Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No les van viure, però sí que és cert que el fet de viure a les altres punts de Catalunya va fer que la gent que hi havia als col·legis electorals defensant el seu dret al vot,
ja no dic ni a l'autodeterminació, perquè allà hi havia gent que simplement el que volia era dipositar un paper en una urna,
doncs això feia que la gent tingués una calma tensa, molt tensa, perquè en qualsevol moment s'esperava l'arribada d'un escamot de la policia o de la Guàrdia Civil
que poguessin directament venir a fer mal, perquè jo crec que el que vam veure va ser això, que ahir se suposa que uns coses de seguretat que t'han de defensar
i que han de garantir la seguretat ciutadana, el que van fer va ser precisament tot el contrari.
Semblaven una banda de camorristes ben preparats, això és el que ens sembla que eren i no té cap altra mena de justificació.
Per tant, ahir, qui s'enjust, doncs això, no va ser una jornada típica, per aquesta calma tensa, per aquest estar sempre atents, a veure què és el que passarà
i perquè rara vegada en unes eleccions veus a tanta gent en un col·legi electoral, a tanta gent amb tantes ganes que tot allò surti bé.
Era espectacular passejar-te pels col·legis electorals i veure no només el número de gent que hi havia,
sinó les ganes que tenien que tot allò sortís bé i que farien qualsevol cosa per assegurar aquest dret a vot de la ciutadania.
De fet, vam veure unes cues monumentals, sobretot a l'Institut i al CAP, vam veure més cues.
Eren els dos col·legis electorals més grans, amb les meses amb més nombre de gent.
Creus que s'ho podia, d'alguna manera, dificultar o que algun decís no anar a votar per aquestes cues o que al contrari, que encara feia més caligo?
No, jo crec que no, que les cues no van tirar ningú enrere, diguem-ne, al revés.
Al revés, jo crec que tot i les cues, veient el que passava a altres punts, hi va haver gent que va dir,
i, per donar l'expressió, però a la merda, me'n vaig a fer guai a votar.
I altres vegades això no passa, no? Sempre, bueno, ja anirem quan no hi hagi gaire gent, no?
I ara era al revés, ara sabies que havies d'anar allà perquè quanta més gent hi hagués millor.
I, home, això t'ampla d'orgull, d'orgull com a país i d'orgull com a poble, no?
Perquè llavors que quan l'objectiu és raonable, doncs la gent es mou.
Els resultats van ser, sent just uns 51,47% de participació, si no m'equivoco.
6.460, si no vaig errat, no?
6.460 vots, 5.682, 6, que això equival pràcticament al 90% de 6.
87 i escaig.
87 i escaig per cent de 6. Quina valoració feu d'aquests resultats?
Home, són resultats molt similars al 9 de novembre, tenint en compte que el 9 de novembre era un cens més ampli
perquè podien votar les persones estrangeres residents aquí i els joves entre 16 i 18 anys.
En canvi, aquí els cens eren per majors de 18 anys i els estrangers no podien votar.
Per tant, comparar-ho exactament es fa difícil, però sí que és veritat que en números totals és similar.
Potser més, fins i tot, paperetes a favor del sí a la independència,
que no del sí-sí, que és l'opció clarament independentista del 9 de novembre.
Hi ha més paperetes i també hi ha més participació.
Per tant, això ens indica que hi ha gent, primer, que hi va anar a votar gent preocupada
perquè no es pogués exercir un dret fonamental, independentment que votés que sí o que no,
però que hi va haver gent que pel simple fet de defensar els seus drets ja va sortir al carrer,
i després que, evidentment, cada vegada hi ha més gent a Sant Just que opta claríssimament per la independència del país.
Fa una estona ha passat per aquí l'alcalde i hem comentat també que hi havia un acte a la plaça de l'Ajuntament.
Sí, 20 allà, s'ha allargat. En comptes d'un quart d'hora hem estat 20-25 minuts i després, evidentment,
la gent diu coses i els dius que tinc una entrevista a la ràdio, però també els parlen.
I quin ambient s'hi respirava?
Doncs ambient de reivindicació, encara. Ambient de reivindicació, de demostrar que hem votat,
de demostrar-li al govern de l'estat espanyol que no ens rendirem,
que sabem que continuarem lluitant i que som un poble tossutament alçat.
Més enllà del votar o no votar, el resultat va ser el que va ser,
amb la participació d'un 42 i escaig per cent a Catalunya,
tenint en compte que hi va haver alguns col·legis electorals
que no es va poder fer la compta de paperetes,
i el president Puigdemont i Junqueras van sortir i van dir
que seguirien al full de ruta que està marcat.
