.
Vinga, perquè ara són un quart de dotze del matí.
Seguim el magasin matinal de Ràdio d'Esvern,
el Just a la Fusta, a la segona hora del programa.
Avui són dilluns 5 d'octubre del 2020
i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres a la Roset,
que és coordinadora i responsable del Centre Social
per a gent gran, el Mil·lenari.
Salutem-la perquè la tenim aquí a l'estudi.
Bon dia, Roset.
Bon dia, què tal?
Bon dia.
Dijous passat es van iniciar al Mil·lenari
les activitats per a gent gran.
Ho esteu fent amb moltes precaucions, no?
Ho tinc entès?
Sí.
Quines mesures esteu prenent?
A veure, per començar el que vam fer
va ser desdoblar els grups.
Vull dir que vam limitar una mica l'aforament
i a les mesures de seguretat
van tenir una distància de seguretat als usuaris.
si els tallers tenien una capacitat per 16 persones,
el que hem fet és dividir-los.
Alguns són un màxim de 8
i els altres, que tenien capacitat per 20-25,
són un màxim de 10 persones.
Les activitats que són esportives
no tenen obligatorietat de dur mascareta,
però sí ho recomanem,
com el tai-chi, la gimnàcia i el ball,
i després les altres activitats com la memòria
o l'internet, que també fan internet,
sí que els obliguem a que portin la mascareta.
Aquestes activitats, per això,
són activitats que estan adreçades
a tot el públic de Sant Jús
o només a la gent resident del mil·lenari?
No, no, no.
Les activitats estan adreçades
a tots els socis del mil·lenari.
Els socis del mil·lenari
són la gent que viu a Sant Jús
i que tenen més de 60 anys.
Tinc entès que aquestes activitats
feien ja bastants mesos
que estaven en atur,
que van quedar en el moment de la pandèmia aturades,
i per què s'ha decidit restablir-les ara?
A veure, nosaltres vam creure
que la gent gran tenia certa necessitat
de reprendre les activitats.
De fet, vam començar les inscripcions
amb una certa incertesa
de saber la gent com respondria
i hem fet ple amb totes les activitats, totes.
Potser hem tingut un 10% de gent
que ja venia l'any passat,
que no s'ha apuntat aquest any,
una mica per prudència,
però hem tingut noves inscripcions.
Vull dir, tenim un total de 132 inscrits
entre algunes activitats i les altres.
I això entenc que és un nombre similar,
no?, perquè m'has dit...
Sí, sí.
És exactament el que teníem l'any passat,
amb la diferència de que
si l'any passat venia
amb una activitat, per exemple,
venien 16 persones
a l'activitat de mouta de març i dijous,
aquest any venen 8 el dimarts i 8 el dijous.
Per tant, el nombre d'inscrits és el mateix,
però venen un dia menys.
I hi ha algun tipus de llista d'espera o...?
Sí, tenim llista d'espera
amb algunes de les activitats,
amb el ball, per exemple,
i amb el tai-chi,
i amb memòria també ens ha quedat
gent que no ha pogut accedir-hi.
I les activitats que ara mateix s'estan oferint,
quines són i en què es basen?
O sigui, en què us baseu per decidir?
Per dir, mira, doncs aquestes activitats poden anar bé,
aquestes potser no tant,
per petició que us fa la gent gran o...?
A veure, sí.
De fet, és que bàsicament la de tai-chi,
mou, ta, ball i memòria,
sempre hem tingut molta demanda.
Ja fa ben bé 12-14 anys que funcionen.
Després, l'any passat,
vam ampliar amb un altre grup d'estiraments,
perquè vam veure que també la gent ho demanava.
i després la d'internet,
que bé, l'internet també té molta demanda.
Aquesta la fem...
Bé, de fet, la fa un voluntari.
D'acord.
Per tant, d'acord.
I no sé si la gent,
quin feedback us dona
amb aquestes activitats,
no sé si són trimestrals
o són anuals
o la repetiu al llarg dels trimestres.
Sí, això nosaltres fem
fem com a les escoles.
Les activitats són des d'octubre fins al juny.
El que passa és que
ells paguen una quota trimestral.
