Bé, ara mateix, gairebé són un quart de 12 del matí,
seguim el magasin matinal de Ràdio d'Esvern,
el just a la fusta, a segona hora del programa.
Avui som dimecres 2 de juny del 2021
i ens toca fer l'entremista.
Tenim amb nosaltres a l'estudi en Josep Maria Martínez,
president de l'Associació de Transplantats i Malalts Apàtics de Catalunya,
i en Pere Puig, que és membre de la Junta de l'Associació.
Els tinc aquí asseguts a l'estudi, anem-los a saludar.
Molt bon dia, Josep Maria, molt bon dia.
Pere?
Bon dia, Núria, què tal?
Molt bon dia.
Espera un moment, Josep Maria, que et pujo una mica el micro.
Ara, em sentim millor.
Ara, perfecte.
Perfecte, bon dia.
Bé, doncs, com he dit, som 2 de juny,
Dia Nacional del Donant d'Òrgans i Teixits.
A més a més, d'aquí poquets dies,
també es comemora el Dia Mundial dels Pacients Transplantats.
Podem dir que a l'associació, quan arriben aquestes dates,
se us gira una mica de feina, no?
Doncs sí, perquè intentem fer totes les activitats que puguem
per tardar a donar visibilitat a la donació d'òrgans
i intentar, doncs, que la gent reflexioni i es faci donant d'òrgans
perquè ho necessitem.
Perquè és important que la ciutadania tingui en compte,
o sigui, sàpiga que avui és el Dia del Donant.
Com ha dit Josep Maria,
per sensibilitzar i per fer visibilitat
de la necessitat que hi ha d'òrgans.
Hem de recordar que hi ha 1.300 persones esperant.
En llista d'espera.
En llista d'espera per tenir un trasplantament.
I que d'aquestes 1.300 persones hi ha entre un 7 i un 8%
que no arriben al moment, que es queden pel camí.
Llavors és molt important, doncs, això,
comunicar, expressar, transmetre a la gent
que hi ha una necessitat
i que tenim la possibilitat material de solucionar aquest problema.
A Espanya i en concret també a Catalunya,
normalment les dades sobre el número de donants i trasplantaments
acostumen a ser bastant positives.
Per què funcionen tan bé els trasplantaments
en el nostre sistema de salut?
Bé, Maria, tens tota la raó.
O sigui, el sistema de salut a nivell de trasplantaments
és el millor del món.
Perquè, bueno, està molt ben protocolitzat.
Jo crec que és important
que estigui molt consensuat per tots els professionals.
Vull dir que, a pesar que avui és el Dia del Donant,
també hem de donar les gràcies
a tots els professionals de la salut
perquè fan una feina incommensurable, no?
Sí que és veritat que sense els donants
no podíem fer-la, llavors.
Sense el donant, ni en Pere ni jo estaríem aquí
perquè és el que dèiem Pere,
la necessitat que tenim de la gent que està esperant.
I el sistema de salut que tenim,
afortunadament, funciona molt bé,
ven amb països estenguis a veure com funcionem
perquè és veritat que som líders
i que crec que és un sistema que anem a mantenir
i hem de lluitar per mantenir-lo
si podem millorar una miqueta.
Com va ser la vostra espera,
el temps aquest que vau estar en llista d'espera?
Com ho vau passar?
Com va ser la vostra experiència?
Bé, hem de pensar que quan et posen en la llista d'espera
et valoren i et col·loquen en una classificació
i no et trasplanten fins que el teu estat físic
veritablement ho necessita o requereix,
o sigui, quan estàs al límit de les teves possibilitats de viure.
Llavors, a mesura que va passant el temps,
es fa una mica difícil i complicat.
Jo vaig estar pràcticament un any i mig
esperant que em trasplantessin en llista d'espera.
