Avui és 8 d'octubre del 2018, fa exactament 80 anys del bombardeig de Sant Just
i és que la nit del 8 al 9 d'octubre del 1938, en el marc de la Guerra Civil,
sis bombes de l'aviació italiana van caure a la carretera reial.
Tenim el Julio Ochoa, membre del Centre d'Estudis Sant Justencs,
i en Sergi Seguí, regidor de Patrimoni i Cultura, entre altres, de l'Ajuntament de Sant Just.
Hola, bon dia, els dos.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Bon dia. Ho he dit bé, no, Juli?
Sí, sí, perfecte. De membre del Centre d'Estudis Sant Justencs.
No, no.
És més coses, eh?
Sí, sí, no, no, però em referia a allò de les bombes, allò del bombardeig.
Efectivament, va ser un bombardeig accidental, el que ara se'n dirien efectes col·laterals,
però que van caure, efectivament, aquestes bombes de munt del nostre poble.
Afortunadament no van haver víctimes, però van fer el seu mà.
Molt bé. Et sembla si et faig algunes preguntes sobre la història de la Guerra Civil a Sant Just?
Les que vulguis.
I després parlem de la inauguració d'aquesta tarda també amb el Sergi?
Molt bé. Les que vulguis i que jo sàpiga.
Clar, clar. Home, això per descomptat.
Per exemple, aquí sí, Sant Just, ja m'acabes de respondre la primera.
Ja me l'has acabat, diu. Per què vam bombardejar Sant Just?
Bé, m'has dit que va ser un accident...
Un efecte col·lateral. Aquell dia el pla que tenia l'Aviació Nelegionària del Baleari
era carregar-se a l'observatori que n'hi havia dalt de Sant Pere Martí,
perquè els hi havia causat vals en altres vegades.
A dalt de Sant Pere Martí no n'hi havia les bateries, que se'n parla,
però sí que n'hi havia una observació i uns reflectors
que els havien detectat més una vegada i se'ls volien carregar.
Van enviar dues esquadretes, bueno, una i mitja d'esquadretes,
totalment 10 o 11 avions, a bombardejar.
Van bombardejar a Sant Pere Martí i llavors, girant,
van sobrevolar les cors, on van fer molt mal i van matar molta gent,
i al port. Van seguir bombardejant allà al port,
inclús una de les bombes no previst va tocar un submarí al C1 i el va enfonsar.
Fet això, se'n va anar a Barcelona.
En el decurs del seu etat, quan estàvem bombardejant Sant Pere Martí,
un dels projectils de la defensa antiaèria que funcionava
va tocar un dels avions, el número 7 negre.
Aquest avió 7 negre, tocat, va veure que no podia seguir els seus companys
i va voler tornar cap a la seva base de Balears.
Va tornar, no seguint amb els seus companys cap a Barcelona,
sinó per on havia vingut.
Això li feia passar per Sant Jurs.
Les bombes, que despegar amb les bombes és molt fàcil,
però aterritjar amb les bombes és extremadament perillós,
perquè pot patar tot.
Llavors, els hi feia nosa, les van deixar caure a un fos.
Les males sortes que passaven per Sant Jurs,
les van deixar caure per Sant Jurs,
com podia haver-les deixat caure a un fos.
Sí, sí. O sigui, clar, Sant Jurs no era l'objectiu,
però van caure allà.
Exacte.
Molt bé. Van haver víctimes?
Mortals, no.
Accidents, accidentats, doncs sí, per exemple,
els del forn del capdavall dels mesclants,
els del forn del capdavall del carrer Bonavista,
amb la carretera, allà sí, la bomba va patar a la casa,
sentint el bombardeig,
el pare i les dues filles van sortir al balcó a mirar
i es van trobar de cop i volta la casa enfonsada
i el peny de paret amb el balcó i ells penjant allà,
en el mig del buit.
Mare meva.
El rebuf de la bomba, la bomba fa una onda expansiva que es diu buf
i una retrocessió que és el contrabuf.
Clar.
El contrabuf va xuclar amb el mesclant's pare,
que va caure a dins de tot el...
Ostres.
Va ser ferides i tal,
i es va tenir d'exportar-lo a Barcelona, a l'hospital.
Bé.
I es va arribar a utilitzar mai el refugi antiaeri?
Sí.
