i a l'Escola Concertada Madre Sacramento
i a les escoles públiques Montserrat i Montseny.
Entrades a la venda pels pastorets de Sant Just.
Aquesta setmana s'han posat a la venda les entrades anticipades
per veure els pastorets a l'Ateneu,
basats en l'obra Esteu de Pepa Alvanell.
Les funcions seran els dies 16, 17, 18, 23 i 26 de desembre
a la sala municipal de l'Ateneu.
Les entrades es poden comprar a la Secretaria de l'Ateneu,
a l'antiga Granja Carbonell, a la llibreria Escrivà
i a la cansada laderia Fos d'Alba.
El preu és de 8 euros i de 7 euros
per als socis i sòcies de l'Ateneu
que l'acomprin a la Secretaria de l'Entitat.
La representació del dia 16 serà un assaig obert
i el preu serà de 5 euros.
I un apunt més, el quartet de jazz d'Èbano actuarà avui a l'Ateneu.
Aquesta nit tornen els concerts de jazz de l'entitat Oners Jazz Series
i aquest mes actua a aquest quartet dirigit per Bartolomeu Berengui.
D'Èbano està format per Jean Paolo Laurentac i el Contrabaix,
Pau Domènech al clarinet, Salvador Toscano a la bateria i a la percussió
i Bartolomeu Berengui a les guitarrers i les composicions.
L'entrada costa 10 euros per al públic general,
8 euros per als socis i sòcies de l'Ateneu
i 6 euros per als menors de 30 anys i inclou una consumició.
El concert l'organitza Oners Jazz Series i l'Ateneu
i serà avui a les 10 de la nit a la sala del cinquantenari.
I això és tot de moment.
La informació local tornaran menys d'una hora
i també a la una als Sant Just Notícies edició migdia.
Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just
al web de la ràdio.
Radio d'Esvern.com.
Molt bon dia.
S'ha parat, tiren la canya a prop de la plaça d'Espanya.
Hipsters amb barba i ulleres s'han perdut per les cotxeres.
Apareixen quan és fosc, els deoners amb volants, un camell falagós.
A l'estació de Sants, ex-bolíngues reciclats,
disfressats de runners, periodistes cremats,
que viuen de fer banners d'arribar a Ciutat Vella,
cantautors que ja no canten i a la porta de l'ovella
quatre guiris no s'aguanten aturats amb tres carreres.
Enxufats que només cobren regalets per les aceres.
Jubilats que maniobren policia, un carreró,
ara perdut el control amb un grup de percussió prop de la plaça del sol
perquè tombin els turistes, la Rambla l'han tunejat.
Ja no queden artistes, els músics han marxat,
quatre xinos fent retrats, canaletes ja s'allunya
i no queden indignats a la plaça Catalunya.
Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus,
les tristons són alegries i obrim portes sense claus.
Quan es mor la rutina, el racó de la ciutat,
Barcelona s'il·lumina quan et tinc al meu costat.
La de la setmana és tràgica, la Còdia, l'extrarradi,
la que viu una nit màgica, un dimecres a l'estadi,
la bonica l'any s'alobra, la de l'ambient de l'arena,
que un 12 d'octubre sent vergonya aliena.
La dels clubs acollidors, la que adora les cabines
i crema contenidors i destrossa les cabines.
No hi ha cap respecte per la música en directe
i no tenim projecte per fonar-li vida.
Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus,
les tristons són alegries i obrim portes sense claus.
Quan es mor la rutina, el racó de la ciutat,
Barcelona s'il·lumina quan et tinc al meu costat.
Turistes alemanys, el braçol del mestissatge,
amb barrets de mexicans, van buscant algun massatge
i el caòtic barrigòtic, uns ens amonopatí,
van buscant algun narcòtic per arribar al dematí.
Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus,
les tristons són alegries i obrim portes sense claus.
Quan es mor la rutina, el racó de la ciutat,
Barcelona s'il·lumina quan et tinc al meu costat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La informació més propera
al Just a la Fusta!
Un minut i un quart de dotze, aquesta hora el que fem és parlar del projecte Orgull de Baix,
un projecte interactiu sobre la comarca, el Parc Agrari, el seu entorn,
que s'acaba d'estrenar després d'un any de posada en marxa
i en volem parlar ara amb la directora i productora d'Orgull de Baix,
que la tenim a l'altre cançó del telèfon, l'Isabel Fernández. Bon dia, Isabel.
