i a punt de tocar els tres quarts de dotze del migdia
entrem a parlar també amb un dels artistes
que participen en aquesta segona etapa
podríem dir de l'exposició del cicle d'art contemporani Mons
es troba a l'espai Mercat
just al darrere del mercat municipal
i actualment la mostra sota el nom del Mont Reflex
compta amb la participació de sis artistes
com vam fer amb la primera mostra amb el Mont Propi
en aquesta edició, en aquest Mont Reflex
també ens en farem ressò i anirem coneixent a poc a poc
a tots aquests artistes que hi participen
avui és el torn del primer
i parlem amb Alfonso Alzamora que el tenim al telèfon
i el saludem, Alfonso, bon dia
Bon dia Mireia, un plaer per a vosaltres
Bon dia, gràcies i gràcies per atendre'ns
també per dedicar-nos aquests minutets
per conèixer-te una mica més tant a tu com a la teva obra
i en concret aquestes dues obres
que poden veure els enjustencs, enjustenques
i les persones que visitin aquest espai
que poden veure en l'espai Mercat
abans de res per presentar-te a Alfonso
o Alfonso, no sé com prefereixes que em dirigeixi a tu
Jo em dic Alfonso, però tinc molt bons amics
que em diuen Alfonso i m'ho han dit tota la vida
i estic encantat
Incluso em diuen altres coses la gent que em coneix des de nen
que no ve a compte
Val, doncs amb Alfonso ens quedem, no?
Em solia directament dir-te Alfonso
si em dones el permís
Anem a comentar-te si ens podies explicar una mica breument
en què es basa la teva visió creativa
en què es basen les teves obres
quin és el teu punt de partida de creació
Val, és una pregunta fàcil de respondre
Vinga
Quin sentit té la teva vida, no?
No, gràficament
Gràficament, jo m'he donat compte amb el temps
perquè no era conscient d'això
que tota la meva obra ha girat entorn al quadrat, al cub
M'he trobat, per exemple, amb Ramon Llull
i li vaig dedicar una exposició a la Fundació Vila Casas
el 2016
perquè Llull considerava que el cub, l'esfera i la piràmide
representaven veritats essencials
i jo, bé, m'he trobat còmode amb aquesta definició
que jo havia arribat a la mateixa conclusió per altres bandes
Per exemple, he treballat molt la menina
en aquesta exposició no n'hi ha
però l'he treballat molt com una icona de la feminitat
però també perquè és un quadrat
és l'única figura antropomòrfita que conec
que mideix el mateix d'alçada que d'amplada
per l'aspecte del mirinyaki, del pentinat i tot això
O sigui que m'he donat compte, finalment
que el quadrat, el cub, era una constant en la meva feina
i en aquesta exposició d'alguna manera està plasmat
I trobem, de fet, quadrats en quant a obra pictòrica
en quant a tela, tela amb color
i també un quadrat físicament construït
seria una escultura, no?, bàsicament
que a més deixa la porta oberta per entrar i per sortir
És una escultura habitable
Habitable
La casa del poeta, la vaig fer l'any passat
però la maqueta era de l'any 91
Tinc una maqueta feta d'aquest any, fa molts anys
i sempre l'he volgut fer
i al final l'any passat dic, vine, va, endavant
I vaig fer una de metro i mig d'aresta
I es diu la casa del poeta perquè
és una estructura habitable
que pots entrar i sortir
perquè hi ha una de les
dels tancaments que no hi és
Això es veu de seguida quan a temps de vent
és difícil d'explicar una escultura si no a temps de vent
Però és una casa que no té ni terra, ni sostre, ni parets
Si fa fred o calor, depèn del dia que facis fora
I depèn del humor que tinguis
I és una obra que deies que l'esbós o els primers dibuixos
o la maqueta, no?, comentaves, l'havies fet el 1991
Va quedar guardada i l'has recuperat ara
Sí, de fet l'he tingut sempre aquí a l'estudi
Ara parlo des de l'estudi
Sempre l'he tingut per aquí a mà
i sempre l'he volgut fer
Però tinc bastantes coses d'aquestes
Vull dir, el món de l'escultura
tal com jo el veig
Jo sempre penso, en tot el que faig
sempre penso en una escala molt gran
No sé per què
Tenir algun problema psicològic
però sempre penso en gran
I llavors tinc moltes coses que m'agradaria fer
Aquesta peça, per exemple, que fa
és l'alumini i és un perfil d'alumini
un gluïdet
però si l'has vist saps que passa l'aire per tot arreu
és una peça que jo la veig a 7, 8, 9 metres d'alçada
O sigui, com una cosa enorme
Llavors, de la mateixa manera que tinc molts projectes públics en estampai
que són coses que comencen, que te les demanen, que les estudies
i que després, com depenen sempre de qüestions polítiques
de regidors, d'ajuntaments
o de coses que van canviant
Per exemple, quan va haver el setè centenari de la mort de Llull
em van encarregar
l'organisme que es va crear per commemorar això a Mallorca
em van encarregar una escultura que al final no es va arribar a fer
però, bueno, jo sempre penso que la faré algun dia
Sí, queda allà
queda guardat, eh?