I aleshores,
des del moment que s'inscriuen,
que sempre els demanem una inscripció previa al setembre,
ells entren des d'octubre fins al juny,
que és el que dura cada taller, diguem-ne.
I el perfil de les persones
que s'apunta als tallers,
més o menys, quin és?
No sabria dir-te.
S'apunten tant homes com dones?
No, no.
S'apunten més dones.
Més dones, sempre.
Sempre el 80%, 90% en algunes activitats són dones.
El que ja té més homes
és potser el ball, el ball en línia
i la memòria també.
però les altres, bàsicament,
el 90% són dones.
I entenc que la gent estava esperant, no?,
també una mica que tornéssiu a les activitats.
Sí, la veritat és que la gent estava esperant
i nosaltres també estàvem nerviosos
perquè no sabíem com aniria a la inscripció,
però la gent tenia moltes ganes
de tornar a començar,
les coses com siguin.
Tenia moltes ganes de tornar a començar
i de recuperar una mica la rutina,
la rutina que no han tingut
fins als últims sis mesos, no?
Clar, perquè en aquests mesos
que no hi ha hagut aquestes activitats,
els socis han pogut entrar al centre o com...?
No, això és una altra cosa que hem hagut de...
El centre està tancat.
De fet, l'hem obert avui,
avui per primera vegada
amb un horari molt reduït.
De moment, només obrim de 10 a 1
durant 3 hores
amb un aforament de 6 persones,
per prudència,
pensant, anem a veure com va, no?
Vull dir que, de fet,
la sala té capacitat per més gent,
però hem pensat,
anem així mica en mica
a veure com va.
I ha entrat gent ja?
De moment, o...?
Avui, de moment, no.
Avui, de moment, no.
Esperem, esperem.
També, ja et dic,
és primícia que és d'avui,
avui que hem obert, no?
Clar.
I després,
no sé si heu estat plantejant
alguna oferta alternativa
online aquests mesos
o, clar,
al no haver activitats
o la gent no us ho ha demanat.
A veure, l'única cosa...
No, no, això no hem pogut fer
perquè també s'ha de dir
que tenim pocs usuaris
que facin servir
el tema...
D'internet.
D'internet, sí.
Sí que havíem penjat
algunes activitats,
alguns exercicis al Facebook
i anàvem...
Bueno, i activitats
per la gent que ho consultava.
Però vull dir que
també la relació de gent
que fa servir aquests medis
amb la gent gran
és molt poqueta.
És molt poqueta.
I pel que fa a protocols,
m'has comentat que,
per exemple,
les activitats que s'han de moure més
sí que no és obligatori
portar mascareta,
però, per exemple,
es fan a l'aire lliure
o en quin tipus d'estales es fan?
Es fan seles tancades.
El que passa és que, clar,
hi ha una que té 100 metres quadrats,
per exemple,
que el que hem fet
és delimitar l'aforament,
o sigui,
limitar l'espai
que farà servir cadascú,
que és balla en línia.
I aleshores,
ens hem marcat
4 metres quadrats
per persona
i es posen
amb el punt
que els correspon
dintre d'aquell espai
i aleshores
es mou una banda i l'altra.
D'acord.
I el tema, per exemple,
no sé si organitzàveu
algunes festes al mil·lenari
de cara al Nadal
o a la castanyada
o tot això,
com queda,
com està previst que es faci?
Això, de moment,
està anul·lat.
Està tot anul·lat.
No sabem.
Hem de veure
com va l'evolució
del Covid
i veure què fem.
Però, de moment,
això està anul·lat.
I, per exemple,
les partides del dòmino
i tot això
en tinc que també...
Clar,
això també
t'haig de comentar això
perquè en aquest sentit
hem de ser prudents.
Clar,
no poden fer ús
ni dels diaris,
no poden compartir els diaris,
no poden compartir el dominó,
tot el que és els jocs,
això també,
de moment,
no ho poden fer.
Potser d'aquí
veurem,
arrel d'això,
que obrim avui com va
i potser
el trimestre que ve
doncs puguem començar
a introduir
el que puguin jugar
el dominó,
puguem desinfectar
les fitxes després de cada partida,
alguna cosa així.
Però,
de moment,
hem volgut ser prudents
i a veure com va.
A veure com va.
