Un minut i un quart de dotze, aquesta hora parlem de literatura,
perquè avui el vespre continua el cicle Veus del Sud que el llibre té.
Serà amb l'escriptor Joan Tudor que presentarà el seu últim llibre de contes, Lladres.
I ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Per parlar una mica de la presentació que es farà aquest vespre d'aquest llibre.
Aquest Lladres, de fet, havies publicat un altre llibre de relats,
aboixecades, dos llibres de poesia, i també la novel·la, l'horitzó primer,
i ara tornes als contes, no?, amb aquests Lladres.
Sí, sí.
La decisió de tornar als contes et va sortir sola, vas pensar que volies tornar-hi,
com ha anat aquest retorn?
Jo, al principi, el que sí que estigués serien la novel·la,
perquè va ser un parèntes, fins i tot editorial, perquè va ser una altra casa.
Però, al principi, el que faig sempre han sigut contes.
És a dir, una novel·la és com un matrimoni,
els contes són com un llig, eh?
És més descompromès, és més ràpid, s'acaba abans.
La dificultat és la mateixa, o superior,
i el plaer que entraus digint-lo és exactament com a la superior.
I la dificultat és la mateixa, creus, eh, per tant?
Sí, en una novel·la tu pots estar 50 pàgines,
que mira, saps?
Perquè el que compta és global, o tot,
canviï un conte en 10 pàgines o 20 que tens,
aquelles 20 pàgines han de ser perfectes,
perquè és tot el que hi ha.
Clar, això és veritat.
i dius que també el plaer que n'obtens
és fins i tot superior, ara, segons quins contes, no?
Bueno, naturalment, això d'entendre els contes.
Però diguéssim que sí, és un...
Digui, justament per a algú...
O sigui, això m'ho miro com els meus plaers de lector,
quan jo faig de lector.
Un conte, diguéssim que acabes abans,
pot ser una peça d'art igual de digna,
en menys espai, que una novel·la.
I en un recull de contes,
i aquest també, tu també, doncs, lector de contes,
l'ideal és que...
O què recomanaries en el teu, per exemple?
Que s'haurien de llegir tots seguits?
D'una tirada es pot anar combinant?
Pots dir aquest mal salto?
Com s'hauria de fer?
No, i suposo que a la baixa es poden saltar-se'ls.
Està permès, eh, per tant.
Sí, jo naturalment, com que el llibre és...
Com que l'objecte llibre és només,
dic, m'he inventat que tria un ordre.
Però no...
I altres busques l'ordre més normal,
més natural, o més sensat, o com siga.
Però naturalment se pot llegir de la manera que vulgués.
Naturalment, com que és un llibre de contes,
moltes vegades passa que a una persona
que a un no li agrada, a l'altre sí,
però a mi suposo que a l'altre sí que no n'hi ha de cap,
només, però...
Però, clar, es pot llegir com vulguem.
Clar, perquè per fer el llibre,
o per fer aquest llibre en concret, per exemple,
intentes pensar en algun fil conductor,
trobar algun element comú,
quan en tens alguns, com ho fas, com fas aquest procés?
Sí, bueno, el llibre porta per títol lladre,
perquè justament quan jo estava fent,
en principi tu, al llarg de la vida,
vas escrivint contes,
en principi cada conte té un argument diferent,
uns personatges diferents, etcètera, etcètera.
El que sí que passa és que m'ho he terminat més trobar
que tenia 3 o 4 contes que anaven sobre robatoris,
o sobre lladres.
Aleshores, el fil conductor,
però és un fil conductor molt tènue,
seria aquest.
És un fil tènue perquè,
perquè hi ha contes que realment no surt cap lladre,
no surt cap robatori,
però senzillament queda ben bé,
ho trobo.
El fil conductor no és tan temàtic
perquè és un fil tènue, dèbil,
però és més to, flotó, pot ser.
Ja que parles també del to,
sovint diversos crítics,
quan parlen de la teva prosa,
la descriuen com irònica, sobretot.
La ironia és necessària sempre
a l'hora de posar-te a escriure'n, en el teu cas?
Home, clar,
sobretot la ironia és necessària
per soportar la vida.
Per escriure,
per escriure,
penso que fa falta més aviat colze,
esforç, suor.
