Bona tarda.
Primer, per donar-te aquesta enhorabona per la nominació als Premi Gaudí en el curtmetratge que has participat, que de fet et truquem també per preguntar-te sobre temes d'aquests.
La pel·lícula, bé, el curtmetratge es diu Després Tambien.
Sí.
I bé, com heu rebut aquesta notícia? Perquè, a més a més, fa poc, no?, que sabeu l'equip que esteu nominats.
Sí, ho van dir l'altre dia, diria que va ser dimecres, però sí, sí, la veritat és que ens fa molta il·lusió perquè, bé, tampoc les teníem totes i ha resultat que sí.
I explica'ns una mica d'aquest tracte, el curtmetratge, Després Tambien.
Bueno, aquest curtmetratge, bàsicament, va sobre el Sida, és a dir, la història és un noi que és l'Edu que no és responsable a l'hora de tenir relacions sexuals i acaba enganxant el que acaba enganxant.
Llavors, és com això afecta la vida i com es pot solucionar.
És aquest moment en el personatge de procés de tota aquesta informació que li arriba de nou i no en té ni idea perquè hi ha una més informació molt gran cap als joves.
Llavors, és una mica, és un tracte de conscienciar que no passa res, que es pot fer vida normal, però ser responsable.
El curtmetratge està dirigit per la Carla Simón, que també va, bé, ella va ser la directora d'una pel·lícula ja també premiada, no només en els Premis Gaudí, sinó també en altres festivals també de cinema o premis, amb la pel·lícula d'estiu del 1993.
Com ha sigut treballar amb ella, Berné?
Doncs, bé, ella és increïble, és una persona emocionalment que és un deu i la veritat és que ho ha fet molt fàcil.
Vull dir, jo no soc actor professional, ni molt menys, i m'he sentit molt còmode i m'he pogut sentir realitzat i que feia la feina ben feta.
I tot i que sempre que m'han dit els meus companys actors que això no és lo normal, però, bé, ha sigut superxulo.
I com ha sigut preparar-te per fer aquest personatge? Qui és el teu personatge?
Bé, el meu personatge, bé, l'Eduquet, bàsicament també la manera de treballar que té ella és una mica com fer-te teu el personatge en sentit de donar-li característiques teves al personatge.
Així és molt més fàcil sentir-te còmode amb el personatge. Per tant, l'Edu, en el fons, s'assembla molt a mi, no?
Perquè així és com em sentia còmode jo realment actuant i així. L'Edu és un noi d'esplai, com jo, que a la meva edat gairebé va amb moto.
Què vas fer per preparar-t'ho? Vas fer alguna cosa especial? Vas fixar-te en coses que tu feies en el dia a dia?
O en què vas basar-te?
Bé, abans de rodar vam estar una setmana preparant els personatges, bàsicament construint les relacions que tenien entre ells.
O sigui, al rerefons de cada personatge. És a dir, quina relació tenia jo amb el noi que m'enganxa a la sida, o quina era la meva relació amb la meva mare, o amb la meva nòvia.
Llavors, es va construir... Una setmaneta vam estar treballant en aquestes relacions, aquest background que tenia cada personatge.
I molt intens i molt xulo.
Perquè qui són els altres actors i actrius que també participen al curtmetratge?
La que fa de la meva parella és la Cristina Colom, que és una noia veu.
Està el Lluís Marquès, que és un mallorquí que també és supermaco, que és el que fa de la meva exparella, diguem-ne.
L'Enric Auquer, que ara ha sortit, diria, sí, a Quina Lluís Romata, que feia de la parella, de la meva exparella.
D'acord.
I la meva mare era la Núria Prim, que també és una dona encantadora.
I les dues germanes que feien de germanes meves són la Llàrtigas i la Paula Robles, que són les dues noies d'estiu de 93.
I, Bernès, és el primer cop que tu participes en un projecte d'aquesta alçada?
Què vol dir d'aquesta alçada?
Home, doncs un projecte que ha estat nominat, per exemple, als Premis Gaudí.
Home, que hagi estat... Aviam, és el segon projecte que faig.
Val.
El primer va ser la Mugre, d'una Sant Justenga també.
De fet, és la Cusinali Manol, que és la Lua López, que també és un curt increïble.
I mira, gràcies a aquest em va sortir l'altre.