Perquè serveis,
per exemple,
com la perruqueria
o no sé si hi havia
alguna,
alguna fisioteràpia
o infermeria
o no sé si
alguns serveis
han tornat a...
Sí,
sí,
els serveis,
de fet,
perruqueria i podologia,
que són els serveis que tenim,
des del mes de juny
ja estan funcionant
perquè la gent
ens ho demanava moltíssim.
Aleshores,
això sí que funciona
i a més també
en ple rendiment,
vull dir que
això funciona igualment.
I el tema de desinfeccions
o servei de neteja
continua sent igual
o heu intensificat
en alguns casos?
No,
vam intensificar
en el moment que es va obrir
la perruqueria
i la podologia,
però nosaltres tenim neteja diària,
vull dir que
per això
continuem igual.
perquè durant els mesos
més difícils,
durant els mesos
com si diguéssim
de pandèmia,
més al març,
a l'abril,
al maig,
per exemple,
el tema de les compres,
la gent gran,
òbviament,
aquest virus
és aquí més afectat,
se'l recomanava
no sortir de casa
absolutament per res,
com heu viscut allà
al mil·lenari,
els familiars
portaven la compra,
hi havia voluntaris,
tot això com
ho hem gestionat?
Bé,
nosaltres el que els vam oferir
a la gent dels habitatges
era un servei
de compra a domicili,
aleshores això
ho vam lligar
amb la consergeria
i
la gent
passava la llista
de la compra
en el conserge
i nosaltres
els anàvem
a fer la compra.
Això va ser un servei
que els vam donar
de dilluns a divendres,
de dilluns a divendres,
vull dir que
la veritat
amb això
va funcionar molt bé,
la gent va respondre
molt bé també,
vull dir que
i estàvem molt contents
del servei,
estàvem molt contents
del servei
perquè el que es tractava
és evitar
que la gent sortís
de casa
i vull dir que també
hi havia gent
que tenia dificultats
o que potser
no té un familiar
que li pugui anar a fer
la compra.
Perquè els familiars
podien passar
o s'havien de quedar
allà a l'entrada?
No, no,
els familiars,
a veure,
els habitatges
són habitatges
de lloguer amb serveis,
vull dir que
els familiars
poden accedir
en qualsevol moment.
Vull dir que
això no ho controlàvem
nosaltres,
l'accés dels habitatges
dels familiars.
i anava a dir
pels interessats
que es vulguin
apuntar als tallers
però no
perquè si ja
estan plens
entenc que
clar,
les ràtios
als cemes baixes
també,
com has comentat,
doncs,
ja estan plens.
Algunes places
sí que es dic
que no,
que quedaven
en algun dels cursos?
Sí,
potser queda alguna
en mouta,
a informàtica
també,
perquè informàtica
les anem fent
mensualment,
amb la qual cosa
es va renovant
els usuaris
i es podrien apuntar,
doncs,
per d'aquí
dos o tres mesos.
Perquè,
per exemple,
en el d'informàtica,
quins aspectes
es treballen més?
L'accés a internet
o com entrar
en Word?
No,
no,
bàsicament
el que fan
és internet,
per poder consultar
pàgines web
i també,
doncs,
per gestionar
un correu electrònic,
per insertar
fotos,
això és
el que
fa
l'aspecte
més bàsic.
Sí,
sí,
sí,
també és una mica
la carta,
vull dir,
perquè són tres o quatre
i potser
ve algú
que et diu
com que
no sé,
que el que
voldria
aprendre
és
enviar un correu
i ajuntar
una fotografia
que té
amb el mòbil,
per dir-te
alguna cosa,
no?
Doncs,
això,
el professor,
dintre del que
ell sap,
ho adapta
una miqueta.
Clar,
adapta,
entenc,
en funció
d'aquells
i demanen
aquest moment
a la classe
i tot això.
Exacte.
I després,
en les classes
de Tai Chi,
de Tai Chi,
perdó,
entenc que és
Tai Chi Puidul,
no?
Sí,
sí,
Tai Chi,
Tai Chi.
I,
per exemple,
en el de mou-te
o en el d'estiraments,
quines diferències
hi haurien?
A veure,
mou-te,
treballen també
amb pilotes,
fan abdominals,
fan exercicis,
suposo,
més de cintura,
els estiraments
són,
bàsicament,
estiraments,
això.
