Un minut i un quart de dotze.
Aquesta hora parlem de la Universitat Sant Justenca d'Estiu,
que continua aquesta setmana, dijous,
i ara hi haurà nova sessió a aquest llibreter
que comptarà amb la presència de l'escriptora i arqueòloga
Isabel García Trócoli
i el llibre Romans i Ibars al delta del Llobregat i Valls Circundants.
Ara la tenim a l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
El llibre no es diu així.
El llibre es diu Rubricatus.
És una novel·la històrica.
Perfecte, d'acord.
Doncs important el detall, perquè és una mica diferent.
Gràcies per aclarir-ho i disculpa aquest error.
Sí, la xerrada la farem sobre el tema de llibre,
que és precisament això,
la presència de Romans i Ibars a la zona,
però es tracta d'una novel·la històrica
que és sobre la fundació de la Barqui no romana.
Justament, com que també ja hem dit que ets escriptora i arqueòloga,
et volia preguntar per aquest paper,
el fet de combinar la vessant de l'arqueòloga
amb el paper de l'escriptura,
és difícil o justament, com que són fets també que
queden llunyans i donen de si permeten jugar una mica
a nivell de fer novel·la?
Doncs a mi no m'ha estat difícil.
Jo, la veritat és que des que vaig començar a treballar,
després d'acabar la carrera,
m'he dedicat a la divulgació històrica.
He treballat com a guia de les excavacions de la Barcelona romana
i també al Museu d'Arqueologia de Barcelona.
I llavors, durant aquests anys,
jo m'adonava que la millor manera d'arribar al públic,
més que a través d'un llibre d'història,
que és més feixuc i costa més de llegir,
és a través d'activitats de divulgació
i una d'aquestes activitats és l'escriptura creativa,
és a dir, la novel·la històrica.
Jo crec que una novel·la històrica
pot fer molt més per la història,
si està ben escrita, esclar,
si està ben escrita i té una bona trama,
pot fer molt més per la història
que qualsevol llibre científic.
Tot és important, evidentment,
perquè sense recerca científica
després no es pot fer divulgació.
Però, si volem arribar a la gent,
jo crec que una novel·la històrica
ben ambientada i ben escrita
és el millor que podem fer.
És veritat, que de vegades ens passa
que ens assabentem de la història
ja no només nostra, sinó d'altres països,
justament això, perquè hem llegit un bon llibre
i ens ha atrapat la història
i potser a partir d'aquí ja indaguem més,
en altres llibres més d'assaig, etc.
Jo he conegut, clar,
amb la promoció de la novel·la,
he conegut molta gent que em deia
mira, jo la història a l'institut
és que era infumable,
no m'agradava, l'odiava,
però he començat a llegir novel·la històrica
i ara hi ha uns temes que m'atrapen,
m'han atrapat
i ara estic com obsessionat
buscant a internet,
recercant i llegint més informació
sobre els temes que t'interessen
per això dic que
jo crec que la novel·la històrica
és una bona manera de fer història
també, d'apropar la història a la gent.
Jo la veritat és que, clar,
era arqueòloga
i sí que se'm donava bé
escriure des de jove,
m'agradava molt escriure,
però, clar, d'aquí a escriure una novel·la
hi ha un pas important.
Per això vaig fer els cursos
de l'Escola d'Escriptura
de l'Ateneu Barcelonès
i que recomano a tothom
que vulgui,
que tingui ganes d'escriure.
Per saber com explicar aquest material, no?
I tant, i tant.
I llavors allà et donen els instruments
per poder,
per saber escriure ficció.
I és això el que vaig fer.
I Rubricatus és el resultat d'això.
Exacte.
Per tant, doncs,
o sigui, que sorgeix una mica d'aquests curs,
o sigui, a partir del curs
que vas fer també a l'Ateneu, eh?
Sí, sí.
I allà parles, no?,
del que deien dels romans i els hívers
aquí a la nostra vora, no?,
una mica, d'alguna manera.
Sí, mira,
jo la veritat és que he escrit
la novel·la que feia anys
que volia llegir
i que ningú escrivia.
Perfecte, per tant.
I al final la vaig escriure jo.
Que quan treballava jo
al Museu d'Història,
molta gent em deia,
escolta,
però no hi ha cap llibre
que podem llegir
sobre totes aquestes coses
que ens expliques, no?