Sí, sí, queda en estampai
en estampai, o sigui
el millor de la meva feina és el que no he fet
Bona frase aquesta
Sí, sí
Però nosaltres el que estem veient aquí al Mercart és
el que has fet
que també val la pena
Tampoc està malament, no?
Mireia, no
Jo estic content amb aquestes dues peces
perquè, a més, es dona circumstància
que això va ser una decisió de la Laura Baringo i el Quim Déu
que van venir a l'estudi, no ens coneixíem de res
havíem vist exposada precisament a la Vila Casas
a la Casa del Poet, els hi va agradar
i de tot el que tenia a l'estudi
i creu-me que tinc moltes coses
perquè ja tinc una certa edat
es van enamorar del tríptic Rojo Rosco
que està exposat ara ja
que, casualment, fa 150 centímetres d'aresta
exactament igual que la Casa del Poeta
O sigui que hi ha
no sé, hi ha alguna cosa que ha funcionat
d'una manera miraculosa
perquè jo em vaig adonar d'aquestes circumstàncies
quan ja estava penjada
l'exposició
O sigui, no hi havia una voluntat
de crear-ho amb aquestes mides en concret
o que coincideixin les mides
d'aquesta Casa del Poeta
i de l'artista, m'has dit, o el Poeta?
La Casa del Poeta
La Casa del Poeta, perdó
amb aquest tríptic vermell
No, realment no
i sempre acabes amb la dicotomia
de casualitat o causalitat
De fet, el cas és que està allà
funciona i està tot
molt, molt, molt equilibrat
I tant
I a més
Perdona
Digues, digues
No, és que no m'agradaria
com sé que els timings de la ràdio
són els que són
a mi m'agrada molt la ràdio
no m'agradaria deixar de dir
que estic molt ben acompanyat
perquè tinc a l'altre costat
a l'altra paret
un tríptic de la Dominica Sánchez
Sí
És un artista
que jo la conec
però no molt
no hem tingut ocasió de coincidir molt
però la segueixo des de fa molts anys
perquè és una de les millors artistes
que tenim al país
i no és prou reconeguda
i, bueno, com acostuma a passar
I després estic acompanyada també
estic acompanyat del Peter Sants
amb una proposta de disseny
que em sembla molt creativa
i molt interessant
i a més Peter Sants sí que és molt amic meu
que tampoc ho sabíem
que anàvem a exposar junts
o sigui que sí
hi ha un munt de casualitats
Sí, oi?
que sí
que val la pena ressaltar
Jo ho veig
Així que tant aquesta Casa del Poeta
com el Tríptic Vermell
van ser gairebé obres escollides
per la Laura Beringo i el Quim Déu
quan van visitar el teu estudi
Sí, sí
absolutament
podrien agafar qualsevol cosa
perquè jo actualment
estic mig fora del mercat
ja fa algun temps que no faig exposicions comercials
i només em dedico més a escriure
és una cosa que m'agrada molt
i també a un projecte cultural
relacionat amb la música
que no té res a veure amb la pintura d'escultura
però així com jo he deixat la pintura d'escultura
i és real, eh?
perquè aquesta escultura
per exemple, a Casa del Poeta
és l'única escultura que he fet
en aquests últims dos o tres anys
i pinto molt poc
però la pintura d'escultura
no m'ha oblidat del tot
llavors
em venen
algunes invitacions
com la de Sant Just
institucionals
sense ànim de lucre
que no puc dir que no
perquè em semblen molt interessants
és el tipus de coses
que a mi m'agrada fer
en aquests moments
També hi ha una mica més de llibertat
i de tranquil·litat
però imagino que com a artista
que estàs pensant
o que en el teu redafons
tens idees
o et van venint idees
o imatges, figures
no ho pots deixar de banda
per molt que ara digués
que potser estàs més centrat
en tema escriptura
però no?