Hi ha testimonis que,
quan el bombardeig ja va funcionar,
per exemple, tenim el testimoni del fill del cafeter de llavors de l'Ateneu,
que recorda perfectament haver entrat al refugi el dia del bombardeig
i al sortir veure alguns detalls,
com eren els vidres de l'Ateneu,
tots trencats per efectes de l'onda expansiva,
de les explosions,
i, a més a més,
la roba que n'hi havia estesa dels filferros,
recargolada amb els filferros,
fruit del buf i el contrabuf que hem parlat abans.
Testimonis que era aquell dia.
Atres moments d'alarmes que gent si fiqués, sí.
Molts altres,
perquè hi ha testimonis que ho avalen.
Val a dir que,
quan es va haver de fer servir el refugi,
ara fa 80 anys,
el dia 8,
amb el bombardeig,
el refugi no estava acabat.
No estava acabat.
És un refugi que es va construir
amb la cooperativa de paletes del municipi
i havíem preparat,
per exemple,
la instal·lació elèctrica,
però no estava instal·lada.
Estava prevista,
però encara no estava posada.
Per tant,
sí que es va utilitzar,
perquè ja s'hi podia baixar,
però no estava acabat del tot.
el 8 d'octubre del 38 no estava acabat del tot.
De fet,
aquí vam tenir el Vicenç Riera,
que aquell dia era un bailet,
diguem-ne,
i que ho explicava.
Jo recordo
anar tirant del carro ple de menjar i de més,
i de cop i volta haver-nos de posar dintre del refugi,
que de fet ells anaven per l'actual carrer Taneu
i van haver d'entrar per la boca del carrer Taneu,
i quan en vam sortir el carro encara estava allà,
però el que estava allà era el menjar
ni res del que portàvem a sobre del carro.
Però sí,
sí,
es va utilitzar i tant.
El refugi,
quan es va començar a construir?
A l'estiu del 38.
Van haver d'esperar
que s'acabés el curs d'escolar,
perquè allò era una escola en funcionament.
Quan va acabar el curs d'escolar,
llavors van poder començar a treballar.
I amb un estiu s'ho van pelar, eh?
Sí.
Tot i que després ja se'n parlarà,
la xerrada que faré properament,
així com el que està publicant,
se'n parlarà que no va ser flors i violes,
els va costar perquè per la migradesa
de recursos que patia la pobra república
i la pobra generalitat i tots,
no van tenir cap tipus de jutres,
van haver de buscar la vida ells sols,
els de Sant Just.
Van sortir calés per altres tipus de refugis,
per altres tipus de parròquia.
Per exemple,
el govern republicà que va dir
que per aquí a Barcelona apareixi
que va haver peles per fer refugis.
però la gent d'aquí a Sant Just no.
S'ho van haver de fer ells sols.
I quan decidiu,
tant des del Centre d'Estudis Sant Justencs
o des de l'Ajuntament,
començar a donar-li com vida, no?,
en el refugi i tornar...
Ui, això...
Uf, quan decidim?
no és que ho decidim,
sinó que fruit de treball d'anys
i de documentar testimonis i de més,
s'evidencia que a Sant Just hi havia un refugi antiaeri.
Refugi, diguem-ne, deixem-ho dir així, eh?
Com que estava fet pel poble i per la gent del poble,
un refugi públic, entre cometes, eh?
Ho poso molt entre cometes,
perquè avui el públic és de l'administració
i en aquell cas no el públic públic,
que ho va fer la gent, diguem-ne, no?,
i que per tant era per qualsevol.
Sí que sabem que existeixen refugis privats
en el sentit que l'entrada estava al pati
de les cases de gent del poble,
i per tant allà no hi podia anar tothom, eh?
Deixem fer un símil amb la típica trampilla
de les famílies americanes
per quan els hi va un tornada, no?
Això mateix, això mateix.
Llavors, fruit d'una feina
que va estar fent al centre d'estudi,
ai, perdoneu, a l'arxiu municipal,
de recollir testimonis de la guerra
i de gravar-los i a més,
comença a sortir la cosa
que a Sant Just hi havia un refugi.
Ostres, mirem-ho, això, no?
I just quan feia 70 anys
de l'inici de la construcció del refugi
i del bombardeig l'any 2008,
l'any 2008, 2009,
això el juli ho sabrà perquè hi era, eh?
Es fa una passejada intergeneracional
durant les dates de festa major
que acaba a l'actual pati de les escoles, no?
