This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Vinga, doncs, ara mateix són les 11 i 43.
Seguim al magasin matinal de ràdio d'Esvern, el Just a la Fusta.
Avui, divendres 19 de febrer, acabem de parlar amb la regidora Gina Pol.
I ara passem a una entrevista de caire cultural,
perquè, com portem fins a algunes setmanes,
els divendres els dediquem també a presentar alguns dels artistes
que formen part del col·lectiu Set Just,
que ara mateix estan exposant el nou espai artístic Mercart
a la planta de dalt del mercat.
Avui tenim amb nosaltres l'arquitecte i compositora Anna Bofill.
Saludem-la, perquè ja la tenim a telèfon.
Hola, Anna, bon dia.
Hola, hola, bon dia.
Bon dia, Anna.
Bé, tenim la teva presència a l'exposició, també, com la resta d'artistes,
però d'una manera que potser no és tan visual, sinó és més sonora,
perquè el so que omple la sala ha estat a càrrec teu.
Sí, bé, el so no sé si omple ben bé la sala,
perquè és una sala molt gran i al final no es va tenir gaire en compte
les característiques de l'espai per això i només es va poder instal·lar una mini cadena domèstica a l'entrada
i només funciona quan algú demana d'escoltar la música i llavors s'exposa la meva música.
No sé, no, me sembla que és un tema que no va quedar massa ben resolt,
ho dic francament, perquè com que, a més, hi ha uns vídeos que també em porten so,
doncs no... vam veure que hi havia una certa incompatibilitat entre el so dels vídeos
i el so de la música que jo havia creat,
i bé, ara se sent com més... d'una manera més íntima, més individual,
just davant dels amplificadors que hi ha a la mini cadena, no?
O sigui, la idea, quan jo vaig crear la música per l'altra sala,
que era la sala de...
Les Bernardes.
La sala de salts, que allà s'hi va funcionar d'una altra manera,
i és que hi havia uns altareus grans a la sala que omplien,
aquests sí que omplien la sala del so de la meva música,
i que era la idea inicial,
i aquesta idea no s'ha pogut reconstruir en aquesta sala,
perquè no s'han tingut en compte de les característiques de la sala.
És molt nova, era una novetat,
i això s'havia d'haver estudiat una mica millor, la veritat.
Doncs, Anna, em sap una mica de greu
que l'obra aquí a Sant Jus no pugui quedar talment lluïda.
No, te sento molt lluny, no sé què passa.
Em sent molt lluny?
Te sento molt poquet.
I ara com em sents? Millor?
Ara em sents millor, Anna?
No sé, potser he de canviar de telèfon,
perquè em sembla que te sento fatal.
Un moment.
Deixa'm que vagi a buscar un altre telèfon,
perquè aquest te sento fatal, eh?
Em sento una mica millor ara, Anna?
Ara una mica millor, sí.
Sí, una mica millor, sí?
Sí.
Sí? Doncs vinga, bueno, intentem seguir per aquesta via.
Comentava Anna...
Intentem seguir per aquesta via,
si no canviaria de parell de telèfon, digues.
No, comentava que em sap una mica bé de greu
que les teves melodies,
creades expressament per aquesta exposició,
no puguin lluir talment com esperava,
com s'havia de sentir.
Sí.
Però bé, el cas és que tenim aquesta...
Bé, la teva obra creada en Volare, no es diu?
Sí, es diu en Volare, sí.
que vol dir caminar, en llatí.
En llatí.
I una mica el títol, per què ha estat creat?
És a dir, per què li has posat aquest nom?
És que les músiques i les melodies
acompanyen a les obres dels altres artistes
o en quin sentit l'has volgut fer?
Exacte, exacte.
És una mica la idea
que el visitant que va caminant
d'obra en obra, no?,
contemplant cada una de les escultures,
tingui aquest acompanyament musical
que està, doncs, pensat i creat
en funció o inspirant-se
en alguna de les obres.
I què transmet o la voluntat
que tinguin els visitants
escoltant aquesta música?
Quina és?
Qui els hi vols transmetre?
Bé, res especial.
El que els hi vols transmetre
són emocions.
És a dir, la música
és un llenguatge abstracte
que és completament diferent
de la plàstica, no?
La plàstica es mira, es veu,
entra pels ulls.
La música entra per un altre sentit humà
que és l'uïda
i és molt més abstracte
perquè la música no vol mai res.
La música són uns sons
que es van succeint
i un, davant d'aquests sons,
escoltant-los,
té unes emocions, no?
Unes emocions o altres.
O li encanta,
o li odia,
o li fa impressió,
o li dona tristesa,
o el fa pensar.
