Ara mateix, faltant res, un minutet per arribar a un quart de dotze del migdia,
estem al magazín matinal de ràdio d'Esvern, en just a la fusta, a la segona hora del programa.
Avui som dimarts 20 d'octubre i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres l'artista i el dissenyador gràfic veí de Sant Just, Albert Espona.
Bon dia, Albert.
Bon dia, Núria.
Albert, ara mateix el Centre Cultural Bellvitge Gornal de l'Hospitalet
està acollint l'exposició Límits, concretament des del 18 de setembre, que és quan es va inaugurar.
És una mostra del qual n'ets l'autor juntament amb la Victòria Hertel.
Abans de res, explica'ns una mica què hi trobem a la sala.
Doncs bé, la Victòria Hertel presenta escultures fetes amb impressió 3D i il·luminades amb LED.
Jo presento videoprojeccions i art digital amb caixes de llum.
És una sala molt gran, l'hem deixat gairebé a les fosques per tal que la llum de les obres siguin la protagonista.
Llavors hem intentat crear una mica una atmosfera especial perquè l'espectador se senti en un lloc on pugui reflexionar
i passar una estona doncs relaxada, no?
És més un intent de fer una experiència més que no una presentació d'obres individuals.
I quin tipus d'obres, perquè per aconseguir aquesta experiència més relaxada,
quins tipus d'obres, ens has comentat ara tipus de projeccions de vídeo,
però especifica'ns una mica quins tipus d'obres són les que hi ha.
Bé, com et dic, l'espai està bastant a les fosques,
llavors hi ha tota una paret molt gran on hi ha una videoprojecció,
on es projecten uns dibuixos que he fet en programació.
Són dibuixos que van sorgint i tenen un moviment propi,
i la mateixa llum dels dibuixos crec que crea un efecte interessant, no?
La resta de les obres de la sala, també les caixes de llum,
tenen per si soles un interès per l'efecte que fa també en l'espai,
la llum i la gràfica, i també les escultures de la Victòria,
és interessant perquè estan situades en el terra
i donen també, al conjunt, un efecte molt bonic, penso.
I ens has parlat del tipus d'obra,
però les tecnologies, exactament, quines són?
La Victòria treballa, com et dic, amb impressió 3D,
té un software amb el qual moldeja la forma com si fos una escultura,
i després aquesta impressora, a través de resines i filaments,
crea la forma, no?
En el meu cas jo treballo en programació,
una part, que el que es veu més amb el vídeo està més fet amb programació,
i després les caixes de llum és una mica un híbrid entre programació i art digital
amb altres programes.
Més buscant també una manera d'expressió més plàstica, més personal,
i més semblant, doncs, al col·lage, a la pintura, no?
Hi ha les dues coses.
Tu, Albert, sempre has utilitzat aquest tipus de tecnologies com a mitjà de creació artística?
O sigui, sempre t'has centrat en el tema d'aquests softwares i això?
Bé, jo fa molts anys que treballo de dissenyador gràfic i sempre he treballat amb l'ordinador.
Per tant, l'ordinador per mi és la meva eina habitual
i l'evolució natural també de passar a fer una cosa més de feina d'encàrrec
a una feina de més llibertat, més expressió personal, no?
Jo fa uns 10 anys vaig començar a interessar-me per la programació
arrel d'una revista que parlava de la programació com a eina també pel disseny gràfic
i vaig començar a interessar-me amb la intenció d'incorporar tècniques
a la meva pròpia feina, als meus propis cartells o dissenys.
El pas és que a poc a poc veus que és un tema molt interessant,
vaig començar a veure altres artistes també que feien coses interessants
i vaig començar a fer coses.
També em feia... m'interessava la idea d'utilitzar tècniques que en aquest moment
o tecnologies que en aquest moment són de la nostra època.
O sigui, la programació ens envolta, els algoritmes ens envolten
els nostres mòbils, els nostres ordinadors, tot el que vivim, no?
I per tant, penso que l'artista també és lògic que reflecteixi la seva època
prenent també tecnologia del moment, no?
Ja ho feien als anys 50, el pop art incorpora tècniques de disseny gràfic,
de publicitat i d'impressió també comercial, no?
És difícil que els dissenyadors gràfics feu exposicions artístiques?
