logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

I aquesta vegada el que fem és parlar d'actualitat política
amb el portaveu de Movem a Sant Just, Lluís Montfort.
Bon dia.
Bon dia.
Per parlar de diferents qüestions,
Sant Justen, que és també d'actualitat,
comencem amb això per Sant Just.
Aquests dies estem veient, de fet, des de principis d'any,
cert moviment també als carrers Sant Justen,
amb tema d'activitat d'obres,
ja vam comentar que el pressupost d'aquest any
va incluir una partida dedicada a inversions més alta que altres
i hi ha un parell de projectes que encara no els hem vist ben ben en marxa
però que també ja estan començant a sonar,
com són aquests dos parcs que es faran d'una banda un parc a la cantonada de la Rambla
i de l'altra el que es farà a Can Sagrera,
que és el que té a veure també amb la remodelació de la zona dels juvenívols,
que en aquest cas potser per un altre sentit,
però també ha aixecat certa polseguera.
Dos parcs, això sí, no?
Per tant, doncs hi haurà un canvi en els propers mesos,
se suposa que veurem un canvi també a nivell visual.
Sí, bàsicament el que ocupa el solar del metro,
que aquí Sant Just, que fins i tot havíem pensat
que el parc del metro seria un bon títol reivindicatiu,
és un espai que ara actualment està utilitzat per acopi de materials
i volem donar un retorn a la ciutadania,
que crec que és una molt bona idea.
Hi ha també redé un procés participatiu en el disseny de com ha de ser el parc,
també és un tema interessant,
situat en un punt estratègic del poble
i que se donarà pulmó,
serà un espai xulo de relació de la gent amb un entorn molt transitat.
Hi haurà un procés participatiu,
però tot i això en principi anirà bastant ràpid també.
Sí, sí, és molt ràpid.
S'està treballant molt amb la xarxa de 06
per poder veure què podríem posar-hi
per sortir d'aquest típic joc infantil que la gent acaba posant,
sinó començar ja amb un treball conjunt
entre la gent d'urbanisme, la gent d'educació,
la gent d'espai públic,
que pugui arribar a pensar
i anar seguint una mica més moderns i agosarats
amb la concepció dels parcs,
amb alternatives pensades però low cost i molt suaus.
I de l'altra banda,
el que dèiem també del parc que es farà a la zona de Can Sagrera,
el que ha passat també és que hi ha hagut alguns veïns
que han recollit també signatures
perquè no acabaven de veure aquest canvi
que implica també la part de Joan Iuls,
també per un component sentimental.
Com ho veieu?
Qualsevol canvi més en l'espai públic i l'urbanisme
genera moviments d'oposició
o moviments de demanar més informació com més lògic.
Aquesta opció ve de solucionar una sèrie d'espais
que teníem davant aquí en el pàrquing de Can Gina Està
i acumulant una sèrie d'edificació
i posar-la en una zona del poble que creiem que compacta,
que dona més continuïtat, una zona lògica.
A més a més, obre l'oportunitat a projectes d'habitatge social
en el centre del poble.
I això suposava replantejar tota la zona que actualment ocupa els jocs juvenívols.
No és que tot l'espai de jocs juvenívols sigui un bloc de pisos,
sinó que una edificabilitat molt baixa,
una edificabilitat no només baixa en alçada, sinó baixa en quantitat,
que desdeixarà uns espais molt i molt esponjats.
I ens abocava a un altre repte,
que ja traslladar els jocs juvenívols en l'espai d'entallar el triangle
de txinxilla darrere del siringuito que tenim aquí.
És una opció que creiem que és raonable,
és una opció que a més a més permetrà no perdre cap tipus d'espai d'oci
i a més a més si et situarà una continuïtat urbana amb habitatge social al costat.
De totes maneres, també és una cosa que no ha de ser implementada de manera immediata,
sinó que s'ha de fer a poc a poc a poc.
Per tant, segurament anirem sentint també més coses.
I tant, i tant.
I la informació evidentment ha de fluir
i jo estic convençut que quan més flueixi la informació
més veuran que és una opció lògica, raonable
i amb la qual si hi ha alguna inquietud es podrà resoldre.
Aquesta setmana també, de fet aquesta setmana no,
aquesta setmana encara no,
les properes setmanes també continuarem sentint més novetats
pel que fa a tot el tema que té a veure amb la gestió de residus.
