Som dilluns 18 de febrer del 2019, són les 11 i 11 minuts i encarem la segona hora del programa aquí a Ràdio d'Esvern amb la presència de l'alcalde de Sant Just, en Josep Perpinyà. Bon dia, alcalde.
Bon dia, què tal? Com estem?
Bé, doncs, gaudim d'aquest anticicló que tenim aquí uns quants dies ja instal·lat i amb aquest bon temps, doncs, sembla que ja estiguem pràcticament a la primavera.
La dubte que tenim és si mantindrem aquest temps i anem directament a la primavera o encara vindrà alguns dies de fred.
Sí, home, de moment, pel que ens ha dit el Carles, tenim aquesta setmana i la propera bastant tranquil·les, o sigui que tot pinta bastant tranquil·let, de moment.
Doncs, com que el Carles normalment no s'equivoca...
Ara, sí, sí. Després, el mes de març, és quan vénen les nevades aquelles inesperades.
Doncs, vinga.
Vinga, pugem-nos a parlar d'actualitats.
Què m'expliques?
Bé, doncs, comencem per notícies que ens arriben del tema de mobilitat i comencem per la inauguració imminent d'aquí molt poc, de la línia E30.
Bé, ens ha costat, eh, aquesta línia, ens ha costat perquè durant molt de temps hem estat reivindicant, exigint, fent veure, doncs, a l'àrea metropolitana que necessitàvem aquesta línia.
De fet, el dia que vam posar en marxa la línia del Mas Lluí, el dia de la inauguració, jo mateix ja li deia al vicepresident, dic, escolta, que necessitem molt més transport públic, necessitem molt més transport directe a la ciutat de Barcelona i a altres municipis, no?
I em deia, escolta, estàs inaugurant això i em tornes a reivindicar un altre, no? I dic, home, és, és que, evidentment, el transport públic és el present i el futur, no?
Per tant, E30, efectivament, sortirà d'on ara surt, diguem-ne, el bus del Mas Lluí, Parador, Parador-Rambla, Rambla ja va buscar el Brogi perquè necessita entrar per la B23, per l'autopista, i directe fins a la illa, eh, fins a la zona comercial, fins a... ben entrada a Diagonal.
I passa per nuclis de comunicació important, entre altres, doncs, tres parades a la línia verda, no?
Aleshores, gira i torna. I això és un trajecte molt directe, moltíssima gent se'n beneficiarà i, a més a més, descongestionarà una mica el just metro.
Sí.
Perquè estic convençut que persones que agafen el just metro per anar al metro de Barcelona, a la línia 3, doncs, si l'agafen al parador, doncs agafen aquest bus, és molt més ràpid que agafar el just metro.
La qual cosa és que el just metro també, en hores punta, va molt carregat. Ja teníem damunt de la taula, doncs, diverses propostes i accions concretes d'ampliacions i el que passa amb aquest E30, doncs, trobem ja, d'aquí 15 dies, pràcticament, doncs, aquest bus estarà en marxa i seguirem reivindicant.
El mateix dia que agafem el micro per inaugurar-ho, doncs, també li diré al vicepresident de l'àrea metropolitana, que, evidentment, doncs, hi ha moltes exigències en tota l'àrea, però nosaltres volem que aquest bus arribi a la Renfe de Sant Feliu.
Això sempre ho hem dit, perquè ens iria molt bé tenir des del parador a la Renfe de Sant Feliu i des del parador a la ciutat de Barcelona, doncs, hi ha una part, una part que entri ja a la ciutat, com és aquest cas, no?
És una molt bona notícia i seguirem treballant perquè hi hagi més bus, més autobusos, més transport públic a Sant Just.
Transport públic, que ara també es pot trobar en una nova web?
Sí, a veure, anar informant, anar a tenir aquestes eines, aquests instruments, com és aquesta pàgina web, hi ha desconeixement, eh?
Sembla mentida, però hi ha desconeixement de tot el transport públic que pots agafar a la ciutat de Sant Just, perquè, principalment, els autobusos que passen per la carretera, eh?