És a dir,
l'arribada dels romans,
el Pla de Barcelona,
la Fundació de Bárquino
i els laietans,
els hívers que vivien aquí,
els laietans,
que ningú en parla.
I jo deia,
doncs no,
no hi ha cap llibre així
que es pugui llegir.
I jo sempre pensava,
ostres,
aquest llibre l'escriuré jo.
Però, clar,
no m'imaginava
que jo acabaria escrivint
la novel·la històrica
que jo sempre somiava, no?,
en llegir.
És una llàstima
que altres països,
per exemple,
aquí al costat,
a França,
tothom,
des de nens més petits,
saben qui són els gals
i com vivien
i qui eren.
Però aquí,
els hiberts...
Fins nosaltres,
perquè a l'Estàrix
l'hem llegit tots,
no?,
i tenim moltes més cores al cap.
És veritat,
aquest referent.
Sí, aquí a els hiberts
ningú en sap res,
és que fins i tot
a les escoles
no s'explica massa
sobre els hiberts
quan en realitat
és la gent nativa d'aquí,
és la gent que vivia aquí,
són els nostres.
I volia,
jo tenia moltes ganes
d'apropar a la gent
els hiberts laietans,
que eren els hiberts
que vivien
a les comarques
que ara són
el barcelonès,
el Baixó Bregat,
els dos vellessos
i el Maresme,
no?
I a més a més,
què passa
amb aquesta gent
quan arriben els romans
al Pla de Barcelona,
funden Barquino
i se'ns diu que sí,
que hi ha l'agonia
d'aquesta cultura,
però què vol dir exactament
que una cultura agonitza?
Perquè la gent
encara hi és.
Com s'integra aquesta gent
dintre de les estructures
d'una altra cultura superior?
Doncs és això
el que he volgut explicar
o imaginar
en aquesta novel·la.
Clar.
Doncs,
i la sessió d'aquest dijous
la prepares sobretot
basada en la novel·la?
Com ho has preparat?
Doncs, mira,
una mica de cada.
Una mica de cada.
Perquè, clar,
tinc la sort, no?,
de veure el tema
des de les dues vessants,
des de la vessant
de l'arqueologia
i, a més a més,
puc dir
amb molt d'orgull
que jo vaig excavar
algunes campanyes
a la penya del Moro,
aquí a Sant Just des Verdes.
Home,
no ho pot dir tothom, eh?
Sí, sí.
I, clar,
doncs em fa moltíssima
il·lusió anar a Sant Just,
perquè jo als 18 anys
ja estava excavant
aquí a la penya del Moro
i precisament va ser aquí,
a la penya,
on jo vaig començar
a saber qui eren
els laietans.
Clar.
és a dir,
és a dir,
que aquí a la penya del Moro
es van plantar
les primeres llavors
dintre de la meva ment
d'aquesta novel·la
que 25 anys després
jo escriuria.
I per això
em fa especialment
il·lusió
anar a Sant Just.
Doncs, clar,
farem una mica de cada.
Parlarem una mica
d'història
i com ho he reflectit
jo en la novel·la.
Clar.
És veritat que a vegades
a l'hora de pensar en història,
ara ens comentaves,
abans ens comentaves
l'exemple de França,
que els nens
tots saben qui són els Gals,
etcètera, etcètera.
I d'alguna manera,
no sé per què,
sí que sembla que
quan parlem d'Iberts
diem, ui, això ens queda massa lluny
i fa com més mandra, no?
No sé perquè
si és una cosa
que va lligada també
al que deies abans, no?
Aquesta banca de cultura
o d'aquests referents.
Bueno, fa més mandra
perquè ens costa més
d'imaginar com vivien.
Els romans
els tenim molts propers
perquè els romans
s'assemblen molt a nosaltres.
Tenen moltes coses
que ens sentim reconeguts
en els romans.
Però els iberts
sí que costa més
d'imaginar
com era la seva vida
i com vivien,
doncs sí que fa
una mica més de mandra, no?
Però, per exemple,
el Museu d'Història,
perdó,
el Museu Arqueològic
té unes rutes
fantàstiques,
la ruta dels hiberts,
que un diumenge al matí
ens pot portar
a conèixer
els poblats
que estan al voltant nostre
i que potser
els veiem cada dia
que sortim de casa
a dalt d'un cim
i no sabem
que allà hi ha
un poblat ibèric.