N'hem anat parlant des de principis d'any
perquè en principis aquest 2017 es preveu fer una consulta
no també amb la ciutadania,
el calendari preveia que es faria aquest 2017, no?
En relació a aquest model de gestió.
Tot i això, abans també l'equip de govern ha de consensuar
algunes coses, entenc,
o algunes... s'han d'arribar a alguns punts en comú, no?
Perquè des de movem aposteu pel porta a porta,
però em sembla que des d'Esquerra Republicana i el PSC
encara no han marcat un posicionament concret.
A mi m'agradaria fer un aclariment en relació al que esteu comentant,
que a vegades també es diu, uns opten pel porta a porta,
altres contenien el xip i aquí hi ha una competició.
Jo crec que aquest no és una informació bona,
el que hi ha és una voluntat de poder fer un canvi significatiu
amb recollida selectiva,
que ens pugui arribar a situar nivells per sobre del 70% de recollida selectiva.
Aquí el consens és total, en aquest cas.
Aquí el consens és total.
O sigui, Sant Just, els propers anys,
tindrà models de recollida selectiva
que estiguin amb aquestes ràtios de recollida selectiva.
I per fer això cal canviar el model de recollida.
Des de Movem estem buscant els diferents models que això poden complir.
Un que ja funciona, que està totalment contrastat
i que s'integra perfectament en l'espai públic,
és el model de recollida porta a porta.
Per tant, aquest el tenim estudiat, el de cinc fraccions.
Hem encarregat un estudi també de models de dues fraccions.
És a dir, recollir porta a porta només el rebuig i l'orgànica.
Però, a més a més, en aquest procés apareix,
que també en tenim coneixement,
i tan bon punt en tenim coneixement el posem sobre la taula,
una sèrie d'experiències que es donen al País Basc
i en alguns punts d'Itàlia,
que són contenidors que estan tancats
i que els veïns i veïnes accedeixen
a través d'una tàrgia identificativa.
Això permet, per una banda,
poder limitar l'accés en els contenidors grisos,
per exemple, que al País Basc
els obren només un parell de dies a setmana
i tota la resta, si vols, desdesferten,
ho has de depositar de manera selectiva.
Per tant, això és prou interessant com per poder-ho avaluar.
I hem demanat també un estudi d'impacte
que el tindrem ben aviat, un estudi d'implantació.
Per tant, nosaltres posem com a condició
que hem de fer aquest salt.
No som els únics.
En aquest famós autobús que anirà al País Basc
a veure els contenidors,
tenim gent que ve del Papiol,
tenim gent que ve de Vila de Cans,
del Prat, de Castelldefels...
Per tant, de la comarca, eh?
Hi ha una voluntat comarcal.
De Sant Boi.
Hi ha un moviment metropolità, podríem dir,
de considerar que el model de contenidors oberts
ha fracassat i que hem de transitar.
I el que hem de transitar és d'una manera lògica
i buscant les maneres més adaptades.
I això és el que estem apretant.
Per tant, no és una competició de models,
és triar un model que ens permeti arribar
als nivells desitjats,
perquè això implica un canvi cultural.
Per tant, doncs, ho anirem veient
o anirem seguint, evidentment, en aquests mesos,
però sí que, en principi, a finals d'any,
se suposo que hi haurà com un parell de propostes
o diferents per oferir-ho a la ciutadania, no?
A finals d'any, ja hauríem d'haver pres una decisió.
Llavors, aquesta decisió introduiria elements
de participació ciutadana,
que pot ser una consulta
i també pot ser unes participacions actives en el disseny,
participacions actives en la implementació.
Per tant, volem que la gent es faci copartícip
d'aquest canvi estructural a Sant Just.
I, a més a més, participarem també amb altres municipis
que estaran fent el pas de manera paral·lela al nostre.
Doncs ho anirem seguint també tot plegat,
també aquesta visita, com dèiem, al País Basc,
però bé, en tot cas, a mesura que es vagi imprenent
també més decisions, ho anirem explicant.
De seguida ens anem també amb més qüestions d'actualitat.
Abans també comentar una iniciativa que també s'ha engegat,
doncs em sembla que va ser, de fet, a l'octubre passat,
però que ha tornat a reprendre's ara,
que és la del regidor de proximitat.
La setmana passada es va tornar a reprendre,
després d'anal·litzar una mica com havia anat.
