Tenim ja la Nike preparada, ja la tenim a l'estudi de Rallo d'Esvern.
Hola, bon dia.
Bon dia, Núria, bon dia a tothom.
Bon dia, encantat de tenir-te aquí a Rallo d'Esvern.
Gràcies per l'oportunitat.
D'acord. Llavors, començarem, m'has dit que volies començar amb una...
Amb un joc, amb una dinàmica que fem sempre tots els voluntaris de la ONCE,
quan arriben per fer la formació, Núria, perquè tu posis a la pell una persona invident, val?
Llavors, jo el que et demanaré és que posis aquest antifaz i llavors farem un joc, un joc d'orientació.
Davant teu hi haurà un rellotge, d'acord?
D'acord?
Les dotze, les sis, les tres i les nou.
Jo, amb un mateix llapis, farem veure que és un plat de cuina i anirem movent-nos per el que seria aquest rellotge.
D'acord?
Sí? Però primer farem la petita introducció del que és un dia a dia de la persona invident.
D'acord?
Et posem a l'antifaz?
Vinga, va. Me'l poso, eh? A veure...
Oi?
Sí, però sí.
Vale.
Uh! Vale.
Vale. Comencem el joc.
Vale.
Núria, tanca els ulls.
Sí.
Només teu, evidentment, tens el que seria oscuritat.
Sí, sí.
El silenci. Estàs en una habitació a soles.
Ah-ha.
Acordem que és una persona ara invident.
Vale.
Només et fixaràs en el que són els teus sentits.
Quan parlo de sentits, què parlo?
De l'olfata, de l'odeia i del tacte.
Vale.
Veus que la gent se'n va a treballar, tu et quedes sola en aquella habitació.
Llavors, clar, tens que fer el teu dia a dia.
Tu ets tota sola. No tens ajuda de ningú.
Sí?
Vale.
I llavors, només tens com a companyia el soroll del carrer, els cotxes, la gent que tanca les portes, i tens que fer l'esmorzar, tens que dutxar.
Llavors, davant teu tenim aquest rellotge, sí?
Val.
Jo ara t'indicaré el que seria les hores.
Vale.
Llavors, Núria, et deixo el que seria aquest plat de cuina, que farem que sigui aquest llapis, a les dotze del migdia.
I tu tens que agafar.
Jo no et diré on està.
Vale. He agafat un llapis.
Vale. D'acord.
Vale. Llavors, t'ho canvio i ho posem a les tres de la tarda.
Vale.
on tens les tres de la tarda, tindràs el llapis.
Ah, aquí.
Vale. Llavors, agafem aquest llapis, que seria el plat de cuina, i t'ho posarem a les sis de la tarda.
Vale.
Tenim les dotze, tenim les tres, i ara les sis.
Vale.
A les sis de la tarda.
I per terminar, ho posarem a les nou de la nit.
Vale. Les nou de la nit, que és...
Ah, ui. Ara, aquí.
Vale. Aquest seria el primer joc que, diguem-ne, d'orientació que fem a la onze, en les formacions al voluntariat.
Vale.
D'acord? Perquè tu et dones compte del que li passa a una persona invident.
Sí. Clar. Clar, tu mateix ho pots comentar. Sí, sí, que clar, eren les dotze, les tres, les sis, les nou, però, vull dir, has d'anar una mica...
Clar. És important la memòria, és important per la gent invident a l'ordre. Val? Llavors ja pots treure l'antifaz, Núria.
Ui. Ara. Sí.
És una mica estrany, eh? Perquè...
Sí, sí, sí que és estrany, sí, ho sabem.
Sí, sí, amb completament fosc.
Sí, sí, sí, perquè tens que fer, tens que utilitzar altres sentits.
Clar.
Clar, tu, quan veus, diguem-ne que controles, però quan no veus...
Per la vista entra, bueno, moltíssima informació. Sé que hi ha, per exemple, deuen haver-hi, suposo que altres espècies animals, no?, que desenvolupen altres sentits.
Sí.
En canvi nosaltres ens basem molt en la vista i els altres sentits queden una mica com en segon pla.
Sí, i ser invident en aquells sentits, clar, diguem-ne que tenen més potència, no?
Exacte.
Jo me'n recordo que la primera vegada que vas fer de voluntària, clar, no sé per què, vaig alçar molt el to de veu, no?, amb aquella persona invident, no?, amb aquell afiliat.
Quan dic afiliat és aquesta persona que està amb l'11, no?
Sí.
I, clar, l'afiliat va sorriure i va dir, home, jo sec, jo sí que estic.
Això sí, evident, no?