I és una bona manera, no?,
de fer una excursioneta,
pujar fins al cim
i veure qui eren aquests hiberts,
com vivien
i conèixer una mica més
sobre el tema.
Clar.
No, no, exacte,
és una mica la manera
i també deies això,
no, t'ho trobaves a faltar,
que hi hagués un llibre així,
ara hi és, no?,
el podrem descobrir també
aquest dijous.
Estàs treballant també
en alguna altra novel·la,
ara, després d'aquesta?
Doncs, la veritat és que sí,
després d'haver escrit aquesta,
ja,
el verí de l'escriptura,
ja,
ja,
ja,
estic inoculada
i ara ja
m'agrada molt,
m'agrada molt pensar,
no?,
en altres projectes
i en altres temes.
Sí,
estic,
estic ara mateix
donant-li voltes
a la trama
d'una segona novel·la,
però aquesta estarà
una mica més lluny
en el temps
i en l'espai
i tractarà
de temes femenins.
Molt bé,
és a dir que
és una altra història,
eh?
T'allunyes una mica
del tema dels hiberts,
per això.
Sí, sí, sí,
m'allunyo una miqueta,
però tornaré, eh?
Tornaré perquè tinc
altres històries al cap
i altres temes
d'aquí de molt a prop.
Molta gent, eh?,
a les promocions
em diu,
escolta,
per què no escrius
una novel·la
només de l'època
àlgida dels hiberts,
no?,
de l'esplendor
dels hiberts.
Ostres,
doncs m'agradaria molt,
la veritat és que
m'agradaria molt
i altres temes
també sobre,
per exemple,
l'arribada del cristianisme,
no?,
a aquestes terres,
també és un tema
que m'atrau molt,
però ara
estic treballant
una mica més lluny.
Clar,
per tant,
doncs exacte,
ja hi tornaràs,
no?,
segurs com?
Ja hi tornaràs.
Per tant,
la passió de l'arqueologia
la mantens també,
almenys per com parles,
no?,
la mantens intacta,
no?
És que sense passió
i sense entusiasme,
llavors,
què és la vida.
Sí,
sí,
jo sempre,
l'arqueologia ha estat
la meva passió
des de ben petita.
pensa que jo ja,
quan tenia potser
10 o 11 anys,
jo sabia què era
el que volia fer,
el que m'agradava,
però no sabia com es deia.
Llavors,
recordo haver agafat
un diccionari
i haver començat
a mirar definicions
de coses que jo pensava
que s'apropaven
a allò que m'agradava
i vaig mirar
què vol dir
paleontologia,
què vol dir
antropologia,
què vol dir
arqueologia
i llavors vaig dir
això,
això és el que a mi m'agrada.
Aquí ho tinc,
no?
I això ja t'estic dient
que tenia potser
11 o 12 anys.
Imagina't.
O sigui que sí,
aquesta passió
la conservo
i que duri,
i que duri.
Exacte.
De seguida,
per tant,
et va aparèixer
i ara l'has pogut
traduir,
no?,
d'alguna manera
també amb la part
de l'amblavessant
de l'escriptura
que també suposo
que és una altra passió.
Sí, això és el millor,
poder transmetre
l'entusiasme
que tu sents
per una idea
o per una cosa,
poder transmetre-ho
a qualsevol més,
això és el més maco
que pots fer.
Què li diries
a algú que digui
ostres,
és que a mi m'agrada
molt llegir
però no em ve de gust
llegir això,
no?,
sobre romans,
etcètera,
etcètera.
Com a començaries?
Home,
doncs li diria
que no s'esperi
la típica novel·la
de romans,
d'acord?
Perquè potser molta gent
em diu
ah, mira,
una altra novel·la
de romans,
doncs no és
típica novel·la
de romans,
rubricat-ho,
si entenem
per una novel·la
de romans,
una novel·la
que està
sobretot
basada
en el tema militar,
l'estratègia militar,
en el tema masculí,
de les lesions,
dels gladiadors,
no,
és una novel·la
més completa,
diria jo,
perquè tant
els temes masculins
com els temes femenins
estan molt equilibrats.
És una novel·la,
per exemple,
on surten
personatges femenins
molt ben dibuixats,
molt potents,
perquè una cosa
que jo trobava
faltant
a les novel·les
de romans
era
personatges femenins
creïbles,
que no fossin
els mateixos
estereotips
de sempre,
no,
com la matrona
romana,
intetxable,
no,
al costat del seu marit
fins la mort,
o bé la prostituta
que està per les nits
amb els gladiadors.