Hola, bon dia.
Per parlar d'aquest projecte que es va començar a gestar ara fa un any, aproximadament,
i que ara arriba al final, una mica, de tot aquest procés i s'estrena com a plataforma interactiva.
Sí, el projecte es va començar a gestar fa més, fa un any i mig,
el que vam començar a executar l'any passat, que és quan el desembre vam estrenar
la primera part del projecte, que és el documental Patí del darrere,
que suposo que haureu vist amb molta gent al Baix, i a Palau del Baix també, òbviament,
a TV3, i llavors vam començar a fer tot el desenvolupament de la plataforma interactiva.
I sí, bueno, hem fet molt de treball, jo dic, en obert durant aquest trajecte,
perquè hem fet molta comunicació a través de xarxes i també en presència real en diferents entorns,
explicant com anàvem construint el projecte, i també hem fet una ronda de finançament
amb un crowdfunding d'Avercami, que vam comunicar molt i ens ha permès estar en contacte
amb els protagonistes del projecte durant tot el camí, llavors.
Ha estat exacte, no? Doncs un temps en què anem sentint parlar a partir de diferents parts, no?
Sí, perquè s'ha anat participant en la construcció des de diferents punts del projecte.
Exacte, i s'ha anat donant a conèixer. Per tant, ara el que s'estrena és aquesta plataforma interactiva, no?
Que és una mica com la culminació, no?, de tot aquest procés que ens comentaves ara, Isabel?
Sí, el que hem estrenat ara és el documental interactiu, que està format per...
Bé, l'he dit plataforma perquè ara surt amb una sèrie de continguts i en pot tenir més.
Sí.
Llavors, a més, haurí aquesta paraula com pots afegir més coses.
Però, en realitat, és un documental web, que és una pàgina web a la que accedeixes
i tens a la disposició de tothom en qualsevol moment el documental pati del darrere
connectat a aquest mapa en 3D que hem construït del Baix Llobregat,
on ja ho localitzem, tots els continguts del documental del pati del darrere
i aprofitem que ja tenim aquesta eina que és molt xula
i si heu entrat i l'heu tocat és molt àgil i permet remenar i passejar-te pel Baix.
T'entretens una estona, eh, realment?
Sí, nosaltres diem que és com que intentem convidar a fer una visita virtual del territori,
i si t'hi pots passejar per allà, llavors hi ha molt més contingut que està continuant
el discurs que ja plantejava el pati del darrere, però més amb una clau com de futur, no?
Per això, bueno, m'agrada dir que el pati del darrere ara és orgull de Baix, no?
Que estem aprofundint en el retrat del que és la producció agrícola
en un territori tan pressionat urbanísticament
i quin rol ha de jugar el Baix en aquest sentit dintre de tot el que és la regió metropolitana,
quin rol agrícola i ambiental ha de jugar dintre de la regió metropolitana
per també ajudar a qüestionar com ha de continuar creixent
i què ha de passar en aquest territori en el futur.
Per tant, és també com una eina per reflexionar, no?,
sobre tots aquests reptes, aquests temes?
És absolutament una eina per reflexionar, o sigui, en el fons de tot el projecte
hi ha un esperit de provocar una reflexió i un debat
i que es visibilitzi els elements de valor que té aquest territori
i que no sempre s'han vist, o sigui, que s'han vist bastant poc
i que ajudi a provocar un canvi en com es creix sobre aquest territori,
i que el ciutadà se senti orgullós del que té i defensi això,
i estem parlant sempre de territori, de natura, de producció d'aliments,
i d'aigua, i de riu, i d'aire, o sigui, tot ecologia en aquest espai tan important,
i que intervencions com, tornem a dir, sempre fem la mateixa referència,
però com a Eurovegas no es puguin arribar ni a plantejar mai,
perquè seria un desastre tremendo pel Baix i per tothom.
D'on sorgeix la idea d'aquest projecte?
Justament, doncs, arran d'aquesta...
de qual va sortir tot el tema d'Eurovegas,
que va començar a haver-hi més, doncs,
un seguit de gent, doncs, que es van posar a defensar-ho,
o no té a veure amb aquest projecte concret?
Com ha anat tot plegat?
