Doncs bé, ara són les 11 i 22 minuts i estem a la segona hora del Just a l'Estiu al magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Avui som dimarts 9 de juliol del 2019. Tenim el telèfon a l'Arnau Consul. El saludarem des d'aquí. Hola Arnau, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Hola, bon dia. T'hem trucat Arnau perquè, bueno, volem parlar amb tu una mica de la Universitat Sant Justenca d'Estiu que prepareu a Cal Llibreter.
Justament, sí, sí. Mira, ja és la quarta edició. La broma, la cosa ha anat creixent.
Sí, sí, la quarta edició. Ja porteu, a més a més d'aquest any, un acte, el del...
Sí, la setmana passada, la inauguració, que va ser allò al Portó, lo alto, una presentació aquella que, així que arriba el llibre,
em faria gràcia arribar-hi, però clar, veig a saber, és el Premi Assaig Anagrama, per tant, un dels premis importants.
i resulta que, doncs, l'autor, el Daniel Gamper, té connexió Sant Justenca, en aquest cas el Joan Sàlvia,
que ens ha dit, escolta, tinc un amic que li han donat un premi, clar, quan em va dir que era l'anagrama, dic ja,
diguem, és ideal per inaugurar això, la Universitat d'Estiu, en la qual, sobretot, tal com la vam pensar el primer any,
mig de casualitat, la idea és fer més, no tant presentació de llibres com xerrades, que proposin debat, no?
Que obrin allò, debats més o menys que candents. El primer any va ser tot històric, allò, van venir quatre historiadors,
a més, tots anaven el mateix any a Prada i per això se'ns ha acudit allò de l'Universitat d'Estiu.
Sí.
I ell després em diuen, bueno, que sigui això, més enllà d'una presentació, ens porta algú que xerra d'algun tema i que proposa debat.
Clar, això, evidentment, ja hi havia un llibre darrere, però l'important és que, clar,
el llibre parlava sobre l'ús o el mal ús que estem fent de les paraules d'avui en dia, no?
I, per tant, era un tema molt, molt candent, que si twitters, que si enganys, que si la postveritat, que si les fake news, clar,
quan dius mentides, quin valor té la paraula, no?
De tot això va aquest assaig i la veritat és que crec que va estar molt bé.
Això va ser amb les mejores...
Això va ser dimecres passat.
El dimecres passat, dia 3, amb en Daniel Gamper, que és professor de Filosofia, de Moral i Política, no?
A l'Universitat.
A l'Autònoma, sí.
A l'Autònoma.
Després, el pròxim acte que tenim ja en breu, l'Arnau, és aquest dijous, no?
És aquest dijous, i una mica va contra el que acabo de dir, però no, d'alguna manera és l'acte lúdic, no?
Perquè sempre allò, també hi ha l'any passat, doncs hi havia la possibilitat de dir, bueno,
per no fer-los tots absolutament acadèmics i que ja està bé, fem-ne un així més a la fresca,
perquè, en el fons, les universitats disfruten més d'això, d'un acte acadèmic.
Això, si fos una paraula, va ser com la de Prada, que, òbviament, no s'hi pot comparar,
i, per tant, això, hi ha una mica de tot, ja sempre la part més d'oci, no?
Llavors, i abans va passar la possibilitat que vingués la Sílvia Soler,
un nom prou conegut per tots, va presentar una novel·la,
que ja està venut moltíssim, perquè, bueno, suposo que ella que és periodista,
ho pot fer molt a més, i podem plantejar-nos això.
La idea és fer, si el temps ho respecta i no plou com aquests dies,
fer-ho a fora, amb algun, no sé, brindar-me alguna coseta que l'àstic ens està preparant.
Veig aquí, el programa diu, novel·la a la fresca.
Sí, la idea és aquesta, de dir, bueno, doncs va,
també a l'estiu podem fer això una cosa més lúdica, no?
Sí.
A més, aquesta sí que és una novel·la que parla de buidar una casa,
dels records que et porta, doncs, quan vas a una casa que havies viscut de petit,
i tot que sigui una sèrie de fets, doncs, bueno,
l'has de buidar, i, per tant, tots els objectes que t'endús,
has de decidir què en fas, què no, els llences, però et porten records,
de la infància, per tant, bueno, una novel·la així...
Perquè on ho voleu fer, et diu novel·la a la fresca, què vol dir allà?
Al carrer.
Al carrer, allà fora.
La idea seria fer-ho davant d'aquest llibreter, si això, si el temps ho permet.
Clar.