Principalment, es desconeix. Es desconeix les possibilitats d'altres mitjans.
Ara hem posat en marxa el que és la bicicleta elèctrica, aquests aparcaments, no?
Hi ha un desconeixement, aleshores, hem dit, escolta, avui dia bona part de la població es mou amb aquests mitjans, de mirar a través del seu telèfon, perquè tot ho fem a través del telèfon, no?
Sí.
I aquesta web pot donar una informació molt bona a una part significativa de la població, no?
L'hem posat en marxa, i com pots desplegar-los, si entres, pots veure tot el que passa de mobilitat en el nostre municipi, tot, eh?
És a dir, carrils bici, els autobusos que passen per tot arreu, els bici-box, etcètera, etcètera, etcètera.
Per tant, és una eina que estic convençut que serà molt positiva.
De mobilitat, ara passem a urbanisme, obres públiques, equipaments, perquè, per exemple, el tema de la bona aigua, com està ara?
Bé, molt bé, la veritat és que és un projecte que ens fa a tots i a totes molta il·lusió, perquè és necessari, eh?
L'ampliació de tenir un pavelló nou, cobrir la pista exterior i, a més a més, nous vestidors,
totes les entitats esportives, els usuaris, pares, mares, nosaltres, perquè personalment estem molt il·lusionats amb aquest projecte, no?
L'aprovem la setmana vinent. Ara tenim una presentació, aquesta setmana també, per presentar-ho.
Hem de parlar amb les entitats a veure quan volen començar aquestes obres, perquè porta, diguem-ne, uns inconvenients, no?
I aleshores podem fer-ho d'una manera o altra. Nosaltres estem en disposició de començar-ho a l'1 de juny,
però això portaria un retras o que hauríem de traslladar de forma significativa entrenaments, no?
I a més, els volem plantejar, aquesta setmana els hi plantejarem, doncs, diferents possibilitats per veure si ho fem d'una manera o altra, no?
Els diners estan aprovats, estan ingressats, diguem-ne, a l'Ajuntament, el projecte està damunt de la taula,
s'està tot preparat, i aleshores anem a fer-ho bé i veure la manera que menys, diguem-ne, pot impactar aquestes obres
sobre el bon funcionament del complex de la bona aigua, especialment per les entitats que ja fan esport, que són moltíssimes hores.
Potser el gruix de la feina s'hauria de fer durant l'estiu?
No, perquè són obres de 14 a 16 mesos.
Passes molt l'estiu, passes molts l'estiu, segurament.
Potser hauríem de, sí, passaran potser un estiu i mig.
Bé, com sempre hem fet, hem de parlar amb ells, a veure si ho volen fer d'una manera o altra,
i tenim algun inconvenient, com una línia elèctrica que encara Endesa no ens ha donat data per treure-la,
i algun altre informe concret, però bé, això és lògic, aquestes coses.
L'important és tenir el projecte, que el tens, l'important és tenir els dos milions
i una mica més, dos milions i dos cents, que també els tenim,
i la voluntat de fer-ho que hi és.
Per tant, tot està alineat i ara es tracta de veure quan arrenquem.
L'altre equipament també, així, bastant, ja que està encaminat, és el de Maslluí?
El centre cívic del Maslluí.
És un centre cívic que estem buscant data per posar la primera pedra.
També exactament el mateix, el finançament existeix, el projecte també,
la voluntat és evident,
i aleshores és una obra també més curta, que el que és el nou pavelló,
però també l'associació de veïns i els veïns coneixen perfectament aquest projecte
i també és un altre projecte per un barri que ho necessita.
I, per tant, el petit centre cívic que hi ha ara,
que és un referent molt petit on està l'associació de veïns,
doncs aquest es tancaria i quan hi hagi el nou es traslladaria.
Es traslladaria les activitats en el nou,
perquè és un edifici de 1.200 metres quadrats
i el que estem parlant ara és una cosa molt petiteta,
que si no recordo, en metres potser són 50.
L'altre dia vaig veure que en el Twitter posaves
que havies estat parlant amb els veïns de la zona.