Vale.
I que hi ha gent,
perquè també teníem
algun usuari,
d'edat avançada,
vull dir,
teníem gent a lo millor
de 90 anys,
Déu-n'hi-do,
que fa els estiraments
doncs assegut a la cadira,
vull dir que també,
també els tallers
s'adapten una mica
als...
Als usuaris,
exacte,
al perfil de l'usuari.
I el de memòria?
El de memòria,
en el de memòria
tenim dos grups
de deu persones
i això també en funció
a la tallerista,
també són gent
que ja fa molt temps
que venen
i repeteixen
i els agrada anar
amb el seu grup,
amb els seus companys,
però, bueno,
el que és la tallerista
els té distribuïts
amb els que veu
que té més dificultats,
per exemple,
i els que no.
I els dos grups
estan definits
d'aquesta manera.
Has comentat
que havíeu desdoblat
els grups
perquè les ràtios
eren bastant grans
i els heu dividit
en dos.
Això vol dir llavors
que heu hagut d'agafar,
bueno,
que venen més monitors,
monitores?
No.
A veure,
els que hem...
És que potser
la paraula desdoblar
no és la correcta.
O sigui,
el que és el tai-chi,
ball i mou-ta,
sí,
aquests eren
dos grups
de 16 persones
cada grup.
Aleshores venien
dos dies a la setmana,
cada grup venia dos dies.
El que hem fet és
que en lloc de venir dos dies
vingui la meitat un dia
i la meitat un altre.
Vale.
Els professors
venen els mateixos dies,
les mateixes hores
i el que és l'usuari
el que en lloc de dos dies
ve un
i també paga
la meitat de quota.
Clar.
Vale, vale.
És a dir,
que el monitor
ve els mateixos dies
el que passa
que la meitat
de la classe
va a unes hores
i l'altra
va a les altres.
Exacte, exacte.
Molt bé.
Doncs, Roset,
jo no sé si hi ha
algun respecte del mil·lenari
i ara mateix
alguna novetat
que ens vulguis destacar,
si no ho donaríem
per acabar d'aquí
l'entrevista
i, escolta,
ens fa il·lusió
que la gent gran
també pugui tornar
a anar agafant
aquestes rutines,
una mica,
els seus hàbits
que també ho necessiten.
Han estat
moltes setmanes,
molts mesos
d'inactivitat,
per dir-ho així.
ha sigut també
un sobressalt
i, escolta'm,
la gent gran
de Sant Just
també es mereix
el seu temps
d'oci,
d'entreteniment
i de salut.
Exacte.
Exacte.
Molt bé, doncs, Roset,
que vagi bé,
que tinguis
bon dilluns
i bona setmana.
Moltíssimes gràcies.
Adéu.
Un saludo, vinga.
Adéu.
Dos quarts de dotze
del matí
d'avui dilluns
5 d'octubre
del 2020.
Acabem de parlar
amb la Roset,
coordinadora
del Centre Social
de Gent Gran
del Milà Nari,
d'aquí de Sant Just.
Tema musical
i seguim aquí
parlant,
això sí,
amb l'Albert Macià,
president de l'Ateneu
de Sant Just.
Sant Just.
Now it's a steel knife
in my windpipe
I can't breathe
but I still fight
while I can fight
As long as the wrong
feels right
it's like I'm in flight
High off of love
drunk from a hate
It's like I'm huffing pain
I love her
the more I suffer
I suffocate
Right before I'm
about to drown
She resuscitates me
She fucking hates me
And I love it
Wait, where you going?
I'm leaving you
No you ain't come back
We're running right back
Here we go again
It's so insane
Cause when it's going good
it's going great
I'm Superman
with the wind in his back
She's no slain
But when it's bad
it's awful
I feel so ashamed
I snap
Who's that dude?