Aquest hem demanat permís, i encara no ens han dit que no,
tampoc que sí, però, bueno, ja ho veurem.
I diu aquí, amb lectures de Marta Domingo, què vol dir això?
Sí.
I ella va llegir a fragments?
Exactament.
La Marta Domingo, que ja amb nosaltres ja ha col·laborat tres o quatre cops,
amb l'auspici de Amat Cultura, que aleshores ens dona la possibilitat d'això,
i va, preparem un acte xulo, no només de presentar,
i que la Sílvia Soler, en aquest cas, ens expliqui el seu llibre,
sinó sentint fragments de la novel·la,
que és una cosa que tenim molt habituat de fer, com fem recitals de poesia.
La poesia no te l'expliquen.
Ve el poeta, recite, i potser et pot fer quatre explicacions,
d'aquest poema, però sobretot sents la seva veu, dius,
mira, m'agrada, tal, l'entenc, no l'entenc,
però amb la novel·la és una cosa que s'ha perdut molt, no?
Que bàsicament algú t'explica de què escriu,
i, bueno, llegeix-m'ho, perquè al final la gràcia serà si m'entra o no.
I, bueno, clar, que no és el mateix.
L'autor sol llegir bé, jo puc fer el que pugui,
però si tens una actriu que es prepara quatre o cim textos
i el declama bé, doncs clar, és una altra gràcia.
I, bueno, la Marta ja ha fet quatre o cim presentacions.
Normalment són les que fem a la TNU,
i això és en un marc més teatral,
que és una cosa que es fa molt als països d'Europa,
sobretot a Alemanya.
La gent paga per anar a una presentació en un llibre
on hi ha un actor que llegeix, i res més.
Llavors tu sents i dius, m'agrada o no m'agrada.
No cal que m'expliquin de què va,
la inspiració on li ha vingut a l'autor, no, no.
Jo sento, i, bueno, ja ho veurem, si m'enganxa, no.
És una mena d'experiment, no?
Sí, és un model mix, d'alguna manera.
Vem a l'autor i li podrem preguntar coses,
però, sobretot, sentir què és el que ha escrit.
Té alguna acció la Sílvia Soler amb Sant Just?
Que jo sàpigui, no, però després sempre hi ha sorpreses, eh?
Sí, sí.
Perquè a vegades et venen autors així.
El Munt és un mocador.
Venia de petita, anava no sé què, tinc un amic que vivia...
Ens ha passat més d'un cop, gent que en principi, dius,
no té res a veure, però Sant Just ja se sap.
És el ferroès per la gent.
La setmana vinent, el dimecres, també a les 8, com tots els actes,
el dimecres 17 de juliol,
tindrem en Christian Tolsa,
que és matemàtic i doctor en filosofia clàssica.
I el que molta gent no sap és que també és Sant Justenc, només.
Ah, que també és Sant Justenc?
Ara està vivint a Alemanya, però, bueno, és algú que és de Sant Just,
o que ha viscut molt temps a Sant Just.
I, de fet, clar, és això.
Jo el conec com a client de Cal Llibreter, abans.
Potser és algú que m'havia creuat algun cop,
i, bueno, parlant, parlant, un dia, que si això, que si allò,
que si jo soc traductor, que si jo faig mat...
I, bueno, resulta que és...
M'has-te'l dir-ho, però així és un petit geni.
És algú que és professor de matemàtiques.
Sí.
I, a banda, traductor del grec antic.
I que fa alguna classe a universitats,
de fet, a Alemanya crec que està fent una mena de curs de doctorat i tot plegat,
això, ajuntant matemàtica antiga,
bueno, en fi, aquestes coses que algú que pot ser un cop amb matemàtiques,
però, a banda, també un cop amb això, amb filosofia o literatura grega clàssica,
i tradueix directament del grec clàssic.
I, bueno, ens donarà a conèixer aquest senyor, el Lucià de Samosata,
que és d'aquests autors potser menors,
no dels més coneguts de l'antiguitat,
de fet, escrivíem grec, però ja estem parlant d'època romana, segle III o així,
que molt, doncs, diàlegs molt divertits.
I és algú que, no sé, una mica és el Polònia de l'època, per entendre'ns.
Perquè són...
Es riu de les costums, dels polítics del moment, i, en fi...
El títol de la conferència és
Llucià de Samosata i l'humor a l'antiga Roma.
I l'humor a l'antiga Roma, sí.
Però és el...
Bé, que ens ho expliquin, potser un llegeix el diàleg i diu,
no, sí, ja veig que per qui podria haver-ho acudit,
però m'acabo d'entendre.