No, el d'Eurovegas és, bueno, està aquí perquè,
perquè ha passat i és greu,
però no, jo em vaig acostar al Baix
perquè estava buscant un projecte
on jo pogués treballar,
un projecte documental, sempre faig documentals,
on pogués treballar un tema de societat civil organitzada
que fa coses que provoquen canvi,
i estava, o sigui, em motivava a alguna cosa
que m'incollés amb tots els moviments del 15M,
i després l'altre tema que també m'interessa
és l'evolució futura de l'evolució de les ciutats
en el segle XXI,
que és aquesta integració de l'espai verd
i de l'agricultura en el territori urbà.
I vaig caure al Baix perquè hi havia en aquell moment
una crida que es deia Pagesia per al Futur
que estava sorgint des de la plataforma Delta Viu,
que era la gent que havia estat autorent a Eurovegas.
Llavors, a mi el que em va apropar al Baix va ser
descobrir la descoberta d'aquest parc agrari
que jo desconeixia i que puc confirmar
que la immensa majoria de la població de Barcelona
desconeixia, suposo que molts encara desconeixen,
i aquest potencial d'aquest territori
per alimentar, o sigui, que ja alimenta,
però per alimentar molt més la ciutat de Barcelona
i el valor estratègic que té això,
el desenvolupament futur de tot aquest territori.
El fet que Eurovegas hagués passat aquí
és un plus que li dona més drama
i que revela encara més la importància
de reflexionar sobre tot això
perquè després d'Eurovegas encara hi ha molta gent
que no sabem què ens estàvem jugant
en aquest moment de la història,
fa tres anys o quatre.
Llavors, Eurovegas sí, però no és el disparador
de què ens hi posem en el projecte.
L'altra cosa és que nosaltres volem fer projectes interactius
que vinculin el contingut documental amb la societat
perquè la gent hi participi,
perquè siguin una eina de transformació social
i el fet de trobar-ho amb una població al baix
tan compromesa socialment,
amb causes tan lluitadora i tan activa,
feia que fos ideal perquè nosaltres posem la tecnologia
però el moviment de la gent al voltant del projecte
és cosa vostra.
O sigui, és que sou molt actius
i per això el projecte es fa gran
perquè construir una comunitat al voltant del projecte
no ens ha costat gaire.
Bé, sí que ens ha costat, no?
Però l'impacte i com creix
és perquè hi ha molta gent que ja està organitzada
i quan s'enganxa i veu el projecte i li sembla interessant
s'hi afegeix, no?
S'hi sumant a una velocitat tremenda
i crec que en aquest sentit té futur el projecte
per realment fer un canvi o implicar un canvi
en com es veu el baix i com s'entén.
Clar, i segurament també per crear com consciència
perquè sovint es diu que el Baix Llobregat
és una de les comarques que s'ha parlat
del sentit comarcal que té, no?
Perquè hi ha la part del nord també, la part del mar
i en canvi suposo que projectes com aquest
fan sortir, no?
Un sentiment que potser ja existeix, existia
però que potser no tenia tan poc el canvi
per expressar-se d'una manera més clara.
En una comarca més gran, a prop de Barcelona, no?
Potser no està articulat a nivell global,
de la territori de dir som del Baix
i, bueno, justament per això, no?
Perquè el tema de l'orgull està una mica malmès
per ser com el germà petit que està al darrere de Barcelona, no?
Però sí que hi ha els microespais de defensa
i d'orgull més, saps?
Vull dir, la gent que està vinculada
amb la defensa del riu o de les aus
o, òbviament, la Unió de Pagesos
i tot el que hi ha al voltant de l'entorn del projecte del Parc Agrari.
Llavors, el que hem fet nosaltres una mica
és ajuntar sensibilitats
i crec que el que fa bo al projecte també
és fer que amb tota aquesta gent
que lluita una mica de guerrilla
i des de la seva posició en concret
s'adongui del potencial que té
crear un altre cop un discurs col·lectiu, no?
de tot això és important
i llavors l'impacte que això pot tenir
per poder canviar la manera de fer sobre el Baix en el futur.
Clar.
Doncs aquest projecte que es pot consultar, com deia,
de manera interactiva a orgulldebaix.cat
un projecte, per tant, que continua, no?
Una mica, o sigui, que continuarà creixent.
Ara s'ha arribat a aquesta estrena, però continuarà endavant, no?
Esperem.