I acaba allà perquè allà
la gent que se'n recordava
i que allà recordava
que allà hi havia una entrada al refugi.
I a partir d'aquí és
quan comencem a picar a terra,
a buscar-lo
i que surt, que no surt,
que sí, que no...
I és des de fa, doncs, això,
10 anys.
10 anys enrere és quan, diguem-ne,
va venir la Carter Pilar
a picar
en base a uns testimonis
que ja portàvem anys treballant, no?
Clar, tot això porta una feina
perquè és un refugi
que descobrim en base a uns testimonis
de gent que hi eren quan eren petits,
que ara són gent gran.
per tant, és una generació
que necessitem documentar tots aquests testimonis
per no perdre'ls
i per tant és una feina d'anys, no?
Perquè quan hi baixes,
clar, ves a saber què t'hi trobaràs.
Això el Juli ho pot explicar millor
perquè és ell qui es va ficar sota terra,
diguem-ne, eh?
Allò a mapejar, dibuixar,
a veure com era
i a partir d'aquí
és quan ja entrem nosaltres
com a administració
i dir, bueno, això s'ha de recuperar,
això ho hem de netejar,
això, tots aquests esboranys que hi ha
doncs els hem d'endreçar
i això ens ha portat una feina de 10 anys
que, si voleu, després l'explico,
però potser el Juli que ens expliqui
el primer dia que va baixar
que és emocionant, diguem-ne.
Com va ser aquest moment?
Mira, nosaltres, concretament els membres
del grup d'Esperiologia Rats Pagats
estàvem interessadíssims en aquest tema.
Veuràs, ja havíem començat a treballar
ja feia uns quants anys
el tema dels antiaeris
de Sant Pere Màrtir
tot i que no era sent just
ens afectava molt
però o sigui, vam estar treballant bastant
no vam arribar al públic a res
però vam aixecar la llebre
quan vam començar a anar nosaltres
allò estava tot tapat de verdisses
vam aixecar la llebre
i la gent d'Espluga s'ho van prendre en sèrio
i vam fer una reconstrucció
i tot, doncs, bastant apenyada
tot i que les explicacions
que estan donant ara
són una mica irreals
en molts aspectes
però està bastant bé
el que hem fet
jo ho trobo la merda bé
seguits amb aquest tema
ja vam començar a veure
què va passar aquí a Sant Just
vam treballar el tema
del bombardeig aquí a Sant Just
que es parlava
i es bagajaven molts conceptes
es va escatar
que eren les coses
i va sortir-lo del bombardeig
que hi ha una publicació
que en parla
amb una miscel·lània i tal
una altra cosa
era refugi
se'n parlava
i molt
hi havia gent
que te'n deia de totes
que sí que s'havia fet
que no s'havia fet
que era immens
que era un catau petitet
que tenia dos boques
que tenia tres
que no en tenia cap
que n'hi havia de tot
espigulant
aquesta informació
vam prendre la conclusió
que sí que n'hi havia
el refugi
que tenia almenys dues boques
i que una de les boques
estava a l'escola Montserrat
ostres que bé
però clar
a l'escola Montserrat
abanant els nanos
i estant tapant
no podia fer cap forat
quedava
en cartera
amb espera
quan hi hagués un moment
quan es va acabar el curs
i va haver el trasllat
diu
apa som-hi
l'ajuntament
que també estava allò
doncs apa som-hi
i anem-hi
i així va ser
els dies 3, 4 i 5 d'agost
de l'any 2009
que ja estava aburida
a l'escola
perquè s'havia fet
el trasllat
amb una Bobcat
gent de la brigada
municipal
que estaven allà
per aburidar-ho
amb la supervisió
de una
preceptiva
d'un arqueòleg
que n'hi havia
el Pablo del Fresno
i dos espaliòlegs
per si es veia
ficants
que érem en Francesc Riera
i jo
en Francesc Riera
estava treballant
i em feia escapades
però bé
jo estava
jo estava
de vacances
i vaig estar allà
de plantó
tota l'estona
i gent de l'ajuntament
com la Palmira
que era regidora llavors
i el Jordi Migó
de l'arxiu
doncs
estàvem allà
seguint-ho
el segon dia
el primer dia
va ser anar foradant
i no va sortir res
el segon dia
sota el paviment
va sortir
una llosa de ciment
posteri
més antiga
que es veia
que tapava alguna cosa
donava esperances
de
exacte
van trencar
la llosa de ciment
i si sí
es veia la forada
la van retirar el tros
i si sí
ja veies
una escala
plena d'enderroc
que si ficava cap endins
ja està
ja el teníem
i llavors
les pel·lícules
d'Indiana Jones
no és per dir-ho
però eren les pel·lícules
d'Indiana Jones
entrar cap endins
de seguida
vam entrar el Pablo
i jo
el Francesc
també
vam entrar tots tres a explorar
no sé bé què ens trobaríem
vam entrar amb una mica
de l'aprensió
de que dins
n'hi hagués guilla
clar sabíem
que s'havia cultivat
xampinons allà dins
per tant
n'hi havia restes orgàniques
que estava tot tapat
per tant
podria estar tot ple
de monòxid de carbònic
i que ens haguéssim atofat
el que és la guilla
no?