I arriba un punt en què penses que no hi ha solució,
arriba un moment en què penses que serà difícil,
que es taca dubtes del sistema,
però per això estan les associacions a les quals perteneixem nosaltres,
per veure-te en un mirall d'una persona
que ha passat per la mateixa situació que tu
i que veritablement has sigut capaç de tirar endavant,
que hi ha un futur gràcies als donants,
a gent que fa l'acta de donar.
La llista d'espera és una situació complicada,
és difícil, però sempre surt el sol,
sempre acaba de ploure i al final apareix un donant,
apareix en aquest cas un fetge...
Exactament, i se t'obre una escletxa,
una possibilitat d'un demà i d'un demà de qualitat,
vull dir, perquè tot i que no deixem de ser malalts,
que sempre estem medicant-nos i fent-nos controls i tal,
perquè el nostre cos lluita contra l'òrgan que ens dona la vida,
però tenim una vida amb qualitat i una segona oportunitat,
gràcies als donants, clar.
I, Josep Maria, com va ser la teva espera?
Doncs el meu cas és molt similar al d'en Pere,
jo vaig estar 17 mesos esperant,
i el que diu ell, jo crec que és la situació més complicada que vius,
perquè vas deteriorant cada vegada més
i penses que no arriba el moment, no?
Llavors sí que m'agradaria dir, doncs,
que la gent que ens escolta i sigui algú que està enllistada d'espera,
que no desesperi i que, aviam, tots treballem perquè arribi aquest òrgan.
I quan parlem d'Òrgan, nosaltres som de l'associació de malalts i transfectats hepàtics,
però nosaltres sempre treballem per tots els òrgans sòlids,
que, o sigui, perquè és molt important.
Parlem de fetges, parlem de pulmó, parlem de cor, de ronyons,
de lo que sigui necessari, perquè crec que és molt important,
com deia el Pere, hi ha 1.300 persones i hem de treballar per elles.
Quants trasplantaments, més o menys, es poden fer a l'any?
Aviam, de tots els òrgans, aquest any passat,
donada la situació que tenim de pandèmia,
es van fer al voltant de 1.000 trasplantaments de tots els òrgans.
De fetge, si no recordo malament, va ser sobre un centenar.
Un centenar. I en un any, podem dir, normal, per exemple, en el 2019?
Bueno, fa dos anys o tres anys van arribar a rècord
i eren 1.000, 1.200 o 1.100 n'hi ha algú, sí.
El que passa és que, bueno, ara hi ha una problemàtica,
doncs que per aquesta situació de pandèmia,
la llista d'espera ha baixat,
però no ha baixat perquè no, perquè s'hagin fent més trasplantaments,
sinó perquè no s'ha diagnosticat,
perquè no s'han fet les visites que s'haurien d'haver fet.
I, bueno, des de l'associació sempre demanem,
sobretot a l'organització que té el trasplantament,
doncs que ens hem de posar les piles tots,
perquè hi ha gent que necessita ser visitada per ser diagnosticada.
I de quin òrgan normalment s'han acostumat a fer més de trasplantaments?
De ronyons.
De ronyons es fan més i hi ha més necessitat.
El que passa és que, aviam,
a ronyons el que tenim la diferència és que,
mentre estàs esperant, hi ha una solució,
que és la diàlisi.
Llavors, pots estar fent la diàlisi i fes que t'arriba el ronyó.
En el nostre cas, el fetge, doncs, no hi ha solució.
O arriba el fetge o no hi ha cap altra solució.
Les xifres són tan altes en el trasplantament de ronyons,
primer perquè d'un cadàver treus dos ronyons,
amb la qual cosa salves dues vides.
I, a més a més, hi ha una escletxa, hi ha una porta oberta,
que és la donació d'un ronyó en viu.
És a dir, jo tinc dos ronyons i puc cedir-li un dels meus ronyons
a la meva germana o a un parent o...
Digui la meva germana per compatibilitat genètica.
Entre germans és molt còmode.
Amb la qual cosa pots fer més trasplantaments.
Per això és normal, perquè el ronyó ho permet.