Diguéssim,
la ironia és una cosa de caràcter
que jo no, probablement, no he triat.
I senzillament,
jo veig la vida així,
i si no te la agafes una mica d'humor,
no la soprenaries, justament.
Hem de deixar el caràcter
de la persona que escriu,
suposo que s'acaba reflectint el que fa.
I sobretot en el cas de la narrativa,
que tu expliques coses sobre el món,
acabes traslluint-se
la manera com tu veus el món.
Encara que jo intentés amagar-ho,
que hauria d'haver-hi vèiem.
Avui presentes el llibre a Sant Jús,
aquest dimarts va ser també a la Caldés,
has anat passant per alguns altres llocs,
com està anant la repuda del llibre?
Bé,
el dimarts vam presentar-lo,
però estrictament fins al dilluns,
em sembla que el llibre no existia.
No havia sortit,
val.
No, no, no,
ha sigut molt mòbil.
Però havies passat per Manresa,
també, no em sembla?
Sí, però ha estat un llibre anterior.
Ah, val, val.
Sí, sí, sí.
Últimament,
estic treballador.
Per tant,
acaba de sortir,
o sigui que la repuda...
Sí, la repuda de moments...
És una incògnita,
encara.
O sigui,
la gent que se la ha llegit...
Però a temps que l'ha llegit,
no?
Exacte.
Sí,
hi ha amics que se l'han llegit,
i naturalment són amics,
però es diuen que bé.
El fet de ser amics,
ho mirem més de carinyo,
però pel fet de que són amics,
i tenint confiança,
si fos que no,
moriríem,
crec jo.
Els fas casa les crítiques
a banda dels amics,
les crítiques que pugui rebre...
Com te les prens,
les crítiques?
Jo,
bé,
el que passa és que de moment
tampoc...
Totes han sigut bones,
en general,
fins ara.
Aleshores,
no he tingut l'oportunitat
de fer l'experiència
de com ho agafaria
si fossem dolentes.
Com que en principi són bones,
jo el que he de fer allí
és tirar aigua freda,
dir-se'm...
pensar que no n'hi ha de tant,
que no...
que no...
que no continuar treballant,
que exageren,
etcètera,
etcètera.
Si algú em corregís
alguna cosa
i tingués raó,
sí,
evidentment,
li fas cas
a la més o menys possible.
No,
es tracta de millorar
en aquesta vida.
Clar.
Avui es fa aquesta presentació
que el llibre té,
les 8 del vespre.
Què es trobarà,
la gent que vingui
a la presentació d'avui?
Com te la planteges,
la presentació?
Segurament,
i amb això
som bastant improvisat,
metemo,
farem una explicació
de com va el llibre,
jo i l'Ignasi Pàmies,
que és l'editor,
segurament discutirem
sobre ell.
Ah, molt bé.
A la voltant d'ell.
Després,
potser,
llegim un parell de contes
que hi ha
que són molt curts,
que per tant
es poden llegir
així en calma,
es poden llegir en públic,
però dir-ho així.
Són,
farem això.
És a dir,
a més,
l'Ignasi i jo
som així
molt amics
i som així
estarem molt relaxats
i va ser una conversa
així molt distesa
i podem acabar
explicant xistes.
Perfecte.
I has estat
a Cal Llibre T?
Doncs la veritat
és que no.
És a dir,
jo sóc bé,
jo sóc de molt lluny,
o sigui,
és un poble que és l'Escènia,
aleshores,
tot el que és,
és a dir,
conec Barcelona,
però conec Barcelona
l'opinyol,
diguéssim,
però tots els pobles
dels voltans,
i d'això,
doncs jo
ho he xafat poc,
la veritat.
I que el Llibre Té,
a més,
és molt nou.
Sí, sí, exacte,
això t'ho he dit,
tampoc no té gaire,
seria molt difícil
perquè fa pràcticament
un mes
que està oberta.
Sí.
Per tant,
doncs...
És com la reu del meu llibre,
és massa recent.
Exacte.
bé,
en tot cas,
de tota manera,
tant el que el Llibre Té
com en altres llibreries
de Barcelona,
sí que últimament
hi ha com un moviment
bastant intens.