És a dir, barrejar... o sigui, que tot el tema d'aquest disseny gràfic
aplicar-lo amb tècniques artístiques i que acabeu fent exposicions?
Bé, el disseny i l'art sempre han anat bastant de la mà, no?
Són una mica vasos comunicants.
Tant l'art agafa a vegades, com t'he dit, del pop art agafa coses del disseny,
com el disseny a vegades pot fer un disseny que està en el límit
entre el que és un encàrrec que soluciona una necessitat determinada
i un treball que a més a més s'inspira en altres coses i busca anar una mica més enllà, no?
La frontera és bastant fina i és lògic que a vegades els dissenyadors també
tinguin el seu coquet de fer coses diferents, no?
I utilitzant les tècniques de la seva feina,
doncs poden transgrabir una mica el que fan diàriament, no?
Tu ara mateix has dit la paraula, es busca anar al límit.
Aquest nom de límits és el concepte que dona nom a la proposta
que hi ha a la sala de l'Hospitalet.
De què ve el títol?
Sí, tant la Victòria com a mi ens interessa força la relació entre art i ciència
i ens agraden molt els mons aquests invisibles, microscòpics, etc.
Quan vam veure la sala per presentar el projecte per poder exposar,
vam pensar que seria bo col·laborar
i vam pensar que seria interessant fer una mena de viatge,
imaginar aquest límit, aquest espai on té l'origen la forma,
la matèria, on comença doncs la vida, no?
Sí que és veritat que jo no he anat a l'exposició,
però sí que he vist alguna fotografia
i són fotografies així com de matèria, així d'energia,
de coses de l'univers.
Sí, sí.
Bé, més que de l'univers ens interessa més el micro-univers, no?
Però sí, hi ha una idea de buscar aquest punt, aquest moment
en què l'energia es transforma en matèria,
que no se sap exactament quan és, no?
Ni els físics es posen molt d'acord.
Ja.
I després, doncs, tota aquesta idea de moviment i de procés continu, no?
A mi m'agrada molt aquesta idea de la forma com a procés,
no una cosa acabada, sinó una cosa que aneix i desapareix
i té tot un procés que sempre està en moviment, no?
Aquesta exposició, Albert, ha format part de la programació
de la sisena mostra de la Barcelona Gallery Weekends,
que és un esdeveniment pels ràdioients que no ho sàpiguen.
Es fa cada any, dura quatre dies.
Està promogut per l'Associació Art Barcelona
i està obert a totes les galeries de Barcelona,
també de l'àrea metropolitana.
Concretament es va fer del 17 al 20 de setembre.
Tu és el primer cop que hi exposes?
O sigui, que un treball teu forma part d'aquesta Barcelona Gallery Weekend?
A altres vegades he fet exposicions col·lectives
de tallers oberts també,
perquè a vegades també el Gallery Weekend
inclou rutes per tallers d'artistes.
Jo treballo a l'edifici Freixas Hospitalet en aquest moment
i a vegades també hem participat en el programa
com a tallers oberts per ensenyar la nostra obra
a la gent que ve a l'edifici.
És un edifici que hi ha molta varietat d'activitat,
tant industrial com artística,
i a vegades organitzen aquestes rutes
perquè realment és molt interessant veure el treball de la gent.
I tu com arribes a exposar ara a l'Hospitalet,
o sigui, a fer límits?
Com t'arriba la proposta?
Doncs ens vam assabentar que hi havia aquesta convocatòria
per fer una exposició a la sala subsol,
que és una sala que ara en aquests moments
es vol potenciar per fer art contemporani,
i junt amb la Victòria vam presentar aquest projecte.
Hi ha un tribunal que més o menys suposo que fa una mica de criba
i ens el van acceptar.
I tu és la primera vegada que col·labores amb la Victòria?
Sí, amb ella hem compartit espai, com et deia aquí,
a l'edifici Freixas.
Teníem el taller en el mateix lloc
i ja coneixíem l'obra de cadascú
i sabíem que més o menys hi ha un lligam
entre el que fa ella i el que faig jo.
I l'experiència de fer-ho amb ella
es podria repetir, per exemple, en un futur?
Sí, sí, clar que sí.
A mi m'agrada molt la idea de col·laborar amb altres persones,
n'aprens molt
i sempre surten coses diferents
a les que en un principi t'imaginaves.