Perquè el procés de càsting i d'escollir-te com a protagonista de Després Tambient, com va ser?
Doncs, bàsicament, la Carla Simón era la tutora...
Bé, una tutora així...
No la tutora, sinó una de les del curt de la Lua, de la Mugre.
I llavors, no ho sé, es suposo que li va interessar com actuàvem
i el fet de com érem pels seus personatges.
I va dir, pues, hòstia, aquest tio i aquella noia, pues, els vull fer una prova i mira.
I com esteu nerviosos, l'equip que formeu al curtmetratge,
perquè també esteu nominats juntament amb els altres, amb la Higuera,
Suc de Cíndria i Tarip.
Tu veus possibilitats, entre les altres opcions, que obtingueu el premi?
Home, no ho sé.
Jo vull no pensar-hi, però jo crec que se l'emportarà a Suc de Cíndria, no?
Perquè ho ha patat molt més en sentit...
Que sempre es pot donar la sorpresa, no?
Però l'únic que és que jo, bueno, nerviós tampoc estic...
Vull dir, com que no m'hi dedico, és més aviat una afició.
Perquè com vas començar tu amb el món de sector, el món del cinema?
Bueno, no sé, jo des de petit, no sé, sempre m'ha agradat fer el ridícul
i llavors tenc una facilitat cap a la càmera, suposo.
I res, la Lua em va dir això, la càmera de Mugre, directora de fotografia,
i mira, vaig dir, bueno, va, m'hi fico, i mira.
Sí, sí, d'aquí a...
Una cosa ho ha portat a l'altra.
Molt bé.
Doncs, Bernè, moltes gràcies per agafar-nos el telèfon.
Els Premis Gaudí crec que són el mes de gener o febrer?
Sí, diria que són el 19 de gener o el 28 o el 15.
Sí, a principis d'any.
Que tingueu molta sort, tant amb la Carla Simón
com amb els altres personatges que has dit,
amb la Cristina Colom, el Lluís Marquès, la Núria Prims i també els altres.
Molta sort, molta sort, només ens queda desitjar-vos la sort
i que vagi tot molt bé, d'acord?
Vale, merci.
Una abraçada.
Vinga.
Adéu.
Adéu.
Doncs, acabem de parlar amb el Sant Justenc,
Bernè Maïnès, que acaba de participar en un projecte,
en el curtmetratge, després també,
que resulta que els van avisar fa pocs dies
que havia estat nominat als Premis Gaudí,
que s'entregaran a principis d'aquest 2020.
Després també està dirigit per la Carla Simón,
directora que ja va dirigir fa uns anys
la guardonada, també estiu del 1993.
Doncs bé, com li hem dit al Bernè,
que tinguin molta sort
i a veure si el seu projecte pot ser finalment el guanyador,
nominat al millor curtmetratge.
Bé, ara el que farem és connectar
també amb el nostre ecologista,
arbre agulló amant de la natura i del medi ambient
i passarem una sessió amb ell.
Ràdio Tosfer 98.1
Codex 97.1
Ràdio Tosfer 98.1
Doncs bé, tenim l'arbre agulló ja preparat
per fer la seva secció
Som natura.
Hola, arbre, bon dia.
Bé, bon dia.
Bon dia.
Tornem a estar aquí després de 15 dies.
Escolta'm, comenta'ns aquestes notícies fresques d'àmbit mediambiental
Abans d'entrar en el tema central
volia comentar breument, fer una valoració breu
d'avui en els periòdics, els despertem
el periòdico de l'Ara
diu, alarma mediambiental davant la cimera de Madrid
La desídia internacional agreuja la crisi del clima
La concentració de CO2 a l'atmosfera va arribar a un altre màxim històric el 2018
La ONU demana multiplicar per 5 els esforços
La meitat dels països rics incompleixen els compromisos de reducció d'emissions
Ese tema que és greu, en el qual estem implicats
i el porta a la ONU, que és una agència que no té poders executius
té poders d'informar, d'emetre opinions
fer cimeres
cimeres que porten molts anys fent-se
i que una i l'altra mai es compleix l'acord que es fa
que és un acord molt reduït, molt pobre
Este és el tema que tenim
per això estem lluitant per el medi ambient
i la ONU, com és lliure
els funcionaris que treballen allà
han dit que hi ha que declarar
una declaració d'emergència climàtica mundial
Europa sembla que ho està estudiant
fer una declaració d'emergència climàtica
que no sé què és, però ja sona bé
sona bé com a fer front als problemes de manera global
Bé, i això ara contrasta en un moviment
La Greta està venint per l'Atlàntic a la cimera
perquè no vol consumir els avions
són del que més emissions de pseudoproduixen
i està venint en un vaixell d'estors de vela
un catamaran
i fins i tot per internet es pot veure per on està
Ah, hi ha una ubicació al moment?
