...
Doncs bé, us hem fet esperar potser una mica més
del que us tenim acostumats en aquesta segona hora
per entrar a fer l'entrevista,
perquè és que tenim l'estudi de Ràdio d'Esvern
ple d'agoll a gom, que es diu,
tot ple de gent que forma part de l'associació
de gent gran, actualment liderada per Palmira Badell,
i a més també tenim l'Ua López,
que ja la coneixeu, és una de les veus d'aquí de Ràdio d'Esvern,
perquè ella ara ens explicarà dirigit a aquest grup de treball
centrat en la fotografia.
Saludem per començar l'Ua, que no sé en qui micròfon et tenim,
però l'Ua, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Mira, doncs sent junts el micròfon, que no funciona, estic veient.
A veure, si t'apropes el de la Joana Clavero, que la tens al costat.
Hola, sí, aquest sí, no?
Ara sí, intentarem veure si...
Si no podem compartir el micro amb la Joana...
Sí, si no es fa res...
Compartim, cap problema.
Perfecte.
L'Ua, ben tornada.
Gràcies.
A la Ràdio, a l'Espai.
Avui et tenim com a entrevistada,
perquè explica'ns una mica quin projecte has tirat endavant
amb totes aquestes persones,
que fem un repàs ben ràpid per saludar-los.
Tenim el Joan Sánchez,
Sánchez, perdó,
la Maite Castells,
la Maria Lluís Allántal,
Claudio Zirikian,
ho he dit bé,
la Joana Clavero i tu mateixa.
Bon dia a tots.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia, quin goig.
L'estudi tan ple.
Lluà, explica'ns una mica abans de començar a parlar amb ells
i fer una mica de tertúlia,
quin és aquest taller que heu realitzat,
de fotografia,
com ha anat,
una mica la introducció per conèixer de què parlarem.
doncs vam començar el gener amb aquestes sessions sobre fotografia participativa i, bueno,
és un taller que l'origen el té en el meu màster d'antropologia, però que, bueno, jo tenia moltes ganes de treballar amb la fotografia com a eina d'empoderament i, com fent una miqueta de recerca, em vaig trobar que no hi havia informació sobre ningú o quasi bé ningú que hagués treballat amb fotografia i amb gent gran.
Llavors va ser així com em vaig posar en contacte amb el llavors president, el Pep Quintana, li vaig fer la proposta,
perquè, clar, el meu primer problema era com arribo a la gent gran del municipi, com puc fer-li saber que vull fer aquest taller,
perquè, si no, sense participants no tenia cap tipus de sentit al meu treball.
I llavors, parlant amb el Pep, em va dir, ostres, doncs mira, si m'ho envies amb temps, nosaltres enviem cartes a totes les cases, també enviem correus electrònics,
són un munt de membres de l'agrupació de gent gran,
i, mica en mica, doncs vaig aconseguir aquestes deu persones interessades en fotografia,
i des del gener, doncs, que estem fent aquestes sessions, que s'acabaran ara a finals de març, que durarà tot aquest segon trimestre.
Deixem també que, una mica la veu, no?, la resta de protagonistes, heu treballat la fotografia, expliques l'UA,
però, clar, a través dels vostres ulls, estimats i estimades, de quina manera ho heu fet?
Que sigui el valent o valenta, qui vulgui parlar primer.
Jo, si vols, ja que estic al costat de la lua, doncs, mira, jo he tingut la mala pata que per grip he tingut de fallar una setmana,
que em va sapigui greu, i una altra per un altre viatget que tenia,
però, realment, al començament ja va ser fantàstic, perquè vam tocar la part de sentiments,
la part de portar una fotografia d'una persona que estimem molt,
i, arrel d'això, la lua ja va començar a fer quantitat de projectes
perquè nosaltres, doncs, que la veritat, per almenys per part meva,
mai m'hagués imaginat que la fotografia tingués tanta dimensió com té.
Sí?
I se'ns farà curt, aquest curs.
Oh, carai, quines bones.
I el Claudio, què n'opina, en aquest cas, del curs?
Hola, bon dia.
Bon dia, Claudio.
Per mi ha sigut un gran descobriment, això, de la fotografia.
amb la lua.
Per mi ha sigut un nou.
Jo vaig, des de nen, des de nen ja la fotografia m'agradava molt,
però el que m'ha descobert aquesta nena ha sigut més especial que ningú.
Sí.
Tinc que reconèixer que lua val molt amb els...
I estic molt content d'haver assistit a aquest curs.
Gràcies.
Què més?
Si voleu, seguim amb la roda, no?
Amb la Maria Lluïsa.
Hola.
Jo t'haig de dir una cosa.
A veure.
Em va impactar quan ella va vindre i ens va explicar que volia fer aquesta feina perquè ningú havia pensat en la gent gran.
I jo faré els 80 molt aviat.
i tinc molta curiositat per moltes coses.
I a mi el que més em va agradar és que ella, per fer un màster o per fer el que tenia que fer, hagués comptat amb nosaltres.
Jo tinc ganes de viure la vida minut a minut.
I vull aprendre.
I ella ens va ensenyar moltes coses.
Però moltes.
De fotografia i humanament.
Que això val molt.
Li estic molt agraïda a la Lluà i m'agradaria que féssim un altre curs d'alguna altra cosa que ella pogués fer.
