Passen 11 minuts de les 11.
El Sant Justen Ton Gasull va inaugurar ahir aquest llibre.
Té l'exposició Té un nom, una mostra fotogràfica que recull les relacions que se generen
entre autors i lectors en el moment de la dedicatòria d'un llibre.
I ara en parlem amb ell, el tenim aquí a l'estudi, el Ton Gasull, molt bon dia.
Bon dia.
Per parlar, perdona'm que tinc un d'aquests moments que radiofònicament és difícil.
A veure si... Ja està, ja està, sembla que ja hem posat la veu a tot.
Però bé, com dèiem, per parlar d'aquesta exposició que es va inaugurar ahir aquest llibreté.
Hem vist algunes fotografies a les xarxes també de com va anar tot plegat i sembla que va anar bé, no?
Sí, va vindre molta gent, els amics ho van disfrutar i sempre és una alegria.
Va ser una bona estrena, per tant.
Sí, sí.
És una exposició fotogràfica que abans, així fora de micròfon, dèiem que a més és la primera exposició que es fa que el llibre té.
És a dir, que el llibre té hem fet moltes coses des que han obert, però exposició encara no n'hi havia hagut cap.
Per tant, doncs també deu haver estat un repte, no?, el muntatge.
Ha estat un repte tant per a Cal Llibre té com per a mi adaptar l'espai de la llibreria per poder exposar les fotos i poder crear un relat fotogràfic amb diferents parets de la llibreria.
Un relat fotogràfic que es basa en dues sèries d'imatges, no?
Sí.
Perquè tot plegat una mica al que dèiem al principi, no?, recull aquesta relació entre autors i lectors en un moment en què segurament jo quan vaig sentir parlar de l'exposició vaig pensar
Ostres, que ben pensat, no?, perquè és veritat que és un moment com molt particular, però que potser mai li han donat prou importància.
Sí, i aquest moment de relació entre el lector i l'altor en un entorn petit i més íntim com és una presentació en una llibreria té unes característiques comunicatives, de gestos, de mirades, de relació del lector amb l'altor molt pròpies.
I realment el que intenta el relat explicar és aquests petits detalls que es donen, no?, de relació comunicativa, tant verbal com física, com mirades entre l'actor i l'altor.
Per tant, exacte, a través d'aquestes fotografies d'alguna manera ens colarem en aquest moment íntim, no?
Sí, sí, sí, exactament. Sí, sí, la càmera el que ha fet, la mirada de la càmera és captar detalls d'aquests, és de tot, realment les imatges, és una selecció de les diferents presentacions que s'han fet aquí a Cal Llibreter i també n'hi ha algunes d'actes que s'han fet a la Taneu.
I d'on sorgeix la idea de fer una exposició com aquesta, Ton?
La idea sorgeix que, bueno, des del principi de Cal Llibreter jo vaig començar a fotografiar les presentacions.
I clar, una presentació d'un llibre té diferents fases, des que l'altor realment explica, o una persona introveix l'altor, l'altor explica, digue obra,
i al final sempre s'acaba que alguns lectors volen que els dediquin al llibre.
Llavors, a partir de fer unes imatges més generals d'aquestes diferents etapes, me'n vaig adonar d'aquest microclima comunicatiu que es produïa en el moment final
quan el lector li deia a l'altor, sisplau, em pots dedicar a aquest llibre.
Llavors, a partir d'aquí, neix l'ideia i ja, durant moltes presentacions, la meva finalitat és captar imatges al voltant d'aquest moment.
I ho aconsegueixes, no? Segurament suposo que...
Jo crec que sí, jo crec que sí que hi ha.
Com s'ho van prendre des d'aquest llibreter?
Tant l'Arnal com la Silvana, em van donar suport des del primer moment i els va encaixar molt dins d'aquest concepte de les llibreries actuals
que es creien més tant com a llibreries com també amb un concepte que siguin un contenidor de fets culturals.
Aleshores, aquesta exposició encaixava perfectament amb el propòsit que té la llibreria de no solament ser un punt de venda de llibres,
sinó també ser un punt de trobada de molts actes culturals.
Exacte. Per tant, suposo que continuaràs també fent aquestes fotos, no?
Sí, ara continuarem i suposo que en els propers anys alguna altra exposició farem al voltant sempre...
Com això segur, no? Perquè ara ja s'ha obert la veda.
Sí, no, i sempre al voltant del fet de la lectura.
Del llibre, de la lectura, de l'actor, de l'autor...
Hi ha molts camps en què es poden explorar, en què tu pots crear uns relats fotogràfics
explicant petites històries que passen al voltant del llibre, de l'actor i de l'autor.
I és interessant justament per això que dèiem, d'aquest moment íntim, no?
Que potser no estem tan habituats a veure-ho retratat, no?
Per tant, doncs, suposo que...
No sé si al principi intent que no buscaves aquesta idea de fer una exposició.
M'imagino que ara, potser llavors, alhora de fer aquestes fotos,
tindràs aquesta pressió, d'alguna manera, no?
Sí. Bueno, ara, a més a més, amb tot el procés que suposa
muntar una exposició de reflexió, de mirar les imatges...
quan et vas anant obrint la ment i trobes noves idees o nous camins.
