¡Ahí sí! ¡Hipóvica Dominicana!
Així que els saludem els tres. Bon dia.
Bon dia.
Bon dia, Eric, Miquel i Lunes.
Carai, tenim tot l'equip de JustGraphit aquí?
Sí, tot l'equip de Criccrac.
De Criccrac, que també estou els mateixos que el JustGraphit.
Sí, exacte.
Sí, no? Seríeu la mateixa família.
Surt del mateix niu.
Sí. Escolta, avui ens veiem Miqui i companyia, també Miquel, perdó.
Tranqui.
Em pots dir.
Per recordar que demà es presenta aquest documental,
però a part, com que tenim aquestes dues persones
que també s'hi han involucrat, no?
Per saber, doncs, des del seu punt de vista
o la feina que també han fet ells, no, Miqui o Miquel?
Explica'ns una mica, si vols, quines tasques heu fet,
com ho heu aconseguit.
Bueno, per anar a fer una mica de dentetes
per veure demà el documental.
Doncs, una mica, he capitanejat jo el projecte,
però, bé, aquesta gent sempre està allà al darrere,
també, doncs, empenyent i fent feina
que normalment no és tan visible, potser,
però que és bàgica i essencial.
De contactar amb persones, de buscar, no ho sé,
meroteca, no, arxiu, tot allò que explicàvem de xarxes socials, no,
de buscar a través de grups o el que sigui que heu buscat.
I d'altra feina que no és tan visible
en el tema de la creació del vídeo en si,
del documental, de la peça.
Éric, per exemple, explica'ns sobre aquest just grafit.
Explica'ns una mica, no sé, des del teu punt de vista,
què és el que ho ha aconseguit.
Bueno, jo crec que al final, bueno, és una mostra una mica
d'això, no?, del naixement del grafiti aquí a Sant Just
i de com ha anat els seus moments àlgids
i com ha marcat Sant Just també una part a nivell internacional
del grafiti, això a nivell europeu i tal,
que es desconeixia o que nosaltres com a mínim desconeixíem
fins que no vam anar a entrevistar i a conèixer
tota aquesta part...
Tot aquest entramat, no?
Sí, jo crec que hi ha molta gent que ho descobrirà també, no?,
que Sant Just era, o ha estat una referència, no?,
no sé si nacional, europea o internacional
en quant a l'art grafiter.
Sí, europea, europea.
Al final sembla que no, però a mesura que vas investigant
i et van explicant, te n'adones que ha tingut
bastanta importància i que molts dels grans grafiters europeus
han passat per la Riera de Sant Just.
Per la Riera, eh?
Sí, tot i que els orígens, no?, els primers grafitis
són ja de gent local i de tot això,
hi ha un punt en què la Riera agafa una gran importància
i és quan també a nivell internacional s'obre.
I és curiós veure com gent d'aquests que van venir europeus
a grafitar aquí els murs de la Riera, no?,
recorden alguns d'aquests primers grafitis
que hi va anar bé al poble, no?,
de la colla del Llen Gardaix...
Això, això no em sortia.
Tenia aquí la imatge, anau dir,
la colla del Llen Gardaix es deien, no?,
els primers que van començar a fer aquests grafitis, no?
O la Sargantana.
O la Sargantana.
La Sargantana, Llen Gardaix.
Heu arribat a contactar amb ells?
Sí.
Sí?
Sí, sí.
Els tenim.
Els teniu?
Els teniu.
Vindran demà?
En principi han de venir, sí.
Un m'ha confirmat que vindria
i l'altre estava pendent,
clar, també és un divendres a les dos quarts de vuit de la tarda.
Sí, és una hora...
La gent que treballa fins tard,
doncs plega aquella hora, no?, més o menys,
i...
Bueno, però aquí...
Per poc que puguin vindre.
Sí, oi?
Sí, sí.
I tenim també en Llanes, català, bé, no?
Sí.
Explica'ns una meitat més del teu punt de vista
aquest documental, aquesta recerca que heu fet,
que explicava també el Miquel fa unes setmanes,
que va començar gairebé, o va començar la idea,
la llavor el 2020, no?, una mica abans gairebé pandèmia.
Sí, jo he descobert Sant Just fa cinc anys
que he vingut a viure aquí i ens hem posat a treballar junts.
i jo el que veig és, sobretot, que Miquel i Eric,
i al final el que fem a Cricrac,
és una miqueta grafiti,
la mateixa lògica del grafiti, no?