Sí, al moment a internet hi ha un xoc que t'ubica on està venint
Per què parlo d'esta persona si no m'agraden els
mitificar personatges i tal?
Parlo perquè té 16 anys
i són els que estan removent
després d'anys i anys d'acords
del 92 va haver-hi una cimera
els 5 anys després d'una altra
després d'una altra
després d'una altra
de Rio, de París
i totes acaben en això
i ara en ve un altre a Madrid
que entenem que també
els únics que poden trencar aquesta dinàmica
que això acaba
són els nois i les noies
Els joves, podríem dir
Sí, sí, els netes, els filles
són els únics que poden fer
per què?
perquè és l'única qüestió universal
positiva
que ens porta els humans
les famílies
el núcleo familiar aquí
la Xina
en totes les cultures
en els Estats Units
i per tant
si els filles se'ls subleven
serà possible
uns acords mundials que funcionen
perquè jo
pensador
analitzant la realitat
quan venim al món
i tu has vingut al món
fa 20 i pico anys
t'estructuren d'una manera
que el fan considerar
que els Estats són normals
que la vida està forada en Estats
i si naixes en Iran
eres iraní
i xiita
i si naixes aquí
doncs eres que
eres d'influència cristiana
i de tal
i l'altre tal
i tot això
en el món actual
davant de l'emergència climàtica
ha de saltar pels aires
no
solament
hem de parlar de la humanitat
ja ho vas dir
en el anterior programa
el ministre de Cultura
que ha sigut astronauta
diu
quan pugin aquí dalt
que està molt a prop
i veuen la Terra
el ministre no de Cultura
el ministre de Ciència
Ciència deu ser
sí, el d'Escència
el Duque
el Duque
el Pedro Duque
Pedro Duque
aquell deia
i em va entusiar mal
veure què ho deia
diu
tots els astronautes
tots
siguin nord-americans
russos i tal
no parlen ja de països
de russos
de nord-americans
i tal
parlen de humanitat
tots estem en el mateix país
i aquest és el salt
que cal
donar
i que gràcies a aquests joves
per això ha unit una notícia
tan mundial
i tan forta
en lo de Greta
que no és ella
sinó és el moviment
de joves
que poden
trastrojar
la situació
m'inviu
M'inviu
M'inviu
M'inviu
M'inviu
M'inviu
Fins demà!
Bé, ara passem al tema d'avui, que és un programa de mediambient que anem a tocar en diversos aspectes,
i ara tocarem els usos i abusos de Coixerola.
Tots coneixem el que tenim aquí, per sort tenim aquí a Coixerola,
rodejada de 4 milions d'habitants, en un ús intensiu, és un espai molt delicat, com ens expliquen tots els tècnics.
Tota l'estructura que té és molt delicada i requereix tenir molta cura.
Perquè el parc natural de Coixerola, entre quins... sé que per la part que fa Barcelona,
la part que limita, que fa com frontera, és la part de Sarrià-Sant-Gervasi, la part de Vallvidrera,
el barri de les Planes, també el Tibidabo, però la part del Baix Llobregat, quins són els municipis que toquen?
Sé que toquen Coixerola, Sant Just...
Bueno, és Esplugues, començant per Esplugues, que està a la Miranda, el barri d'Hidal, que toca en el parc.
Després està Sant Just, que toquem en el parc aquí mateix, molt a prop d'aquí.
Molins, no, també?
Sí, seguim, Pere, Sant Feliu, que el pàdel que correspon a Sant Just té un mur de 6 metres
i a una banda està el pàdel i a l'altra banda d'este mur que mire i és parc natural.
L'han construït fins al final i l'han posat ple de blocs i cases, que unes corresponen a Sant Just, altres a Sant Feliu.
I després ve Molins de Rei, que correspon, que no està definit del tot, perquè toca el riu,
hi ha un connector, el riu Llobregat, que connecta a dalt.