sí
caram
quina experiència
un aire
seníssim
com d'alta muntanya
res a envejar
a Tadeo Jones
tampoc
no, no
completament
i vam veure que sí
que es podia recórrer
els 160 metres
de galeria
que tenia allò
bestial
i has parlat
de la miscel·lània
suposo que
al llarg d'aquests anys
has anat
escrivint
o documentant
sí, sí
mira
hem publicat
bueno
hi ha un article
sobre el bombardeig
que el vaig publicar jo
amb una miscel·lània
ara ja fa
dos o tres exemplars
i
també tinc feta
una història
del refugi
aquesta història
del refugi
no ha estat publicada
en cap miscel·lània
perquè
afortunadament
pel centre d'estudis
en Justens
s'està
molt sobrat
d'articles
i treballs
i està en cartera
de ser publicada
val a dir una cosa
no solament
el públic local
tinc un públic
acadèmic
i ho tinc
publicat
en una plataforma
digital
acadèmica
on està
sent llegida
sí, sí
jo el tinc
el tinc perquè
el Juli
ens va passar en l'enllaç
és que de fet
gràcies a tots aquests treballs
i a tots aquests estudis
és que
des de l'arxiu municipal
i des de l'Ajuntament
hem pogut
obtenir documentació
per fer tota la feina
que hem fet ara
de difusió
és a dir
sense aquesta base
nosaltres
simplement haguéssim pogut
rehabilitar el refugi
fer-lo visitable
i ja està
però com que volíem
anar un pas més enllà
hem necessitat
de tota aquesta documentació
que està feta
si no
no haguéssim pogut fer
el projecte
que hem fet ara
de fet
abans d'entrar
el Juli
ens deia
que el Jordi
amigó
no ha pogut venir
avui
a l'entrevista
però
que clar
ha estat
com a arxiver
municipal
és que el Jordi
el Jordi
i la Patricia
són una peça clau
de tot aquest projecte
perquè
ells hi són
des de l'inici
i perquè
no dir-ho
perquè també
s'han cregut
la dèria
d'un regidor
que va arribar
i va dir
escolta
la difusió
del patrimoni
l'hem de fer
a través
de noves tecnologies
i ells van dir
vale
però tenim
tota aquesta documentació
doncs convertim
aquesta documentació
en un format
diguem-ne
que sigui
molt atractiu
que efectivament
tenim els estudis
tenim documentació
tenim llibres
però anem a donar-li
la volta
i a fer
que la cosa
sigui atractiva
per molta gent
que sigui visualment
atractiu
llavors el Jordi
i la Patricia
hi són des de llavors
i continuaran
sent-hi
quan nosaltres
no hi siguem
on retirem
diguem-ne
i per tant
són ells els garants
que el projecte
funcioni
per tant
si se'l creuen
doncs
ja tot això
que tenim guanyat
igual que també
tot això
ho van iniciar
altres regidors
i que també
se'ls ha d'agrair
que la Palmira
també estigués allà
i escolta
que al refugi
l'hem de descobrir
l'hem de descobrir
l'hem de descobrir
i s'ha de documentar
ostres
això és una feina impagable
impagable
per nosaltres
perquè
clar
tota la feina
que hem fet
de
de difusió
del refugi
a base
a uns
a uns vídeos
en 360 graus
en base
a 5 personatges
diferents
ara us ho anava
preguntant
que interpreten
5 actors
de Sant Just
5 actors
i actrius
de Sant Just
uns professionals
i d'altres amateurs
això
clar
la seva història
està basada
en fets reals
perquè està basada
en dades que tenim
que hem anat recollint
i en dades
de testimonis
que tenim
per tant
ostres
això és molt important
perquè si no
ens haguessin inventat
una història
que
bueno
la pots fer més o menys creïble
però no t'enganxa tant
si tu fas
una història
en base
a unes dades reals
a uns fets
que saps
que van ocórrer
ostres
la gent
ho té
com més seu
no?