Art, street art, però aplicat a l'audiovisual
des d'una perspectiva de democratitzar l'accés a l'art,
no?, de treballar...
Bueno, el projecte Just Grafit
és un projecte totalment voluntari, sense fons,
i és una idea que ve del Miquel,
que l'Eric s'ha sumat
i que al final Cricrac s'hi ha posat i s'ha fet.
I és una miqueta la mateixa dinàmica
que tenen els grafiters,
és a dir, anem a pintar pels carrers,
anem a treballar la nostra art en espais oberts
i sense cap...
almenys al principi,
sense cap pretensió
i relació comercial, mercantil, financiera,
i això jo crec que és una miqueta
la definició mateixa de Cricrac, no?,
de treballar amb els projectes perquè ens molen
i són tipus d'història
que val la pena escoltar, veure,
i això és el que mola, jo crec.
I tant.
Home, i a més presentar-ho demà, no?,
en la cluenda dels 25 anys del casal de joves,
que també imagino que hi haurà força gent, no?
Sí, més, no?
Esperem.
Esperem que vingui la gent.
Sí, sí, sí.
Jo ho he comentat amb algunes persones
i sí que ells seran.
A més, després hi ha concert amb Boira,
hi ha Dija, i vull dir,
tot s'amenitza, no?
Com serà veure aquest documental projectat?
Pels tres?
Vull dir, que us suposarà...
Clar, l'heu vist moltes vegades,
avuiament, no?,
però projectat en públic...
Bueno, és...
L'heu vist a Grenoble i a Roma, no?
Sí, el que vam veure a Roma,
a Grenoble també es va passar.
Ara que vam estar a Santo Domingo,
doncs també des d'un casal...
També es va projectar?
Sí, en un casal cultural ens van demanar de projectar-lo,
perquè ja ens coneixíem d'abans
i els interessa el tema.
També toquen el tema del grafiti i de l'estritart.
I realment, d'aquí Sant Just és com ho presentes a casa, no?
Exacte, no ho diguis a casa.
El compromís és com més gran
i, a part, doncs, haurem de presentar-lo,
cosa que no vam fer els altres.
Bueno, esteu agafant la pràctica ara aquí els tres, no?
Sí, sí, sí.
Serà igual, però amb gent mirant-vos.
Però, exacte, sí, sí.
No deixa de ser diferent,
però amb moltes ganes.
Sí, il·lusió, no?
I il·lusió que la gent,
després de tot aquest any,
taladran a la gent que el pugui veure.
Ui, aquest any i més, no?
Sí, un any i mig, tampoc et passis.
Doncs, ostres, és com ja talliveres també.
Bebre la llum.
I això no vol dir que hem acabat el curro.
No?
No.
Què falta?
Ja et vaig comentar que...
El tema del finançament, no?
Volem finançament, doncs,
per poder-lo presentar públicament, en obert,
que tothom el pugui compartir, d'acord?
Perquè, al final, és un documental pel poble.
Vull dir, no...
És una cosa que nosaltres hem fet,
com deia el Llunes,
sense ànim de lucre, podríem dir.
Però sí que no tenim, tampoc,
més dignes per gastar-nos en aquest projecte, no?
Volem fer un quart capítol,
que és quina repercussió ha tingut tota...
Perquè n'hi ha tres?
N'hi ha tres, sí.
Ah, val.
És a dir, un documental en tres parts o capítols, val?
El primer capítol és Els pioners de la Old School,
el segon tracta el tema de la Riera, també,
relacionat amb tota la cultura hip-hop,
i el tercer fem un flashback
i ens n'anem abans de tot això
i entrem a dins dels grafitis de la colla de la Sargentana.
Val.
Llavors, esteu planificant, o esteu planejant,
fer una quarta...
És a dir, que segueixi un bloc petit final?
Si fos possible, sí.
I de què seria?
Sí, una mica amb les noves generacions
que estan a la Riera
i, bueno, la continuïtat de tot això, no?
Com avui en dia, a Sant Just,
el grafiti va...
Bueno, quina forma ha agafat, no?
Que encara existeix i encara existirà, no?
La participació d'aquest art dintre del municipi, no?
Clar, la gent que hi ha nascut amb el grafiti, no?