Perquè, clar, aquesta és una imatge.
A l'exposició hi ha dues sèries.
Una sèrie que és el teu nom, que de fet és la pregunta que et fa l'autor
quan tu hi vas a dedicar el llibre.
És a dir, perquè almenys a part i el nom.
I llavors hi ha una altra sèrie, que és els autors.
Llavors, aquesta sèrie dels autors són retrats espontanis,
és a dir, són imatges que jo he captat,
del moment en què ell explica la seva obra.
Aquesta és una sèrie més curta, d'11 imatges,
i intenta captar aquest moment, que de fet són els dos moments
d'una presentació, quan ell ho explica, la seva obra,
i quan al final se li demana la dedicatària.
I després, de fet, aquest títol el trobo també molt encertat, aquest del teu nom,
perquè sí que és veritat que és una parada que he anat sentint,
però que diu molt, de veritat.
Sí, llavors reflectia molt el que jo volia explicar,
que és l'acte aquest de la dedicatòria.
Doncs clar, com comença, és el teu nom.
I de fet, la sèrie, el relat fotogràfic,
comença amb una imatge que és un lector
que li dona un llibre a l'autor,
i s'acaba l'última imatge en què hi ha un lector
sentat amb una copa de vi que assaboreix la dedicatòria
que li he fet el tu.
Hi ha alguna cosa d'aquest temps que t'hagi sorprès?
Algun moment, doncs, després d'anar tantes presentacions,
alguna anècdota d'aquestes que hagis pogut captar,
doncs, que t'hagi...
Home, el que m'ha sorprès és el que ha agradat a la gent,
també la gent s'ha trobat allí,
alguns s'han trobat a la fotografia, els hi ha agradat,
tot i que les imatges són imatges,
són enquadraments molt tancats,
en què hi ha solament els elements fonamentals,
que és el tema aquest de la dedicatòria,
però, clar, amb algunes sí que hi surten persones conegudes de Sant Jus,
o de la llibreria Ller.
He estat també molt simpàtic que les hi agradés.
Fins quan estarà l'exposició?
Sí, l'exposició estarà fins al 30 d'octubre.
Per tant, tenim temps encara per passar pel que el llibre té
i aprofitar per anar-la a veure.
D'acord.
És aquesta exposició, com dèiem,
que es va inaugurar ahir a dos quarts de vuit del vespre,
que el llibre té i que estarà fins a finals d'octubre,
i és una mostra una mica que recull aquesta interacció
entre autors i lectors en aquest moment de dedicar un llibre.
Una exposició del Sant Justenc Tonga Zull,
que no sé si et planteges ara a banda de la part aquesta
de fer-ne una altra en aquest mateix sentit,
si et planteges algun altre tipus d'exposició
o com ho encares.
Sí, tinc altres temes que probablement en els propers anys
hi hagi més exposicions.
També.
I que el llibre té, lògicament,
n'hi haurà més, espero, al voltant sempre del llibre
i de la relació aquesta.
És agraït l'espai, encara que no se n'hagués fet mai cap?
Sí, perquè a l'espai hi ha una paret molt llarga
que és entrant la mà dreta,
que permet dues parets lliures,
és a dir, que no hi ha estanteries,
i aleshores permet distribuir el relat fotogràfic
en dos àmbits.
En un àmbit hi ha unes quantes imatges,
després hi ha unes altres.
Llavors completa el relat des del principi al final.
I amb una paret transversal,
aleshores em permet posar les imatges dels autors.
Per tant, aquests dos relats queden perfectament identificats
i el recorregut visual que pot fer l'observador és net.
Comences per una, acabes per una altra
i llavors ve el relat dels autors.
En aquest sentit, crec que funciona molt bé l'espai.
Doncs tothom ho pot comprovar fins a finals d'octubre,
fins al 30 d'octubre que el llibre té.
Avui n'hem volgut parlar amb l'autor Anton Gasull.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
Que vagin molt bé.
Gràcies.
I fins aviat. Bon dia.
D'acord. Adéu.
Un quart i mig de dotze.
De seguida parlarem del Dia Mundial de l'Alzheimer
que es comemora la setmana que ve i en parlarem
amb l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer
del Baix Llobregat.
Serà després de sentir un tema musical i de la publicitat.
Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
Primer van ser les zones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Ràdio d'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de la publicitat.
98.1.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortint.
Conduint.
Vius connectat.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta.
I did my best to notice when the call came down the line, up to the platform of surrender.
I was broad, but I was kind.
And sometimes I get nervous when I see an open door, close your eyes, clear your heart.
Cut the cord.
Are we human?
Or are we dancers?
My sign is vital.
My hands are cold.
And I'm on my knees, looking for the answer.
Are we human?
Or are we dancers?
Pay my respects to grace and virtue, send my condolences to good.
Hear my regards to soul and romance, they always did the best they could.
And so long to devotion, you taught me everything I know.
Wave goodbye, wish me well.
You've got to let me go.
Are we human?
Or are we dancers?
My sign is vital.
My hands are cold.
And I'm on my knees, looking for the answer.
Are we human?