Bé, és constant, és constant.
Vull dir que ahir, no, el diverns estàvem bases de Sant Pere.
A veure, és normal que l'alcalde, doncs, tingui trobades amb veïns, no?
El diumenge vaig estar amb veïns també del carrer Pont
i constantment hi ha veïns, hi ha col·lectius,
hi ha persones que et diuen
escolta, m'agradaria explicar-te coses, no?
O m'agradaria, doncs, que si véns, doncs ens expliquessis coses, no?
I, per tant, és la meva feina.
És a dir, l'alcalde no té horari, no?
I aleshores el que ha de fer, doncs, prestar-se a facilitar-ho,
perquè penso una cosa, és a dir,
hi ha moltíssima gent, evidentment, que treballa, que estudia,
per tant, quan pot veure l'Ajuntament,
quan pot veure l'alcalde o els regidors, no?, regidores,
doncs, horaris que potser no són els habituals, no?
Però que per nosaltres ho han de ser-ho, és a dir,
a mi que el diumenge al matí, doncs, veïns de base a Sant Pere
em digui, escolta, volem parlar amb tu
i veure com podem millorar aquestes zones,
o te volem explicar coses de la velocitat que corren molt,
o aquest de l'ús, doncs, el tractaríem diferent,
o explica'ns què va aquí davant,
doncs, moltes vegades ho faig el dissabte, el diumenge
i quan s'hi presta, i l'altre dia, efectivament,
ho vaig fer-ho també amb nous veïns del Mas Llull,
que m'ho van demanar, i allà estava.
Parlant de Estret i les bases de Sant Pere,
allà hi ha l'escola prop, hi ha l'escola Montserrat,
que celebren aquesta setmana, doncs, bé, els deu anys, no?
Deu-n'hi-do com corre el temps.
Sí, sí, deu anys que estan allà,
no que faci deu anys a l'escola, sinó que deu anys...
L'escola és el 32, es va posar en marxa l'any 32.
Bé, una altra activitat, un altre acte molt il·lusionant, no?
Perquè, a més, és una escola que està funcionant molt bé,
molt potent, igual que les altres primàries.
Jo penso que tenim un sector educatiu molt, molt, molt,
molt professional, molt abocat,
amb aquesta vocació que ha de tenir, doncs,
al professorat, a la comunitat educativa,
i ja fa deu anys, eh?
Fa deu anys que es va posar en marxa el nou Montserrat,
amb una trajectòria pedagògica i de programa educatiu excel·lent,
jo crec que ho estan fent molt bé,
amb un objectiu comú i compartit,
i amb un AMPA, també,
doncs, amb una associació de pares i mares molt actives, eh?
Divendres tenien reunions, també no paren, eh?
d'estallar i d'assumir responsabilitats
i assumir, doncs, accions d'embargadura, no?
Per tant, compartirem i compartirem una estona amb ells aquests dies,
aquest dia concret, amb aquesta il·lusió que tenen,
que m'ho va explicar la directora ja fa mesos,
escolta, que volem fer això,
i vinga, va, som-hi, tira endavant,
que compartirem l'alegria que tens.
També un altre tema, no tant d'equipaments,
però potser més d'obres públiques,
són les que s'estan fent ara al barri Centre.
No parem.
No, no, no.
Ara mateix, com està el tema allà?
Doncs, mira, vinc d'allà.
En aquest mes vinc d'allà en aquests moments.
S'estan derrocat les casetes
de les parades exteriors del mercat,
del carrer Mercat.
És una obra que està creant inconvenients,
perquè tenim el carrer Mercat tallat,
i, per tant, durant un mes, diria,
més o menys el 15 de març
ja s'ha tornat a obrir el carrer,
encara que seguirem fent obres,
però ja podrà accedir-se,
i això és un angoixen.
Però les obres ho porten.
Totes les obres porten angoixes, inconvenients,
i després porten, evidentment,
una millora de l'espai públic,
una millora de la qualitat
d'aquests carrers que són arreglats.