Sí, sí.
Però de sort no tinc res, no?
De sort, no. Clar.
Clar, vull dir, això sempre ens passa, no?, com voluntaris els primers dies, vull dir, et passa de tot, no?, que potser...
doncs això, el bo es protegi massa, potser s'esmola el to de veu, no?
Perquè tu, Noica, ets voluntària des de fa quan?
Des de 2013, fa 5 anys que estic amb l'11.
I, bueno, ho hem dit abans una mica que has vingut també a la ràdio per intentar promocionar...
Sí.
...bueno, el fet que la gent del Barcelonès i del Bas Llobregat es faci voluntària.
Sí, sí.
Teniu dèficit de voluntaris?
Sí, tenim dèficit de voluntaris. O sigui, tenim voluntaris, però no tenim tanta gent per la demanda que tenim al Barcelonès del Bas Llobregat.
Hi ha molta gent que està sola.
I per això comencem amb aquesta introducció de la persona que està en aquesta habitació a soles, com té fet aquest joc.
Perquè és la realitat d'aquestes persones.
Perquè el voluntariat que hi ha a l'11, quin tipus de...
Sí.
De, bueno, quins tipus de voluntariat la tasca es fa?
Sí. Mira, el primer que fas quan arribes a l'11 és el que és la formació. Això és obligatori.
A part del que és el joc, et donen indicacions, per exemple, per baixar i pujar escales, per obrir ascensors.
Fas també una pràctica per la Fundació L'11, també.
Una mica perquè tu t'habituis a portar el que és una persona invident, no?
Amb el bastó.
Has de saber, no? Com indicar-li.
Com indicar-li, com obrir les portes, com ha de seure aquesta persona.
Són formacions molt pràctiques, no hi ha exàmens, però la veritat que és molt amè.
Vull dir, jo venia de monitora de nens i jo venia també de la Caixa Roja, no? De gent gran.
I clar, a mi em feia una mica de detall, deia, home, persones invidents...
I la veritat, se't treuen tots els prejudicis, eh?
Vaig a fer la formació, de dir que és molt amena, vull dir, no te volguessis per res.
I llavors sí que ja, diguem-ne, que podes començar a fer els serveis.
Jo quan parlo de serveis parlo del que seria l'acompanyament amb aquesta persona, no?
Normalment es demana a l'11 3 hores. Només és això.
A la setmana, no en tinc?
Sí, pot ser mensual, quinzenal.
Pot ser fins puntual.
Però almenys 3 hores mínim per fer aquesta activitat, per tornar...
Llavors, clar, hi ha diversos programes per poder fer el que seria un acompanyament al metge, no?
A activitats de compra, prendre un cafè, anar al museu o fer esports.
Vull dir, és molt ampli.
La gent això no ho sap, no?
Es queda dient, bueno, no farem res, no.
Pots fer tot el que tu vulguis i tot el que a tu t'agradi.
Si a tu t'agrada fer exposició, si a tu t'agrada fer esports, si a tu t'agrada...
Doncs, no sé, donar una volta i prendre un cafè, pots fer-ho amb aquest afiliat.
Només són 3 hores, només això seria quinzenal, mensual o puntual.
Això sí, sempre demanem puntualitat, sisplau.
Clar.
Perquè tu mateixa, amb l'antifac, Núria, abans, clar, t'has sentit una mica perduda, no?
Sí.
Doncs, imagina't una persona invident allà esperant-te, perquè arribis per fer l'activitat.
Això sí, puntualitat sempre i serietat.
A veure, l'11 utilitzem el WhatsApp, l'email, el telèfon, per poder comunicar-nos amb els voluntariats.
Més o menys quants voluntaris sou o la xarxa, més o menys, quan...
No s'hauria indicat ben bé, però, bueno, som força colla, la que es movem, sempre es movem amb el WhatsApp, no?
Perquè sou que és voluntariat de Catalunya o de Barcelona?
És de Barcelona, en aquest cas, Barcelona, Bajobregat, llavors, clar, s'anem movent, som força colla,
però, bueno, el que estem buscant és això de voluntariat, no?, que t'ho comentava abans.
Llavors, què passa? Doncs que des de l'11, doncs, fem un WhatsApp.
Escolta, que la persona tal necessita, no sé, anar al metge, o no.
Aquesta persona necessita donar una volta o vol fer una excursió, no?, qui s'apunta.
Sí que és veritat que, segons l'activitat, també es fan formació específica, no?
Sempre et van acompanyant, vull dir, i això és el que ens passa, no?
Sempre que és molt dinàmic, la gent, això tampoc s'ho pensa.