I entremig que està aquest riu hi ha propostes de fer blocs.
Aquest és una de les agressions.
Cada població té una reivindicació per acabar de redonir.
Barcelona ja ha tocat en el tope perquè volen que el tope sigui la carretera dels aigües.
Encara volen fer algunes mossegades.
Si aneu a la carretera dels aigües veureu que cap a la part de la ciutat encara queden alguns espais molt ferèstecs,
molt en costera, muntanya i tal, però que també el volen mossegar.
Encara i que la frontera sigui aquesta carretera dels aigües.
Tan maca que es passeja i es veu tan bé.
Molt bé.
Aquesta era una petita punt que volia comentar.
Sí, és millor que anem comentant, és més agradable pels aigüents i tot.
I llavors n'hi ha quatre potencials milions d'usuaris d'aquest parc.
Això, l'any passat em sembla que van passar un milió i mig o dos,
que vol dir que pot ser la mateixa persona que va, era la comptabilitzant.
Això és molt impactant.
I regular això i que tota la gent siga conscient, que hi ha que limitar, regular, costa.
Per exemple, un problema greu són l'excés d'eiclistes que se'n surten de lo que diu la regulació.
Deuen anar en camins que tenen més de dos metres.
D'acord.
Llavors, es salten i fan trialeres.
trialeres. Trialeres és que anar passant les bicicletes es produeix com una espècie de torrent.
Erosionen el terreny i quan ja té gaire més d'un metre, que és perillós, fa ells mateixos,
perquè fa com un ou, fa com un ou i és perillós, abandonen aquell i en fan uns altres.
I en fan un altre.
I la ua aquella és un lloc sense vegetació, nu.
Per tant, quan plou, baixa com una riera per allí.
I no hi ha una ordenança reguladora que s'estigui gestant?
Sí, ara hi ha una.
El que passa és que en això estem, que és part natural que era la màxima catalogació
de preservació que tenen el territori del 2010, va aprovar el Parlament de Catalunya.
Però totes les coses, com la Constitució, perquè s'entengui,
diu el dret a l'habitatge, el dret al treball, la llibertat d'empresa,
però això són declaracions de principi.
I després s'han de posar en lleis, s'han de regular en lleis.
Aquí falta regular el reglament de funcionament de coixerola.
I porten enganxats des del 2010, perquè hi ha un consell polític
en què estan els regidors de cada lloc, de Molí de Rei, de Plugas, de Barcelona i de tal,
que encara volen mossegar trossos.
I després hi ha un consell assessor que està a la universitat,
ecologistes, moviments socials, qualsevol persona que vulgui pot assistir.
I ho tenen clar i ja tenen el reglament fet i tot,
però aquestes de dalt ja són 9 anys que no aproven el reglament.
Està ahí pendent.
Sempre estan dient que estan a punt, sempre diuen que estan a punt, però encara no...
Alguns punts d'aquesta ordenança reguladora de les vicis al parc de coixerola,
si vols, aquí tinc alguns punts, si vols...
Sí, perquè a l'actual parc de coixerola ja tenia una regulació.
Sí, di-lo, di-lo, sí.
Per exemple, parlen que la velocitat màxima per mesa seria de 20 km per hora
i que estaria prohibit organitzar curses.
Després, que quedaria expressament prohibit circular per camins, rieres...
O sigui, això, les bicicletes, eh?
Per camins, rieres, reserves naturals i camps a través en camins on estigui indicat específicament.
També que l'ordenança limita l'ús de les bicis a vies principals,
pistes forestals i camins de passeig, amb una amplada superior als 3 metres.
Sí.
I que, per un lloc, també, que les bicicletes portin timbre,
portin llums i elements reflectats, homologats, per permetre la seva visibilitat.
I, després, també tenir en compte la preferència que té el caminant, el peató,
respectar-los, no ocasionar molèsties.
I que, quan hi hagi peatons, la velocitat màxima per mesa, en lloc de 20,
serà de 10 km i s'haurà de respectar la distància de seguretat amb el peató a un metre.
I tot això, per acabar, parlen també d'imposició de sancions
qualificades com a lleus, greus o molt greus,
i amb multes, per això, entre els 30 i els 500 euros.
Bé, m'alegra que haigues dit això, en concret,
perquè fer-ho en memòria i dir-ho que una per una porta.