Tu pots caminar tranquil·lament,
és molt més amable.
i aquell darrere del mercat,
nosaltres vam fer un pensament,
escolta, sempre és el darrere del mercat,
sempre estem dient...
Nosaltres mateixos, o tothom diu,
el darrere del mercat, no?
Hem de canviar el concepte, no?
I ens vam seure en una taula,
hem de dir, escolta, això hem de canviar-ho,
no pot ser el darrere del mercat.
És com el corredor verd que diem,
hi ha allò de Collserola?
Doncs no, sembla com l'esquena de Sant Just
ha de ser incorporat, no?
I aquest nou espai,
que els que hem vist el projecte
i les fotografies i els renders que hem publicat,
quedarà molt bé.
Per tant, jo crec que això,
al darrere del mercat, s'ha acabat.
Perquè és una plaça, petita, evidentment,
però renovada,
on es veu tota la façana del carrer Mercat,
del que és el mercat municipal,
els accessos són molt més amables,
dona una amplitud que diràs,
home, com pot ser això,
si els metres són els que són, no?
Doncs guanyem places,
d'aparcament, a més a més,
al carrer,
cinc, sis places d'aparcament,
serà tot molt més agradable i amable
i deixarà ser aquest concepte darrere del mercat.
Segur que quedarà molt bé.
Sí.
En el ple, per això del mes de gener,
sí que van venir alguns veïns
i també els grups de comerciants
del barri Centre,
que, clar,
es queixaven que les obres s'havien de fer
però que s'havien concentrat.
totes potser no hi havia hagut
una planificació prou adequada.
No, jo, a veure,
planificació,
nosaltres tenim en aquests moments
l'obra del carrer de la Sala,
que és una obra molt llarga,
i tenim l'obra del carrer Mercat.
L'obra del parc del que refreixes
no està portant cap molèstia,
potser mentalment la tens al cap.
Dius, ostres,
una altra obra ja,
però no porta cap molèstia a ningú,
absolutament,
ni d'accessos ni res.
Es treballa des de dins,
per tant,
pot ser que en un moment determinat
entre un camió determinat,
però són dos minuts.
El plantejament de no fer-ho,
home, sí, mira,
pots retrasar-ho,
podríem haver-ho fet més endavant,
no?
Sempre són tres o quatre mesos d'obra,
és a dir,
també s'han enganxat igual,
no?
Altres comentaris,
jo crec que està bé
que vinguin els veïns
i les veïnes en el ple
i que s'expressin
i es manifestin les coses,
i tenir reunions
permanentment
amb els col·lectius,
més,
i això ho estem fent.
S'ha posat una mesura nova
que ja l'havíem comentat,
però semblava que potser
no era necessària,
però ja s'havia comentat
d'entrar aquests dies
mentre estigui el carrer Mercat tallat,
doncs que puguis entrar
per davant mateix
i anant fins al carrer Raval,
per davant del mercat municipal.
És una mesura que va sortir
de la reunió que es va fer
fa deu dies.
Nosaltres també estem,
independentment de les obres,
pensem que el preu
del pàrquing del mil·lenari
ha de ser més baix,
baixarem el preu
i buscar, diguem-ne,
les màximes accions possibles
perquè hi hagi més activitat
en el mercat municipal
i en l'entorn del mercat
a les botigues existents.
El diàleg ha d'existir sempre
amb els comerciants,
amb el mercat,
amb el veïnat,
perquè l'interès de tots
és el mateix,
és el mateix,
que allò funcioni
el millor possible.
I si després hi ha altres accions,
doncs altres accions.
Efectivament,
jo crec que és bo
que vinguin els veïns,
que es manifestin,
encara que ve molt poqueta gent
els plens,
3, 4, 6 persones,
però això és habitual
a tot arreu.
Però està bé
que vinguin i diguin
escolta, això no ho veig així,
ho veig d'una altra manera
i per tant hi hagi tot un debat
i d'aquest debat
a vegades surten reunions
i de les reunions surten
accions noves.
Per tant, benvinguts
a aquestes propostes.