és a dir, jo el tipus de música
que faig jo
més aviat seria una música
que mitjançant els contrastos,
els contrastos timbrits,
els contrastos sonors,
doncs donaria què pensar,
o sigui, faria pensar,
fa pensar l'audit.
Déu-n'hi-do.
Anna,
llegint una mica la teva biografia,
tens una gran formació
tant en l'àmbit de l'arquitectura
com en l'àmbit musical
i entremig,
podríem dir que hi ha l'àmbit,
o l'ensenyança de les matemàtiques,
que tant en una branca com en l'altra
són molt presents,
les matemàtiques.
Tu les utilitzes, per exemple,
per crear melodies,
per crear sons,
com ho mescles, això?
Sí,
l'estructura de la música
sempre ha tingut una base matemàtica
des de Pitàgores,
o sigui, Pitàgores va ser el primer,
el grec, no?
Pitàgores va ser el primer
que va dir que tot era número
i el número el feia servir
tant a l'arquitectura
com a la música,
les proporcions, no?
I des d'aquí,
doncs,
tota la música ha tingut
una relació enorme
amb la geometria
i amb la matemàtica
i l'arquitectura,
naturalment, també,
perquè són sistemes
de proporcions, no?
Llavors, doncs,
jo continuo
amb aquesta idea històrica,
que és la base,
l'exponament
dels dos llenguats,
tant l'arquitectònic
com el musical,
i l'aplico
a un concepte actual,
en aquest cas,
de la música, no?
que és la idea
de trencar la tonalitat,
anar a buscar mons
molt més rics,
mons que s'apropen
molt a l'estructura
del món,
tal com la descriu
la física, no?
Ara parlem de física quàntica,
tothom ha sentit parlar
del que és la física quàntica,
de l'estructura
del macrocosmos,
doncs, mira,
avui han anat per cert,
avui la NASA
ha enviat
un apuntnic
d'aquests
a Mart,
a Mart
ha aterrissat
un robot,
una nau,
sí, sí,
que pesa només
una tonelada,
però és un dia
emocionant,
molt emocionant
per la civilització
humana, no?
Per la tecnologia
i per els avenços
de la ciència.
Llavors,
la música
vol estar d'acord,
la meva música
pretén,
diguéssim,
en certa manera
estar una mica
en sintonia
amb aquests
avenços
de la ciència
i pretén
agafar
estructures
que provenen
del món
tal com descriu
la física,
no?
La física
i la matemàtica,
la física del macrocosmos
i la física del microcosmos,
que naturalment
tot està
al final
descrit
per la matemàtica,
no?
Llavors,
utilitzo dos tipus
de matemàtica,
una matemàtica
que seria
més a prop
de l'arquitectura,
que seria
la geometria,
i una altra matemàtica
que està més a prop
de les estructures
microscòpiques
del comportament
de les partícules
en els líquids,
que seria
l'atzart.
És a dir,
a partir del principi
que una partícula
en un líquid
és impossible
determinar
a quin lloc
està,
quan es vol
determinar
a quin lloc
està i està
en un altre lloc,
perquè fa
uns recorreguts,
uns moviments
aleatoris
a dintre del líquid,
aquest és el principi
de Heisenberg,
a partir d'aquesta idea
jo i molts músics
actuals
intentem
fer
estructures musicals
que tenen
com a metàfora,
no?,
que es volen
assimilar
o assemblar
en aquesta estructura
aleatòria
de les partícules
d'un líquid,
per exemple,
per posar un exemple.
i tu Anna,
en funció
de què escolls
un tipus
de melodia
o unes altres,
per exemple,
en el cas
de l'exposició
vas veure abans
les obres,
llavors et va servir
per inspirar-te
o ho fas
de manera independent?
No,
les meves obres
no tenen melodia,
és a dir,
són un seguit de...
Jo trenco la melodia,
en algun moment
pot semblar
que hi ha alguna melodia,
en algun moment,
però és una mica
per casualitat.
Jo intento
superar
la idea de melodia
i buscar
emocions
de sons,
sons
que, clar,
els fabrico
electrònicament,
perquè la majoria
de sons
que hi ha
en aquesta
peça
que hi ha
a l'exposició
són sons electrònics,
venen
del meu
propi ordinador
o bé
sons concrets
que jo he gravat
des del balcó
de casa meva,
no?
Per exemple,
sons del carrer
i tal
que estan
elaborats,
elaborats
sintèticament
a partir
de programes
d'ordinador.
És música
electrònica
que es diu ara,
o electroacústica
o acusmàtica
o aquí
té molts
noms,
no?
Llegi una mica
de...
Ja et dic,
no hi ha
melodies.
Aquesta idea
romàntica
de mirar una cosa,
inspirar-se
i fer una melodia,
això ja no funciona així
en el nostre cap
de la gent moderna,
no?