Si ets WhatsApp, t'envien un e-mail, si no, et truquen.
Escolta, Naike, mira, que hi ha una persona que necessita tal, que pots anar-hi.
O sigui, és molt flexible, sempre hi ha solucions, no?
Perquè l'11 entenc que hi ha gent que està treballant, que està estudiant.
Clar, això és una cosa voluntària.
O sigui, la veritat, aprens molt amb aquesta gent, sí, amb els afiliats.
Jo m'ho he passat molt bé.
I el principal que m'ha agradat molt va ser el sentit de l'humor, no?, que tenen.
Vull dir, tu vas tallada, diem-ho, no.
Clar, és que tenim, jo suposo que és un prejudici,
o ens imaginem que algú que és cec, doncs, ha d'estar trist,
o que ha d'estar en pena, no?, de...
Però, clar, no...
No, pots trobar de tot.
Vull dir, jo em vaig trobar, la primera vegada que vas fer de voluntària,
jo a l'usuari no li deixava baixar al carrer.
Fins que jo piqués el timbre dels supis, no?,
i el home estava fart, deia, a veure, si jo baixo amb el gos cada dia.
No, no, no, que jo soc voluntària, que si li no sé què, no sé quantos.
A veure, no podem sobreprotegir.
Són persones com tu, com jo, el que passa que, bueno, tenen una discapacitat, no?
Sí.
Al final sí que li vaig deixar baixar, eh?
Al final, el poble de l'Amaiant deia, bueno, ja puc baixar.
Perquè els afiliats i afiliades que estan a l'ONCE,
tenen ja, o sigui, compten, quan s'afilien ja compten
que poden disposar de voluntaris que els ajuden...
Se'ls informa, se'ls fa les formacions pel dia a dia,
perquè, clar, el que l'ONCE vol és que la gent sigui el més autònoma possible, no?
Però sí que és veritat que a més se'ls ofereix aquest departament de voluntariat, no?
Jo crec que és molt important, perquè el que et deia abans,
sí que és veritat que la gent diu que és autònoma,
però, home, donar una volta, prendre un cafè amb algú,
poder parlar, poder interactuar,
poder anar a fer alguna activitat que li agradi a aquest afiliat,
això és molt important per a aquesta gent.
Que tu imagina't, en aquesta habitació, que hem dit abans,
allà, tot el dia, només amb la tele o la ràdio.
Està bé, sí, no diré que no,
però la gent necessitem tenir comunicació amb altres persones.
I tu has dit que vas fer-te voluntària el 2013.
Sí.
Ens pots explicar si hi va haver alguna cosa,
algun fet o alguna experiència que et cridés per dir
va, vaig a provar-ho?
Mira, jo sempre quan veia,
bé, també veia gent invident al carrer,
clar, jo, a veure, sempre volia ajudar, no?
Però no sabia com.
I sempre m'havia donat voltes, no?
O sigui, com puc ajudar aquesta gent?
Perquè jo els veia, però clar, com un món a part.
I el 2013, doncs, vas passar per l'11.
Sí que és veritat que ja tinc experiència de voluntat,
però en altres àrees.
I em va agradar molt.
Em va agradar molt perquè ara jo em sento útil, no?
Jo quan veig una persona pel carrer o pel transport públic,
jo sempre ho dic també per la gent que no tingui aquestes formacions,
que animo que les tinguem tots,
que sobretot primer els hem de presentar, no?
Clar.
Soc Nike, soc Núria,
em vol que l'ajudi, no?
A pujar o a creuar un carrer.
Sisplau, no fent el típic d'agafar el sec.
Clar.
I carrer amunt.
Vinga.
Perquè hi ha algú que també s'ha quedat una mica transversat.
Sí, sí, perquè...
Clar, hem d'anar permís.
Sí, sí, jo m'imagino tant.
Amb els ulls tancats i que algú m'agafi,
que em porti...
És com...
Què, m'estan raptant?
Sí.
M'estan sagratant?
Clar, s'ha trobat algun afiliat que s'ha quedat amb el cor
de dient meu, què ha passat, no?
I això és el més important, no?
Que jo puc ara ajudar altres persones
i la veritat és que és molt, molt, molt ratificant.
Molt ratificant i dic que ho passem molt bé els voluntaris
i els afiliats, això li dona molta vida.
I és molt important.
El que més agraeixen als afiliats i afiliades,
què és?
La companyia o el fet de...?
És la companyia.
És tenir algú que truqui i digui...
Bueno, senyora Maria o senyor Josep,
vinga, va, anem a donar un vol.