La gent de la Miranda,
alguns veïns de la Miranda
també van...
Sí, la Miranda tenim
un greu problema,
no ens enganyem,
tenim un greu problema
de mobilitat
que és la institució
de la Miranda
amb mil nens i nenes.
En aquesta escola
hi ha mil nens i nenes
que es mouen
en dos moments determinats
al dia
en una situació geogràfica
que has d'anar
en cotxe sí o sí,
encara que pugi
algun autocar
que recull els nanos
en determinats punts,
però hi ha una mobilitat tremenda
i això col·lapsa el barri
i que és de molt difícil solució.
Això és històric.
Per tant, aquí què s'ha de fer?
S'ha d'anar insistint
amb la institució
que els plans de mobilitat
els s'ha de fer
i renovar constantment
a veure si hi ha accions
també que puguin ser
en aquests moments desconegudes
i que es puguin aplicar.
Però l'accés a la Miranda
és l'escola,
és a dir, tenim el que tenim.
Si hi hagués una escola
de 200 nois i noies
doncs seria molt diferent
perquè estem parlant
de mil persones
i aleshores
la gran majoria
puja en vehicles
i segurament
doncs puja una família
el conductor o conductora
amb un nen o nena.
Per tant, imagina't
els vehicles que pugen i baixen.
accions
diguem-ne
d'estar presents allà
i som
accions
a dir-li
escolti
a la Miranda
de posar més persones
per agilitzar això.
S'ha fet
sempre hi ha accions
d'aquest estil
tenim un aparcament davant
que està
de terra
que se li demana
que els pares i mares
entrin allà
també es col·lapsa
recordar que està dintre
del parc de Collserola
per tant grans inversions
no es poden fer allà
i es tracta d'anar
veient
doncs modificacions
potser puntuals
d'algunes voreres
alguns trams
que es tractin
d'una altra manera
i sempre
amb la institució
i també benvingut
aquests veïns i veïnes
de la Miranda
per conjuntament
buscar solucions.
No les hem trobat.
És a dir,
l'institució
fa 50 anys
que està allà
o no sé quants
o 40 i pico.
Per tant,
el que passa
és que té
una gran mobilitat.
s'havia estudiat
autobusos
des del parador
fins dalt
conjuntament.
Allò que dius
escolti,
aquí autobusos
pagui vostè
i puja els autobusos
fins a la Miranda
i per tant
que els pares
i les mares
deixin els nois
al parador.
Això tampoc fa anys
tampoc va triomfar
i no es va posar en marxa
semblava que no era idoni
perquè col·lapsaves
el parador.
Venen gent
de tota la comarca
i de Barcelona.
És molt difícil.
També
la mobilitat
de les plugues
l'altre dia
en parlàvem
amb els companys
responsables
d'esplugues
el mateix.
També estan
inquiets
i preocupats
per la ubicació
d'aquesta escola.
Clar,
no la pots treure d'allà,
és impossible.
I el que ha de fer
és anar renovant
aquests plans
de mobilitat,
apretar-los
i si hi ha ampliacions
d'aquesta escola
ha de passar
que hi hagi
més aparcament.
Nosaltres serem
molt estrictes,
molt durs
en donar
noves llicències
si no
es resol
el fet
que aquesta nova llicència
d'una possible
o teòrica ampliació
passi
per opcions
d'aparcament
significatives
perquè si no
serà ampliar,
ampliar, ampliar
i més problemes
de mobilitat.
I això no treu
el gran valor educatiu
d'aquesta escola.
Una cosa és la mobilitat
i l'altra és
separem
separem
perquè posa un valor
i posa un valor
molt cert
perquè és una escola
potent,
molt professional
i que fan les coses
molt bé
però
està on t'està.
Perquè els veïns
potser referien més
a obres
de millores
dels carrers.
A veure,
això tenen raó
en un cas.
Jo crec que hem de donar
la raó
quan la tenen
i en aquest cas.
El carrer Sant Josep.
és a la pujada.
El carrer Sant Josep
és un carrer
que a la crisi
va quedar damunt
de la taula.