Jo volia sortir
una mica d'això
i fer les coses
una mica més
creïbles,
uns personatges femenins
més que participessin
de l'acció narrativa
amb força,
igual que els personatges
masculins.
Per tant,
sí que hi ha
parts
on hi ha
legions
i de fet,
el protagonista
és legionari.
I de fet,
una altra cosa
que heig de dir
és que
gran part
de les coses
que surten
a la novel·la,
no gran part,
però una bona part,
estan documentades
arqueològicament.
Per exemple,
el pare
del protagonista,
que té també
un paper important
a la novel·la,
en Gai Seli.
Gai Seli té
un carrer a Barcelona
perquè és el primer
magistrat romà
que coneixem
a la Barcelona romana
i té una làpida
al Museu Arqueològic
que ens indica
que ell va ser
qui va construir
les portes,
les muralles
a Bárquino
i les torres.
També
a la novel·la
surt
gent
que està enterrada
a la
necròpolis romana
de la plaça
de la Villa de Madrid
al costat
del carrer Canuda.
La primera dona
de la qual
coneixem
la professió
que era
una Nútrix,
és a dir,
la Dida
que alletava
a Fàbia Tèrtula.
Tota aquesta gent
que jo sempre
durant anys
havia vist
els seus noms
escrits a les làpides
sense vida
és el que he volgut fer,
donar-los vida,
crear personatges
amb el nom
i els cognoms
d'aquella gent
que coneixem
però que no sabem
res
sobre ells.
per tant,
això és una cosa
interessant,
que no estaran
llegint ficció,
només ficció,
sinó que a més a més
estaran aprenent
coses sobre
la fundació,
sobre els primers
barcelonins,
i no només
barcelonins,
sinó també
la gent que vivia
al voltant
d'aquesta ciutat.
Hi ha un començat
de vins
que viu a Sant Boi
i que el coneixem
molt bé
per les àmfores
perquè va deixar
el seu nom
estampillat
a les àmfores.
Hi ha laietans
que vivien
a la penya
del Moro
i hi ha laietans
que vivien
al turó de la Rovira
on hi havia
un altre poblat,
és a dir que
no és una típica
novel·la de romans
o en tot cas
és la nostra novel·la
de romans
i laietans.
Aprendrem coses
sobre el nostre passat.
Doncs exacte,
tot plegat serà
aquest dijous
en aquesta nova sessió
a les vuit del vespre
aquest llibre té
la segona edició
de la Universitat
Sant Justenca
d'estiu
que ha programat
aquests actes
per aquest mes de juliol.
Dijous serà
Isabel García Trócoli
escriptora i arqueòloga
que jo crec que
si ho comuniques
en la mateixa passió
amb què ens ho has explicat
avui
segur que
els convenceràs a tots
aquests altres preguntes
que diguem
també que no creien
en la història.
Molt bé, moltes gràcies.
Moltes gràcies,
un plaer
i que vagi
molt bé.
Bon dia.
Gràcies, bon dia.
Just a l'estiu.
Et posa un quilo de pomes?
Sí, mig quilo per menjar
i mig per llançar.
Cada any
malbaratem
el 45%
de la fruita
que produïm.
Mentrestant,
800 milions
de persones
passen gana.
El món
no necessita
més menjar,
necessita
més gent
compromesa.
A Mants Unides
recolzem projectes
contra la fam
a 60 països.
T'hi compromets?
Truca al
900-811-888.
Sabies
que una gran part
de les urgències
mèdiques
es poden resoldre
sense haver
d'anar a l'hospital?
Si no et trobes bé
o si et fa mal res,
el millor
és trucar
al 061.
Al 061
sempre tens
un metge
o una infermera
a prop
per atendre't,
orientar-te
o indicar-te
a quin centre sanitari
t'has d'adreçar
en cas que calgui.
Per una salut millor,
061,
cada salut
respon.
Generalitat de Catalunya.
Dius que et preocupa
el meu futur,
que vols el millor
per mi,
però no et dona
la gana
reciclar.
Passes
de separar
les teves deixalles.
És més fàcil
posar-ho tot
a la mateixa bossa.