N'esteu contents?
Jo crec que és una bona idea.
La veritat és que, a mesura que vas participant
i veus que ofereixes una possibilitat
perquè la gent pugui opinar en el seu entorn més proper,
per tant, també incentives la participació,
l'esperit crític i la voluntat de conèixer coses,
perquè no sempre, no és una sala d'audiències
en què vens a rebre queixes,
sinó que moltes vegades la gent ve a demanar informació
sobre què és el que està passant.
Per tant, crec que és un espai molt interessant
per poder conservar.
O sigui, ens hem adonat que segurament
les freqüències amb les quals visitem
haurien de ser una miqueta menors,
perquè moltes vegades, si fem cada mes un espai,
doncs potser que en un mes no haguem pogut solucionar
part de les coses que ens demanen
o recopilar aquella informació que ens demana.
Estem mirant d'estudiar quines són les freqüències
més interessants perquè sigui efectiu,
però en realitat la valoració és positiva.
Doncs, exacte, i continuaran en principi endavant d'aquesta manera, no?
I tant, i tant.
Aneu canviant els diferents regidors
i així com es canvien també les zones i els barris,
com deies, també van canviant...
En principi va ser tots els regidors, o?
Sí, sí, anem passant els regidors
i això ens obliga a una feina de coordinació i d'equip
que també ens cohesiona i és interessant.
L'alcalde no per això, no?
L'alcalde no hi va fins ara,
la qual cosa no vol dir que no pugui anar-hi,
perquè al cap i la fincada que sigui alcalde
també volgués que no és un regidor més
i coneix perfectament tota la realitat.
Per tant, si algun dia li ve de gust d'anar-hi
o és convenient, doncs entenc que hi haurà d'anar.
Més coses, com dèiem,
parlem també d'actualitat política,
més enllà de Sant Jus,
justament aquesta setmana,
del que té a veure amb els comuns,
aquest nou partit que fa també mesos
que n'estem parlant,
justament ahir sobretot vam tenir una notícia
que és que finalment Podem Catalunya,
així com diumenge,
em semblava que no,
finalment ha cedit
i s'ha unit aquesta confluència d'esquerres,
encara que aquesta consulta interna
on va participar,
potser es deia que havia participat poca gent,
doncs la rebutjava,
finalment hi ha hagut aquest canvi.
Estem parlant amb Lluís Montfort,
però també demovem a Sant Jus,
també una confluència,
entenc que satisfet d'aquest resultat final.
Sí, és important que hi hagi unitat en això.
Jo entenc que són una setmana de passos
que són complicats d'adonar.
Crec que s'han fet d'una manera molt lògica
i a més d'una manera molt sincera
que ha portat a constatar en alguns moments
que les maneres d'entendre això
podien divergir,
però tot i així s'ha arribat a un acord.
No és ben bé que Podem hagi cedit,
sinó que s'ha trobat un camí d'acord
per poder tirar endavant aquesta confluència
i el que està clar és que si el nostre projecte
acabés, és generar una alternativa
a aquesta hegemonia convergent
que governa Catalunya des de fa anys
i establir-nos amb una força d'esquerres
capaç de generar canvis importants a la societat,
el que hem de fer és començar amb força i amb potència.
El que farem serà,
a mica en aquestes dues setmanes,
a partir d'aquest cap de setmana fins al dia 8
que tenim l'assemblea constituent al Valodrom d'Horta,
fer tot un procés de validacions per crear els CENS.
Aquests CENS, que és el Demos,
que en direm nosaltres,
és tot l'univers de persones que podran votar
i podran fer-ho presencialment i online
cadascuna de les direccions,
els documents polítics,
els posicionaments, etcètera.
I el nom, també,
que això del nom encara no...
No està clar, no?
No el tenim sobre la taula.
Anem dient tots els comuns,
on hi ha periodístic, però clar...
Sí, els comuns és una cosa molt periodística
que per alguna cosa serà,
o et vol dir que és bo,
però encara sobre la taula no tenim les propostes.
Hi ha mil propostes diferents de noms
que s'haurà d'anar votant.
El que sí que ha quedat clar
és que tot aquest CENS es crearà
a partir d'una validació presencial amb un DNI.
I per fer tot això...
Presencial, per tant, eh?
És a dir, aquesta part més online, no?