A vosaltres us van ajudar voluntaris
o en el moment en què estàveu patint,
no sé si hi existia l'associació,
o de quina manera us van donar suport?
En el meu cas, abans de trasplantar-me,
jo no coneixia l'assistència de l'associació
i la vaig conèixer en el moment que el voluntari
va vindre a l'hospital quan ja m'havia trasplantat.
A partir d'aquí va ser quan vaig començar a preguntar
i a saber d'aquesta associació
i és quan vaig decidir, doncs, intentar ajudar.
Perquè jo em vaig prometre que si me'n sortia
perquè ningú pensava que me'n sortiria,
doncs jo volia ajudar.
I va ser en aquell moment que els vaig conèixer.
I mira, de conèixer els que van ser president de l'associació.
Vaja, els tres mesos de trasplantat ja vaig anar
perquè jo anava amb la idea de ser voluntari a l'hospital.
Doncs, bueno, vaig agafar una època de canvis
i com jo hi he estat 25 anys a la gestió sanitària,
doncs, bueno, vaig decidir que si m'ajudaven
jo tiraria endavant del projecte i aquí estem,
ja fa 5 anys.
Molt bé.
I a tu, Pere, et van ajudar?
En el meu cas jo vaig conèixer l'associació a través d'una voluntària
perquè per ficar-te a la llista d'espera
el que fan és valorar-te, calibrar el teu estat de salut.
Llavors estàs tot un dia a l'hospital,
en el meu cas és l'hospital de Bellvitge,
i allà valoren el teu estat físic.
I durant aquell període del dia on et fan moltes proves,
ens va acompanyar amb una voluntària,
una noia que porta 35 anys trasplantada.
Caram!
De fetxa, sí, sí, la Montse Collado.
Sí, sí.
És una campiona, és una fita històrica.
Normalment un trasplant de fetxa no dura...
És la trasplantada amb més edat de trasplantament que està viva,
o sigui, en tot Europa.
Sí, sí, i llavors en el temps aquest d'espera
la voluntària va acompanyar a mi i a la meva dona,
i va estar tot el dia amb nosaltres,
i bueno, en el parlar ens vam adonar que aquest compartir sensibilitats
i compartir necessitats i compartir aquests minuts,
aquestes experiències, doncs ens van ajudar molt.
Caram!
I llavors a partir d'aquí va començar aquest maridatge, no?
Que és aquest de compartir el temps i els esforços envers això,
a donar vida, no?
A compartir, a intentar d'alguna manera, és el que ha dit el Josep Maria, no?
Tornar tot el que hem fet per nosaltres, no?
O sigui, tenim una segona oportunitat, tenim una...
Bueno, i és aprofitar les nostres capacitats en benefici d'una necessitat,
que és la de que hi hagi més òrgans i...
o més donació en general, no?
Perquè es necessita sang, es necessita òrgans, es necessita teixis,
es necessita...
Bueno, i aquí estem mentre puguem, oi que sí?
Sí, a més a més és el que...
El canvi que hem fet també a l'associació,
perquè en un principi totes les xerrades que fèiem
sobre el transplantament i la donació d'òrgans,
ja ens hem obert, o sigui,
les nostres xerrades, com dèiem Pere,
sobre els valors ètics de la donació,
tant de sang, d'òrgans o com a medula ósea,
o sigui, que la gent reflexioni la importància que és ser donant.
Perquè la necessitat existeix,
la necessitat existeix,
sigui de sang, sigui de ronyons,
sigui de fetge, sigui de pàncreas,
sigui del que sigui, m'entens?
I la solució és la mateixa, fer-te donant.
Perquè ara mateix com està la llei aquí a,
no sé si a Catalunya o a Espanya, com funciona?
La llei de donació d'òrgans, vols dir?
Sí.
Bueno, no ha canviat des de fa anys,
d'ana Catalunya com a Espanya,
doncs teòricament ets donant,
si no has dit el contrari en vida,
però no es porta a la pràctica.
Llavors, què fan avui dia?