O què té que anar al metge?
La companya.
Que vol anar a fer una exposició?
També.
Que vol fer esport?
Nosaltres estem allà.
Jo crec que és el més important perquè és un caliu humà el que donem.
No és només fer un encàrrec o fer una activitat, no.
Amb aquesta persona al final és que arribes a tenir molta amistat perquè és normal, no?
I que agafes carinyo a les persones.
Vull dir, jo me'n recordo de quan també a l'estiu he estat a l'11.
Sí.
També una mica com el que diem al retent.
A veure, el retent seria això.
L'oficina de voluntariat a l'estiu també fa informació i suport, no?
I molta gent ve, gent invidiu, clar, ve a l'11.
I hi havia gent que a l'hora de creuar, d'agafar el bus i el metro, i s'arribaven allà.
I potser es prenien un cafè i després se'n tornaven, no?
I a mi em deien...
Per mi això és molt.
Perquè jo tinc una rutina.
Clar.
Nosaltres tenim aquesta rutina que et deia al principi, quan has tancat el seu i se m'ha d'antifat.
Són les 9 del matí i tothom se'n va a treballar.
Val?
Però millor no treballes.
Clar, m'he sentit en un moment com molt a part de la societat.
O sigui, com molt aïllada.
O sigui, l'altra gent té la seva vida i és com que la meva queda una mica a part.
Clar, hi ha gent que sí, hi ha gent que potser sí que estudia, potser sí que treballa, però hi ha gent que no.
Llavors, és important aquesta rutina que et deia, no?
Que arriben a l'11, que tenen formacions, que tenen el suport.
I jo m'agradava molt una dona que em deia
Jo avui estava una mica així, deprimida, però mira, avui he vingut aquí, he fet un cafetó amb les amigues i ara me'n torno cap a casa.
I jo ja la portava cap al metro, tot aixerida les dues.
Apa, anem a donar la volta.
Perquè teniu alguna seu?
Sí, la seu està aquí a Plaça Espanya.
Està a la Fundación de la ONCE, que és un edifici molt gran, que hi ha molts serveis.
I aquí estem també el que seria el Departament de Voluntariat.
I clar, jo suposo que hi ha molts graus de...
O sigui, suposo que això també a l'hora de la formació i això també us...
Sí, el que va primer que m'han comentat quan vas fer la formació, que jo tampoc això ho sabia, no?
Jo pensava que tothom era sec total.
D'allò de veure negre, absolut, no?
Com a l'antifaz.
Doncs no, hi ha gent que potser veu una miqueta, potser veu les fulles, els arbres, no?
El rastre visual, que diem.
Hi ha gent que potser per llegir necessita una llupa, però si tu t'apropes, ella et veu.
És tot un món, hi ha molts diferents graus.
Vull dir, això també ho vull deixar clar.
No tothom és que no vegi res, no.
Hi ha diferents graus i diferents tipus de gent.
Clar, i suposo que en funció també necessitaran un tipus, un altre...
En principi...
Més o menys, en principi.
Sí, més o menys, en principi, bueno, si veu...
Evidentment és millor per aquesta persona, però si no també, vull dir, nosaltres fem suport a tothom que necessiti ajuda.
Clar.
I una curiositat que tinc és el tema dels boixos, els entreneu vosaltres a l'Alau?
Sí, sí, també s'entrenem i també tenim el que són centres de formació.
I vull dir, però això, jo dic, quan anem a fer voluntariat, si també la gent està interessada en els gossos i espigai,
també hi ha un departament que el porta, llavors ells també ho donarà tota la informació.
Però sí, tenim centres d'entrenament i són molt macos aquests gossos.
Sí, jo és que tinc una de la mateixa raça i és una mica boja.
I penso, mare meva, si aquesta raça de gossos és la que està indicada per ajudar la gent,
doncs, que té una... bueno, que és cega o que no veu bé, doncs, penso...
Algo els hi ha de fer perquè aquesta gossa, o sigui, em porta la permissió a mi.
Estan entrenats, sisplau, sobretot quan veieu un invident amb un gos, sé que són molt macos,
però no s'apropeu al gos.
No s'apropeu al gos.
No molestar-lo, no distreure'l, no...
El gos està treballant, entre cometes, vull dir, està ajudant aquestes persones usubàries.
I sí, estan formats, també es forma aquesta persona perquè tingui aquest gos.
O sigui, hi ha un protocol a seguir.
Llavors, sisplau, és molt maco, tothom pensa en el gos d'escòtex,
però que no deixem clar que hi ha una feina al darrere de formació del gos
i de la persona que té que portar aquest gos.