Un cop validat presencialment amb un DNI
i que la figura de les persones validadores
acaben, doncs, confirmant
que tu ets una persona física,
o sigui que no hi ha Batman ni Mickey Mouse
apuntats amb un CENS votant,
doncs el que es farà, doncs,
és crear aquest CENS i començar aquestes votacions
que podran ser online,
un cop estiguis validat, no?
Com ja, de fet, és habitual
i, de fet, transitem cap a alguna manera
d'entendre la política
en la qual el vot electrònic
i el vot a distància serà molt i molt important, no?
És per evitar que hi hagi aquesta poca participació
com ha passat en Podem
o no té tant a veure?
És per facilitar al màxim
la participació de tothom, no?
No només la participes,
la afavoreixes participant online,
que és veritat,
sinó que crearem aquestes taules de validació
que es podrà votar també a partir del dia 1
per tota aquella gent
que no li ve de gust votar online
i que s'estima més votar de manera presencial.
Ho farem així.
Prèvia a l'Assemblea,
hi haurà diverses taules de validació
situades per tot el territori del Basi Obregat,
de moment tenim 12 municipis
i és molt probable
que a Sant Just també tinguem
una taula de validació,
segurament entre avui i demà
ho hem d'acabar de decidir,
per no només inscriure en el País en Comú
a tota la gent que ja prové
dels censos dels partits polítics,
sinó sempre ens estem oblidant
una part molt important,
que és tota aquella gent
que no ha format part d'un partit polític,
que és independent,
que no està afiliada ni a Podemos,
ni a Barcelona en Comú,
ni a Iniciativa,
ni a EOIA,
ni a EQUO,
i que en canvi
té ganes de participar
d'aquest projecte engrescador
que aquí a Sant Just ja hem situat,
que hi ha diverses persones
que ens han fet.
Dins de Movem hi ha persones presentes, no?
Dins de Movem hi ha gent independent
que té ganes d'entrar
i fora de Movem
també hi ha gent
que té ganes
de poder entrar.
Es tracta de crear
un cens actiu,
un cens que ens permeti
afrontar aquests propers anys
amb la perspectiva
d'unes hipotètiques eleccions
catalanes a la tardor,
si això fos,
i amb la perspectiva
evidentment
d'unes municipals
del 2019.
Per tant,
el dia 6,
no,
has dit que és el dia...
El dia 8.
El dia 8?
Un dissabte, no?
Exacte.
És quan es farà...
Per tant,
abans del dia 8
és quan el veuríem també.
O sigui,
aquesta setmana decidireu
si finalment hi haurà
aquesta taula de validació
aquí a Sant Just.
La taula de validació
a Sant Just
la decidirem entre avui i demà
i ho hem de situar
entre el dia 1 i el dia 7.
Per tant,
ja farem...
Ja farem difusió
a les xarxes
d'on situen aquesta taula.
D'altra banda,
també en clau d'actualitat,
aquesta setmana,
una setmana intensa políticament
perquè,
de fet,
avui és un debat
de pressupostos
també al Parlament.
Pressupostos que finalment
sembla que...
Bueno,
en principi,
clar,
no ho tenim encara,
des d'aquí no ho pots veure,
però en principi
s'aprovarien
amb els vots finalment
de suport
també de la CUP.
Què en penses?
Nosaltres estem
en contra
d'aquests pressupostos
i així ho hem manifestat.
Jo crec que
es venen aquests pressupostos
com uns pressupostos
socials,
uns pressupostos
expansius,
però en realitat
creiem que
difereixen
de quines són
les necessitats
efectives
de la població
avui en dia.
Creiem que hi ha
elements essencials
com les rendes
garantides
de la ciutadania,
els suports,
doncs,
per exemple,
la partida
de l'escola de resolt
serà zero
un altre any.
Hi ha tota una sèrie
de polítiques
socials
que queden
clarament
en segon
terme
i que,
per tant,
són uns pressupostos
que en cap cas
responen
al que
creiem
que ha de ser
la necessitat.
S'han fet
una sèrie
d'al·legacions,
cada un dels municipis
treballa
quines són
aquelles
infraestructures
pendents,
quines són
aquelles necessitats,
ho traslladen,
els brusos parlamentaris
ho introdueixen
com a esmenes,
moltes de les esmenes
evidentment
no s'han
acceptat
i,
per tant,
creiem que
són uns pressupostos
que no són
els que faríem
nosaltres.