I don't even know his name
I laid hands on him
I never stooped so low again
I guess I don't know
my own strength
I'm just gonna stand there
I'm just gonna stand there
And watch me burn
But that's alright
Because I like the way it hurts
I'm just gonna stand there
And hear me cry
But that's alright
Because I love the way it hurts
Because I love the way it lies
I love the way it lies
I love the way it lies
You ever love somebody so much
You can barely breathe
When you're with them
You meet
And neither one of you
Even know it hit them
Got that warm fuzzy feeling
Yeah them chills
Used to get them
Now you're getting
Fucking sick of looking at them
You swore you'd never hit them
Never do nothing to hurt them
Now you're in each other's face
Spewing venom
And you burst
When you spit them
You push
Pull each other's head
Scratch
Claw
Pit them
Throw them down
Pit them
So lost in the moments
When you're in them
It's the base
It's a cold break
Controls your boat
So they say it best
They call you separate ways
Guess if they don't know you
Cause today
That was yesterday
Yesterday is over
It's a different day
It's not like broken records
Playing over
But you promised them
Next time you show it straight
You don't get another chance
Life is no Nintendo game
But you lie to game
Now you get to watch
Or leave out the window
Guess that's why
They call it window pain
Just gonna stand there
And watch me burn
But that's alright
Because I like the way it hurts
Just gonna stand there
And hear me cry
But that's alright
Because I love the way you lie
I love the way you lie
I love the way you lie
Now I know we said things
Did things
That we didn't mean
And we fall back
Into the same patterns
Same routine
Put your temperature
Just as bad as mine is
You're the same as me
When it comes to love
You're just as blinded
Baby please come back
It wasn't you
Baby it was me
Maybe our relationship
Isn't as crazy as it seems
Maybe that's what happens
When a tornado
Meets a volcano
All I know is
I love you too much
To walk away though
Come inside
Pick up your bags
Off the sidewalk
Don't you hear sincerity
In my voice
When I talk
Told you this is my fault
Look me in the eyeball
Next time I'm pissed
I'll lay my fist
At the drywall
Next time
There won't be no next time
I apologize
Even though I know it's lies
I'm tired of the games
I just want her back
I know I'm alive
If she ever tries
To fucking leave again
I'm a tie her to the bed
And set this house on fire
I'm just gonna
I'm just gonna stand there
And watch me burn
Well that's alright
Because I like the way it hurts
Just gonna stand there
And hear me cry
Well that's alright
Because I love the way you lie
Just a la fusta
El magazin del matí
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
I n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i on van ser estrenades
O a qui van estar dedicades?
Si us agrada a les sardanes
I teniu curiositat
Tot això i més
Ho trobareu al programa
L'audició
Que s'emet
Tots els dilluns
De 8 a 9 del vespre
O en les seves repeticions
Us hi esperem
Primer van ser les zones
98.1 FM
Després internet
RadioDesvern.com
Li vas seguir Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
I ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres
Per WhatsApp
610
777
015
Ràdio Desvern
Cada dia
Més a prop teu
Addorie
Més a prop teu
Númer black
...
エ sort
Appert
Ràdio
C Wash
It s餒
My
Know
C
consumer
Take
People
Avic
C
C
C
Se
Ara, en pocs minuts,
trucarem a l'Albert Maciel, president de l'Ateneu de Sant Jus,
per fer la secció que fa cada dilluns
per parlar-nos sobre les activitats
de l'entitat cultural del poble.
Això sí, abans, i enllaçant amb el tema de cultura,
volem donar una notícia,
parlar-ne, fer-ne cinc cèntims,
perquè ahir, dia 4,
va morir l'últim supervivent espanyol
del camp de concentració de Mauthausen.
Se'ns en va aquesta part de la història.
es tracta de la mort de Juan Romero.
Va morir a la localitat francesa d'Ai
i era l'últim dels 9.300 espanyols
deportats als camps nazis.
Juan Romero Romero
va néixer el 1919 a Córdoba, a Torrecampo,
i tenia 101 anys.
Va morir a la localitat de França,
de la campanya francesa,
a la ciutat d'Ai.
on hi vivia des de fa set dècades.
Romero, a qui els nazis van tatuar
el número 3.799,
quan va entrar a Mauthausen,
era l'últim dels 9.300 espanyols deportats.
D'aquests,
més de 5.000
no van sobreviure a l'infern nazi.
Romero
mai va tornar a viure a Espanya
després d'haver-ne marxat el febrer del 1939.
Feia temps que França
li havia fet un homenatge,
però el govern espanyol
no ho va fer fins aquest estiu.