Bé, han passat dos mil anys, o casi.
Això sí que serà una xerrada a l'interior d'aquest llibre té, no?
Aquesta la idea és fer-ho dins, sí, sí.
Molt bé.
Després, també tenim un debat el pròxim...
O sigui, d'aquí dos, com si diguéssim...
Dos dimecres, no?
Sí, dos...
Bé, tres dimecres.
No demà, exactament, sí.
Clar, tres dimecres, el dia 24 de juliol,
que hi ha el debat entre la Carme Porta i l'Antoni Trobat,
que són periodistes.
Sí, han coordinat un llibre que es diu
Feminisme i Sobiranisme,
Nou Feminismes i Sobiranisme,
i, bé, és això que dèiem.
Entre que és un llibre plural, que hi ha moltes veus,
que la Carme Porta,
que fa molt temps que, bé,
nosaltres intentàvem,
col·laboraven més o menys amb les coses que ja fa Esplugues,
El Pati Blau,
també un cop al mes porta una escriptora,
i, bé, creiem que l'havíem d'enganxar algun cop
perquè vingués d'aquest llibreter,
i no és fàcil, perquè té una gent de pleníssima
i ens fa, la veritat, molta il·lusió.
I ell ens diu, home, doncs mira,
potser al voltant d'això, no?
Una xerrada sobre el feminisme, ara,
aquesta nova onada de feminisme.
L'any passat ja en vam fer una,
i aquesta vegada ella,
Nou Feminisme i Sobiranisme,
és de lluita que hi ha avui en dia aquí a casa nostra
i que, bé, tenen els seus lligams
i els seus no-lligams.
Bé, i allò ella em va dir,
però fem una forma de debat, vull dir,
vi jo i porto algú més, vull dir que endavant.
O sigui, l'Antoni Trobat és un...
L'Antoni Trobat és un periodista mallorquí,
conegor de l'Ara Balears,
i, bé, no és que vingui expressament,
suposo que no,
sinó que ja li deu una besta per aquí,
i, bé, ens proposarem això de dir,
ells dos debatran, i, evidentment,
com tota presentació d'aquestes,
que fem, però més aquesta que fem
en forma de debat, doncs,
oberta, que tothom intervingui,
digui la seva i que la cosa sigui ben viva, no?
Clar.
I després, ja, el dimecres 31,
a les portes de la Festa Major, pràcticament?
Sí, sí, de fet, nosaltres ho fem ja
com a inauguració off de la Festa Major.
Ah, val.
A més, a més, portem a Sant Just,
jo crec que un dels grans personatges de l'any.
si tinguéssim una revista tipus Time,
diguéssim, personatge de l'any,
segur que la Marta Pécerrona hi seria candidata.
Oi tant.
Primer ens lligui molt amb el debat anterior,
no? Clar, feminista,
ella és una de les primeres feministes,
ja dels anys 70, al nostre país,
de les primeres a portar
les dies feministes de França
a casa nostra, als anys 70,
quan aquí tot això encara era molt tabú.
I, a banda, clar, aquest any,
li han donat el Premi d'Honor
de les Edres Catalanes.
Clar.
Per tant, la veritat és que és un honoràs
començar amb el Premi Anagrama
i acabar amb aquesta clausura
que, a més a més, com tu ho dits molt bé,
dona pas pràcticament a obrir la Festa Major,
doncs anar amb el Premi d'Honor
de les Edres Catalanes.
Ha trobat un foret a la seva agenda,
la Marta, per venir?
Sí, això ho ha agradat l'Enric Viladot.
Clar, just li ha publicat
l'últim poemari que ha fet
i, per tant, ve a recitar-nos
l'últim poemari,
però jo crec que tinc ganes
de convertir el dia
en presentació i recital
i, sobretot, un homenatge a ella.
Ha rebut un premi
que, probablement, ella m'ha deixat el dit,
no me l'esperava
perquè és algú que
ha fet molta feina
i no s'ha promogut massa
allò de sortir allò...
És com que li ha vingut una mica d'acord, no?
Als diaris,
de tenir capelletes,
de fer-se veure,
de fer-se notar,
sinó més aviat, al contrari.
Algú que ha estat molt a casa seva,
que ha fet molta feina de traducció,
evidentment, com a poeta,
com a assagista,
aportant idees
de fora a casa,
com el feminisme, per exemple,
per tantes altres.
I, en fi,
per tant, és...
Bé, la veritat és que
és probablement l'acte
que ens fa més il·lusió, no?