Suposo que també enen el cap
i d'alguna manera
les vols deixar plasmades
encara que siguin un esbós
Sí, no, no
és així
i de fet
jo hi ha coses
de fet
és molt senzill
o sigui
el que a mi m'agradaria fer
no m'ho proposen
és aquesta
aquesta és l'escultura
aquesta de Mallorca
per exemple
aquest tipus de coses
jo continuaria
en actiu
tranquil·lament
i d'altra banda
també
escrivint
escric molt
sobre el món de l'art
perquè crec
que val la pena
escriure des de dintre
s'escriu molt des de fora
però poc des de dintre
i jo crec que val la pena
aquesta distància
em permet
escriure
amb molta més llibertat
i he descobert
entre altres moltes coses
he descobert
entre cometes
perquè segur
que ho he descobert
molta gent abans que jo
que
la major part
de l'obra
dels artistes
que a mi m'agraden
no és la dels últims anys
o sigui
el millor
Tàpies
és el matèric
és a dir
quan tenia 40-50 anys
és una manera de parlar
és una opinió personal
jo sempre dic també
que si
el món de l'art
no és un fòrum
de debat
no res
llavors jo opino
que
el miró
de després
de les constel·lacions
i després del carnaval
de l'art aquí
per a mi
no està
exactament a la mateixa
alçada
que l'anterior
i això passa
amb molta
obra
i jo tinc la sospita
que el millor
de mi
el que tenia que dir
en aquest món
ja ho he dit
i no ho vull repetir
saps allò
perquè al final
acabes
acabes treballant
una mica
per professionalitat
i perquè no tens
altra cosa
que fer
jo
com tinc
aquesta
altra passió
que és l'escriptura
doncs
estic
molt
molt
absorbit
per aquesta feina
i
cap la possibilitat
que
el que tenia que dir
ja ho he dit
però aquesta escriptura
veurà la llum
algun
és a dir
escrius amb l'objectiu
de publicar
alguna peça
algun tipus d'obra
en algun moment
o és
Mireia
si saps
d'algun editor
interessat
m'he encantat
parlar amb ell
a mi certa
em costa molt
o sigui
tinc un contacte
això m'ha passat
també
en el món
de la pintura
i l'escultura
perquè s'assemblen molt
o sigui
un galerista
o un marxant
i un editor
o un representant
un agent literari
s'assemblen molt
o figures
molt semblants
són les peces
aquestes
que hi ha
entre el mercat
i la creació
i jo he tingut
sempre
molt bona relació
amb el públic
de fet
jo visc
d'això
jo estic a l'estudi
la gent
gràcies a Déu
continua venint aquí
i jo
venc a l'estudi
o sigui que no és que
hagi deixat
completament això
però sí que no em promociono
perquè
perquè
perquè em fa mal
la veritat
sí
i és difícil
és difícil
trobar
és a dir
fer-se el
fer-se el forat
en aquest
en aquest món
tan artístic
com ara
que estàs entrant
a l'editorial
és difícil
és difícil
no sé per què
però sempre m'ha costat
o sigui
sempre
de fet
no he acabat la frase
i t'agraeixo
la pregunta
jo
connecto bé
amb el públic
una manera de parlar
una altra vegada més
en canvi
em costa
em costa
encaixar
en les corrents
de mercat
sempre m'ha passat
i treballar
i no em puc queixar
he treballat
per mig món
i amb galeries
importants
però no acabo
d'encaixar mai
enlloc
i això m'està passant
ara amb l'escriptura
vaig publicar un llibre
Sweet Albennet
que és un llibre
que té relació
amb aquesta
altra activitat cultural
que tinc ara
bueno
que tinc des de fa
molts anys
però
per raons
que era
més fàcil
de fer
però els llibres
aquests
sobre art
i tot
que estic
bueno
hi ha gent
que m'ho està
molt bé
o sigui
que espero
espero
publicar-lo
el dia d'aquests
ojalà
i tant
esperem
doncs que el publiquis
per també poder-ne
poder-ne parlar
i al fons
per anar acabant
que ens queden uns 3-4 minutets
tinc apuntat per aquí
que en la teva web
de fet
si algú vol entrar a descobrir
una mica el teu art
que és
alfonsoalzamora.com
dius que les crisis creatives
no són bones ni dolentes
que al final només són
i que han de ser
i que de fet
quan arribes a la conclusió
que els artistes bons
tenen
només 10
o una dotzena
d'obres realment bones
al llarg de la seva trajectòria
és quan te n'adones
que el reste de producció
a vegades
que poden ser moltes peces
i molt numeroses
viuen com al rerefons
d'això
és a dir
que una mica
en el fill que comentaves
que les peces bones
quan ja saps
que les has fet
ja està
no?
