Ara mateix són les 11 i 14, estem ja encarant la segona hora del magazín matinal de Ràdio d'Esvern, el Just a la Fusta.
Avui som dimecres 23 d'octubre del 2019.
Ha arribat el moment de fer l'entrevista i tenim aquí a l'estudi de ràdio l'Enric Monturiol.
Anem-nos a saludar. Hola, Enric, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia. Doncs bé, tenim aquí perquè aquest divendres, dia 25, a les 7, a la sala Isidor Cònsul d'aquí de Can Ginestà, fas una xerrada, una xerrada que porta per títol com?
Dios, ciencia, conciencia y conciencia.
Exacte, un títol una mica enrebaçat, eh?, perquè són paraules totes molt potents.
I molt escollides, eh?
Sí, ostres, li has posat tu el títol?
Sí, perquè no és el mateix la conciència que la conciència que té relació amb la ciència i al final amb Déu, no?
De quina manera enfoques tu aquesta xerrada? Cap a quin camp? Perquè Déu, conciència, conciència, ciència, com ho enfoques?
Bé, bàsicament és un concepte, o enfoco vaig un concepte del que podria entendre's com el Déu del segle XXI, no?
És a dir que durant 20 segles nosaltres hem estat, diguem-ne, doncs, en base a uns conceptes històrics, mil·lenaris,
que venen de més de 5.000 anys enrere i que han anat evolucionant,
i que avui dia hi ha eines, jo diria que suficients com per entendre aquests conceptes d'una manera totalment diferent,
no negant l'existència de certs elements que potser abans es deien Dios, uno y omnipotente, no?
I que no és exactament així, però se li sembla, per dir-ho d'una forma.
Però vaig d'un punt de vista més científic.
La ciència, tu ets un home de lletres, més aviat.
Sí.
I com, la ciència, de quina manera l'abarques aquí, en aquesta xerrada?
Bé, que un sigui un home de lletres no vol dir que sigui curiós per moltes altres coses, no?
Exacte.
Aleshores, a mi he estat, diguem-ne, investigant durant prop de 23 anys tots els aspectes referents a l'energia electromagnètica,
les ondes, la física quàntica, psicologia, molts aspectes, diguem-ne, que poden intervir en tot això, no?
23 anys d'investigació.
Déu-n'hi-do, 23 anys.
Per curiositat.
Home, doncs ha de ser molta, eh, la curiositat per estar investigant durant prop de 23 anys.
Després, les altres paraules, consciència i consciència.
Sí.
Quines diferències hi ha?
Bé, consciència és coneixement i consciència, en B.C., com dic en el meu llibre,
és el reconeixement d'un mateix.
Això és la consciència, no? Ser consciente de uno mismo, no?
La consciència és bàsicament el coneixement, eh?
I tu, aquests conceptes, diguem que fas un mix i intentes desenvolupar un tema,
o és que parles de cadascun d'ells de manera separada?
Parlo de cadascun d'ells de manera separada perquè no és el mateix una cosa que l'altra,
i justament, una part del llibre que he escrit, el que critica és que moltes vegades es confonen, no?
Llavors, no té res a veure, diguem-ne, el coneixement que es transmet amb la percepció que un té tu mateix,
que en definitiva seria la consciència amb B.C., no?
Però, bueno, els tracto d'una manera separada,
però, en alguna mida, l'objectiu de la conferència és transmetre una mica qui som i què passa, realment.
Qui som en realitat i què passa, no?
Aquesta xerrada surt fruit d'alguna, bueno, del llibre en general,
el llibre que vas escriure,
va escriure el llibre d'El Aprendiz y los Maestros del Gremio.
Sí.
Llavors, té algun vincle aquesta xerrada amb el llibre?
Sí, evidentment, perquè el llibre, diguem-ne,
que té tres capítols d'una sèrie d'experiències personals
que són les que em van induir a tindre aquesta curiositat, no?
Experiències que no m'esperava, diguem-ne,
del que avui dia se'n diuen paranormals, o estranyes, o miracles, o digue-li el que vulguis, no?
Per això l'estudi de la ciència de l'electromagnetisme...
Exactament.
Quan tu deies, té que haver sigut molt potent la curiositat per estar 23 anys,
doncs, efectivament, perquè em va trasllançar bastant, no?
I no només va ser una, sinó van ser vàries, no?
I no tot al mateix temps, sinó que en un període de temps relativament curt.