Quan va esclatar la Guerra Civil,
Romero tenia d'en sols 17 anys
i va combatre els fronts de Guadarrama,
Brunete,
Guadalajara i Terol
i a la terrible Batalla de l'Ebre.
El febrer del 39
va travessar,
com molts altres soldats republicans,
la frontera a peu.
A França el van internar
al camp de concentració
de Bernet d'Arieja.
Poc després,
es va allistar voluntàriament
a la legió estrangera
per fer front als nazis.
I capturat el 1940,
va ser deportat a Mauthausen
el 5 d'agost del 41.
El seu primer destí
va ser la pedra.
Ell,
en paraules seves,
va dir que
quan acabava el dia
pujaven una pedra
per l'escala,
no podia ser petita
i que els SS tenien,
eren,
de fet,
uns criminals.
Cada dia
arribaven els carros
de la pedra
plens de morts.
Un dels seus altres destins
va ser construir
una carretera.
Allà va patir
un accident,
però va aconseguir
recuperar-se
a la infermeria
amb l'ajuda
d'un altre deportat
que havia estat
a les brigades internacionals.
La seva següent feina
va ser
un comando
de desinfecció
que s'encarregava
de recollir
la roba
dels presoners
que arribaven.
Durant tres anys,
fins a l'alliberament
del camp,
va fer la mateixa
feina de desinfecció
i va ser testimoni
de l'arribada
de milers de presoners.
També Romero
explicava que
si hi havia grups
que arribaven
i que en comptes
d'anar a la dut
es quedaven fora,
això era terrible
perquè volia dir
que anaven
directament
a la cambra de gas.
Els malsons
el van acompanyar
sempre,
recordava
sobretot
els nens més petits.
Diu que un dia
va arribar al camp
un grup
que hi havia
homes,
dones i nens
molt petits
i que eren
uns 30 o 40
que ells
estaven a punt
de sortir
i que esperaven
que entressin,
que van passar
davant seu
i que una nena
el va somriure
i que no sabia
que l'havien enviada
a la cambra de gas.
Allò,
doncs,
a Romero
li va fer molt de mal.
També havia vist
molts grups
però que aquella nena
petita
aquell somriure
realment
encara a les nits
la recordava.
Quan va sortir
de Mauthausen
va anar
a viure
a la campanya
francesa
juntament amb altres
deportats.
Allà es va casar
i va treballar
a les vinyes.
Mai va poder tornar
a Mauthausen
els records
doncs,
eren massa terribles.
Espanya
hi va tornar
el 1960
després d'obtenir
la nacionalitat
francesa
perquè hi va tornar
doncs,
per poder veure
la seva família
que vivia
a Barcelona.
Amb tot,
va escollir
quedar-se
a viure
a França.
I aquesta
és la història
de Juan Romero.
Ara
passem a trucar
a l'Albert Macià.
La plaça Mireia
és un programa
per parlar
de tot
amb humor.
Cabanero!
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat,
de veritat
és que
jo no puc
així
jo no puc treballar.
T'algun part
que està d'avui.
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant,
passigolla.
Passigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
de dilluns a divendres
de 5 a 7 de la tarda
a Ràdio d'Esverc.
Un lloc de tots
i per tots.
Efectivament.
T'encoeix mal o algo?
Socorro!
Vinga, doncs som-hi
amb la secció de l'Ateneu.
Repassarem aquesta agenda
i les activitats
de l'entitat.
Hola, Albert.
Molt bon dia.
Albert?
Sembla que se'ns ha tallat
la connexió amb l'Albert.
Tornem-lo a trucar.
No hi ha problema.
A veure si ens l'agafa.
A veure, tenim l'Albert
on el telèfon?
Sí, s'ha tallat.
Albert, s'ha tallat.
Estem en directe.
Hola?
Hola.
Ens sents bé?
A veure, no sabem si el sentim bé.
Albert, ens sents?
Sembla que no s'acaba de sentir bé.
Tornem a trucar-lo fora de l'espai
a veure si aconseguim parlar.
A veure.
A veure, na veée,
m'én orgul scenarios.
A rea...
Fins demà!
¡Dale, Marmi!
¿Cómo?
Marmi y Aitana, desde los seis años, para el mundo.
Marmi y Aitana, desde los seis años, para el mundo.