Mira que tenia continuïtat, Lluà, punta.
Què més?
T'anima la Maite Castells també.
Què ens podries dir?
Hola, bon dia.
Bueno, després de tot el que han dit els meus companys, hi ha molt poca cosa més que afegir.
Si no, doncs que molt agraïda i he après moltíssim.
I no deixaré mai d'aprendre perquè va innat amb mi.
M'agrada ser participativa, m'agrada organitzar coses.
Així que sempre que ho necessitis, parla i trobaràs acollida dins de l'associació.
I acabem amb el Joan Sánchez, que acabem de fer aquesta primera ronda per conèixer una mica la vostra opinió a nivell de titulars.
Joan, què n'opines? Com has vist aquest curs?
Doncs mira, a mi em va interessar...
Mira, sembla que el teu micròfon tampoc no acaba de...
Si pots agafar el de la teva companya, de la Maite, sí, crec que t'ho agrairem.
Així s'escoltarà molt millor.
Hola, bon dia.
Gràcies, Joan.
Mira, quan la Lua ens va presentar el projecte, jo m'hi vaig interessar perquè sempre m'ha agradat la fotografia.
He tingut càmeres inclús bones i sempre he fet moltes fotografies.
però no em podia esperar que ella ens ensenyés que la fotografia no és només fer la foto i marxar, sinó que és expressar, és donar sentiments, donar molt d'atul i treure de les coses allò que els altres no veuen.
Ens he obert els ulls, per dir-ho d'alguna forma, i estic també molt agraït.
Se'ns ha unit, tot just ara en directe tenim el Palmira Badell, que no ens escolta, però la tenim per aquí, a veure si d'alguna manera la podem deixar a seure també i compartir micròfon.
Crec que sí, que serà possible.
Doncs seguim comentant una mica aquest taller. A mi m'agradaria, tot i que tenim alguns micròfons que estan compartits, ara li portaran uns auriculars a la Palmira,
m'agradaria, per la resta que m'escolteu, que es fes una mica de debat o que comentéssiu una mica altres aspectes d'aquest taller,
per contraposar una mica les vostres idees, el que heu viscut, el que heu après, que sigui el primer o la primera qui vulgui comentar algun aspecte.
La majoria de vosaltres heu dit que heu après molt, que no haguéssiu pensat que haguéssiu connectat d'aquesta manera amb la fotografia.
Per començar, què heu après?
Mira, jo sóc una negada amb el telèfon, amb el mòbil.
Has descobert que ja no ho ets tant.
Ja no sóc tant, veus?
Perquè a mica en mica he anat aprenent, he anat apuntant, m'ho vaig llegint i vaig fent.
Jo sóc la reina de les fotos borroses.
Quan ella necessita una foto desfocada, aquesta segurament que és meva.
També és un art, eh?
Ja sí, però ara ja vaig aprenent a fer-les més clavetes.
Jo li agraeixo molt perquè de veritat ha sigut un temps que...
Molt bo, mentalment, psíquicament i manualment.
Moltes gràcies, Lluor.
Vinga, genereu debat. Qui més vol opinar sobre aquest tema?
Jo estic d'acord amb el que ha dit ella i, a més, a mi m'ha agradat sempre la fotografia, però jo les he fet sempre amb mòbil o amb càmeres digitals, o sigui, no hi he fet gaire cosa més.
Llavors, clar, amb els cursets d'ella ens ensenyar que la foto no és foto només, sinó que ha d'expressar alguna cosa.
Per exemple, des de sentiments, des del pas del temps, des de la família, i llavors expressar tot això ens feia que, a més de fotografiar, busquéssim allò que volíem veure i transmetre aquests pas del temps o aquells sentiments.
Perquè, clar, tu dius fotografiar un sentiment. Com fotografia amb un sentiment? Doncs al final, amb ella ho hem après.
Sí? Tu ho digues.
Sí, no, que això va ser perquè el taller el vaig estructurar perquè a l'inici vam fer una miqueta les bases de fotografia, i és una vessant més tècnica, no?
Treballant què és la composició, què és el color, i anàvem com ensenyant coses que al final són tangibles.
Jo deia, vale, doncs feu fotos a colors. Llavors, a casa, o al carrer, o quan feien coses, feien fotos a colors. Era una cosa que podien tocar i que, per tant, sabien què era.
Però llavors, ara que estem a la part final, que encara estem treballant-ho, vam estar treballant a classe, no?
Què volia dir ser gent gran? Què tenien en comú? Van sortir com uns ítems?
I llavors aquí es va complicar una mica la cosa, no? Perquè jo recordo aquella sessió, anava veient cares, la Marell Lluísa m'anava posant cara de
per favor, Lua, on ens estem posant? Perquè anaven sortint conceptes com ganes de viure, no? O el desig d'aprendre.
I la Maite, que va ser la primera que va entendre que tot allò s'haurien de fer fotografies, m'anava mirant com dient
no, anem a per coses molt més bàsiques, si us plau, anem a buscar arrugues, que sí que sé que les tinc i que les trobaré al mig,
però el pas del temps... Això ho tenim a casa ja.
I llavors, a partir d'aquí va com... Jo també vaig com donar-li moltes voltes a casa, no? De, val, com podem treballar...