Ja no funciona així.
Ara tu mires una obra,
una escultura,
per exemple,
una columna
de Montse Sastre,
jo miro aquesta columna
i aquesta columna
em produeix
una emoció.
Llavors,
aquesta emoció
jo intento
crear
una seqüència
de sons
que et doni
una emoció
paral·lela,
no?
A la que dona
l'escultura
de la Montse Sastre,
eh?
Per posar un exemple.
I tot això
està
materialitzat
d'alguna manera?
Hi ha algun esquema
on es puguin veure
aquestes seqüències
o
aquestes cadències
de música?
No, no, no.
Això,
l'únic esquema
que,
bueno,
hi ha esquemes,
jo treballo sempre
amb esquemes,
sempre treballo en dibuixos
de formació professional
i perquè veig la música
així com un dibuix,
no?,
en forma de dibuix,
llavors,
el que ja has posat
a l'exposició
que es diu
Ale Arbòria
perquè
és una peça,
aquesta és una peça
que vaig escriure
fa uns quants anys
per piano,
que s'ha tocat
moltes vegades
i aquesta peça
es diu Ale Arbòria
perquè justament
la base
de l'agrupació
o de les notes
d'aquesta peça
que es per a piano
és una base
aleatòria,
eh?,
Aleatòria,
això es diu
Alea,
Alea de Aleatòria,
i Arbòria
perquè és una aleatorietat
treballada,
treballada geomètricament,
és a dir,
tu l'aleatorietat,
l'aleatori
ho pots manipular,
li pots donar
una forma,
el pots treballar
i en aquest cas
està treballada
com un arbre,
o sigui,
és una aleatorietat
que té forma d'arbre,
no sé si s'arriba
a entendre això
o és una plaça,
però al meu cap
és així,
no és com si tinguessis
moltes partícules,
però que moltes partícules
que es mouen
a l'atzar,
però a la vegada
estan situades
amb uns troncs
amb uns troncs
d'una arbre.
I Anna,
per anar tancant
l'entrevista,
l'exposició
de Set Just
segueix
la línia ascendent
de l'exposició
de l'obra plàstica
de dones.
Aquí a Sant Just
el que passa
que es van incorporar
també
alguns altres artistes
com en Pep Plaza
o per exemple
en Nil Nebot
o en Dogni,
però per exemple
a Llàçal
l'exposició
era d'obres
només de dones
i de fet
tu ets un referent
també
en el món del feminisme
en l'arquitectura,
no?
Sí,
en l'arquitectura,
sí,
sí,
sí.
És una manera
d'incorporar...
A la música
el que he fet
és escriure un llibre
que es diu
Los sonidos del silencio
que és una història
de la música
a través,
únicament a través
del que han escrit
les dones.
I això
es va publicar
en el 2015
i té una gran utilitat
perquè
és perquè
difondre
la idea
que hi ha
més de 10.000
noms
de dones
compositores
a la història
de la música.
Que potser
han quedat
rellevades
o suplantades
per noms
masculins,
no?
Exactament.
I a l'arquitectura
també,
a l'arquitectura
també he fet
molta recerca
des del principi
de la dècada
dels 90
del que es diu
urbanisme
i arquitectura
de gènere,
no?
O amb criteris
de gènere
o amb mirada
de les dones,
etcètera,
no?
Sí, sí,
he fet molta recerca
i porto 30 anys
fent recerca
en aquest camp.
Sí, sí,
llegit que també
t'has especialitzat
en el coneixement,
també en la difusió
d'obres
de dones
compositores,
de fet,
pertany
a l'associació
de dones
amb la música,
també a la
International
Alliance for
Bioman
i Music,
per exemple,
per tant.
Sí.
Molt bé,
doncs,
Anna,
ha estat un plaer
tenir aquests minuts
per poder
comentar una mica
amb tu
com ha estat
la teva participació
amb Set Just
i amb la inauguració
d'aquesta sala,
malgrat una mica
doncs que,
bé,
és una sala nova
i a vegades,
doncs bé,
alguns aspectes
no s'han tingut
en compte,
sobretot amb el tema
de nivell tècnic
i a nivell de so.
A mi m'ha encantat
col·laborar,
malgrat que això,
que m'hagués agradat,
que ho preparéssim més bé,
que el projecte
hagués estat
més treballat.
Molt bé.
Doncs bé, Anna,
ha estat un plaer
que tinguis molt bon cap...
Igualment, Núria.
Que tinguis molt bon cap
de setmana
i fins la propera.
Igualment, Núria.
Igualment.
Fins la propera.
Adéu.
Adéu, adéu.
Fins la propera.
Fins demà!