és una mica
el missatge aquest
sí
de fet
de fet
viuen
a través
de la seva referència
això ens passa a tots
però
però crec que
no sé si està escrit així
o no
però crec que
l'obra de Miro
no seria la mateixa
sense
el Carnaval de la Requim
de la mateixa manera
que l'obra de Picasso
no seria la mateixa
sense el Bernic
o sigui això sí que ho dius
o sigui no tindria la mateixa
la mateixa
força
no?
és una manera
de veure
i
vaig posar
aquesta reflexió
a la web
una mica
bueno
per explicar una mica
on soc en aquests moments
no?
i
no sé
clar
escric molt sobre això
em donaria
per una
conversa molt
molt extensa
però per exemple
el paradigma
de la contemporània
de Carnaval de la contemporània
està basat
en gran
en gran
mesura
per a l'escola
de Nova York
i l'expressió
d'anima abstracta
i tota aquesta
aquesta pel·lícula
que a mi m'ha influït molt
va estar
subvencionada
pels serveis
secrets americans
és una cosa
que està
documentada
no m'ho invento
a Google
a tot arreu
perquè els americans
van descobrir
en una rara mostra
d'intel·ligència
que
l'art
era un sinònim
de llibertat
i en aquell moment
estaven
en la guerra freda
en l'anyo soviètica
i era com
un ambaixador
de la llibertat
occidental
diguem
i amb aquest argument
van recolzar
i van
picar molts diners
a
aquesta escola
que era interessant
però potser
no tant com diuen
mira si dona joc
i donaria per més
llestima que
no tenim tant temps
com per fer
o per entrar tant
en profunditat
però de ben segur
seria interessant
i et convidem
que si mai passes
per aquí
per Sant Just
o t'apropes
que passis per l'emissora
i en puguem parlar
amb calma
ara si hem d'anar-ho acabant
però res
en un minut
no sé si ens donarà temps
de preguntar-te
què és el que vols
o busques
que busques moure
les persones
quan vegin aquestes obres
aquí a Sant Just
bé
el de Sant Just
no ho hem parlat
això de parlar de mi
el de Sant Just
està molt bé
perquè és com
una mini
documenta de Càcil
o una mini
bienal de Venècia
o sigui
el plantejament
que fan la Laura
i el Quim
és molt valent
perquè fan
fan unes
o sigui
la feina del comissari
és elaborar un discurs
un relat
i llavors
escolleixen
els artistes
això és el que fan
a les bienals
com
la de Venècia
i en aquest sentit
és molt interessant
perquè ells
o sigui
el relat que han construït
el veu l'espectador
quan entra allà
jo
fins on
hi ha arribat
hi ha una
coherència
en el discurs
però
ho han d'explicar
i ho han d'explicar
bé
però està molt bé
perquè al final
el que t'expliquen
és irrelevant
el que tu sents
quan ho veus
i tant
doncs convidem
a totes les persones
que ens escolten
a que visitin
encara aquesta exposició
que hi és
fins a mitjans de juliol
i que trobaran
entre altres
la teva obra
ara que et coneixen
una mica més
Alfons
moltes gràcies
per atendre'ns
ara sí que hem de marxar
i benvingut
ets de l'emissora
si vols passar
en alguna altra ocasió
i fer una xerrada
més profunditat
però mentrestant
que vagi tot molt bé
m'encantarà fer-ho
Mireia
moltes hores a vosaltres també
que vagi molt bé
bon dia
una abraçada
fins aviat