Al final són conceptes abstractes, no? És el que dèiem, com podem fotografiar sentiments, com podem fotografiar sensacions,
però els he hagut d'ensenyar ben poc, he de dir, perquè sols i soles, en aquest sentit,
em portaven unes reflexions a classe, de les fotos, perquè jo veia les fotos primer, jo les rebia.
I jo podia, doncs, pensar, ah, doncs és més xula o és menys xula o, a veure...
Però és que arribaven a classe i explicaven tot el procés que s'havia portat fins arribant a aquella fotografia
i jo no els hi podia dir res més que aplaudir-los.
Però és que, és que, de debò, que, per exemple, jo quan vaig fer la foto del meu marit
amb les llums, tal com tu ens vas dir, és que jugueu amb les llums, jugueu amb les llums,
jo deia, com? Com jugo amb la llum? Com jugo amb la llum?
No podia entendre com podia jugar amb la llum.
I al final vaig començar a buscar llanternes, espermes, de tot el que podia,
i vaig apagar les llums de casa perquè una cosa enfoqués cap a un cantó,
l'altra cap a l'altra, posar-li l'esperma pel darrere,
i aquí va sortir un imatge, un retrat d'ell, que em va agradar moltíssim.
I tot això, doncs, gràcies a tu.
Qui més ha experimentat. Tenim la Palmira. Bon dia, Palmira.
Jo he après, bon dia.
Mentornada, eh? Dos dies seguits a la ràdio.
Sí, no, i és veritat. El tema molt diferent, eh?
Sí, sí, això sí.
Jo he après a no precipitar-me.
Perquè jo soc de les que...
Mira, és un record. Crac, ja està, faig la foto.
No, ara m'ho miro. M'ho miro més i tinc més paciència.
He après això, a part de tot el que han après els altres, també, eh?
Perquè jo soc bastant negada amb la fotografia.
Però sí que ja sé fer anar el mòbil per aquesta qüestió,
fer-la més gran, enquadrar-la,
els quadrets aquells que ens vas ensenyar,
tot això jo no tenia ni idea.
I bé, doncs ara, doncs ja ho sé.
Exacte. Així és.
Estic totalment d'acord amb la Palmira.
Jo també soc molt impulsiva,
però ara també vaig amb molta més reflexió
abans de fer una fotografia,
d'encarar-la bé,
i sobretot el que és el paisatge,
doncs les postes de sol i tot això,
ho has après, que realment no sabia.
Per una altra part,
jo a la fotografia li dono un valor excepcional
perquè tots hem passat una pandèmia,
hem estat dos anys,
que crec que la majoria de persones
hem posat en ordre els àlbums de la fotografia.
I aleshores has anat recordant tota una vida,
i més realment quan ets gran.
I és veritat,
la fotografia té un valor
que moltes altres coses no les tenen.
És veritat que molts de vosaltres esteu comentant
que, ha començat a la Palmira,
però molts de vosaltres heu comentat el tema personal,
que us ha ajudat o afectat a nivell personal
per millorar el tema de paciència,
connectar amb alguns sentiments i emocions,
a quines escales, a quins nivells us ha tocat,
Claudio, que estàs molt silenciós.
Jo he fet un gran descobriment.
Quin?
Sí, he descobert que el mòbil
és una eina meravellosa,
meravellosa per fer fotografies.
No solament és una enciclopèdia en si.
Tothom...
Fixa't, per exemple,
anem a l'autobús
i miro
i n'hi ha 17 persones,
16 porten el telèfon a la mà.
Tu també el pots treure
i pots anar fent fotografies
sense que s'anen donin.
Totalment.
És una manera
que abans no podia fer,
tenia que treure la càmera,
posar, mirar...
Veia tothom.
No deixaven que treballes.
D'aquesta manera
no se n'adonen.
i per un altre cantó
té un gran vantatge.
És un telèfon...
El telèfon té una corta distància focal
que permetreix
prendre fotografies
molt nètides
en condicions molt adverses.
I això és molt bo
perquè sempre surten bé.
A pesar que tots surten torres...
Corroses, deia.
No.
Amb el mòbil et surten bé.
Una altra història
és el que vam veure el dimarts passat.
Oh, sí.
Què vau veure?
A veure, expliqueu.
Ho he fet l'espoiler ja.
Ah, sí, sí.
Vam passar pel Mira.
Vam anar a veure
l'associació fotogràfica
i el Víctor Murillo
a part de que ens va ensenyar
una mena de locomotora
que aquella màquina de fotografiar
que pesa,
jo no sé com l'aguanta.
Una locomotora?
A veure què estàs descrivint pel Mira.
Sí, sí.
És una màquina de fotografiar
que és com una locomotora.
que és grossa,
que pesa molt
i que fa
unes fotografies extraordinàries.
Maquíssimes.
A més a més,
ens va disfressar.
S'ho vam deixar fer.
Tot.
Tot
per anar aprenent una mica més.
Sí?
A veure,
Lua,
ajuda'ns una mica
què és aquesta locomotora
que parla la Palmira
a què es refereix.
Perquè ara no sé si està parlant
d'una primera càmera
als anys antics
o d'una màquina d'impressió.
D'impressió.