El meu futur
també van a aquesta bossa?
A Catalunya
encara reciclem
molts menys residus
que els que generem.
Fins quan?
Redueix,
reutilitza,
recicla,
reacciona.
Amb la col·laboració
de Coembes i Ecovidrio,
Generalitat de Catalunya.
Per seguir
l'actualitat
del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com.
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda,
no et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mobile.
informatiucomarcal.com.
Vigila amb aquestes bèsties.
Per inofensives que semblin,
causen la majoria
d'incendis a Catalunya.
Al bosc,
qualsevol descuit,
pot ser el pitjor depredador.
En cas d'incendi
truca el 112.
Diputació de Barcelona,
Generalitat de Catalunya.
012.
La Generalitat
al teu costat.
Un estiu ben fresc.
Consells per a la calor.
Fresca a casa.
Tanqueu les persianes
quan hi toca el sol.
Obriu les finestres
durant la nit.
Estigueu-vos a les zones
més fresques.
Refresqueu l'ambient
amb ventiladors,
aire condicionat.
Si no teniu aire condicionat,
mireu de passar
com a mínim
dues hores al dia
en llocs climatitzats,
centres comercials,
casals,
cinemes...
Molta aigua.
Beveu aigua
i sucs de fruita.
Refresqueu-vos sovint.
No prengueu begudes alcohòliques.
Eviteu els menjars
molt calents.
Busqueu l'ombra
al carrer.
Eviteu sortir al migdia
quan fa més calor.
Poseu-vos una gorra
o un barret.
Utilitzeu roa lleugera
que no sigui ajustada.
Mulleu-vos una mica
la cara i la roba.
Vigileu en els trajectes
amb cotxe
durant les hores
de més sol
i no deixeu les finestres
tancades
quan algú es queda a dins.
Limiteu l'activitat
física intensa.
Ajudeu altres persones.
Si coneixeu persones
grans o malaltes
que viuen soles,
ajudeu-les a seguir
012
La Generalitat
al teu costat.
012
La Generalitat
al teu costat.
Ja ha arribat l'estiu
i amb ell la calor,
però teniu un ampli ventall
de possibilitats
per combatre
les altes temperatures?
Beveu molta aigua
i busqueu l'ombra
quan pugueu.
Intenteu sortir
quan el sol estigui baix.
Porteu barret
i mireu de passar
dues hores al dia
en llocs climatitzats.
Si teniu els símptomes
d'un cop de calor,
com ara molta febre,
mal de cap o subnolència,
aneu al metge
o truqueu al 061.
I si coneixeu
persones grans
o malaltes
que viuen soles,
ajudeu-les a seguir
aquests consells.
Trobareu més informació
al 012
i a gencat.cat.
012
La Generalitat
al teu costat.
Garantim
els teus drets.
Els bars
i restaurants
han d'indicar
l'import total
dels preus
amb l'IVA
ja inclòs.
Trobareu més informació
a consum.cat
o bé truqueu
al 012
Agència Catalana
del Consum
Generalitat
de Catalunya.
Actualitat,
entrevistes,
tertúlies,
humor,
cultura,
tot això i més
cada dia
a Ràdio d'Esvern
98.1
de la FM.
Ens agrada estar amb tu.
Just a l'estiu.
A Ràdio d'Esvern
de Catalunya.
A Ràdio d'Esvern
de Catalunya.
A Ràdio d'Esvern
2
Dinner per based.
As soon as
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
E Waters!
Fixi demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
dia. O sigui, a partir de la tarda,
en teoria, no es pot circular.
I els eixos ho senyalitzen, no?
Però, parlant
amb veïns, comerciants i arrel de les obres
que farem aquest estiu en aquest eix,
vam voler fer un pas més
endavant i fer un
control amb càmeres per tal
que aquesta restricció es compleixi
a partir de, doncs, això, quan
estiguin les obres acabades.
I es va parlar i es va arribar
a una
proposta de consens on
que al matí es deixaria
accedir per fer les càrregues i
descàrregues dels comerços i del mercat,
però a partir d'una hora en concret
ja estaria restringit, només
podrien accedir aquells veïns que tenen
igual o que volen entrar
per acabar de descarregar o recollir
persones grans o per fer alguna
gestió. La resta de cotxes
han de fer el que haurien de fer avui en dia,
que és anar pels carrers perimetrals,
buscar aparcament
i accedir a la zona centre caminant.