Creus que és un resultat que legitima el govern de la Generalitat
per declarar la independència de forma unilateral?
És que el que legitima el govern de la Generalitat o no per declarar una DUI
no són els resultats d'ahir només, els resultats del referèndum.
Jo crec que el que ens legitima és, primer, que el Parlament va aprovar una llei
que ja deia que si hi havia un sol vot més del sí que del no
i no establia un mínim de participació,
podíem anar al Parlament i declarar una DUI.
Per tant, no s'estan traient res de la màniga,
tot això està escrit i està aprovat, per tant no estan fent res extraordinari.
I segon, jo crec que qui declara la independència
ahir no és el poble català només, sinó que és l'estat espanyol.
Jo crec que qui ha desconnectat és l'estat espanyol
amb les actuacions que va dur a terme ahir a través del Ministeri Interior,
de les forces de seguretat i fins i tot de la delegació del govern a Catalunya.
Jo crec que, per decència i per tot el que es va viure ahir,
el senyor Millo, el senyor Zoido i el senyor Rajoy,
és que avui ja no s'haurien d'haver despertat en un càrrec públic.
Avui ja no haurien d'estar exercint un càrrec públic.
Veurem què passa, però amb la declaració d'ahir del president Rajoy,
home, sortir a dir que Espanya és un país tolerante y muy bonito,
home, doncs què voleu que us digui a mi com a espanyol,
que no estigués a favor de la independència,
em cauria la cara de vergonya.
Com deies, veurem el que anirà passant,
en qualsevol cas, pràcticament una setmana,
sembla que és parlar del futur llunyà,
perquè estan passant moltes coses.
Estan passant moltes coses molt ràpid.
De fet, demà hi ha una vaga,
no sé si està oficialment convocada a aquestes hores,
però sí que s'ha fet una crida.
Hi ha convocada una crida a fer una aturada
i crec que ara estan parlant o estan negociant els sindicats,
si realment, els sindicats majoritaris,
perquè els minoritaris sí que van registrar la convocatòria de vaga
i estan veure si s'adreixen o no s'adreixen,
si la convoquen o no.
També a l'Ajuntament estem expectants
i el que sí que tenim clar
és que encara que no es convoqui des de dalt,
si demà hem d'aturar l'Ajuntament, l'aturarem.
I punt, i ja està.
Però això ho estem parlant entre els portaveurs,
de quina manera es pot fer, perquè la gent estigui tranquil·la,
perquè no hagin de patir
i veure si hi ha una instrucció de dalt o no
i avui ho acabarem de debatre,
però la intenció, evidentment, és que qui vulgui aturar demà
que s'aturi
i que si cal fer alguna reivindicació més,
doncs allà estarem,
perquè és que, insisteixo,
el que es va viure ahir
és injustificable,
des de cap punt de vista no es pot justificar.
Molt bé, doncs gràcies per haver vingut, Sergi.
Deixa'm...
Ja sé que hi ha una altra entrevista prevista, eh?
Sí, ja et deia que això és una consulta del metge.
Sí, ho sé, ho sé.
I sembla que si expliques les coses,
doncs t'ho treus de sobre, no?
Digues, digues, sí.
Ostres, jo crec que hem de fer un agraïment espectacular.
És que no sé com definir-ho, eh?
No em surten les paraules exactes,
però a tota la gent de Sant Just,
que va sortir al carrer no només ahir,
sinó ja des del divendres, dijous,
ja anàvem preguntant què s'ha de fer.
Estem disposats, el que sigui, què s'ha de fer.
Hi ha hagut un grup de gent que ha intentat coordinar-ho tot,
que ha fet un esforç brutal aquests últims dies,
un sprint espectacular,
perquè tot sortís bé.
Tot i així, hi ha hagut persones
que no han estat integrats dins d'aquesta coordinació,
però que igualment, quan arribaven als espais,
es posaven a disposició del que fes falta.
I això, jo crec que és una mobilització
mai vista en aquest municipi.
I, per tant, crec que hem d'agrair al poble
que el que va passar ahir a Sant Just
fos com fos.
I que, ostres, que el protagonisme aquí se'l mereix.
I, per tant, ahir les persones que van estar
al peu del canó són els que es mereixen
un reconeixement.
Molt bé, doncs aquí queda aquest agraïment
a la ciutadania de Sant Just.
Com que no el podré fer un per un,
doncs aprofito.
Moltes gràcies, Sergi, per haver vingut
i ens veiem aviat.
Gràcies a vosaltres.
A veure.