els conceptes
que s'han treballat
en el mur
de la memòria
també
són conceptes
que s'han anat
treballant
al llarg dels anys
al llarg
de diferents projectes
amb diferents regidories
des del 2009
fins ara
nosaltres
el que no volíem
de cap de les maneres
és que
simplement fos un refugi
per baixar
visitar
i ja està
sinó que el que ens interessava
era que la part exterior
com aquell que diu
remoguéssim
la consciència
de la gent
i féssim
féssim saber
a la gent
que la guerra
la guerra
és un drama
i la guerra
et fa tenir por
fa que passis gana
fa que la solidaritat
entre els pobles
hagi de ser major
i que té unes conseqüències
en la societat civil
que té unes conseqüències
en l'educació
que té unes conseqüències
en la família
i tot això
és el que hem volgut explicar
perquè
ostres
si jo només
haguéssim fet
una cosa
de divertimento
i de jauja
doncs no
no perquè
el que ens interessa molt
és que
els nostres nens i nenes
dels nostres centres educatius
puguin anar allà
i puguin fer una feina
jo crec que
molt completa
sobre
què és la guerra
i quines conseqüències
té la guerra
home
quina millor oportunitat
no
que viure-ho
viure-ho
poder-ho
o sigui
en directe
entre cometes
ja ho has dit bé Núria
perquè la idea és que ho visquin
és a dir
la idea d'aquests vídeos
precisament
que seran
entre 160 graus
que vol dir
que et pots posar
unes ulleres
tipus realitat virtual
i que
diguem-ne
t'abstraus de tot
i vius
aquella història
i que després de veure aquesta història
els nenos diguin
ostres
jo vull baixar baix
perquè la història passa a baix
i per tant
ostres jo vull veure
on eren ells
i després treballar els murals
i treballar les peces artístiques
que han fet també
diferents artistes de Sant Just
que es relacionen
amb cadascun d'aquests personatges
també
també tenen un significat
aquestes peces
té un significat
una llibreta
i té un significat
un cavall de joïna
i una cistella
amb menjar
i una bomba
caiguda
i tot això
està lligat
i unes sabates buides
també signifiquen alguna cosa
i jo crec que els nens i nenes
han de saber
què significa tot això
i no només els de Sant Just
no la resta de la comarca
és que no hi ha un projecte igual
en tota la comarca
i això és molt important
no hi ha un refugi igual
en tota la comarca
hi ha el de Gabà
que l'hem vist
però que
ell és com un engar d'avions enorme
perquè és molt gran
i molt il·luminat
a Sant Feliu
en tenen un al Parc Nadal
però no és visitable
desconec
si comarca
amb un
diguem-ne tocant a Montserrat
i deu haver alguna cosa
un molt petit
que l'ensenyen
amb Arturell
o sigui aquest deu ser
però és molt petit
i l'ensenyen una vegada
aquest és el tercer
el de Sant Just
és possible
però visitable
i amb un projecte
diguem-ne
més complet
és el d'aquí
i a partir d'aquí
veurem
nosaltres farem unes visites
guiades
obertes al públic
en general
un cop al mes
també té una raó de ser
és que
això
no ho hem explicat
Juli
però
el refugi
la terra que hi ha és argila
i necessita humitat
perquè si l'argila s'asseca
cau
llavors per evitar
esfondraments
i per evitar que caigui
necessita estar tancat
i que no hi hagi calor
a dins
clar
la gent
desprenem calor
per tant
si entrem grups
molt nombrosos
d'una manera molt habitual
correm el perill
que allò s'assequi
per tant
per això farem les visites
esponjades
un cop al mes
ja sabem
que segurament
tindrem llista d'espera
però
la gent
haurà de ser comprensiva
en aquest sentit
perquè és que si no
correm el perill
de quedar-nos
sense refugi
una llista d'espera
més llarga
que la del Bulli
home
seria bo
perquè voldria dir
que la cosa funciona
esperem que no
esperem que no
jo sé que avui
avui a la inauguració
si no plou
i toquem fusta
vindrà molta gent
i molta gent
que evidentment
el que voldrà serà
baixar a baix
només faltaria
però també
hauran de saber
