FALTEN DOS MINUTES PER TRES QUARTS DE DOTZA
Festa Major. I per parlar-ne tenim amb nosaltres un dels components del Grup Riu, que és Francesc Cardona. Hola, Francesc, què tal?
Hola, què tal, Sergi? Com va això?
Aquest any torneu a repetir la festa de l'Esplai, oi, del Grup Riu?
Sí, ja feia anys que no hi veníem. Van venir el primer any que l'Esplai ho va muntar i, mira, aquest any hi tornem.
Suposo que amb ganes d'actuar a Sant Just, també, que és el teu poble.
Sí, i tant, i a més l'espai aquest és el millor.
A la plaça Verdaguer?
Això mateix.
Aquest any heu tret un disc nou, Riu, el disc Delta.
Sí, és el quart disc, i per això l'he hem portat tota, que és la quarta lletra de la Saari,
és una mica com també quan arriben tots els sediments del riu, com si ja anéssim de baixada, diguéssim.
Amb aquest disc el que heu buscat també és, dèieu, un repte de créixer i arribar nous públics, no?, d'alguna manera?
Sí, tot i que això ja, amb la música que fem és difícil, però bé, intentar-ho sempre està bé, no?
Dins que el tipus de música que feu és molt dirigit a un tipus de públic?
Bé, jo crec que a tothom li agrada en un context, o sigui, a tothom, si es fa en un poblet del Pirineu i es troba un grup d'aquests, a tothom li agrada i tal,
el que passa és que després, aquí a Ciutat i tot, és més difícil, no?
És més, crec que la gent quan anem fora sempre sorprèn que siguem de la juradat.
Diuen, hòstia, a la juradat feu folk? A la música tradicional?
Sorprèn, encara sorprèn.
Dius que a vegades costa, no?, que a tothom li agrada aquest tipus de música, però que no arriba a un gran públic,
però heu fet molts concerts. A la vostra pàgina web diu que 230 concerts, i a més a més us ha portat a gires fins i tot a l'estranger, oi?
Sí, sí, això sí, sí, sí.
Clar, el que vol que té per altra banda aquesta música és que, com que és alguna cosa cultural, no?,
més que en música, també és un element cultural, doncs ens permet anar a fer intercanvis amb altres cultures,
o la gent més que parla música ens porta per veure quines músiques fem aquí, als Països Catalans, no?
I això ens permet viatjar bastant.
Per la gent que no us conegui o que no us hagi escoltat mai i que ara ens estigui escoltant a la ràdio,
com ho definiries, Riu? Quin tipus de música ens hem d'esperar?
Música tradicional, catalana, tots els Països Catalans,
des d'un punt de vista nou, o diferent.
I aquí vius celta, doncs ara que tenim el quart disc, ho podem dir, des d'un punt de vista delta, no?
Sí. Clar, teniu una mica també aquest aire de música irlandesa, escrocesa, oi?
Sí, sí, hi ha l'aire aquest, però sempre amb melodies d'aquí, dels Països Catalans.
Sou sis músics, oi?
Sis músics, sí.
I quins instruments toqueu?
Doncs mira, hi ha, a la part rítmica i base, hi ha contrabaix, amb buzuki,
que és com una mena de mandolina gran, la guitarra acústica,
llavors hi ha flautes i sacs de gemecs, violí i acordeo diatònic.
I, doncs, per tant, hi ha instruments també alguns així molt tradicionals, no?
Sí, sí, sí, sobretot el més, el que ara més s'està extenent i que ja està molt extès a l'acordió diatònic,
que és una mica l'emblema.
Salteria el sac de gemecs, que el nostre gaite l'està posant últimament als discos,
i que és un instrument que sí que encara s'ha de recuperar molt.
De fet, l'últim gaite que hi havia era d'aquí a la llogradat.
Però és un instrument que encara falta arrencar, que la gent s'animi més a tocar-lo.
Actuareu demà a les vuit, després del pregó de Festa Major i del lluïment de Colles.
Per cert, actuareu el dia de l'Esplai, que d'alguna manera és el dia groc.
Sou grocs, Riu?
El punt de trobada, no?
Sí, el punt de trobada.
Sí, l'organitza d'Esplai, sí, sí.
Jo soc groc, els altres no ho sé.
Jo hem de preguntar.
Demà els ho preguntaré, perquè quines amaretes volen posar.
Sí, potser està dividit el grup, qui sap.
M'ha intentat.
Bé, doncs, moltes gràcies, Francesc, per atendre'ns a la ràdio.
Que vagi molt bé aquest concert i bona Festa Major.
Va, gràcies, Sergi. Bona Festa Major.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Més que les terres més bones, més que les plantes i els arbres.
Quan vindrà el dia que l'home valgui més que posi cases.
Més que les terres més bones, més que les plantes i els arbres.
Quan vindrà el dia que l'home no se'l pesi amb les balances.
Més que les plantes i els arbres, més que les plantes i els arbres, més que les plantes i els arbres.
Més que les plantes i els arbres.