No sé si tens
aquesta sensació
que hi ha
aquestes ganes
de fer coses,
no?,
aquesta vida
també,
doncs,
dins de...
no només per part
d'escriptors,
sinó també
per part
de les llibreries.
Sí,
però això,
bé,
és ben bé la gent
de la malgrada
que si estem en un moment,
és a dir,
jo mateix,
he sent molt de temps
a l'atur,
llavors arriba un moment
en què en lloc
de seguir buscant
que algú
ha tret d'una feina,
te busques la feina a tu.
Això passa a dir,
la pròpia editorial,
l'Abreu,
de gent ria,
és un cas molt semblant.
Aleshores,
a més de buscar
una empresa
d'aquest contracte,
muntes una empresa a tu,
per dir-ho així.
Aleshores,
suposo que
els dos llibreters
d'aquest llibreter
suposo que són
process semblant
i són
un munt de petites
editorials,
petites llibreries
que són gent
que es busca la vida
pel seu compte.
A mi sembla que és això.
La presentació d'avui
és, com dèiem,
a les 8 del vespre
a aquest llibreter
i ja que tenim
a l'altre cantó del telèfon
volíem acabar
l'entrevista
preguntant-te
o a veure
si ens podies
una recomanació
literària
o que ens diguis
què estàs llegint
o què és el que
has llegit últimament
que t'hagi agradat
per recomanar-nos.
Mira,
l'últim llibre
que he llegit
que fos així
estrictament novetat,
perquè jo sóc
bastant lent
i arribo bastant tard
als llibres,
m'he llegit llibres
o clàssics
o coses així,
però allò
que és una novetat
és
El dia del Cerro
de Marina Espasa.
És una novel·la
que acaba de sortir ara
i és una novel·la
fantàstica
sobre...
vull dir,
fantàstica
en tots els sentits del terme,
eh?
Sobre...
costaria
d'explicar
què és,
però és
partit de la base
que Barcelona
està plena
de certs vols.
Aquest és el punt
de partida, eh?
Sí, sí, sí.
Perfecte,
doncs l'apuntem
com a recomanació
i recordem
que avui
a les 8 del vespre
continua aquest
cicle
Veus del Sud
amb l'escriptor
Joan Tudor
que presentarà
el seu últim llibre
de contes,
lladres,
que el llibre té.
Avui hem pogut
parlar amb ell per telèfon.
Moltes gràcies, Joan.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Bon dia.
Gràcies, Joan.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
Relaxa't
amb estils
com el chill out,
l'smooth jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suau.
Smooth jazz club.
100% música relaxant.
Cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
de 4 a 5 de la tarda.
de 4 a 5 de la tarda.
The Hill of the Leaves
is a radio show
with more than 25 people
every afternoon
in the Sperm Radio.
They talk about
all the important things
in life
as good news,
good people
and good writing.
From 5 to 7
every afternoon,
the best radio show
you can listen now.
Maybe you don't understand
nothing but don't worry
the radio show
is in Catalan.
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes
que realitza
el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores
de Contes
de l'Associació
de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia
on la cultura
és la protagonista.
Un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres,
les exposicions
més interessants,
els concerts
més emocionants,
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu,
Babilònis,
no us ho perdeu.
Dijous,
de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda,
no et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu
mob.
informatiucomarcal.com
Just a la fusta,
el magazín del matí.
dos minuts i dos quarts de dotze.
saludem aquesta,
Jordi Agulló,
la línia de Santa Bàrbara,
la Joan Algarra
i la Montse Larrea.
Molt bon dia a tots quatre.
Què tal?
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Jo l'he entrat,
perdona, Jordi,
l'he entrat i que continua agradant-me molt
la sintonia de la introducció.
Aquesta?
Sí.
Doncs mire,
és molt alegre.
Té, exacte,
no passa la moda, eh?
No, no, no.
I abans de res,
perquè no me'n descuidi,
bon dia,
si algú des de Sant Boi
ens està escoltant.
Que penso que sí.
Molt bé.
Amb molt de carinyo.
Que de salutació.
Salutació.
Bon dia.
Jo volia suggerir
que si no avui,
un altre dia,
podíem fer una reflexió
d'aquell avanç tecnològic
tan impressionant
que es forma
en el mòbil,
el mòbil congres,
i la humanitat
que no avança tan de pressa.