Però, sobretot, va passar un fet molt concret, que seria molt llarg d'explicar ara,
que se'n podria dir com un autèntic miracle, per dir-ho d'una forma,
i allà jo vaig reflexionar, vaig dir, no, això no soc una persona que cregués en Déu
ni que cregui en la existència de Déu.
Dius, no, no, aquí he fet jo alguna cosa que no sé exactament què és el que he fet,
però, vull dir, anem a averiguar-ho, no?
I hem passat 23 anys, a més o menys, investigant,
i, en alguna mida, hi ha certes explicacions lògiques i coherents
sobre el que podríem dir aquests fenòmens
que moltes vegades ens sorprenen, no?
Però no és exactament així.
Perquè el llibre, tinc entès, que és sobre fets reals, o sigui...
Bueno, efectivament, els tres primers capítols,
bé, no, el capítol 1, 3 i 5, són les meves experiències,
i el capítol 2 i 4 faig una anàlisi entre tot el que se'ns ha dit,
diguem-ne, baix d'un punt de vista històric de la religió
i del exoterisme i l'esoterisme i la masoneria
i com estan relacionats tots aquests aspectes,
i en el capítol número 4 el que faig és un resum
de tot el que ha sigut la ciència en els últims dos segles aproximadament
i com ha anat evolucionant fins a arribar ara, no?
Llavors, i més que res perquè no volia que fos un totxo de llibre, no?
I si vas explicant.
Llavors, a més, com jo he sigut professor a la universitat
durant molts anys i baix el punt de vista empresarial,
tinc l'experiència que quan els meus alumnes els explicava casos pràctics,
de coses, doncs, prestava molta més atenció
que quan els explicava la teoria.
Llavors, el llibre, en alguna manera, el que he pogut posar
és uns capítols de morbo, no?
D'experiències personals i que són reals, que m'han passat, no?
I uns altres de reflexió per arribar a una conclusió
diguem-ne més objectiva, no?
Però d'alguna forma.
Té sentit que aquest llibre l'hagis escrit anys després
d'aquest fet que et va passar?
Sí.
Perquè aquest llibre, quan fa que està a l'avent?
Des del mes de maig, crec que aquest any.
O sigui, molt recent.
Molt recent, absolutament.
Has estat, portes, has dit una mica més de dues dècades investigant, també...
I experimentant, investigant i experimentant.
I té sentit, no? Suposo que l'hagis escrit ara al cap d'uns anys.
Sí.
Sí, perquè un investigador, en alguna mida,
el que fa és el que pensa, posar-ho en pràctica i investigar-ho.
Aleshores, no és simplement una investigació teòrica,
sinó que he anat tractant de posar en pràctica
tot el que he anat aprenent a l'allar d'aquests 24 anys ja farà,
perquè això, els primers casos, diguem, van passar l'any 95
i des de llavors, doncs, he anat investigant, no?
I veient a veure què passava, què deixava passar.
I posant en pràctica tot això.
I, efectivament, no?
Vull dir que el que passa és que hi ha d'interpretar-ho molt bé
i no és la veritat màgica ni és tan simple com sembla.
A la xerrada farà referència al llibre, suposo, en tinc que sí, no?
Sí, faré referència al llibre, però no explicaré el llibre
ni tampoc els casos en si, perquè seria,
hauria d'explicar tot el llibre, és un llibre de 305 pàgines
i hi ha molts casos, no?
Llavors, la directora de la biblioteca, la Rosa Maria Vallès,
que és una persona encantadora, va dir,
home, potser la part científica seria el més interessant
que poguessis explicar en 45 minuts, perquè és la part més complexa, no?
Però, en alguna mida, el que jo tracto és de dir-li a la gent
o dir-li a les persones que el poder i la força de Déu
o del que se'n deia Déu, per dir-ho d'alguna forma,
no està tan lluny del que nosaltres realment podem fer, no?
És una qüestió que ens hi posem, no?
Voluntat, esforç i disciplina, però, però...
I el títol del llibre diu
L'aprendit i los maestros del gremio.
Tu series aquest aprenent?
Sí, jo seria aquest aprenent
i hi ha uns mestres, existeixen, no?
El que passa és que no són sants ni àngels,
sinó que són consciències més evolucionades.
En alguna mida, el que jo vinc a dir,
en el llibre, claríssimament,
és que la consciència, quan et mors, no es perd,
sinó que... i la consciència també, diguem-ne, es manté, no?