Perquè, per exemple, nosaltres teníem 10-12 anys
quan es van fer aquests grafitis,
els de la Riera en teníem 12-14,
però hi ha gent que hi ha nascut amb tot això,
amb la Riera plena de grafitis,
amb aquest grafiti instal·lat al carrer Bador,
vull dir, la gent que té 30 anys
ha vist des del dia 1 aquest grafiti.
Ho ha viscut, ho ha convistut.
I llavors, doncs, suposo que algú li haurà,
saps, tocat la fibra...
Segur, segur.
I algun artista deu haver sortit d'aquest poble.
Paral·lelament, sé que volíeu, d'alguna manera,
recuperar alguns dels grafitis,
com, per exemple, aquest del carrer Bador, no?
El cotxet que cau amb la mare que surt corrent darrere.
Jo crec que...
No sé si això també ho esteu intentant gestionar.
Sí, en el fons el documental neix amb la voluntat aquesta,
de dir, ep, Sant Justens, pareu atenció,
això és una cosa que fa 30 anys que tenim aquí,
que la gent reconeix moltes vegades el carrer pel grafiti,
fem alguna cosa, no?
Forma part del patrimoni cultural, podríem dir.
Això que és feina de l'Ajuntament, potser?
Més aviat, no?
Restauració, conservació, no?
Tot el seu temps.
Poc a poc.
Imagino que també aquest documental aniria a parlar de l'Arxiu Municipal,
l'Arxiu per tenir la constància, no?
Així com les entrevistes senceres, també,
que suposo que es podran consultar.
Sí, perquè nosaltres, clar, el que hem fet al final
és editar les entrevistes perquè sigui un relat dinàmic.
Però sí, l'Arxiu guardarà una còpia
amb totes les entrevistes senceres
i qui tingui interès, doncs, per conèixer més allà.
Clar, clar.
Una pregunta crec que és molt important.
Demà les persones que hi vagin veuran el documental,
però si demà no hi van o pel que sigui demà no hi poden ser,
no el veuen,
tindrà l'oportunitat de veure en alguna plataforma?
De moment no,
que és per això que busquem finançament.
Està ple d'imatges d'Arxiu,
de televisions públiques, així com de pel·lícules,
que això s'ha de pagar per no tenir problemes.
Després, si ho veig, és renobert.
Llavors, part de la feina grossa d'aquesta presentació
i dels mesos que venen és aconseguir el finançament
perquè això pugui estar en obert.
Tot i així, hi ha gent que no podrà venir,
segurament en trobarem algun altre moment
ni algun altre lloc per projectar-lo
perquè hi ha gent que estigui interessada en veure'l
abans que es publici i que vulgui col·laborar.
I sempre tindran l'oportunitat un cop acabat,
perquè la intenció és poder recaudar els fons
per fer aquesta part d'entrevistes
que quedarien a les noves generacions
i poder pagar els drets d'aquestes imatges d'Arxiu
que s'utilitzen.
Llavors, després d'això,
si s'aconsegueix l'objectiu,
que espero que sí,
ja es faria una presentació pública un altre cop,
vull dir que hi hauria més oportunitats de veure'l.
I també la idea és d'organitzar
durant els mesos que venen
altres projeccions del mateix rotllo de la de demà,
de poder tenir aquests encuentros
i presentar el documental aquí a Sant Just
en diferents activitats.
També recordar,
crec que és important que demà estarem,
des de Cricrac hem imprès camisetes
de Just Graphic amb la Sargentana,
Merchandising, eh?
Exacte.
Llavors, la idea és,
qui vulgui contribuir,
que compri les samarretes,
les sudaderes que hi ha,
perquè així apoyen el documentari,
el projecte,
perquè es pugui endur a terme.
Vinga, demà tots al casal de joves,
ara si hem de menjar,
que són les 12, digues.
Podríem dir que fem un bercami local.
Bercami local,
a través de la samarreta.
Qui compri la samarreta,
doncs té opció
que si vol sortir els crèdits de la pel·lícula,
doncs també surtin.
Això em sona una sèrie Sant Justenca.
Bé, és que els bercamis s'organitzen així.
Sí, oi, que és la família.
Miquel, Eri i Junés,
moltes gràcies als tres,
ens veiem demà al casal de joves,
molts èxit en aquest documental
i amb tots els que vinguin més tard,
el quart capítol,
i els que vinguin,
gràcies per fer aquestes feines pel poble,
que al final és història i és memòria.
Gràcies, fins demà.
Fins demà.
Moltes gràcies.
Adéu.
Adéu.
Fins demà!