No, no,
la cosa és
normalment
totes les sessions
les havíem fet
al Centre Social del Milenari
que allà m'han deixat
un parell de sales
que una té projector
l'altra no
segons el que havíem de fer
però, clar,
jo també vaig pensar una mica
ostres,
tenim aquí al poble
una agrupació fotogràfica
i al final
l'objectiu d'aquest taller
és també crear una mica de xarxa
per això fan les fotografies
amb les coses que tenen a casa
jo ho vaig dir des d'un principi
si algú no hagués tingut càmera
jo l'hagués donat
però a mi el que m'interessava
si jo arribava
els hi donava càmeres
i d'aquí tres setmanes
ells sabien fer les millors fotos
però jo agafava les càmeres
i me les enduria cap a casa meva
no tenia massa
se'ls havia acabat la fotografia
exacte
llavors la idea era
doncs que hi hagués
una continuació
després del curs
i llavors
pensant, pensant
vaig pensar
ostres, hi ha una agrupació fotogràfica
aquí a Sant Just
que fan un munt de tallers
que munten moltes coses
i que també és una manera
de continuar
doncs si a qui li agradi més
la fotografia
i vulgui continuar-ho
doncs l'agrupació
té les portes obertes
llavors em vaig posar en contacte
amb el Víctor
per fer algun tipus de taller
també aprofitant
que ara tenen
un estudi fotogràfic nou
perquè és veritat
doncs això
que al mil·lenari
hem estat treballant
una mica
amb el que trobem
amb el que podem
investigant
doncs des de zero
que també va bé
perquè a casa
no tenim tot el material
però també vaig pensar
que serà interessant
veure
com funciona
la fotografia
a nivell més professional
llavors
el Víctor
ens va deixar
la seva càmera
que era una càmera reflex
amb un d'aquests objectius grossos
i sí que és veritat
que pesa molt
no sé si és una locomotora
la referència
però pesa
però pesa
llavors demanant
aquest estudi
tenia també
aquest fons
de color negre
les fotografies
també les va connectar
a l'ordinador
les podien veure
en l'instant
els va ensenyar
com funcionaven
els flaixos
van poder ells també
fer les fotos
amb aquesta locomotora
i van ser fotografiats
a l'hora que fotografiaven
carai
ara ho hem entès tot
pel mira
gràcies
no m'he sapigut explicar
gaire
però és que a mi
m'ha agradat molt el concepte
a veure
a mi em va meravellar
aquella màquina
perquè ja es veu
que és una bona màquina
però quan la vaig sospesar
el Víctor va tot el dia amb això
ui
són objectes molt cars a més
i que són molt cars
i a més a més
a més a més
hi porta
aquell aparetet
per saber
quina distància
s'ha de posar
i quin
se n'ha de saber
i tant
que passa que jo
amb ell
el conec d'anys
i l'hi vis sempre
fent fotos
i amb aquesta afició
el que no sabies
que la lua
també tingués
aquesta afició
ara ja ho sap
però ara ja ho sé també
i tant
mira si n'hem après de coses
i tant
a veure
el Joan volia
dir alguna cosa
digues
és que arran
de l'experiència
amb el Víctor
jo volia remarcar
que el Víctor
hi té
una passió
per la fotografia
i ens la va transmetre
a nosaltres
i arran d'això
he descobert
que la fotografia
és una cosa
infinita
no
no s'emmarca
només
amb quatre conceptes
sinó que tu
pots anar descobrint
i descobrint
i descobrint
i obrint
horitzons
i és una
una eina
tremenda
per la teva
personalitat
jo li estic molt
agraït
també
al Víctor
per aquesta
entrevista
que ens va fer
tot plegat
ho heu compartit
també
amb les vostres famílies
amistats
no sé si
és a dir
heu parlat
d'aquest taller
l'heu compartit
mira què estic fent
mira què estic aprenent
a casa
bueno
jo amb les meves
quatre filles
sí
contentes
diguéssim en general
de veure'ls
estan encantades
perquè em veuen
amb una vitalitat
que se m'estava apagant
i tornes a
a sortir-ne
doncs
no la podrem parar
no no a mi no
com una locomotora
pel mira
infrenable
que haurem de llogar
ja a perpètua
sí
perfecte
jo també
crec que aviat
ja sabré més que ells
sí
que és molt difícil
però
però ho intentaré
més que els jovenets
no eh
no no
el que sí que és bo
que
que tinguéssim
un
un grup
en whatsapp
i ens anéssim
enviant fotografies
entre nosaltres
sí
seria bo
a veure
molt bona idea
a veure qui la fa més maca
qui la fa més maca
el selfie
a veure aquí també
no s'arruga
no
no
aquí
aquí no cal competències
no
no
ni tu has sortit millor
ni tu has sortit pitjor
no no
simplement valorem la foto
i com has estat presa
sí
perquè
perquè si hem de començar així
malament
sabent no
o no sabent-ne
ens hem acostumat
que allà on anem
fem la foto
i l'enviem a la família
sí
sí
jo ho faig
jo també
o no sé si és per fer enveja
o per dir
mira estic aquí
o estic viva
perquè les meves filles
diuen ells que no ens diuen
mai res