Llavors, després de tota una sèrie de períodos
que hem vingut en aquesta terra
durant moltes reencarnacions,
anem creixent amb consciència
i hi ha un moment en què ja no ens reencarnem
i hi ha uns mestres que et guien, no?
Aleshores, però clar, et guien
amb la vida en què tu pertaneixes,
et pertanys al gremi,
que és el gremi de les persones nobles
o el gremi de les bones persones, no?
Aleshores, no et deixen que t'ho feguis.
Sempre estan allà per salvar-te.
A mi el que em va sorprendre,
ara confirmant que realment el llibre té aquest caire com...
no sé com dir-ho, més espiritual o filosòfic o...
no sé com dir-ho.
Llegint la teva biografia,
ets llicenciat en dret,
tens estudis en ciències empresarials,
també has estat professor,
no sé si ara també continues accessint...
No, no, ja no.
Bé, has estat professor,
tot sobre coses relacionades molt amb l'economia,
amb l'administració i direcció d'empreses...
Sí.
Clar, són dos mons que...
una cosa és com molt calculada,
molt tècnica, no?
I l'altre sembla més...
més filosòfic, més com...
és com que una part es compensa a l'altra,
podríem dir.
És una bona pregunta.
Imagina't que a una persona tan calculada
i tan quadriculada i tan lògica
i tan preveient-ho tot,
li comencen a pesar coses que no entén
i que no les té ni calculades ni previstes,
però que són coses que li passen i són reals,
home, això em va convé a la vida d'uns 180 graus, no?
Llavors vull dir que el que va ser la meva vida professional
doncs van ser més o menys uns 20-25 anys
en el món de les empreses
i diguem d'una forma molt executiva
i els altres 20, aproximadament,
fins que m'he jubilat,
doncs també jo dirigia les meves pàpies empreses,
però ja amb una filosofia totalment diferent, no?
Més d'ajudar la gent,
de fer coses que realment...
perquè anaven més en aquesta direcció, no?
I resulta que quan ho fas, doncs...
t'apoyen, no?
Per escriure el llibre,
has necessitat molt de temps?
Ho has anat fent...
Ho he anat fent...
Ho he anat fent a poc a poc.
Sobretot, el primer capítol
el vaig escriure pràcticament immediatament
per no oblidar-ne del que va passar, no?
I després els altres
els he anat escrivint a poc a poc a mi
que anaven passant les coses,
i el que és la part científica
i el que és la part
d'investigació religiosa i de més.
Aquesta ho he encendratat més
en els últims dos, tres anys
on he tingut que llegi bastants llibres
per poder fer un resum
de tot això.
I la xerrada aquesta,
la xerrada del divendres,
la de Dios, Ciència, Consciència i Consciència,
com va sorgir?
Et va sortir tu la voluntat de dir
que ets explica això?
No, no, no, no.
Va ser molt curiós.
És el que et deia,
i és una anècdota, no?
Però el que et deia és que les coses
a vegades passen perquè tenen que passar
o perquè no saps molt bé com passen.
Resulta que hi ha una part del llibre
que jo volia aprofundir
i concretament sobre un autor
o un pensador del segle XII
que era Ibn Arabí
que va escriure un llibre
que no es troba en lloc, aquest llibre.
No està en lloc.
No està...
Bé, no hi ha manera de trobar-lo
i només vaig trobar un exemplar
als Estats Units
que em demanaven com 300 euros pel llibre.
Bé, total.
Em vaig ficar a la xarxa de biblioteques
i vaig veure que a la biblioteca de Sant Just
hi havia un exemplar d'aquest llibre.
Què dius?
Què dius?
Dius, ostres, sí, m'agafa a 200 metres de casa.
Llavors vaig anar a demanar el llibre
i va resultar que qui estava a la recepció
no era la persona de recepció
sinó que era la directora, la Rosa Maria Vallès.
Llavors li vaig preguntar pel llibre,
li vaig dir que jo era escriptor
i no sé què, vam estar parlant,
li vaig regalar el meu llibre,
se'l va llegir i li va entusiasmar.
I a partir de llavors ha sigut la meva mànager,
no ho diré una bona,
la persona que més ha potenciat el llibre
i ella va ser la que em va demanar
que fes aquesta conferència,
perquè l'havia donat a llegir a diverses persones.