Doncs avui dia pregunten a la família,
en el moment que arriba el moment,
o sigui, el moment de defunció,
pregunten a la família.
És molt important,
si tu vols ser donant d'òrgans,
comentar-ho a la família,
pots fer el carnet de donant
que està a la pàgina de l'organització
de l'adaptament,
tu et pots descarregar,
o en la meva salut,
la carpeta de la meva salut,
hi ha un clic que pots fer-te donant d'òrgans,
o sigui,
que pots manifestar que vols ser-ho,
però l'important és que ho diguis al teu entorn,
perquè quan arribi el moment,
el metge vagi i digui,
escolti'm,
sabíem vostès si aquesta persona volia ser donant,
i llavors jo crec que és el més important,
és el missatge que intentem donar.
Perquè quins prejudicis o mites
poden haver amb els transplantaments?
Bé, de mites n'hi ha molts,
començant pels religiosos,
i no és cert,
o sigui,
fa dos anys,
em sembla que amb l'organització catalana
de transplantament,
vam fer com un estudi,
una conferència,
perdó,
amb totes les religions,
vam vindre budistes,
musulmans,
etcètera,
perquè sempre hi ha la mita
que la seva religió
ho proveix,
i no és cert,
o sigui,
vam arribar a la conclusió
i es va fer un manifest,
un document,
dient que no era així,
llavors,
totes les cultures religioses
doncs estan donant el missatge
que també és important donar,
perquè,
evidentment,
si ho necessiten,
doncs també reben aquests òrgans.
Jo penso que és més una superstició personal,
una sensació
que atraeixes a la persona
que està morta d'alguna manera,
quan jo penso que
el que has de fer
és donar la volta a la truita
i dir que aquesta persona
que malauradament
ha passat,
ha traspassat,
doncs el que fa
és donar vida,
és continuar repartint
la seva bondat,
el seu bé,
la seva capacitat
de fer feliç
i de ser feliç
amb una altra persona.
Suposo que també
part de la feina
dels voluntaris
és,
bueno,
a veure,
no convèncer,
però, bueno,
defensar, no?,
en certa manera
l'important també
que és poder donar.
Sí,
perquè a més,
voluntaris,
que som tots voluntaris,
des de la nostra pròpia experiència
només dient una frase,
dient,
escolta'm,
mira,
és que jo si no m'hagués
donat una persona
el seu òrgan,
no estaria parlant aquí amb tu.
Llavors,
és el missatge
que hem de donar,
o sigui,
de la importància
i a banda
que sembla que
és una cosa
que no va amb tu,
però un dia,
demà,
pot ser que et pot passar.
Parlem una mica
ara de l'associació,
associació de trasplantats
i malalts apàtics
de Catalunya.
Esteu a Bellvitge,
no?
Estem a Bellvitge,
que és el primer despatx
que havíem tingut
i fa dos anys
vam canviar
a la seva Barcelona
perquè creiem
que era molt important
que estiguéssim
al costat dels hospitals
també de Valle Verón
i Clínic
i ara estem
als dos llocs.
A Bellvitge,
bàsicament
per la gestió
dels pisos d'acollida
perquè tenim dos pisos allà
i ara tenim
un tercer a Barcelona
al costat del Clínic
i llavors
compaginem
els dos despatxos
i llavors tenim delegacions
per a la Rèvia de Catalunya.
Tenim a Vilafranca,
a Terrassa,
a Tarragona,
a Girona
i ara estem treballant
per Lleida també.
I quins serveis oferiu
o quins objectius teniu?
Bàsicament
el que fem
és intentar ajudar
i donar suport
en tot el que puguem
als malalts hepàtics
i als transplantats
i a les seves famílies
en tots els àmbits.
Àmbits laborals,
jurídics,
amb els pisos d'acollida
que ho comentava abans,
en tots els sentits.