Perquè és un honoràs,
directament.
Clar, clar.
Doncs, amb aquest acte de
cluenda,
acabareu la universitat
Sant Just en cada actiu.
Sí, que per tot el altre
es pot dir realment.
Com comenceu a organitzar-la?
O sigui,
quan comenceu a plantejar-vos
si fer-la o no fer-la...
Bona pregunta.
La idea cada any
és plantejar-vos.
Just quan acabi Sant Jordi,
ens posarem a pensar-ho.
I si un dia hi pensa,
però a l'hora de la veritat,
els dies passen,
tanques, caixes,
tornes, llibres,
hi ha mil coses...
Després és Sant Jordi i necessitats.
Em venen idees
i al final l'acabes...
Per exemple,
crec que el Daniel Gamper
el vaig trucar
la setmana anterior.
Ah.
I dic, escolta,
he de buscar el Joan Sàlvia,
m'acaba de dir que té aquest amic,
m'aniria de conya,
el truco i a veure si pot, no?
I la participació...
I mira, per sort, sí.
Quina és, normalment?
La participació,
de moment,
estem molt contents.
Hi ha gent...
És una cosa...
Sí, sí,
jo crec que tots dos...
L'acte de l'altre dia
eren, per tant,
una vintena de persones,
que, per tant,
és allò
per omplir bé la llibreria, no?
Molt bé.
Suposo que el demà
de la Sílvia Soler
serà també més multitudinari,
per això la idea
de fer-lo fora,
que no estigui massa estret
amb aquestes escalous que fa,
encara que hi hagi aire condicionat,
crec que fora estarem més bé.
Bueno, ens trobem,
que és la gran sorpresa
del primer any,
com va muntar
aquell cicle d'Història 2,
que ens va venir
una mica donat,
de dir, bueno, va,
fem alguna cosa,
i de sobte molta gent venia
més que a vegades
presentacions que havien fet
al llarg del curs.
I és perquè, clar,
a l'estiu la gent
també té més temps.
La gent té més temps
i hi ha menys actes.
Hi ha molts cursos
que la gent fa,
què sé jo,
des d'escriptura
o macramé
o les aules de la gent gran
d'esplugues,
que ja han acabat el curs,
per Sant Joan acaben
i fins al setembre o a l'actura
no s'hi posen.
Clar,
llavors tenen més temps.
I, per tant,
més enllà dels concerts
que munten
l'escola de música,
no?,
l'aula de música,
hi ha poca cosa.
I, per tant,
home,
poc que hi ha,
la gent hi ve.
i aquesta ha sigut
com la sorpresa,
no?
El juliol la gent
encara està a mig de vacances
però no se n'ha anat,
no és com l'agost,
que Sant Joan es queda
bastant buit,
no?,
tot cal dir-ho.
I, en canvi,
hi ha poca oferta.
Llavors això us afavoreix,
oi tant?
De moment, sí.
Veurem.
Doncs, Arnau,
esperem que demà
també tingueu
aquest trosset de carrer
que us deixin
per poder fer,
doncs bé,
aquesta,
la novel·la
a la fresca,
amb la Sílvia Soler.
El Ciblo,
sí, sí,
a veure.
I que us vagi molt bé
també les altres,
segurament que el de la Marta
Peça Rodona
serà també
un gran èxit.
Suposo que sí,
també crec que la Carme Porta,
que és molt esplodenta
i, per tant,
té moltes amistats
de Sant Just,
també crec que,
suposo,
pot atreure molta gent,
més enllà d'aquest tema,
és absolutament
en òrbita,
no?
I més ara.
Molt bé, doncs,
Arnau,
moltes gràcies
per atendre'ns,
per agafar-nos el telèfon.
No hi ha ara,
vosaltres,
per trucar i interessar-vos.
Endavant amb aquesta
Universitat Sant Just
en cada estiu,
que ja ha arribat
a la quarta edició.
A la cinquena,
potser farem,
no sé,
donarem carpetes
o alguna cosa
personalment universitària.
Home, un aniversari,
clar,
un bolígram,
una carpeta,
un blog...
Una cosa així.
Aquest any ja volíem fer-ho,
eh,
però d'això que t'he dit.
Home,
però millor amb un aniversari
més rodó, no?
Potser,
uns cinc anys,
uns deu...
Mira, va,
t'agafa la paraula, va.
Va, va,
molt bé.
Doncs, Arnau,
gràcies i una abraçada.
A vosaltres.
Que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Sous-titrage Société Radio-Canada