per compartir
per compartir
per compartir aquell moment
clar
jo
jo ho faig
i continuareu amb
ja sigui amb la Lua
en un segon taller
o amb el vincle
amb la fotografia
us ha quedat allà
això voleu que segueixi
això ja ho ha de dir
ho ha de dir la Lua
això
pregunta-li a ella
però a títol personal
seria fantàstic
que ho pogués fer
sí
el vostre desig és aquest
jo comprenc
que també té la seva feina
ara se li gira més feina
que són moltes hores
es pot parlar
es pot parlar tot
es pot parlar tot
ho podem veure
sí
la demanda col·lectiva
seria que seguís
que no havies tingut mai
uns alumnes
tan
tan
tan grans
tan grans
tan grans
vull dir que podràs fer
el teu màster
o el que sigui
podràs explicar-ho
molt bé
sí sí sí
no no
no jo també
que em tiraven floretes
jo també els hi tiro
moltes floretes a ells
i a elles
perquè a mi em feia patir
també una mica
perquè es tractava
d'un taller gratuït
no que pensava
és el típic
que el primer dia
ah sí que xulo
m'apunto
i el segon
ja no vinc
perquè posaven una pel·lícula
a la tele
i la veritat
és que si s'ha fallat
ha estat
o sigui
que em trucaven
m'enviaven un missatge
em sap molt de greu
i eren motius
de pes
de pes
exacte
de veure una pel·lícula
és veritat
que jo
la meva il·lusió
la veig
a les cares de tots
els que estem aquí
tothom
i a més
a veure
la Maite
ja déu-n'hi-do
el que saps
fer a tu
el mòbil
però vaig aprendre més
tant el Joan
com el Claudio
qüestió de fotografia
ja ho dominen
però els altres
que hem arribat
i en canvi
no han fallat
són aquí
i han continuat
perquè
ja tenia raó
aquella vella
que cada dia
n'aprenia una de nova
de nosaltres també
i que no es volia morir mai
no
però jo
també és una de les coses
que dic
mai s'ha d'acabar la curiositat
sempre hem de tindre
aquell punt de curiositat
jo li tenia por
una mica de por al mòbil
a veure
que toco
que no toco
que faig
se m'espatllarà el mòbil
uix
Déu meu
que has tocat ara
i de repent
sí que l'espatllava
i venia la meva filla
i en tirava un cable
i me l'arreglava
una altra vegada
però fent
totes aquestes coses
m'he donat compte
que puc agafar
una foto
que hi he fet jo
i llavors
buscar
i posar-li un títol
i amb aquest títol
això no ens ho has ensenyat
encara
és el següent nivell
i llavors
vaig a
però tot això
es fa manegant el mòbil
si no és una altra cosa
el que passa
és que com et dic
jo de repent
com a ordinador
el faig malbé
que se'n queda clavat
i llavors dic
nena
que pots vindre a casa
i llavors ve la nena
i com que la nena
ho sap fer
doncs m'ho arregla
però d'aquesta manera
i escolta
queden xulíssimes
ja he enviat algunes
amb algunes persones
on sortíem
el meu marit i jo
que vam anar al Pedraforca
i vaig fer unes fotos
de paisatge
i unes altres
en què sortíem nosaltres
i amb aquestes
he posat
bon dia
estimades
a reveure
que ho passeu molt bé
coses així
i ho faig amb una lletra
que no sigui gaire gran
i les lletres aquestes
es poden posar
de color diferent
no només blanca
sí, damunt de la fotografia
llavors aquestes coses
t'animen
dic
ostres, mira
ja he fet una cosa més
i això m'agrada
tornant una mica
al tema del màster
d'antropologia
tenies com una pregunta
en si a l'hora de començar
aquest taller
o hi havia
diguéssim
alguna qüestió que volies
arribar a desgranar
o a investigar
és a dir
quina era la qüestió
que volies
i si l'has trobada
és important
sí, el meu punt de partida
una mica
era
o sigui
partia com de dos vessants
per una banda
per mi l'audiovisual
i la càmera
és com una manera
que crec que
pots empoderar
qualsevol tipus de col·lectiu
i que
és una manera d'expressar-se
de dir
què penso de les coses
quina opinió tinc
que a vegades
doncs potser parlant
o escrivint
doncs ens costa més
és una nova manera
amb la fotografia
i per l'altra
era una miqueta
ostres, què passa
si
perquè jo crec que moltes vegades
la gent gran
sembla que només pugui consumir
aquesta cultura
us porto una obra de teatre
veniu, seieu
la mireu
us porto ball
veniu, seieu
i la mireu
què passa
si canviem
si és la gent gran
que diu
mireu què he fet
i què en penseu
els altres
i us explico
com he fet això
com he fet l'altre
o sigui una miqueta
com
què passa
si canviem
els rols
dins la cultura
i aquest sector
que a vegades ens oblidem
sembla que s'arribi a una edat
i ja
i justament
jo crec que
i m'ho estan demostrant
són els que saben més
perquè una altra cosa no
però anys a sobre els porten
molts més
fora de fotografia
no eh
no no
però experiència de la vida
no
clar però al final
per mi ha estat un intercanvi
perquè jo potser
us ensenyava
bueno encara us ensenyo