El carrer Sant Josep
recordo perfectament
que vam convocar
els veïns
per dir
escolta,
ben aviat
farem el carrer Sant Josep
de dalt a baix.
És un carrer
que té
per soterrar
totes les línies
elèctriques
i de telefònica
que us recordo
que no ens ajuden mai
aquestes companyies.
Per tant,
això ho paga l'Ajuntament,
ho paguem els veïns
i les veïnes.
Jo crec que és una gran injustícia
però no ens ho paguen
ni un euro.
Aleshores,
té totes les línies aèries
i té unes voreres
en alguns llocs
principalment pels arbres
de xacades
i antigues.
Per tant,
el carrer Sant Josep
s'ha de fer.
S'ha de fer
i el compromís nostre
que aquest carrer es farà.
És un carrer llarguíssim.
És un carrer
que en aquells moments
parlem d'un milió d'euros.
No estem parlant
de 100.000 euros,
de 50.000 o 200.000.
Estem parlant
d'un milió d'euros.
Penseu que un pressupost
d'inversions
en aquells moments
eren dos milions.
Per tant,
gastar el 50% d'obres
de la inversió
en un carrer
era una imprudència,
si em permets dir-ho,
perquè hi havia
moltíssimes necessitats.
La Junta s'ha recuperat,
estem molt sòlids
des de tots els punts de vista.
Per tant,
aquest carrer l'afrontarem.
també és un carrer
que no camina gaire gent.
És a dir,
un carrer de pujada,
però tenen tot el dret
de tenir els carrers
amables,
ben urbanitzats
i sense
pals,
diguem-ne,
aèris,
que realment
hi ha punts
que sembla
tercer mundista.
Això ho reconec.
Per l'altra banda,
recordar que es va fer
Sant Ferran,
recordar que es va fer
Canigó,
recordar que es va fer
Valmes,
és a dir,
s'ha fet inversions
a Montblanc
i també
altres carrers
de la part baixa
de la Miranda.
Jo crec que
si fem
Sant Josep,
aquesta percepció
dels veïns
de la Miranda
canviarà
substancialment.
Crec que estem parlant
de carrer Sant Josep
principalment.
L'altre és que potser
que siguin reparacions
molt puntuals
en algun lloc.
Montblanc també
va ser reparat.
Per tant,
jo diria que
queda un trosset
del carrer Unió
que no tenim
el concepte
que sigui
diguem-ne
la Miranda
perquè és la part baixa
però
aquesta percepció
d'aquests veïns
a més molts viuen
al carrer Sant Josep
els donen la raó.
És a dir,
clar,
és que l'Ajuntament
passa de 37 milions d'euros
abans de la crisi
a 20,
no?
I el que és
sacrificat
és la via pública.
No hi ha cap
veïna
que al llarg
de la crisi
econòmica
ens pugui dir
que vam retallar
un servei públic.
Cap.
No vam fer res
de retallades.
El que vam fer
és sacrificar
la via pública
i això
ho hem explicat,
moltíssima gent
ho ha entès
i deixa'm posar-te
un exemple.
El carrer Pont,
per exemple,
també va ser sacrificat.
Ara s'està fent.
Sí.
i jo recordo veïns
del carrer Pont
que em van dir
no ho facis,
alcalde,
no tiris endavant,
no us gasteu aquí
800 o 900 mil euros
perquè hi ha moltes necessitats
al poble.
I em va semblar
una cosa realment
extraordinària
que diferents veïns
diguessin
no us gasteu aquí
aquests diners
perquè hi ha moltes necessitats.
va haver-hi exemples
també com aquest.
Diferents entitats
del poble
van tornar
a la subvenció
que tenien
perquè hi havia crisi
i van dir
escolti,
no volem la subvenció
perquè nosaltres
aquestes activitats
que fem
doncs poden ser
no fetes,
no realitzades
i per tant
donem els diners
a l'Ajuntament
que es destini
a altres temes.
