11 i 18 del matí, seguim en directe des de Ràdio d'Esvern.
Entrem en aquesta segona hora per parlar amb Carme Besoles,
ella és escriptora, Sant Justen, que acaba de publicar
una recopilació de 17 textos escrits en els últims anys.
Es diu Quien sabe nada de nadie.
Tenim aquí, a més, un llibre que ens ha portat,
que li agraïm perquè ens hagi portat aquesta mostra.
Carme, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, benvinguda a l'emisora i gràcies per aquest llibre
que tinc aquí entre les mans.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies per venir també aquí, com dèiem, a la ràdio,
explicar-nos una miqueta més d'aquest Quien sabe nada de nadie,
que ja en si et dona a pensar què ja explicaràs a dins,
és a dir, dona ganes de saber què és el que sap ningú de ningú,
res de ningú, no?
Exacte.
És una pregunta que et fas a l'hora de començar a escriure aquests relats?
A veure, són 17 relats de tema molt variat,
però diríem que dintre de la variació de temes,
que crec que el pot fer atractiu per un públic força ampli,
hi ha un fil al llarg de totes les narracions,
que és una mica la limitació que té la comunicació entre les persones,
ja siguin properes o més llunyanes,
però en tot cas el que desconeixem els uns dels altres és a vegades important o és una característica de l'ésser humà
que sempre té coses pròpies, coses que no s'acaben de manifestar.
I per això, encara que és el títol d'una narració,
no és perquè sigui el títol d'una narració,
perquè més aviat el que és,
és una constant que surt al llarg de moltes de les narracions.
És el fil conductor, no?
Exacte.
Perquè estic veient que hi ha diversos,
ara que tinc el llibre aquí a les mans,
estic veient que els títols d'aquests microrelats o d'aquests relats tenen noms força diversos.
Hi ha un barlovento, el pitjor dels silencis, estic llegint també,
sí.
Bord, hi ha diversos noms, no?
Sí, mira, si vols us explico una mica.
Vinga.
A veure, hi ha tres, el primer que es diu Por fin,
un altre que es diu Intemperie,
i un altre que es diu Los hijos,
que estan fets en clau d'ironia,
que només es poden entendre com una exageració de situacions humanes.
D'una mare amb els seus fills,
que és Los hijos,
Intemperie, una mica el balanç que fa un gestor cultural
quan està arribant al final de la seva vida laboral,
i el primer de tots, Por fin,
un personatge que està sempre insatisfet de tot,
que no li agrada res.
Però després d'aquests que diríem que tenen aquesta similitud
en l'enfoc irònic,
hi ha altres, com el que es diu El que alcanzó los lagos,
que és sobre el canvi climàtic,
la creació a través de la literatura d'un ambient d'inquietud,
un ambient de les persones perdudes enmig d'una naturalesa
que en comptes de ser propícia,
doncs moltes vegades és inquietant
i dona, diríem, símptomes de que passa alguna cosa.
Després tenim un altre,
que potser és el que pot agradar més
als més joves que llegeixin el llibre,
que es diu Urgències,
i és una mica el mal ús,
o l'ús, diríem,
inqüestionable de la tecnologia.
Són aspectes força reals, no?
És a dir, situacions quotidianes, no?
El canvi climàtic, el tema d'ús de xarxes, telefonia...
Sí, estan tractats de forma literària,
però per dir-vos un exemple aquest d'Urgències,
doncs és un adolescent
que li queda el telèfon mòbil enganxat a l'orella.
Aleshores, què passa amb aquesta situació inesperada
i que ni tan sols els metges saben què fer-ne?
Després n'hi ha d'altres com...
A veure, per exemple, aquest és peculiar.
La camiseta amarilla
és com un tractament fantasiós
de... no diria del procés,
però sí de com era habitual
vestir-se amb samarretes de diversos colors
quan s'acudia, doncs, a les manifestacions.
Llavors, no hi ha cap mena de contingut polític,
sinó que és una cosa fantasiosa,
imaginativa, sorprenent,
del que passa amb una samarreta.
Després n'hi ha d'altres que són, potser,
de tipus més personal,
com pot ser obsessió,
que entre la gent que m'envolta els agrada molt,
que és l'obsessió d'un veí per una veïna
i la veïna que comença a entrar en la història.
Després tenim, per exemple,
a Barlovento, d'una forma també literària,
està tractat el tema de la drogadicció.
Amb un jove i...
A veure, no donem més pistes,
però està clar que el tema és aquest.