A vegades, jo també em trobo gent que porta un pal o un bastó
i que a vegades, sense voler, doncs, algun cop m'ha adonat,
llavors, no sé si és que m'haig d'apartar
o que ell vegi que hi ha algú, llavors, ell pugui...
Segons que ho vegi la situació, pots apropar, dic,
miri, vol que l'ajudis, o jo en dic, Núria i tal, o va a gustar bé?
Ah, sí, sí, jo vaig bé, no es preocupi.
Jo a vegades, jo mateix he preguntat, perquè a vegades sí que m'ha adonat algun cop.
Diu, no, no, no, és que només estic agafant les referències del carrer.
Clar, amb aquest bastó és la seva guia.
Clar, ells amb el bastó què fan? Agafant, més o menys...
Que agafen les referències amb el que seria el so, no?
El que poden escoltar és la referència que tenen per anar...
Imagina't, amb un antifaz, que també ho han fet, no?
Amb el bastó, tens que anar guiant.
Llavors, ells t'ensenyen.
Clar, és per això, només li dius, bueno, vostè va bé o necessita ajuda
i ell mateix t'ho dirà.
Vull dir, sobretot, el que m'han comentat el primer dia
i sempre dic a tothom, la naturalitat.
Vull dir, tu parles natural i tot s'ha va fent.
Perquè igual que esteu anant a les ràdios, no?
Aneu també o feu algun tipus de taller, alguna escola, institut?
En principi estem anant per les ràdios per fer la captació de voluntariat.
Després farem els tallers, però primer fem una mica de ressò.
Para que la gent, diguem-ne que digui, ah, una persona invident,
bueno, doncs tu et vols apropar, doncs parlar amb ella
i si vols fer voluntariat, ja dic, és molt dinàmic,
perquè molta gent es pensa que serà una mica així agurrit
i no ho és pas.
Això sí que demanem que la gent tingui mínim 18 anys.
Clar, de ser major d'edat.
Sí, això sí, i que si tu tens alguna discapacitat,
bueno, que et vegis per la...
Tu tens que portar aquesta persona.
Això també, vull dir que tu...
Una responsabilitat.
Clar, també és una responsabilitat, igual que és la puntualitat
i la serietat.
Si tu dius, sí, jo puc estar,
potser puntualment, generalment, el que tu vulguis,
per aquelles tres hores aquesta persona compta amb tu.
Exacte.
És l'únic que sí que això remarquem.
El compromís.
El compromís, que si et compromets a una cosa, almenys, doncs...
Sí, això sí, sisplau.
I la gent que es vulgui fer voluntària
o que vulgui informar-se o...
Sí.
Què ha de fer?
On ha d'anar?
Sí, jo et donaré dos telèfons de contacte
que també deixaria a la ràdio,
perquè algú diu...
Mira, no he agafat nota, però jo truco i que m'ho diguin.
També pot anar a la pàgina d'www.11.es.
Sí.
També hi ha una part que diu voluntariat,
vull dir que ho pot trobar perfectament.
Sí.
Jo també us dono el que són els telèfons,
ara us ho dono.
Mira, un és el 93-238-1025,
i el 93-238-1024.
D'acord.
Diguem que és el mateix, però un acaba amb 25 i un altre acaba amb 24.
24.
Val.
Val.
Jo us dono aquests telèfons,
perquè la gent pugui trucar,
allà s'informaran,
es faran les formacions que jo vaig fer al principi amb ells,
i llavors et decantaran.
Què és?
Que t'assignen una persona,
o simplement en funció de les necessitats que vagin sortint es van cobrir?
Sí, o sigui, el que tu vegis,
o sigui, tu mateix dius,
doncs sí, jo puc fer una vegada cada setmana,
val,
et donarem un fixe.
Què dius?
Jo puc cada 15 dies.
Bé, doncs ja trobem un usuari.
O és puntual.
Bé, doncs amb el WhatsApp,
amb el Homemail,
t'anem passant el que és els serveis que deia abans, no?
Sí.
El que aquesta persona necessita d'aquestes famoses tres hores.
Val.
Sempre és en funció del que tu puguis donar.
Val.
I llavors nosaltres ens adaptem.
Mhm.
Molt bé.
Doncs moltes gràcies, Naike,
per venir aquí a explicar-nos una mica
què és el que feu al voluntariat,
i, no sé, posar-nos en sintonia,
perquè a vegades oblidem també
que, bueno,
que hi ha gent que també fa vida normal
que avien les filles,
el que passa que a vegades, doncs,
potser necessiten més ajuda o companyia.
Mhm.