Per tant, és enriquidor.
La situació amb la que hem fet aquesta exposició
ha sigut bastant complicada
perquè ella estava a Alemanya,
després s'ha anat a Sindapur,
no ha pogut fer la inauguració d'exposició
perquè està estudiant allà.
O sigui, tot ha sigut a base de videoconferències també
i, clar, a vegades trobes a faltar més el treball, doncs, de...
Un suport, no?
Sí, el suport i el treball més de proper, no?
De contacte, diguéssim.
Clar.
I heu tingut feedback dels assistents?
Sabeu si ha passat molta gent per la sala?
Què és el que li sembla a la gent?
Quines impressions té?
Sí, en general, tothom diu que t'agrada,
no sé si t'ho diuen per contentar-te o no,
però tothom sembla que li agrada força.
Els mateixos organitzadors de la sala n'han quedat molt contents.
L'únic problema és que aquesta sala queda una mica apartada.
Llavors has de fer una mica un treball de difusió
i d'apropar a la gent també,
de facilitar l'accés a l'exposició
perquè queda una mica...
No és la Rambla Catalunya, per entendre'ns.
Ja, bé.
A Sant Jus, per exemple, has exposat algun cop?
Sí, a Sant Jus vaig exposar el desembre del 18,
a Can Ginestar,
una exposició que es deia Dins la llum,
però era una exposició individual d'obra meva.
També tenia a veure amb temes de tecnologia o de...
Sí, sí, eren caixes de llum
i també eren impressions amb diferents suports fotogràfics
i, com el títol diu, Dins la llum,
doncs també era una mica una recerca
de veure la part física de la llum
i la part també una mica simbòlica, no?, de la llum.
I aquesta mostra, la de límits,
la portareu a més sales?
Teniu intenció de repetir-la en un futur?
La veritat és que és una sala molt...
és un projecte molt adequat per aquesta sala.
No sé si altres sales podrien també acollir-la,
però, bueno, estem oberts
i seria una possibilitat,
perquè realment hi ha molt treball fet
i es podria repetir en un altre lloc
i inclús incorporant potser algunes altres peces, no?
Perquè tu, Albert, a l'hora de crear aquestes peces,
t'inspires en...
O sigui, tens algú que vols expressar en ment
o tens algú al cap ja fixat
o deixes que flueixi la imaginació,
la creativitat d'alguna manera?
Sí, bueno, com et dic,
a mi m'interessa molt tot aquest món
quàntic i microscòpic i de matèria, no?,
de com neix la matèria
i jo costumo a treballar,
començo a dibuixar idees sobre un paper, no?
Després, doncs, intento traslladar-ho a l'ordinador
mitjançant la programació
o, com et deia, fent aquest híbrid amb altres programes,
que llavors sí que és més un treball més de pintor, diguéssim,
és més de treball per capes, de col·lage,
de pintar digitalment
i, bueno, la inspiració també va sobre la marxa.
A vegades hi ha errors propis que fas tu
o coses que descobreixes fent alguna cosa
que també et porten, et suggereixen altres temes, no?
Però, bueno, això també li passa al pintor.
Quan esquitxa el terra,
a vegades un atac o un material determinat
et pot sugerir una via d'investigació
molt interessant, no?
I ja per acabar, Albert,
recorda-nos una mica els horaris
o fins quan tenim temps
de passar-nos per la sala
per veure l'exposició?
Sí, la sala, l'exposició està oberta
fins aquest divendres, a les vuit de vespre.
L'horari, si no m'equivoco,
és de deu a una i mitja
i de quatre i mitja a vuit,
si no m'equivoco.
Molt bé.
I hi ha alguna mena de preu d'entrada?
No, no, no.
És lliure?
No, hi ha la parada de metro
de ve i veig de prop,
si serveix per indicar-se.
Molt bé.
Doncs, Albert,
que vagi molt bé aquests últims dies
d'exposició.
Recordem a la gent, doncs,
això que tenen fins divendres
per poder anar-la a veure,
l'exposició Límits
de l'Albert i la Victòria.
Que tinguis bona setmana, Albert,
i que acabis de passar un bon dia.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
Adeu, que vagi bé.
Adeu.
Ràdio Tesfet 98.1
Ràdio Tesfet 98.1