Aquest contrast.
Uitant-me,
doncs fem l'avui,
no?
La reflexió.
Sí.
Ja que estem
en l'última jornada
del Mobile World Congress.
Ah, i tant.
Demà,
demà,
demà,
no tindria.
No, no,
Jordi.
Avui, avui.
Avui,
avui,
avui.
Sí.
Jo veig
una mica sempre
la tècnica
m'ha...
no m'ha...
m'ha...
m'ha...
m'ha...
m'ha...
m'ha...
m'ha...
m'ha assassinat
per res.
Dic que el mòbil
és un gran avanç.
El mòbil com a tal
és un gran avanç.
Però este avanç
tan fort
que volen col·locar-lo tot
en un aparell tan petit
malgrat la...
que la gent
no té la maduresa
ni la necessitat
i que necessiten,
que necessiten,
i aquesta és la reflexió profunda,
crear l'estat de necessitat
a la gent
perquè si no,
no rentabilitzen
el que fan.
Dic que aquesta
cursa
tan, tan, tan
boja
en la qual ja va...
ja van haver
les cletxes
com el
el de Facebook
que té el Marc
com es digui
el xicot aquell
deia
com es vol anar
al 5G
al 5G
si la meitat
de la humanitat
no estan connectats
a internet.
Bé,
ja comencen.
Sé que hi ha
un moviment
en Anglaterra
que
estan ja
pressionant
i lluitant i tal
perquè diuen
que el mòbil
ha de ser mòbil
i prou.
el de més
que sobra.
Jo el que
m'espanta
és que la drogodependència
que hi ha
en clíniques
per tractar
els adolescents
que tenen...
Dilluns hi havia
diumenge
al 30 minuts
que parlava d'això
i no només
d'adolescents, eh?
I sí,
no i d'adults.
I d'adults.
I a mi personalment
i deixo jo la reflexió aquí
per no parlar jo sol
m'espanta
pensar que si hi ha
una crisi
10 més
de dos,
no dir de més.
Dilluns hi haurà
suïcidors
a punt de parlar.
Hi ha una drogodependència
enorme.
No por en els pares
un criat de 15 anys
que dorm
està enxufat
en el mòbil.
Diu,
no,
és que escolta música
i no sé què
i en els dos pinganillos
i el mòbil
l'enxufat
i l'enxufat
amb la bateria.
Aquest té 15 anys
però familiar meu
ja li volia agafar
l'ipod 5
a l'avi
l'altre dia
perquè
totes les nenes
al col·le
el tenen
i ella el vol també.
Escolta'm.
S'ha creat una dependència
i atrapats totalment.
Que els humats
no tenim aquesta necessitat.
No estem madurs.
Jo opino com tu.
No cal.
No estem madurs.
No cal tantes coses.
No tinc mòbil.
Ah,
no,
no,
no,
mòbil
considero
que és un gran avanç.
És un gran avanç.
És un gran avanç.
El mòbil com a tal.
Dolent no és.
No,
no,
és un gran avanç.
Jo soc diabètic
i me vaig a la muntanya.
Tu has de tenir un mòbil
perquè jo no em volia atendre-lo.
T'has de atendre-lo
perquè si tens una urgència
que tens una urgència
que fas.
Sí, ho sé,
val,
és un gran avanç.
I a la gent gran
i a la majoria
i tal,
però,
però,
aquesta cursa
de crear necessitats
i que cada dia
és més modern.
I que hi ha persones
que estan juntes
com nosaltres aquí
i estan con el mòbil així.
Sí,
no parlen
als quatre.
A la mitjorn
estan en la persona
en què estaven parlant
per mòbil
i es produeix
al revés.
Es produeix
al revés.
Aleshores estan parlant
en el que estaven abans.
Dic,
una...
De bogeria.
De bogeria.
Jo normalment
no veig
una poquíssima tele,
no per res,
sinó per el que sigui.
Bueno,
total,
que ahir
estaven
en un col·loqui
d'aquests
a la tarda,
que la vaig posar
un momentet,
i els membres
d'aquell col·loqui,
el que ara deia el Jordi,
doncs estaven
a la Melero,
aquesta noia,
la Elena,
la Elena i tal.
Una altra.