Per tant,
són exemples
que un està orgullós
ser alcalde
d'aquest municipi
perquè poques vegades
passa això
i ara s'està fent
el carrer Pont
i el carrer Pont
va ser exactament
al mateix moment
que el carrer Sant Josep.
Els vam aturar els dots
perquè no hi havia diners
ni més ni menys.
La setmana passada
vau acabar també
ja les de la Plana Pedrosa.
Plana Pedrosa,
també l'accés principal
del barri
no tenia vorera
pràcticament a l'esquerra,
estava tot deixat,
han fet
una senyalització nova
i l'entrada
és molt més digna.
Allà, per exemple,
a la Plana Visolets,
a Visolets principalment,
ens queden dos carrers
que estan malament,
que és perdius
i caçadors.
Són dos carrers
que hauríem d'afrontar
en el proper pla d'inversions
del govern municipal
perquè fent aquests dos carrers
el barri de Visolets
canviarà substancialment també.
Però són coses
que insisteixo
durant vuit anys
és que,
aviam,
no entrava en diners,
la Generalitat
no ens donava res,
la Diputació
baixava les seves subvencions,
l'àrea metropolitana
tot just podia treure el cap.
És a dir,
clar,
els plans d'inversions
tan grans que teníem
desapareixen
i si no hagués passat
el que ha passat,
aquesta mala idea crisi,
tots no estaríem parlant d'això.
No estaríem parlant
ni de Sant Josep,
ni de Pont,
ni de Perdius,
ni de Caçadors,
caçadors,
estaries parlant d'altres coses,
no?
Estaries parlant d'altres temes.
I ara,
un parell de temes abans d'acabar,
un és que en el ple també ens vam,
Sant Just es va unir com a municipi del Consell de Salut.
Molt bé, sí, sí.
I, home, doncs això és,
tinc entès que és un òrgan pioner,
perquè a nivell comarcal
no hi ha cap altre
orden així.
Mira, la setmana passada
quan vam posar en marxa
ja fa 10 dies
el Consell de Salut del Consell Comarcal,
que tinc, doncs,
la responsabilitat de presidir,
moltíssimes mitjans de comunicació del país
em trucaven
per demanar-me
com és que érem els primers de tot Catalunya
fent això, no?
I, per tant, et dones compte.
I tot seguit, aquella setmana,
molts presidents i presidentes
de Consells Comarcals de Catalunya
em trucaven també
per demanar-me també
escolta'm, com s'està fent?
Per què ho heu fet, no?
A veure, la comarca del Baix Llobregat
és una comarca la més potent,
diguem-ne, de tot el país, no?
Per la seva població,
la seva activitat,
el seu consens també,
però la seva reivindicació
i la sanitat pública,
la salut pública té deficiències, eh?
I, per tant, el que es vol
és que des dels ajuntaments,
els agents econòmics i socials,
tothom, doncs,
pugui posar damunt de la taula
doncs propostes
des del punt de vista
de col·laborar també
amb aquell que té les competències,
però això no és queixar-se
de la Generalitat,
també és preguntar-te
què pots fer tu per millorar això,
eh?
I, per tant,
hi ha aspectes
que tothom pot fer alguna cosa,
i des del món local també,
per millorar, doncs,
la situació
dels centres d'atenció primària,
per la reubicació
de nous centres
d'atenció d'urgències,
per la reducció
de les llistes d'espera,
per un tema
que ens preocupa moltíssim,
que és la salut mental
i les drogo dependències,
i també el fet
que en els propers pocs temps,
dos o tres anys,
es jubila
molt,
un percentatge
molt elevat
de professionals,
i no tindrem
ni metges
ni metges
tindrem molt poquets.
Per tant,
jo crec que el Consell de Salut
del Baix de la Gràcia
ha de ser un lobby
de propostes
i d'apretar
amb aquest pla estratègic
que està fent la Generalitat,
pla estratègic de salut,
que el coneixem,
que hem participat,
i que calendaritza
i prioritza
inversions
en el nostre territori,
no?
I, a més a més,
tenir un òrgan
que pugui parlar
de tu a tu,
amb una Generalitat
que en els darrers anys
no ha tingut
aquest contacte
amb nosaltres.