que potser
no poden entrar
haurem de saber
que es podrà baixar
en grups petits
de 10 persones
com a molt
però vaja
podem anar fent
que la gent baixi
i pugi
però jo els recomano
que si volen
viure una experiència
diguem-ne
amb més calma
i tranquil·litat
vinguin al cap de setmana
que hi ha les jornades
europees de patrimoni
dissabte i diumenge
i el refugi estarà obert
i estarà obert
amb visita guiada
és a dir
amb gent que
ajudarà
a posar-te les ulleres
explicar-te
què són els vídeos
les peces
els murs
etcètera
jo crec que és una experiència
que val la pena
no només baixar a baix
que entenc les ànsies
de la gent
per baixar a baix
només faltaria
perquè fa molts anys
que en parlem
i fa molts anys
que la gent ho demana
però que també
estiguem atents
a tot el que envolta
diguem-ne el refugi
perquè és molt interessant
Juli
tu faràs d'aquí
no
el que voldria fer
és de públic visitant
i ser un dels primers
compte que
el refugi
no hi ha estat
des de la tardor
del 2009
que vam estar
amb els companys
fent la topografia
jo sí
vaig estar 3 mesos
entrant a cada 2x3
allà dins del refugi
a base de B
totes les millores
que s'han fet ara
no les conec
i em faria molta il·lusió
de veure-les
li he ensenyat alguna foto
però no és el mateix
no és el mateix
no però sí que és cert
que hi ha una altra cosa
que parlàvem
amb en Jordi Amigo
que dèiem
home
tota aquesta gent
que ha col·laborat
que ha ajudat
ostres
que aquell dia gaudeixi
per tant
ja portarem algú
per fer les visites
o la teatralització
d'avui i de més
i de les visites guiades
que la gent també
ha de gaudir una mica
està bé que treballem
està molt bé
però
hi ha un dia a l'any
que podem gaudir
doncs avui
és el dia
que toca en Juli
i deixem-ho dir així
hi ha tota la colla
sí que hem fet
sí que hem fet
la setmana passada
sí que vam fer
unes visites
guiades
pels actors
i les actrius
que han fet els vídeos
pels artistes
i demés
perquè
bé
més que res
perquè veiessin
de qui anava
i us he de dir
que surten
encantats
encantats
de la rehabilitació
del que s'explica
de la història
de conèixer-ho
de saber-ho
i també
la sensació
és un
ostres
no
que
és que hem de
hem de
hem de fer
saber a la gent
que quan es baixava
el refugi
no es baixava
perquè en tenien ganes
es baixava
perquè corrien
la seva vida
corria perill
si no baixaves
podies morir
per tant
havies de baixar
i baixar baix
deixeu-me
és angoixant
perquè
clar
baixarem en grups de 10
però allà has de pensar
que potser
hi havia centenars
de persones
i que a més a més
suposo
m'imagino
que tothom
volia quedar-se
com més a prop
de la porta
millor
més a prop
de les escales
millor
per no tenir
aquella sensació
d'angoixa
clar
o per poder sortir
el que abans possible
tu arribes a ell
tira cap al fons
tira cap al fons
escolti
ja en parlarem
espantats
nens plorant
persones grans
espantades
clar
és que allò
era un drama
això hem de fer veure
que era un drama
és que no pot ser
d'una altra manera
jo almenys
no m'ho imagino
d'una altra manera
segurament
hi haurà altres persones
que tindran altres criteris
però a mi em sembla
que aquest és l'encertat
doncs Juli i Sergi
moltes gràcies
per venir avui
a ràdio
a tu per deixar-nos en parlar
esperem que
el dia aguanti
que plogui
a partir de la nit
i que
potser
el meteoròleg
de capçalera
de Sant Jus
podria
començar a fer
la dansa
del vientre
sí
perquè les
prediccions
ja ho sé
però bé
en qualsevol cas
hi haurà
més dies
que llumanitzes
per poder
gaudir
d'aquesta experiència
i bé
per la meva part
res més
moltes gràcies
a tu
gràcies
adeu
adeu
bon dia
són
passen sis minuts
a dos quarts de dotze
i ara a continuació
començarem
la tertúlia
amb la Palmira
amb l'Amèlia
i amb el Jaume
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
i amb l'Amèlia
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!