Això ara està obert i el que espera és que la gent accedeixi,
l'explori, l'utilitzi i faci diferents usos
i nosaltres, per altra banda, seguirem batallant
per aconseguir finançament, que tot al final és el mateix, no?
Per produir més continguts i anar-los pujant en aquest mapa.
Perquè sí que hi ha gent, per exemple,
ahir m'estaven comentant,
el nord està una mica abandonat des del projecte.
Ja tenim tres o quatre coses que estan per al voltant de Brera,
però sí que és cert que la part del nord de la comarca
no apareix gaire, està tot molt més concentrat
al voltant del riu i la costa, segurament.
Bé, doncs necessitem anar impulsant
i tenim recursos per anar completant el projecte.
Però bé, també és molt important com s'ha finançat això.
O sigui, hem aconseguit 12 ajuntaments
que estan recolzant el projecte,
la Diputació, ara l'Àrea Metropolitana,
el Departament de Cultura, de la Generalitat i TV3.
I bé, anem fent aliats,
no només per aconseguir finançar,
sinó perquè alhora són font d'informació i d'implicació
i també d'ajudar-nos a escampar l'esperit del projecte
i fer-lo, validar-lo, fer-lo cric.
Doncs esperem que continuï endavant,
que continuï creixent aquest projecte Orgull de Baix.
Avui n'hem volgut parlar amb la seva directora i productora,
la Isabel Fernández.
Moltes gràcies, Isabel.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé i molta sort.
Això espero, anirà molt bé, segur.
I gràcies a vosaltres per atendre'ns
i passegeu-vos i entreu.
I tant, així farem.
Fins aviat, bon dia.
Bon dia, adeu.
Dos minuts i arribem a dos quart de doze.
Per tant, és moment com cada divendres.
Aquesta hora de connectar amb l'Institut de Sant Just.
El posem-li, veu, la secció que fan els alumnes
del taller de ràdio de l'Institut.
Els tenim ja a punt.
Per tant, connectem de seguida amb aquesta secció.
Ens acompanyarem fins les dotze del migdia.
Just a la fusta.
Endavant amb el posem-li, veu.
Bon dia, Sant Just, i benvingut al nostre programa.
Avui es portem temes molt interessants.
En primer lloc, farem una petita reflexió sobre el consumisme
que es dona a les èpoques nadalenques.
I us parlarem sobre el comerç just.
Continuarem amb una entrevista a David Chano.
Des de la Índia, ens explicarà el seu peculiar viatge en bicicleta
des de Pequín fins a Figueres.
El Roger també ens recomanarà un dels magnícics viatges que ell ha fet
i que va ser molt especial per ell.
Sabiu que hi ha països que celebren el Nadal a la platja?
Altres amaguen escombres i a certs països creuen que són capaços
d'apredir el futur amb una sabata de taló.
Us explicarem les 20 tradicions nadalenques més estranyes del món.
També us volem parlar de dues iniciatives solidàries.
El recapte d'aliments i joguines.
Aquí a l'Institut ja tenim molts aliments recaptats per als alumnes.
Per últim, parlarem de l'actualitat deportiva.
Us animem a que us quedeu a escoltar-nos ja que us parlarem de moltes coses interessants.
Avui, amb la música recomanada per David Navarra,
per el Roger Navarra, disc joker i el nostre programa i redactor de la secció de viatges.
Moltes gràcies i esperem que ens aneu escoltant durant tot aquest curs.
Comencem amb Posem-li Veu!
Campaña navideña o campaña de consumo.
Las fiestas navideñas se convierten cada año en unos días de encuentros familiares por un lado
i desembolso econòmico por otro.
Les cenas de empresa, les reunions de familia, el intercambio de regalos,
diferents actos sociales, etc.,
són només un exemple dels aconteciments
amb els que per aquestes feix ens ens trobem.
Evitar consumir en aquestes feixas és pràcticament imposible,
però creiem que podem fer-lo d'un modo razonable,
sensato, responsable, sostenible i solidari,
esaltant així els valors verdaderament importants d'aquestes feixas.
Un consum responsable també implica que tengamos en cuenta
les repercusions mediambientales que poden tenir l'adquisició de determinats productes.
La eleccion de els que no contaminen el mediambient
és més sencilla de la que creiem.
Basta con fijarnos en les etiquetes dels electrodomèstics
i evitar productes com els sprays que es utilitzant en aquestes feixas
i que són altament contaminants.
Por otro lado, no podem parlar de consum responsable
sin mencionar el consum justo.
Queremos recordar que en la adquisició de cualquier producto
van implícitas una serie de ideas
que debemos aprovechar para transmitir a nostros hijos.
Detrás de todo el producto
hay una mano de obra que ha contribuido en su cultivo,
recolecció o manufactura.
Es importante no olvidar que en demasiados países
existe una explotación de mano de obra barata
que afecta especialmente a la infància y a las mujeres.
En muchos países las condiciones de trabajo son inhumanas e indígenas
y no cumpliendo con las mínimas garantías higiénico-sanitarias
para los trabajadores.
Por eso, podemos aprovechar estas fechas
para realizar nuestras compras
con los establecimientos que fomentan el llamado comercio justo,
donde encontramos regalos y productos de todos los precios
asequibles para todos los bolsillos,
pero con cuya adquisición
nos estamos garantizando que sus productos
reciben un precio justo a su trabajo,
contribuyendo así a erradicar los males anteriormente señalados.
Tú puedes cambiar la forma de consumo global,
cambia la injusticia por justicia,
cambia la vida de productores y de sus comunidades,
apuesta por productos que provengan de comercio justo.
Bon dia!
Avui us porto una entrevista
a una persona que vaig conèixer
durant el meu viatge a la Índia.
David Chano.
Ell va ser el meu guia quan vaig viatjar fa dos anys
amb la meva mare.
Durant aquest viatge el vaig poder conèixer
i em va impactar molt una història
que em va explicar
sobre un viatge que va fer amb bicicleta.
Va anar des de Pekín fins a Figueres.
L'altre dia li vaig fer unes preguntes
perquè volia saber més
sobre la seva peculiar aventura.
Ell les va contestar des de l'Índia
i me les va enviar per WhatsApp.
A continuació les podeu escoltar.
Primer pregunta.
Primer, sabent amb quants anys ho vas fer
i ara quants tens?
Hola, bon dia, Roger.
Mira, començant a contestar les teves preguntes,
aquell viatge el vaig fer quan tenia 30 anys.
Ara en tinc 37.
És a dir, fa 7 anys que el vaig fer, pràcticament.
Com vas fer el viatge i per què el vas fer?
Doncs aquell viatge comença el gener del 2011.
El per què ve conduït una miqueta per tancar una etapa a Àsia.
Realment havia estat estudiant xinesa allà a Pekín.
I res, decideixo tornar a casa per tancar una etapa.
i no volia agafar un bol per trobar-me el dia següent a casa
i abandonar tota una vida que havia tingut els últims anys,
en la qual jo estava encantadíssim.
I havia de tenir el seu temps, no?
Per jo poder pedir tots aquests canvis
i vaig decidir fer un viatge per terra des de Pekín fins a casa.
En quants dies ho vas fer?
Ho vas fer sol?
En dies, el número exactament no te'l puc dir.
Però sí que vaig sortir el gener de l'any 2011
i arribo a casa el juny del 2013.
El viatge el vaig fer majoritàriament sol,
però com tu saps ja de sobres mai estar sol quan vas a viatge.
Mai em vaig sentir sol
i sempre vaig tenir companyia d'una manera o d'una altra.
Hi ha dies que no,
però normalment quan tu estàs sol
també estàs més oberta a voler conèixer gent
i sempre estava envoltat d'algú.
Per on vas passar?
En dies, el número exactament no te'l puc dir,
però sí que vaig sortir el gener de l'any 2011
i arribo a casa el juny del 2013.
El viatge el vaig fer majoritàriament sol,
però com tu saps ja de sobres mai estar sol quan vas a viatge.
Mai em vaig sentir sol
i sempre vaig tenir companyia d'una manera o d'una altra.
Hi ha dies que no,
però normalment quan tu estàs sol també estàs més oberta a voler conèixer gent
i sempre estava envoltat d'algú.
Però per on vas passar?
Sincerament no penso que aquell viatge fos una experiència dura
ni que ho passés,
i no recordo haver-ho passat malament.
També et dic que soc...
Una pregunta, suposo que va ser dur,
però en quin moment ho vas passar més malament?
Una persona optimista i al final
només recordo les coses que em van agradar,
aquelles experiències tan maques que vaig tenir,
aquestes xerrades que vaig tenir amb la gent,
aquelles coses meravelloses que vaig veure
i les coses podent menys agradables
estan oblidades.
Sí que potser,
si m'hi paro a pensar,
recordo uns dies més feliços que d'altres,
però jo crec que això li passa a tothom,
anant de viatge o no,
que tens dies que estàs més content que d'altres,
simplement això.
Tornaries a fer el viatge després de set anys?
Tornar a fer aquell mateix viatge avui
o després d'uns anys
jo no crec que sigui possible.
Pensa que en aquell moment
era la primera vegada
que jo feia un viatge tan llarg per començar
i no...
Bé, que tot és nou,
tot són novetats,
no es tracta només de fer el recorregut,
el viatge en si,
sinó totes les experiències que has anat visquent.
La capacitat de sorpresa que tens
quan tot et ve de nou,
doncs és espectacular.
Ara, avui en dia,
o més endavant suposo,
buscaré altres coses,
però que sàpigues,
Roger, tu em coneixes,
tu saps que m'agrada viatjar
i no pararé mai,
no pararé mai.
Tinc altres projectes al cap
i els intento complir.
Intento continuar
pedalant pel món,
caminant pel món
i, bueno, gaudint,
gaudint sobretot de la gent,
del menjar
i de l'alegria,
de sentir-te molt lliure.
Moltíssimes gràcies, David.
Molt bé,
ara us parlaré sobre un altre viatge
que em va impactar
i que recomano per totes les edats,
en aquesta època nadalenca,
un viatge a l'Apònia.
Per experiència pròpia,
crec que l'Apònia és un destí molt bo
per passar el Nadal i cap d'all.
La cosa bona que té l'Apònia
és que hi ha moltes activitats
per fer amb família a la neu.
La cosa dolenta és que a l'hivern
és molt més difícil,
ja que l'horari de sol
és molt més reduït de l'estiu
i és molt més difícil
de veure les aurores boreals
que es formen
per la llum del sol
i el camp magnètic dels dos pols.
Però les activitats
que es poden fer a la neu
són molt variades.
Es pot anar en trineu,
es pot anar en moto de neu,
pots anar en trineu tirat per huskies,
uns gossos de la zona,
pots jugar amb la neu, etc.
Però la cosa més xula
és que el que pots fer a l'Apònia
és anar a visitar el Pare Noel.
Mentre fas la visita al Pare Noel,
els seus elfs t'ensenyaran a fer galetes.
Compatiràs contra altres famílies
en jocs clàssics.
També visitaràs la fàbrica de joguines
del Pare Noel.
Divertit, oi?
Espero que us hagi agradat
la meva experiència
i jo animem a viatjar aquest Nadal.
i jo animem a viatjar el Pare Noel.
Divertit, oi?
Hola, bon dia.
Avui parlarem sobre les 20 coses més estranyes
amb la Carla i l'Eric i el Junior.
La Navidad és temps de biancic
i cènes familiars que es repiten
año tras año.
Sin embargo, cada familia
té les seves costumbrers
i cada país té les seves
les seves tradicions navidelles,
algunes d'elles molt estranyes i curiósas.
Hoy us parlarem
sobre les 20 tradicions navidelles
més estranyes i curiósas del món.
Japó, KFT para tots
i tarjetes rojas para nadie.
Para els japoneses,
la Navidad és sinònim
de Kentucky i French Chicken.
Hace 40 anys,
gràcies a una campanya de marketing,
la famosa cadena de fast food
invitó a els japoneses
a comprar su pollo frit
com a cena de Navidad.
I des de entonces,
els establaments KFT
es llenen de clientes
que siguen aquesta curiósia
tradició transmitida
de pares a fills.
Otro dato curioso
en su costumbre
que envían tarjetas
de felicitaciones navideñas
de mil formas y colores,
excepto las tarjetas
de color rojo.
Puede que en el mundo
color rojo sea el color
de la Navidad,
pero en el Japón
están consideradas
de muy mal gusto,
ya que en ellos
envían sus notas
fúnebres en sobres de rojo.
En Yugoslavia,
dos semanas antes de Navidad,
los niños y niñas
yugoslavos
se deslizan silenciosamente
hasta sus madres
y les atan los pies
mientras gritan
¡Día de la madre!
¡Día de la madre!
¿Qué harás para que
te dejemos libre?
Las mamás
se lo toman
como muestra
de afecto