que encara queden tres sessions
no oblidem
sí sí sí
com funcionen
algunes coses
el mòbil
o així
però després
de les converses
i d'això
jo també n'estic aprenent
un munt
perquè
a mi queda
encara molts anys
no
per viure
compartim
exacte
i llavors
hi ha hagut un intercanvi
aquí brutal
llavors
el punt de partida
del treball
jo crec que s'està complint
bastant
que és realment
que bueno
pel que deien ells mateixos
ara també
que la càmera
pot empoderar
el col·lectiu
de la gent gran
i
i que
se'ls fa escoltar
també no
a través d'aquestes fotografies
que també aquí
fem un petit incís
intentarem fer
estem parlant
amb l'Ajuntament
hi ha un parell de llocs
a veure si finalment
podem fer aquesta exposició final
ah
segur ja saber també
exacte
on s'acabi
com materialitzant
aquesta intenció
que la gent gran
també pot crear cultura
i que el poble
a veure si
ve a veure aquesta exposició
i apren tant
com a pressió
això seria fantàstic
arribar a veure
ja les fotografies
seria fantàstic
gràcies Lua
penso que aquestes paraules teves
a nosaltres
ens fa molta il·lusió
ja ho sabem
que
podem ensenyar coses
perquè
n'hem viscut moltes
però el fet
que tu les rebis
de bon grat
és una gran cosa
falta uns aplaudiments
o alguna cosa
si us plau
per la Lua
perquè continuï
i per vosaltres
i per nosaltres
clar que sí
clar que sí
i quina sensació tindreu
el dia que veieu
les vostres fotografies
en una exposició
no sé si alguns de vosaltres
heu exposat alguna vegada
la vostra vida
no sigui del que sigui
jo mai
orgull
sentirem
un sentiment
no ho sé
un sentiment
d'orgull
de satisfacció
però sí
sí que
he sortit
a les fotografies
que ha fet
l'associació fotogràfica
aquí a l'entrada
de Can Ginestà
jo he sortit
amb alguns temes
d'avis i nets
clar però no la feies
tu la fotografia
tu ja apareixies
és diferent
en aquest cas
coses que jo he fet
no he exposat mai
bueno el dia 29
presento un llibre
vinga ja hem fet la palca
això sí
aprofito
molt bé
aprofita
aprofita
diga Joana
serà una gran experiència
perquè
jo he tocat molts temes
però realment
la fotografia
mai
i veure reflectit
una peça teva
en una exposició
és una cosa
per almenys
per mi molt important
i tant i tant
esperem que així sigui
de fet mira Joana
jo sé que el ball
per tu és un
puntal no la vida
no sé si també ho has
funcionat
d'alguna manera
sempre col·laboro molt
amb el dia de la dansa
amb els balls de saló
de l'Ateneo
i bueno ja fa
més de 30 anys
que
que és una de les coses
que més m'agrada
pren classes
dono classes
però la fotografia
la veritat
és una part artística
que mai
a mi m'han fotografiat
molt
la veritat
però jo fotografia
no
i ara
és una il·lusió
molt gran
m'encantaria que la Lua
continués
fent algun curs
més encara que fos
més lucratiu
per ella
perquè això realment
ha sigut gratis
i ens ha anat molt bé
però que tampoc
seria molt important
fer un taller
com es fan tants
el mil·lenari
i tindre un petit cos
que és molt poc
en aquest cas
en aquest cas
pots fusionar ball
i fotografies
pots provar al revés
fer fotografies
també d'algunes ballerines
també m'agradaria
sí sí
mira ara ve aviat
el dia de la dança
ho intentaré
justament el ball
té una plàstica
molt important
molt important
jo volia dir
jo volia dir una cosa
digues
mireu
estem a l'associació
de gent gran
penseu
que
és com si
fossis útil
per moltes coses
que de vegades
ja es pensen
per l'edat
que ja
ja xotxeges
no
que no es quedi
la gent gran
a casa
que vingui
que estigui amb nosaltres
que pugui participar
de tot el que fem
perquè
el contacte
que hem tingut
amb la gent jove
com és la Lua
això ens ha donat un ànim
i una energia
que no s'ho poden imaginar
no us quedeu a casa
gent gran
feu coses
que encara valeu
per fer moltes coses
gràcies i perdona
no m'hi veus
escolta
una bona crida
espero que tota la gent gran
que ens escolti
doncs aprengui una mica
una mica nota
aprofitant
que també tenim a la Palmira
que és actualment la presidenta
de quina manera
us poden contactar
si hi ha algú
que també es vol sumar
ja sigui a aquest taller
o d'alguna manera
amb l'associació
a veure
el dimarts
cada dimarts
a partir d'ara
hi haurà algú
que pugui rebre
o per informar
o per pagar la quota
que també és molt important
que això no ho has dit
ho deixava per tu
presidenta
o per apuntar-se
o pel que sigui
a partir d'ara
cada dimarts hi haurà algú
no sempre hi haurà reunió
perquè no cal fer-ho
cada dimarts
a partir de les 11
al Clàudio
l'interessa a l'hora
digues la quota
que és molt important
també
perquè és molt baixa
per ser tot un any
15 euros
l'any
mare de Déu
això és una ganga