Per tant,
va fent coses
i ho fa de forma
puntual i local
amb algun Ajuntament,
però hi ha temes
molt significatius.
Les urgències
del Brogi,
no hi ha dret
que estiguin
com estan.
I això,
el paper aguanta tot,
però jo personalment
la santa passada
anava a visitar
un veí de Sant Jús
i els passadis
ho estaven ple de gent,
ple.
Això fa deu dies.
Per tant,
el Brogi,
que és un gran hospital,
deixem-ho dir,
és un gran hospital,
les urgències
no poden estar
com estan.
Per tant,
d'una vegada
per totes
hauria d'haver-hi
un plantejament
o una proposta
damunt de la taula
i que la Generalitat,
això sí que és
la Generalitat 100%,
i demanar-li
que no perdi el temps
perquè hi ha una situació
greu,
hi ha una situació greu,
els professionals
treballen com poden
i seguim
sense cap proposta.
I els dos alcaldes,
en Toni Pover,
d'alcalde de Sant Joan
i jo mateix,
en el Consorci Sanitari
Integral,
ja fa més de dos anys
que li estem dient
a la presidència
que,
sisplau,
posi una mesura
damunt de la taula.
Posi una mesura
i ja treballarem,
ja arribarà
aquesta mesura.
Però no l'han posat.
És a dir,
no l'han posat
cap mesura
per arreglar
les urgències
del Brogi.
I això,
jo crec que demostra
molt poques ganes
d'arreglar
aquesta situació
i posa un valor
als professionals
que estan treballant allà.
Perquè entrar
a la zona
d'urgències
com vaig entrar,
però no fa falta
que perquè hagi entrat
jo ho digui,
qualsevol ho veu,
doncs allò era
una situació dramàtica.
Una situació dramàtica
i veies com els professionals
van amunt i avall
i fan el que poden.
Però,
d'una vegada
per totes,
si s'ha d'ampliar,
s'amplia.
I l'altra és,
no tindrem diners
fins aquí dos anys,
molt bé,
però faci el projecte
de l'ampliació
del Brogi,
perquè les urgències
estan molt malament
i portem així
molt de temps
i jo crec que això
la Generalitat
no ho està fent
gens bé.
Doncs,
molt bé,
moltes gràcies,
alcalde,
per passar-se per aquí.
Hem parlat
de bastantes coses,
diferents temes,
diferents àmbits.
Per el proper mes
de març
segur que ens en queden
més per parlar,
però ara ja
se'ns ha acabat el temps.
Molt bé,
un plaer.
I res,
bon dia
i que tingui bona setmana.
Igualment a tots i totes.
Adeu.
Sabeu que es coneixen
més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers
d'enregistrades?
voler conèixer quan i a on
van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes
i teniu curiositat
tot això i més
ho trobareu
al programa
a l'audició
que s'emet
tots els dilluns
de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem.
Cada dilluns
de 9 a 10 del vespre
teniu una cita
amb Ramon Neu
si us plau
una mirada
al passat
sense nostàlgia
amb la millor música
dels anys
20 o 50
o si ho preferiu
podeu descarregar
el programa
a la carta
a Ràdio d'Esvern.
L'antic és millor
i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
Ràdio d'Esvern
98.1
M&M
Ràdio d'Esvern
98.1
Són les 11 i 41 minuts
vinga, ara ja sí
comencem la tertúlia
d'actualitat
amb la Palmira
i també
amb la Carme
que un dia d'aquests
em tallaran el coll.
Hola.
Bon dia a tothom.
Bon dia.
Alcalde que sigui
ja l'he renyat
quan he sortit
que sigui l'última vegada
que ens prenguis
la meitat de la tertúlia.
I s'ha anat preocupant.
No, és que
és que si em fan preguntes
jo les contesto.
Clar, anava a dir
jo anava a dir
pobre, jo és que
clar, si li faig preguntes
l'alcalde no es quedarà callat
vull dir ell
jo ha de respondre.
No suposo.