Treballem molt
el tema ara també
de la prevenció
de malalties hepàtiques
perquè creiem
que és molt important
fer aquesta prevenció
per no haver d'arribar
al transplantament
i els objectius
són bàsicament aquests,
o sigui,
intentar donar
tot el suport
que hem necessitat
nosaltres
i que creiem
que davant
la nostra experiència
els podem oferir
i poder donar.
Perquè el vostre
vincle
amb els hospitals
existeix?
O sigui,
amb els professionals
mèdics i això?
Esteu en contacte?
Sí, sí,
tenim un grup
de voluntariat
que s'encarrega
d'anar exclusivament
als hospitals.
Ara, malauradament,
amb el tema
de la pandèmia,
el voluntariat
presencial
està una mica més...
O sigui,
no el podem fer,
però sí,
sí,
tots els quatre hospitals
que fan transplantaments...
No, tres hospitals
que fan transplantaments...
Tres més el pediatri,
quatre, sí.
Exactament, quatre.
Tots tenen un equip
de voluntariat
que està en contacte
amb infermeria
i amb els metges
i amb tots els malalts
que recauen allà
per donar-li el suport.
Més que res
per explicar-li
la nostra experiència
i per dir-li,
escolta'm,
que sí,
que estàs en el camí correcte,
per intentar donar,
doncs això,
mostrar que veritablement
el temps d'espera
es dur,
però que la solució
existeix.
I a més a més
treballem molt
amb coordinació mèdica
de tots els hospitals
perquè, com a pacients,
experts,
doncs donem la nostra visió
en totes les visions
que ens demanin.
O sigui,
estem en grups de treball
en aquests hospitals
i intentar donar
la nostra opinió
per intentar millorar
tot el que sigui possible.
Sí que és a dir
que som molt ben rebuts
per part dels hospitals
i que estem encantats
de treballar amb ells.
I com us organitzeu?
Amb grups,
comissions, no?
Sí.
Primer funcionaven com a Junta
i tots decidíem tot
i vam decidir
doncs que la millor,
la manera més eficient
seria treballar en grups.
Llavors,
quan vam dir
escolta'm,
doncs mira,
fem un grup de planificació
per mirar els objectius,
un grup de xerrades
per a veure amb el contingut
de les xerrades,
el grup de voluntariat
que comentava el Pere,
etcètera,
el grup de voluntària
dels pisos d'acollida.
O sigui,
i la veritat
és que portem
gairebé 3 anys
funcionant així
i l'evolució
ha sigut molt estirada.
Funcionem amb comissions
autònomes
però coordinades.
Clar.
És la manera de...
Perquè si no,
sempre esperes
que la persona
que està dintre
de la teva escala jeràrquica
de sobre signi
i que passi el paper a dalt
i torni a signar
i passi el paper a dalt
i torni a signar
i al final
el que s'ha de fer
és ser més àgil
i és la manera
que hem trobat
a funcionar.
Jo sempre s'hi dic
que jo com a president
sóc un més.
Jo sóc la cara visible
però res més.
Llavors,
jo vull que funcioni
com deia el Pere,
o sigui,
el grup de voluntariat
que sigui
els voluntaris
que decideixin
com han de fer-ho
i de quina manera
han de treballar.
Ja està.
I ara mateix
hem comentat
que estàvem en dates
avui precisament
assenyalades
perquè és el Dia Nacional
del Donant d'Òrgans
i Teixits
i d'aquí uns dies
el Dia Mundial
dels Pacients Transplantats.
Hi ha activitats especials
que promogueu
des de l'associació?
Sí,
moltes activitats.
La veritat,
intentem fer-ho
tot i que aquest any
per el tema
de la pandèmia
no hem pogut
perquè normalment
cada any
el que fem
és que posem
taules informatives
a tots els hospitals
d'arreu de Catalunya.
Aquesta vegada
tenim algunes taules
informatives
i botigues
a Castanya Terrassa
i Vilafranca
i el 12 de juny
fem una activitat
que és
el Jornal
Bons de la Sang
que això
en Pere
que és el que
ho ha organitzat
ens pot dir
més coses.