que es diu
ara ho has dit
una ganga
mirem estem plantejant
de tornar a augmentar
home no estaria malament
tampoc no tant
no l'únic que jo demanaria
és que els que no han pagat
l'any passat
vinguessin a pagar
ja que hi som
diguem-ho
exacte
no passa res
no direm noms
no
la llista al negre
no cal
no cal
Joan
que volies dir alguna cosa
no
després de tantes dones
fora
i el Clàudio
que també
ai la mare Lluisa
que ara s'enfadaran amb tu
els que no han pagat
no no
no s'enfadaran
és perquè no se'n recorden
clar
heu de perseguir una mica
no també
és la vostra feina
no tothom viu a prop
del mil·lenari
i a vegades
desplaçar-se
a gent que no li és
fàcil
a vegades és
és molt complicat
i creiem
que ha estat això
clar
mira
queden
mireu
queden 10 minuts just
i també
tenia apuntat per aquí
una de les idees
que tenia per aquesta tertúlia
col·loqui
no
que és que al final
la Llua ha estat professora
de tots vosaltres
no tant com per posar-vos nota
però per fer una mica
una valoració de cadascú
la seva feina
i una mica
és a dir
perquè ells puguin
estic parlant
de crítica constructiva
tu creus
que tant tots mirant
crítica constructiva
per fer valoració
que ells també ho agrairan
segurament
hi podran millorar
qualsevol tècnica
o aspectes
de la fotografia
no realment
o sigui
és veritat
jo crec que
s'han anat
com
també ho he de dir
com
entrelligant
diferents
diferents aspectes
potser més que
concretament
a cadascú
perquè sí que és veritat
doncs que
potser hi havia persones
que dominaven molt
el mòbil
des del minut zero
altres que partien
totalment de zero
des del mòbil
però potser llavors
sí que sabien
de fotografia
potser no havien fet
mai fotos
però de cop
sí que tenien
molta visió
com més abstracta
o un altre
tenia molta més
visió
de composició
jo me'n recordo
que a l'inici
de tot
jo vaig posar
en el títol
del taller
posava
taller de fotografia
participativa
i crec que va ser
el Claudio
que quan em va trucar
em va preguntar
però a veure
l'Ua
ben bé
què vols dir
amb participativa
i li vaig intentar explicar
i era
bueno
perquè
no és només
un taller
on jo vinc
us estic
durant una hora i mitja
parlant sobre fotografia
i me'n vaig cap a casa meva
sinó que al final
la intenció ha estat
en tot moment
fer un intercanvi
de coneixements
sempre que hem fet
alguna espècie
de dinàmica
o alguna activitat
a classe
s'ha intentat
que un pugui
ensenyar-li a l'altre
molts cops
també els poso
per parelles
o per grups de tres
perquè puguin discutir-se
entre ells els temes
perquè puguin parlar
i llavors
sí que
ara ja també
els vaig coneixent més
un que és més fora
en una cosa
l'altre que és més fora
en l'altre
llavors
aquests grups
els faig de manera
que uns
es puguin anar recolzant
i puguin anar construint
per exemple
l'última sessió
que vam fer
al Milenari
vam desgranar
un d'aquests temes
que era
el desig d'aprendre
i també van passar
com coses molt divertides
vaig posar en un grup
per exemple
anava el Joan
anava també
el Claudi
també anava el Joan Maria
no?
el Gerard?
el Gerard
el Gerard
anaven els tres junts
en un grup
i van pujar a casa
el Claudi
o fer-se fotos
perquè el Claudi
també apren a tocar
la guitarra
el Gerard
estava
també aprenent
a fer anglès
i van començar
a fer fotos
entre ells
en canvi
ens hem quedat
al Milenari
jo em vaig quedar
per exemple
amb la Palmira
i amb la Maite
i llavors
com anàvem
com creant entre tots
la Maite va dir
no, a mi m'agrada
aprendre la informàtica
i per tant
els vull fer una foto
amb els ordinadors
i la Palmira
i jo ho va dir
ens allà
et va bé així
com ens posem
d'una manera
o d'una altra
en canvi
el grup de la Maria Lluïsa
va anar
com que ho fa tal
a vegades
exacte
els he de renyar
perquè
es pensen
que no saben res
i per mi
la feina més important
que he hagut de fer
és
sabeu molt més
del que us penseu
que sabeu
i heu de confiar
perquè el grup de la Maria Lluïsa
no m'has deixat acabar
va anar per exemple
va anar a la sala del costat
que estaven fent
una classe de gimnàstica
i van entrar
a fer fotografies
doncs tot això
jo crec que té un impacte
no només amb ells
sinó també
amb l'entorn
perquè no crec
que els que estiguin fent gimnàstica
estiguin gaire acostumats
que els apareguin
3 o 4 persones grans
amb el mòbil
a fer-los fotografies
clar clar
vull dir que acaba sent
com un intercanvi
els que fan el gimnàs
també eren grans eh
sí
per això
per això
sí sí
doncs això
que acaba sent un intercanvi
i l'evolució
crec que ha estat
o sigui
sí que
sí que hem anat aprenent
sobre fotografia
però jo crec que també
s'ha notat molt
com en la confiança
no?
