de fet integrades.
A la resta d'obres, passat l'estiu,
passat l'estiu ja començarem a mirar
per adjudicar, a veure, a fer concursos
i adjudicació de les obres que virem.
I per tant, tot plegat en els...
Doncs, el juny de l'any que ve
tenim la casa totalment a punt allà
pel centenari.
Exacte, per tant, una sala que millorarà les condicions,
del que estem habituats a veure ara a la sala.
No sé si tu em sents.
Nosaltres sí. Tu no em sents, Albert?
Em sents ara?
Em sents ara?
O...
No sé si...
No sé si...
Està totem?
Sí, hola.
Ara?
Ara sí.
No sé si ens...
Em sents a mi?
Jo sí.
Jo és que a tu ara et torno a sentir fatal.
Hi ha hagut un moment que tenia...
Bueno, que no et sentia gent
i no sabia si realment estem parlant
o no estem parlant.
Doncs, si et sembla, com que més o menys
ens has explicat una mica els aspectes bàsics
d'aquesta assemblea, dijous, com que tornarem
a tenir aquí a la ràdio, acabem de precisar alguna cosa.
Com vulguis.
I ho deixaríem aquí.
Moltes gràcies, en tot cas, endavant
amb aquest pas important, no?
Per la Taneu, era un pas important.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Ja sabeu que us mantindrem informats.
Perfecte, moltes gràcies
i ens trobem dijous.
Que vagi molt bé.
Bon dia.
Gràcies.