El bus de la Sang
neix a la UCI de Bellvitge
quan estàs allà
i obres els ulls
i veus que
tens una segona oportunitat
que tens
sempre explico
la mateixa comparació
els que tenim
una certa edat
jugaven al pinball
a les maquinetes aquestes
hi havia un moment
en què
segons la combinació
del lloc
sortia
i tenies una bola extra
i aquella era
la segona oportunitat
aquella era la bola
amb la que disfrutaves
i amb la que
veritablement
t'ho passaves bé
no?
Doncs jo estic vivent
nosaltres als transplantats
el que estem fent
és viure
aquesta bola extra
i llavors
vaig decidir
que això
s'havia de tornar
això
havíem de fer
alguna cosa
perquè tothom
tingués
doncs això
la possibilitat
de rebre
un cor
un fetge
uns pulmons
i llavors
vaig muntar
una jornada
que és aquesta
vaig pensar
com ho farem
i bueno
muntem
juntament amb el banc de sang
que ens munta
5 carpes
perquè la gent
es pugui fer
donant de sang
ve l'Organització Catalana
de Transplantaments
i la Fundació Carreres
perquè la gent
es pugui fer
donant
de moll d'os
molt important
ara en la mèdula
Òssea
i totes les associacions
la de transplantats
tant hepàtics
com del cor
com de
com de pulmons
de ronyons
tots
venen
la federació
de donants
de sang
venen
entre 15
i 18 associacions
el meu club esportiu
el club esportiu mediterrani
per fer
visibilitat
de la necessitat
que hi ha
que la gent
es faci
donant d'òrgans
les pulseres
candela
de Sant Joan de Déu
muntaran una paradeta
i al final
s'ha transformat
en una fira d'entitats
en un petit mercat
on tothom
explicarà
i exposarà
les seves necessitats
i les possibilitats
que fan
per això
per fer
per donar visibilitat
a la necessitat
de donació
de donació
com dèiem abans
global
perquè
un donant de sang
pot ser un potencial
donant d'òrgans
hem de pensar
que un de cada 5 persones
necessitarà
un component
de sang
al curs
de la nostra vida
i no som conscients
d'aquesta necessitat
i bueno
al final
és això
és muntar
una jornada festiva
on hi haurà
venen els companys
de Sants 3 Ràdio
fer una miqueta
per proximitat geogràfica
perquè és el barri
i fer visibilitat
i fer una festa
que duri tot el dia
de 10 a 12
perdona
de 10 a 2
i de 4 a 8
on la gent
principalment
pugui donar sang
es puguin fer donants
de moll d'òs
i es puguin fer donant d'òrgans
i que puguin palpar
les necessitats
que tenim
això és dit
en el club mediterrani
sí
les carpes
estan situades
a Badal
a la Rambla Badal
amb la carretera de Sants
allà
hi ha una seu de donació
i l'altra seu de donació
està
al club esportiu mediterrani
al carrer Babur 44
al barri de Sants
si volen informació
ho poden mirar
a la web
de l'ATH
i si no
poden entrar a l'INSTA
el bus de la sang
fàcil i curt
perquè si no
se m'oblida
sí, sí
el bus de la sang
el bus de la sang
i llavors allà
està la informació
els QRs
on la gent pot reservar
hora per donar sang
perquè és important
pel protocol
és sense ànim de lucre
és important
l'únic que volem
és que hi hagi visibilitat
i que la gent
es doni compte
de les necessitats
que hi ha
és l'única manera
que tenim
perquè ens podem queixar
dels polítics
ens podem queixar
dels gestors
ens podem queixar
del pressupost
ens podem queixar
moltes coses
però nosaltres tenim
una clau molt important
que és la nostra actitud
davant els problemes
i davant el problema
de la necessitat
que hi ha
d'òrgans
i de sang
és fer-ho
és tirar endavant
i dir
què puc fer jo
amb aquestes dues manetes