Per això tenim ganes
de crear alternatives
i posar-los
sobre la taula.
Esperàveu
que la CUP
no els té més suport
o et t'ha sorprès
finalment
que hi hagi aquest
aval?
Estàvem tots convençuts
que la CUP
no seria capaç
d'aguantar
les pressions
que Junts pel Sí
per raons alienes
del mateix pressupost
són capaços
de fer
sobre la CUP
i l'univers
dels seus votants
amb la qual cosa
doncs
era realment
era una gosadia
per part de la CUP
no cedir
a les pressions
que Junts pel Sí
els està fent.
una de les partides
també polèmiques
és el que té a veure
amb si hi haurà
una consulta
si aquesta consulta
serà il·legal
o no
aquests dies
també
hem anat sentint
a parlar
de què passarà
amb tot el tema
del referèndum
de fet
també els ajuntaments
s'han posicionat
aquí a Sant Just
ja en vam parlar
es va aprovar
aquesta moció
que hi havia
de suport
al pacte
pel referèndum
el Consell Comacal
també vam aprovar
l'altre dia
una moció
d'adhesió
al referèndum
i bé
en tot cas
un referèndum
que creus
que hi haurà
que serà
finalment
el setembre
creus que hi haurà
referèndum
com veus
que s'està gestionant
tota aquesta qüestió
jo crec
que l'única
sortida política
a aquest
conflicte
es diu
referèndum
i referèndum
vol dir assumir
el dret
a autoterminació
del poble de Catalunya
i això vol dir
que aquest dret
a la autoterminació
del poble de Catalunya
que és un dret propi
és veritat
que has d'arribar
a una sèrie
de pactes
i una sèrie
d'elements comuns
per poder
tirar-lo endavant
la idea
del referèndum
genera
amplis consensos
a Catalunya
consensos sòlids
molt transversals
que no s'ha de perdre
de vista
cosa que no genera
la via unilateral
per tant
tenim un enfortiment
a Catalunya
i dos
la via del referèndum
genera complicitats
i reaccions
fora de Catalunya
que no genera
la via unilateral
una qual cosa
la via del referèndum
és la via
per altra banda
la via del referèndum
lògicament
xoca
amb aquesta pressa
que es té
per votar
al setembre
una qual cosa
creiem
que és una via
de consensos
que s'ha d'anar
treballant
de mica en mica
i que ha de portar
inequívocament
a uns pactes
que han d'anar
a un univers
que ens podem
autoimposar
que sigui
al setembre
tampoc
pot ser
si n'hi diem
però no pot ser
al setembre
si s'opta
per la via
del setembre
pot ser que ens estem
auto
imposant
una cosa
que no podrem
complir
i per tant
aquesta via
que genera
consens a dins
i genera
consens a fora
serà complicada
per altra banda
tampoc entenc
de cap manera
les actituds
de portal
constitucional
qualsevol
pressupost
que incloui
alguna partida
en relació
al referèndum
i crec que
les declaracions
de l'Iceta
de l'altre dia
són intolerables
intolerables
perquè
s'estan situant
en els marges
del
consens
global
de la ciutadania
que és a favor
d'un referèndum
per tant
no podem
continuar
d'aquesta manera
que hem d'agafar
per la via
del referèndum
que és l'única
via
no havíem tingut mai
al Congrés
de Diputats
73
diputats
de Podem
i de
Marees
i de
Comuns
i Compromís
que estiguessin
a favor
del referèndum
Europa
a mica
en mica
comencem
bàsicament
amb el grup
que s'està fent
amb els verds
intentar agafar
suports
perquè
aquesta via
tiri endavant
i és que és la via
és l'única via
l'única via
lògica
per ser reconeguts
i per poder exercir
el dret
d'autodeterminació
per tant
creus que s'està anant
massa ràpid
s'està anant
massa ràpid
si el que es vol
és la via
del referèndum
recordem que el referèndum
era una pantalla passada
doncs benvinguts
a la pantalla passada
tornem a enganxar això
marquem-nos uns objectius
i uns terminis
que no ens encotillin tant
tampoc vull que sigui
jo
ja ho veurem
d'aquí 20 anys
que no ens encotillin tant
i comencem
a treballar
la via de la democràcia
la gent l'entén
marquem-nos
que no ens encotillin tant