Després en tinc dos que estan dedicats,
un, el doble,
que està dedicat a un amic meu
que va morir fa ja anys de la sida
i que, com està present moltes vegades en el record,
doncs li dedico un d'ells,
però també és absolutament una recreació literària,
perquè si el llegiu,
veureu que és una situació sorprenent,
que evidentment no es pot donar la realitat,
però parteix d'un punt real.
Després l'altre que està dedicat
es diu Bord,
que és l'últim que,
amb aquest que es tanca el llibre,
que és un cognom,
és el nom d'una persona,
és un cognom que encara existeix,
que potser coneixeu alguna família,
que es diuen de cognom Bord,
però és una història,
està dedicat al meu pare,
i és una història dels anys de la República
i de, just als anys següents,
a l'acabament de la guerra.
I està basat en una història real d'un anarquista,
però, evidentment,
també està recreat de forma literària.
Després hi ha alguns altres,
que són, diríem, situacions que s'acostarien,
perquè no són microrrelats.
Hi ha algun de molt curtets,
de fet, hi ha un parell de molt curtets,
la resta no ho són tant,
doncs aquests altres són com,
podríem dir, mininovel·les,
situacions humanes
que es podrien desenvolupar més
i acabarien sent una novel·la,
però que s'han quedat aquí.
Jo crec que, tal com deies,
són títols i temàtiques molt variades.
Amb la qual cosa, animo a la seva lectura,
perquè crec que uns per una cosa
i uns per una altra
us poden fer passar una bona estona llegint.
I són textos que has anat escrit en diversos anys,
però el 2020 i 2021 va ser quan les van,
podríem dir, juntar?
O els vas ajuntar, tots?
Sí. A veure, jo he escrit sempre,
el que passa és que no m'he dedicat a...
Jo he estat professora de llengua i literatura,
llavors he escrit sempre,
però hi ha hagut èpoques que he escrit textos pedagògics,
textos o revistes de centre.
Al final de la meva època universitària
vaig fer una recopilació d'autors
de l'època de la República dels anys 20,
que es diu
La ideologia de los escritores,
que no sé ja si es troba,
algun he vist, però costa trobar-lo,
i després havia escrit algun conte,
però en aquest cas en català.
Llavors,
a la vegada que feia tot això,
jo anava escrivint
i anava deixant en el calàs
perquè no tenia ni temps
ni possible dedicació per publicar-los.
Ha estat ara que m'he decidit
i és allò de va més tard que mai
perquè encara penso que estic prou en forma
com per poder-ho fer.
Però alguns d'ells estan escrits
fa anys i relaborats últimament.
Hi ha altres que veieu que el tema és més proper
i que estan fets últimament.
A veure, no és un llibre fruit de la pandèmia.
En tot cas, la pandèmia el que ha servit
és per acabar de polir-los i de recollir-los,
tot esperant que en acabar-se ja poguessin sortir.
Si no hagués hagut la pandèmia,
haguessin pogut sortir abans.
Hi ha hagut el que hi ha hagut,
doncs val més tard que mai.
Més val tard que mai, i tant.
En aquesta, en el sumari,
o el resum del llibre,
en les primeres planes,
explica ja una mica la teva trajectòria
professional, la descriptora.
diu que per la teva plena vocació
com a lectora i convençuda
del paper primordial de la lectura,
tens la publicació com un regal
per aquells que vulguin llegir-la,
que si els hi aporta reflexió,
plaer i alguna cosa de ditja,
ho hauràs assolit amb èxit.
És a dir, que per tu,
que la persona que agafi aquest llibre
i reflexioni o hi pensi
o almenys li col·loqui
un granet de sorra
perquè allò desenvolupim altres pensaments,
serà tot un èxit per tu.
O sigui, és que de fet,
a mi el que més m'agrada és llegir.
M'agrada molt escriure.
L'és que escriure?
He treballat-ho.
L'és que escriure?
Però és que llegir...
A veure, escriure ets tu amb tu mateix,
enfrontat a tu mateix,
amb les teves llums i les teves ombres,
però ets tu.
La lectura, en canvi,
t'obre horitzons,
t'obre el món, l'univers, el cosmos,
el que li vulguis dir.
Clar, la lectura és més, encara,
que l'escriptura.
Per tant, la vocació ben bé és de lectora.
Què passa?
Que a la vegada, si t'agrada escriure,
penses que potser,
perquè hagués pogut decidir no publicar,
però penses que si la lectura és un plaer,
per què no s'hi pots aportar un regal en aquest sentit?
A veure, jo, per encoratjar que em llegiu,
us diria que, esclar,
si aneu a la llibreria del poble i a Cal Llibreter
i compreu el llibre,
per 14 euros,
teniu, doncs, unes hores, unes estones,
garantitzades de, diríem,
imaginació,
tristeses, alegries,
diversitat humana,
això és el que dona la lectura.
La lectura, per una petita inversió,
que a vegades ens sembla que els llibres són cars
i, en realitat, són molt barats,
perquè donen,
i, a més, un llibre el pots tornar a rellegir,
el pots deixar amb un altre,
és a dir, que la lectura
és, per mi, sempre un regal.
I això és el que he volgut fer.
He volgut fer la publicació
i tinc pensada alguna cosa més
per anar endavant aquests anys propers,
que siguin regals.
Que, això, com dir,
que aquí que us ho passeu bé.
Després hi ha una altra cosa que veureu,
que volia no oblidar-me,
que en el punt de llibre...
Sí, mira, perfecte que ho diguis.
Posa un lema que diu...
Això t'ho volia preguntar.
Ai, perdona.
No, no, endavant, mira,
ja resols el dubte.
Doncs, mira, posa,
és com un lema que diu
Somos parte
de un inmenso calidoscopio.
I és,
i després diu
el que significa en grec
calidoscopio.
A veure,
a part de...
que desconeixem
el que pensem
moltes vegades
o sentim els uns dels altres
i per més
que ens esforcem
és difícil
acabar de comunicar-nos a fons
o potser impossible.
a part d'això
és que el món
és com un calidoscopi.
És
una mirada
a multitud de coses,
en aquest cas,
de persones.
Tots som
una petita part
d'aquesta multitud
d'humanitat
que podem veure
a través de les persones
com amb un calidoscopi.
t'ha portat alegries
també aquest llibre
que deies
jo vull oferir
una estona
d'alegria
o de pensament
als lectors
però a tu t'ha donat
també estones d'alegria
o de tristor
també,
com expliquen
aquestes narracions?
A veure,
a mi m'agrada escriure,
per tant,
dona l'alegria
de la creació literària.
Alguns
m'he divertit
i altres
doncs
han servit
per reflexionar,
per fer més rica
la meva pròpia reflexió
i que els hi voldria
transmetre
als altres
aquesta capacitat
de reflexió
també que té
la literatura
i que encara
que siguin situacions
que no ens han passat
a nosaltres
o situacions
que no se'ns havien acudit
són
exemples
de
reaccions,
actituds,
sentiments
humans.
Per això
crec que
malgrat
totes les dificultats
que té
publicar,
distribuir,
arribar
com es publica molt,
arribar a les llibreries,
etcètera.
Esperem
que tot
sigui
més alegries
que
no pas
tristeses
i a més
a veure,
a la vida
no hi ha res
que no tingui dificultat,
per tant,
doncs
també
seria
un bon reflex
del que és
la realitat,
la dificultat.
És difícil
el procés
d'arribar
a consolidar
aquests escrits
en un llibre,
que és aquest que tenim
aquí a les mans?
Sí,
perquè
sempre
tens dubtes,
tens més material
i no saps
si incloure'l,
penses
serà massa llarg,
jo crec
que
aquestes
17
donen
una
quantitat
suficient
de lectura
per conèixer
una,
diríem,
una escriptora,
però a la vegada
també
per conèixer
el missatge
que es vol
transmetre
amb el llibre.
Sempre és difícil
acabar-se
de decidir
i a part
la feina
d'escriure
és una feina
molt solitària,
per dir-ho així,
ets tu amb el paper,
tu amb les teves hores,
tu amb la teva imaginació,
tu intentant
que el llenguatge
sigui
el més expressiu
impossible.
També us volia aclarir
que jo encara
que
que he escrit
per exemple
conte infantil
en català,
el llibre està
en castellà
perquè
primer
soc de
mare
castellana
vieja
que es deia
abans
de Burgos
i que
va venir
a l'època
de la República
aquí,
es va casar
amb un català
i va estar
integrada sempre,
però
jo he tingut
com a llengua
materna
el castellà
el que passa
que també és cert
que he tingut
com a llengua
paterna
el català
per tant
potser sempre
hi ha un desdoblament
però
intel·lectualment
per als anys
que jo vaig enxampar
vaig desenvolupar
més
en castellà
quan jo
feia la carrera
feies català
per al teu compte
amb grups
podríem dir
gairebé alternatius
però
la llengua
d'expressió
intel·lectual
era el castellà
per això
és la meva
llengua literària
i hi ha només
l'edició
en castellà
entenc
sí
hi ha
el
el conte
final
bord
que sempre he pensat
que avui
la versió
catalana
perquè està situat
al Guinardó
perquè està situat
on vivia
la família
del meu pare
i evidentment
era un ambient
català
no
no sé
no sé
penso que
aquest
hauria de tenir
la versió
catalana
el que passa
que això
em trobo
una mica
amb una discussió
la possibilitat
de fer només
la traducció
o hi ha qui em diu
que potser
seria font
de reescriure'l
per fer la versió
catalana
no ho sé
penso
què té de tu
aquest llibre
explicaves
no
un amic
que vas perdre
fa uns anys
que li dediques
també
un dels escrits
el teu pare
també
que hi apareix
de tu
em refereixo
a què té
de la teva
experiència
vital
aquest llibre
home
en té molt
perquè
sempre
és fruit
de l'observació
una característica
jo crec
dels escriptors
és
la capacitat
de reviure
situacions
personatges
o de crear-los
a través
de
l'observació
d'allò
que ens envolta
per tant
clar
ja només
l'observació
és una expressió
de
de
de
de la meva vida
de la meva personalitat
etc
el que passa
que ha de quedar
molt clar
que
quan
s'intenta
fer literatura
hi ha tota la part
de recreació
que encara que estigui
basat
en un fet
concret
diríem
que voles
a partir d'aquí
vas
cap a
cap altres
mons
cap als altres
tornes enrere
endavant
és un fluït
que no
que no s'acaba
per tant
hi ha una
una part meva
i una part que no té res
a veure
sinó
amb la creació literària
i un cop
els
els lectors
hagin acabat
aquestes
són gairebé
cent
vint pàgines
cent
no?
sí
gairebé
130
sí
gairebé
130 pàgines
resoldran aquest dubte
que també es planteja
la contraportada
que diu
fins quin punt
sabem qui són
els que ens rodegen
el lector
arribarà a resoldre
per si mateix
aquest dubte
jo crec que
és que no el podem
resoldre
l'altre dia
parlava amb uns amics
i deia
que
hi ha un
un
un sagista
que
li vaig llegir
que les persones
tenim quatre nivells
de vida
la vida pública
la vida
individual
personal
la vida íntima
i després
tenim
la vida secreta
diríem que el llibre
està
en el
en el punt
aquest
de la vida secreta
allò
que
encara que visquis
molts anys
amb una persona
encara que
que vegis una persona
contínuament
dona igual
pares
fills
marits
a qui siguin
amics
hi ha una part
de nosaltres
que evidentment
és que és
com intransferible
és que a vegades
ni tan sols
l'acabem d'elaborar
sinó que només
és un
parlar amb nosaltres
mateixos
i si ens aclarim
bé
i si a vegades
ni ens aclarim
per tant
jo crec que
aquest títol
de
qui en sabe nada
de nadie
és una
és una
realitat
és una
veritat
sabem
el que podem
saber dels altres
i nosaltres
manifestem
allò
que podem
també
i per més
que vulguem
acostar-nos
jo crec que
hi ha una limitació
que no podran
resoldre els lectors
ni jo
com a escriptora
ni ningú
Interessant
aquesta reflexió
aquestes
quatre vides
que tenim gairebé
o quatre
maneres
que tenim
cadascú
dins nostres
Quien sabe nada
de nadie
deies també
que estava disponible
aquest llibre té
a la llibreria
al carrer
bona vista
sí
que tenim la sort
de tenir
una llibreria
com cal
a Sant Just
a veure
que m'encanten
les papereries
però vull dir
que la llibreria
ja que la tenim
doncs
animeu-vos
i
aneu a comprar
i tant
doncs
animem a les persones
que ens estiguin
escoltant
que adquireixin
aquest
Quien sabe nada
de Nadia
en castellà
de teu
Carme
Carme Besoles
gràcies per passar
per aquí
per la emissora
per atendre'ns
aquesta estona
i per deixar-nos
també aquest llibre
aquesta mostra
que el llegirem
amb molt de gust
que vagi
molt bé
i esperem veure't
molt aviat
per aquí
per la ràdio
gràcies a vosaltres
i espero que us agradi
i tant
gràcies
Déu
Déu
Déu
Déu
Gràcies.