que m'ha donat Déu Nostre Senyor
doncs mira
lluitada
és el que intentem
activitats com aquestes
per tal
del que dèiem abans
donar visibilitat
i sensibilitzar la gent
llavors
la gent que estigui
escoltant
i vulgui vindre
a conèixer'ns
doncs allà estarem
nosaltres també
estarem
a la nostra carpeta
i ajudant
en tot el que
en tot el que puguem
el bus de la sang
a l'Insta
tindrem la informació
i ja per anar
tancant l'entrevista
com us ha afectat
a l'associació
o també
al col·lectiu
de malalts
i trasplantats
tot el tema
de la pandèmia
a l'associació
molt
perquè ens hem tingut
d'adaptar
a tot
o sigui
pensar que
si fèiem el voluntari
el testimonial
a l'hospital
no l'hem pogut fer
ens hem tingut d'adaptar
i el fem telemàtic
o telefònic
el continuem fent
per d'una altra manera
les nostres xarxes
hem tingut
que
canviar-ho tot
potenciar-ho
perquè
vèiem que la gent
tenia
les necessitats
de tenir la informació
i de com fer-ho
això a nivell
de l'associació
o sigui
a l'hora de les reunions
ara ho fem
a través de plataformes
digitals
i ens hem tingut
que formar
perquè no teníem ni idea
però bueno
ja ens hem electat
i com a pacients
a tot
ens ha tocat
que les visites
presencials
han deixat
d'existir
han sigut telefòniques
llavors no és el mateix
perquè no tens el contacte
amb el teu metge
ara ja comencen
per exemple
l'última meva
ja ha sigut presencial
començarem
mica en mica
allà una miqueta
la normalitat
però sí que és veritat
que ha fet
tot aquest
tu a tu
d'explicar
els problemes
que tens
i el que comentàvem abans
que moltes visites
no s'han fet
per problemes
de
s'han dedicat
els professionals
a el que era
més important
en aquell moment
que era
la Covid
però
hi ha molta gent
que no s'ha visitat
i això
torno a dir
jo sé que és molt pesat
doncs
ens hem de posar
les piles
tots
sí sí
perquè
el problema
nosaltres ho mirem
des del punt de vista
dels transplantats
i dels malalts
però és que s'ha deixat
de diagnosticar
moltes malalties
el dèficit
el dèficit
de la sanitat
ara
bueno
és com aquell vagó de tren
que frena
i després van tots els vagons
darrere
ara ens hem dedicat
exclusivament a la Covid
però és que hi ha
un munt de problemes
ja no només
des del punt de vista
de transplantats
sinó visites
que s'han posposat
diagnostics
que no s'han fet
en el seu temps
i ara això
tindrà unes conseqüències
però bueno
jo penso que entre tots
el que hem de posar
és bona voluntat
i intenció
per solucionar problemes
i les associacions
estem per això
per intentar
canalitzar
dubtes
canalitzar
i mirar
si podem solucionar
els petits problemes
del dia a dia
de la gent
que té necessitat
en el nostre àmbit
el malalt
trasplantat
de pàtic
i donar
i donar el missatge
que de mica en mica
ja es va tornar
a la normalitat
en quant a les visites
i en quant
ho dic més que ara
per la gent
que estigui esperant
ara un trasplantament
doncs que l'activitat
ja ha començat
a pujar
i que bueno
que tot arriba
clar
molt bé doncs
Pere
Josep Maria
ha estat un plaer
tenir-vos aquí
a Ràdio d'Esvern
m'acabeu de celebrar
el dia
que vagi molt bé
també la celebració
de l'autobús
i la donació
i res més
que això
que tingueu bon dia
i bona setmana
moltes gràcies
moltes gràcies
moltes gràcies
Núria
i gràcies
per deixar que la nostra
veu s'escolti
moltes gràcies
de tot fetge
com diem nosaltres
moltes gràcies
adéu
adéu
adéu
m'acabeu de
m'acabeu de
m'acabeu de
Gràcies