de provar
de mira
he fet aquestes fotos
els primers dies
semblava que
ensenyar-me una fotografia
jo els hagués de dir
a totes
fatal
has fet un desastre
i no tornis més
jo a vegades
els veia entrar a la sala
com una mica ja
amb el cap una mica baixat
exacte
exacte
que semblava que els hagués de renyar
i
i
i ara és
és molt més doncs això
ara que estem treballant
aquests temes
que en un inici
els hi va fer tanta por
això dels temes abstractes
i que no fossin coses clares
m'han arribat a classe
amb fotografies
per exemple
el dia que vam treballar
la família
perquè ens posem a la taula
llavors cadascú
els hi porto
les seves fotografies
impreses
i cadascú explica
em van portar meravelles
o sigui
el Joan
va recordar
que ell de petit
anava amb tramvia
llavors s'havia apropat
al tram baix
havia estat fent fotos
al tram baix
no només al tram baix
sinó esperant també
que sortís alguna família
perquè li recordés
a la seva família
quan anava amb tramvia
la Maite
em va portar una metàfora
sobre la família
des de la sorra
de la platja
a casa seva
que per mi també
va ser espectacular
que m'havia d'aguantar
les llàgrimes cap endins
quasi
de gostres
la Maria Lluïsa
no va enviar res
no va enviar res
però tens excusa
estaves de trasllat
tenies molta feina
i estava col·lapsada
i estava
amb això de la família
em vaig col·lapsar
exacte
no passa res
però també
o sigui
que això passa
perquè a vegades
els hi poso com deures
que han de fer a casa
i a vegades diuen
ah no tinc temps
home es pot
no es pot
no passa res
clar
quan no es pot
aquí no hi ha una nota final
grans caixes
així de grosses
de fotografies
però
no pots imaginar-te
no vaig obrir les caixes
i no vaig poder
no vaig poder
clar al final
també estem
treballant temes
que són intensos
vull dir
la família
també
el Claudi
em va portar
una fotografia
d'ara
però també
va fer com un
va venir amb moltes fotografies
no
de la seva història
de què era per ell
la família
la Palmira
també havia fet
una cocinada
i va aprofitar
per fer una foto
en aquesta cocinada
i llavors surten
d'aquestes fotografies
surten uns debats
impressionants
sobre què és per mi
la família
què era abans
què és ara
si és la que he creat jo
si és la família
d'on vinc
si som tots
la família
i surten uns debats
impressionants
que per això
espero que es pugui fer
aquesta exposició final
perquè aquests debats
també arribin
a la gent del poble
perquè jo crec que són coses
que potser no t'has plantejat
i que jo crec que no us ho he dit mai
però jo m'enduc aquests temes
i de cop jo estic amb els meus amics
i ostres
l'altre dia
és que vam parlar d'això
i va sortir aquesta reflexió
i va sortir aquesta reflexió
i les seves històries
aporten a noves històries
que jo puc parlar
o amb la meva família
o puc parlar amb els meus amics
i que si
això va fent
com una miqueta
espongeta
i es va difonent
doncs
tot el que es pot
com aprendre
a partir d'una fotografia
que a vegades
si no potser
són temes
que costa molt
com parlo jo
de la família
ostres
no ho sé
però si de cop estic a casa
tranquil
tinc temps
i potser hi ha una fotografia
alguns també a vegades
porten en comptes
de fer-los la fotografia
doncs hi ha una fotografia
d'arxiu
que em transmet
que és la primera fotografia
on jo vaig conèixer
la meva dona
o alguna cosa així
doncs
també hi ha una
una recerca
no
dins de les fotografies
que té cadascú
que
que porta
temes
bueno
no ho sé
molt xulos
no he respost gaire
la teva
no els hi ha posat nota
de certa manera sí
tampoc no era per fer aquí
l'avaluació final
però
una mica de comentari
de
sí no
el global
està bé
i les cares
amb les que et miren
són un poema
també
d'agraïment
d'agraïment
aprovem el curs
oi
aproveu amb nota
encara falta
encara queden test sessions
ja veurem si us acabo de provar
escolteu
jo ho tinc que recuperar
perquè dues setmanes
no he pogut vindre
i ara fa l'efecte
que les tres setmanes
no has pogut
no has pogut
no has volgut
que n'has anat
una era de grip
i l'altra
tenia un viatge
de l'incenso
i val la pena
no pretis
li vaig enviar
moltes fotos
de Menorca
això compta
això també
penso que pot comptar
exacte
això també va passant
que a part dels deures
en concret
també és xulo
perquè potser
han anat
a vegades fan sortides
no amb l'associació
de gent gran
o si tenien un viatge
o així
i també rebo fotografies
que és xulo
de mira
doncs he vist això
i que
jolines
veu que han tingut en compte
la composició
o el color
que hem treballat a classe
o totes
les tècniques
o mira
ens vas parlar
de fer la fotografia
així o així
doncs aquí
l'he provat
d'aquesta manera
i és xulo
perquè veig
que era la intenció
que es pot aplicar
també
quan feu una excursió
i tenir una calçotada
és que estan molt atents
així m'agrada
això sí
escolteu
és que estem just
a punt de tocar
els dos al migdia
però vinga
va
10 segons
que jo aquest cap de setmana
he aprofitat
per enviar-li
les activitats
que vaig fer
a l'exposició
que hi ha
a la sala
del Mas Lluí
de Pedra Seca
de Pedra Seca
que la recomano
i el que toca ara
la calçotada
del diumenge
doncs vinga
fer més fotos
escolteu
gràcies
Joan González
perdó
Sánchez
a Maite Castells
a Maria Lluís
a Llanta
si ho he dit bé
oi?
a Claudio Sirquian
espero haver-ho dit bé
també
a Joana Clavero
pel Mirabadell
i l'U
a la professora
al capdavant
d'aquest equip
llarga vida
la fotografia
també
que seguiu
amb els vostres projectes
i amb ganes
de veure aquesta exposició
a veure si
us podem veure
exposats
a les vostres fotografies
no aplaudiem per tots vosaltres
ho veurà
i fins aviat
fins aviat a tots
que vagi molt bé