Llavors, el
tema de l'àrea metropolitana,
el que està fent amb les zones urbanes
d'atmosfera protegida,
ens va
proposar que gestionéssim
aquesta zona centre
dintre
d'aquesta, com si diguéssim,
ja amb aquests criteris
de SWAP, no?, que es diu
la zona urbana aquesta d'atmosfera protegida.
Així l'àrea, doncs,
ens facilitava material com les càmeres
i ens facilitava
del tema de la gestió
i també el tema de la comunicació
de tot plegat.
Nosaltres ens va semblar bona idea,
ja que, per una banda,
rebem una subvenció de l'àrea
per fer una cosa que anàvem a fer
igualment,
també perquè formar part d'aquesta SWAP
també ens dona més eines,
perquè si en un futur, per exemple,
en aquesta zona restringida,
volem deixar passar els vehicles
elèctrics furs, per exemple,
doncs podrem fer-ho,
o els vehicles eco,
doncs podrem fer-ho, això,
independentment dels veïns,
que ells tindran accés,
perquè ells ja
tindrem les matrícules registrades
i podran passar
per les càmeres sense problema.
I també creiem
que és interessant
participar en l'àrea
en aquest tema
per començar a estandaritzar
les zones de trànsit restringit
de l'àrea metropolitana,
que el veí que circuli amb cotxe
i vagi canviant de poble
no es vegi
amb senyalitzacions diferents
i que al final costen d'entendre
i no saps
si pots passar una poca
a estandaritzar-ho.
Llavors, a nosaltres,
ens va semblar molt bona idea
participar en l'àrea
en aquesta direcció.
El que no ens esperàvem
és la difusió mediàtica
que el ressò que ha tingut,
perquè en el fons
Sant Just en particular
no estem restringint més
del que ja està restringit
avui en dia.
Sí, de fet, això s'explica
en general de les notícies
que he llegit
ho expliquen,
després que a Sant Cugat
i a Sant Just
ja hi han delimitades
algunes zones.
El que passa
és que també
el que crida més l'atenció
segurament
és aquest detall
dels cotxes
no matriculats
al municipi, no?
Sí.
I és el que
d'alguna manera
ens posa la gent
en estat d'alerta.
Sí, però en el fons
el que estem restringint
nosaltres a la zona centre
és molt més que això.
Ja.
Estem restringint del tot
excepte els veïns, no?
I, o sigui,
estem en una restricció
més enllà,
però d'una zona
molt concreta
que ja està consensuada
i que ja està parlada
amb veïns i comerciants.
Clar, que no és una cosa
que els cotxes
no puguin passar
per tots a Sant Just, no?
Això mateix.
Això no vol dir
que
els propers anys
o arrel
de com evolucionin
tot això
i els diferents municipis
anem ampliant
aquesta zona suap
i anem ampliant
les zones de restricció,
però això no és
la voluntat
ara mateix
de l'Ajuntament
ni de la regidoria.
També dir-vos
que
les eines
que creiem
creiem que
per millorar
la contaminació
i l'atmosfera
i el tema
derivat d'això
creiem que hi ha més eines
a part de restringir el cotxe
i fomentar els elèctrics
hi ha moltes més eines
que també estem treballant
que també m'agrada
fer una mica de ressò
que això costa més
que se'n faci
però que estem apostant
per millorar
els itineraris a peu
fer-los més segurs
més directes
també estem apostant
per millorar
els itineraris en bici
que forma part
d'un tot global, no?
Això mateix.
també volem millorar
el transport públic
l'hem millorat
com ja sabeu
i treballant per millorar-lo
i potenciar
és tot un conjunt
o sigui, no és només restringir un
sinó és donar unes alternatives
i al final evolucionar
evolucionar cap a un poble
més sa
i menys contaminat
i en el fons
al final
preparar-lo
pels anys que venen
és a dir-te'n
és a dir, que d'alguna manera
podria ser que aquest titular
que ara ens escandalitza
d'aquí tres anys
no ens escandalitzi tant
pot ser que d'aquí tres anys
no ens escandalitzi
i inclús la gent ho demani
això ja no
o sigui, això no ho sabem
jo estic convençut
però això ja és una opinió personal
que les ciutats
tots i els pobles
tendiran
cap a
cap a
l'electrificació
dels vehicles
al 100%
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i