Sí, és cert també que ja en tinc altres lectors
que compren 4 i 5 exemplars
pels seus amics i amigues.
Ostres!
Sí, és bastant sorprenent,
però és una cosa a poc a poc,
però jo no faig cap activitat comercial
perquè es donarà per si sola.
Jo, de fet, una de les últimes ja preguntes
que volia fer per anar tancant l'entrevista
era precisament el feedback de la gent del teu voltant,
família, amics, etcètera,
no només sobre el llibre,
sinó sobre aquest procés que has fet
d'estar investigant sobre el tema de Déu,
de la ciència, de la consciència...
Què és el que et diuen?
El feedback és molt bo, molt bo,
a tothom li encanta el llibre
perquè jo sóc una persona, diguem-ne,
molt pràctica, molt planera
i a mi m'agrada que les coses me les diguin clares,
no me les diguin complicades.
Aleshores, jo he tractat de fer exactament el mateix,
per un costat, explicant la vida
d'una forma molt transparent.
Ho dic que m'he despullat molt personalment
perquè la gent ho entengués...
T'has obert allò en canal, no?
Totalment, totalment, no?
Però més que res perquè entengués l'entorn,
les circumstàncies, no?
I després, la part més d'investigació,
he posat el bàsic, no?
I en definitiva he de dir, bueno,
qui vulgui aprofundir que se'n vagi a la font aquesta
o se'n vagi a la font l'altra,
però el que dius és això, això, això i això.
Llavors, i s'ha entrat molt el tema.
Llavors, els hi agrada molt
i ja et dic que els recomana,
els seus companys de més.
I a part d'això, diuen que està ben escrit,
que s'entén molt bé, que és àgil de llegir.
I, clar, aquest llibre és el primer de tres.
Aquest és el primer de les experiències.
Després vindrà un altre que és, bueno,
què és el que hi ha que fer per pertany al gremi, no?
Per dir una cosa.
Ah, però encara no estan a la venda, aquests, no?
No, no, aquests els estic escrivint.
Són una primícia que ens estàs dient aquí, ara,
de que...
Exactament, no?
El primer està a la venda.
El primer ja està.
El segon l'estic...
I el segon i el tercer els estic escrivint, no?
Molt bé.
Perquè aquest segon serà una mica
quines són les claves
o el que un té que fer
per formar part o per connectar-se,
per dir-ho una manera.
i la tercera, que és més divertit,
el tercer llibre és més divertit,
és com un manual de supervivència
per a jovenes con sensibilidad, no?
Ostres!
O sigui, el fet de viure per a la gent jove
es presenta difícil, tal com estan les coses,
i si són gent sensible, encara molt més, no?
Llavors hi ha una dificultat per a la gent sensible
el fet de viure en aquest món.
Con lo qual cosa us hi dono una sèrie de pautes, no?
De com han d'entendre aquest món
per poder tirar endavant.
Molt bé.
Doncs, escolta'm, Enric,
ha estat un plaer tenir-te aquí als micròfons
a Ràdio d'Esvern,
poder parlar una mica sobre aquesta xerrada
Dios, Ciència, Consciència i Consciència
que es farà aquest divendres
aquí a Can Ginn.
Està a la sala Isidore Cònsul a les 7.
Esperem que vagi tot molt bé
i que, bé, doncs que sigui un èxit
i que vingui molta gent.
Esperem que sí.
Moltes gràcies.
Que tinguis un bon dia, Enric.
Igualment.
Adéu, una abraçada.
Ara són les 11 i 32.
En alguns minuts començarem la tertúlia esportiva
aquí, al Just a la Fusta, de Ràdio d'Esvern.
No marxeu!
A la Fusta, de Ràdio d'Esvern
A la Fusta, de Ràdio d'Esvern,
Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell
volia saltar a muntanyes
i amb els arbres barallar
la gent se'l mirava a ganar
no t'ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar
i es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres
podrà volar
això no és cap tot
deixeu-me volar
jo sóc lliure de fer el que vulguis
no entregueu la llibertat
el cel és un somni
on ell volar
on ell vol arribar
els núvols, les seves muntanyes
el cel, l'horitzó llunyà
i es tornarà ocell per un dia
d'entre les cendres
podrà volar
que el lliure de fer el que vulguis
no extrema
el que vulguis
no extrema
la lliure de fer el que vulguis
no extrema
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit