Engeguem aquest segon espai de la justa escoltant el Pau Baibé i el seu tema aquest cop sí.
I aquesta banda sonora serveix per donar pas al Dani Mutchi, que és professor de Tai Chi
i que és del Centre Social del Milenari, que ens parlarà d'una xerrada que tindrà lloc avui
en relació al taller l'art d'escoltar.
Ell ara ens explica tots els detalls.
Molt bon dia, Dani.
Bon dia, què tal?
Molt bé, molt contenta. I tu com estàs?
Doncs mira, sorprès, perquè he rebut aquesta trucada.
M'hi ha dit, vols entrar ara? I dic, vinga, entre a mi.
Mira, és que per això estic contenta.
Clar, perquè avui s'ha de dir que...
Bé, ara expliques tu els detalls, però avui té lloc aquesta xerrada, aquesta conversa
sobre un taller que s'anomena l'art d'escoltar, no? Quins detalls ens pots donar al respecte?
Doncs mira, jo fa molts anys que ensenyo Tai Chi al Centre Social del Milenari.
Quan dic molts anys, potser ja ara fa ben bé set anys.
Doncs sí que són molts anys, eh? Són uns quants.
Són uns quants.
I em van proposar de fer una activitat fora de l'horari habitual
i en comptes de seguir fent la proposta del Tai Chi o Chi Kung, aquestes disciplines de cos,
doncs vaig proposar aquest de l'art d'escoltar, una mica perquè és on m'estic orientant des de fa uns anys
com a formador de comunicació no violenta, però sobretot per una sensació
que pot ser molt beneficiós pels usuaris i les usuaries del centre.
Val.
I, clar, o sigui, què significa el que tu comentes de violents... com has dit?
Comunicació no violenta.
Comunicació no violenta, clar, perquè relacionat amb Tai Chi, potser es té una imatge d'aquest tip...
A veure, si ho dic bé, d'aquest art marcial, d'aquest exercici, no?
Com d'atac, però potser té més a veure amb la defensa personal?
Com ho descriuria?
Sí, és que aquí, clar, estic tenint una mica de barreja i potser estàs una manera com, a veure,
per on em surt aquest...
No, no, és interessant, eh?
Sí, i tant.
El Tai Chi, com bé en dius, és un art marcial i dintre de la part de...
o sigui, dintre de tota la pràctica del Tai Chi hi ha una vessant que és la més terapèutica
que està relacionada amb la mobilitat del cos, amb el centrament de la ment i amb la presència plena.
Això és el que estic practicant, ensenyant des de fa 100 anys al centre mil·lenari.
I, paral·lelament, la meva vessant professional està variant cap a ensenyar la comunicació no violenta,
que és una tècnica, un mètode, un canvi de la manera com ens parlem a nosaltres mateixos i als altres,
que té molt a veure...
O sigui, jo sempre he anat ensenyant coses que tenen cara a veure amb la connexió.
Doncs el Tai Chi té a veure amb la connexió amb el cos i amb la unitat
i la comunicació no violenta té a veure amb la connexió amb un mateix i amb els altres.
Aleshores, el taller d'avui, de l'art d'escoltar, està molt enmarcat en la comunicació no violenta,
no tant amb el Tai Chi.
Val.
I quan ho vaig proposar és perquè les usuàries, parlo en femení perquè quasi totes són dones les que tinc fent Tai Chi,
les usuàries que venen a classe, durant la classe estem callats, estem callades, estem fent classe,
perquè el Tai Chi demana credència, no?
Per això s'unifica molt el cos i la ment, perquè tu estàs tota l'estona centrada en el que estàs fent.
I quan arriben a la classe i quan se'n van, doncs sempre tenen el seu espai de parlar.
I per la meva sensació, per la meva vivència, que aquests momentets d'abans i de després els fan,
ho gaudeixen molt, ho celebren molt, i després per molts estudis que estan dient
que un dels factors de longevitat i de qualitat de vida més grans és la vida social,
és establir relacions de qualitat, és tenir un cercle de gent en la qual pots trobar suport
o pots trobar d'audi compartint activitats,
doncs em vaig adonar que dic, bueno, doncs anem a fer en el centre del mil·lenari,
anem a fer aquesta activitat perquè a totes ens agrada parlar,
a totes ens agrada que ens escoltin,
però potser no ens sabem tant d'escoltar.
La meva sensació és que l'escolta és un art i es pot aprendre.
Amb la qual cosa farem avui un tastet de dues horetes, practicarem.
Més que una xerrada serà un taller pràctic de practicarem escoltar.
Com podem escoltar a les persones perquè puguin seguir parlant
i perquè puguin gaudir d'aquesta presència i d'aquesta sensació de connexió.
Clar, és el mateix, t'anava a preguntar, és el mateix escoltar, de forma empàtica, escoltar que sentir?
Clar, aquest és el...
El tòpico típico, eh?
Bé, és una de les distincions clàssiques, no?
O sigui, jo puc sentir, de fet, inevitablement puc sentir,
a no ser que em pugui posar taps o aquests auriculars amb cancel·lació de soroll,
jo estic sentint.
I l'altra, la distinció que fas tu d'escoltar,
escoltar és un acte conscient,
denota una voluntat, denota una curiositat, denota una intenció.
Aleshores, moltes vegades en les converses la gent està sentint a l'altra persona
i està esperant el seu torn per parlar.
No sé si t'has fixat en algunes converses que dius,
ostres, aquestes no estem seguint un fin.
Són monòlegs consecutius, no, interromputs.
Aleshores, a l'escoltar, les habilitats d'escolta,
doncs es poden desapolupar.
Sobretot es poden desapolupar, es poden aprendre
i es pot començar per algunes tècniques
i després d'aquestes tècniques
després es va desenvolupant això que anomeno l'art d'escoltar
perquè quan trobem alguna persona
que ens escolta d'una manera present,
d'una manera curiosa, d'una manera atenta
i que ens està donant la seva atenció,
que és una de les coses més valuoses que tenim avui en dia,
totalment.
doncs un nota una sensació d'ostres,
bueno, es sent d'una manera,
es sent reconfortat o a gust o...
és una sensació molt agradable quan m'escolten de veritat.
I acompanyat em dóna la impressió a mi, eh?
I tant, sí, sí.
I una altra pregunta també molt típica, tòpica,
per enriquir les nostres relacions,
que al final és un dels objectius del taller, no?
Clar, al final t'has d'enriquir tu mateix al principi, no?
Abans?
És a dir, t'has d'escoltar tu?
Suposo que aquest és el procés.
Primer, estar present amb un mateix
i després deixar-se estar present amb un altre, no?
I amb uns altres?
Sí, sí, i tant.
Moltes d'aquestes...
Tot el que ha a veure amb el desenvolupament personal,
l'aprenentatge, el creixement,
casi sempre, va de dintre cap a fora, no?
Aleshores, per exemple, jo en aquesta disciplina,
aquest mètode, aquesta mirada que ensenyo,
que és la comunicació no violenta,
com el nom té aquesta característica,
que és que no sona massa bé,
quan dius a la gent que ensenyo comunicació no violenta
sempre et parlen d'una altra.
Oh, això li aniria bé al meu jefe.
Això li aniria bé al meu company,
això li aniria bé al meu fill,
això li aniria bé...
Sempre li va bé als altres,
perquè no ens considerem violents, no?
I moltes de les vegades el que fem
és començar per al discurs intern,
com ens estem parlant amb nosaltres mateixes,
com ens estem relacionant amb nosaltres mateixes,
com és aquest diàleg intern,
que moltes vegades,
si el portéssim cap a fora,
la gent no es faria creus,
de tot el que ens arribem a dir.
i canviar la mirada,
centrar-nos una mica en deixar de tenir una mirada de judici,
de correcta, incorrecta, d'exigència,
i anar-la canviant per una mirada més compassiva,
més basada en les necessitats, en les emocions,
i a mesura que jo puc anar fent això amb el meu diàleg intern,
em serà molt més fàcil poder-lo fer cap a fora.
Sí, aquest tema normalment a la justa també el tractem,
perquè té a veure molt amb la psicologia,
i tenim un espai al respecte,
i al final també t'adones que...
o sigui, és la meva impressió,
però em sembla que és així,
que al final aquestes projeccions que veus en els altres,
que estan enfadats amb tu,
o que són exigents amb tu,
potser es tracta d'una cosa que tu tens internament,
d'una cosa incòmode que tu tens dins teu,
i que es projecten a l'altre perquè és un mirall,
al final, de com et sents tu.
Sí, i tant.
Hi ha molts mecanismes que són de mirall i de projecció,
i hi ha altres mecanismes que són de...
bueno, confondre...
O sigui, últimament en molts espaiers
estic demanant a la gent que inverteixi menys
en el seu departament de guionistes,
en el Ducà,
perquè ens fem unes històries,
ens fem uns cuentos,
de... ostres, això està passant, això no sé què...
I és tot fantasia, al final.
Clar, o sigui,
hi ha coses que poden estar ben fonamentades,
en poden haver-hi molts indicis,
però hi ha moltes que són...
bueno, que estem invertint molts diners allà,
en aquest departament de guió.
Aleshores, la comunicació no violenta
té unes quantes diferents sessions clau
que ens poden treure una mica de...
de ser una mica l'entrallat
de tot el que ens estem dient,
ho podem endreçar d'una altra manera,
i amb aquesta visió,
és molt més...
bueno, és més probable
que es generin
ocasions de connectar
o d'aterrar una miqueta el que està passant
i no deixar-lo en el cap
agafant unes formes
que a vegades no tenen massa sentit.
I tant.
Bé, Dani, gràcies per contactar amb nosaltres.
Un gust.
volia acabar aquesta mini-entrevista.
Això recordant un altre cop,
on i quan es farà aquest taller avui de l'art d'escoltar?
Doncs mira, el farem al centre al mil·lenari,
no salvia l'adreça,
però suposo que buscar més fàcil.
Sí.
Busqueu centre social al mil·lenari i trobareu.
No, a dir, després de setze anys
fer arribar molt bé
i tampoc ser en l'adreça.
Jo sé que igual,
amb les ubicacions.
A les quatre i mitja d'aquesta tarda,
segurament arribant
mitjoreta abans
per instal·lar-se,
per acomodar-se,
per no haver d'arribar corrents
i gaudirem de dues hores.
De dues hores de taller pràctic.
O sigui,
jo que vull que la gent
estigui en el taller
parlant-se i escoltant-se
amb algunes pistes que aniré donant
i no serà una xerrada
perquè aquestes coses,
si no es practiquen,
poden ser interessants,
poden ser reveladores,
però després necessites una miqueta de pràctica
i a part que practicant
ens ho passem molt millor
que no escoltant una persona
que ens diu
coses interessants,
però que és una actitud passiva
i a mi m'agrada que la gent
que veu-segués
tingui una evidència activa.
I tant.
I encantat,
m'has dit que aquí a la justa
parleu d'aquests temes,
si algun dia volleu desenvolupar
més el món de la comunicació
novedenta,
jo encantat de parlar-ne.
Doncs ho tindré en compte,
clar que sí,
com a comunicadora,
doncs ja concertarem
alguna entrevista
o si no,
això en algun dels espais
per poder,
sempre ho diem,
per poder donar tips
a la nostra audiència
i també per parlar-ne,
per parlar de temes
que a vegades són inclús tabú
i no,
o sigui,
al final es tracta
de gestió emocional,
gestió personal
i que això,
el que tu dius en el taller,
que això t'ajuda
a formar relacions sanes
i enriquidores amb els altres
i al final,
bé,
aquest és l'objectiu.
Doncs,
Dani,
moltíssim gràcies
per contactar amb nosaltres
i que tinguis un molt bon dilluns
i que vagi molt bé
aquesta xerrada avui.
Fantàstic,
moltíssimes gràcies.
Adéu.
Que vagi bé,
adéu.
Que jo prefiero el momento
en que desatas tus palabras
y voy sintiendo tu fuerza
ante la gente.
Te prefiero cuando eres
tú misma la que te prefieres
y tú no creas nada.
Sabeu que es coneixen
més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers
d'enregistrades?
Voleu conèixer
quan i on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes
i teniu curiositat,
tot això i més
ho trobareu
al programa d'edició
que s'emet
tots els dilluns
de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem.
Avui a les 9 del vespre
M de Música
Un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana
Dilluns
10 de la nit
Prepara els auriculars
Sintonitza
Radio d'Esvern 98.1 FM
Ja ho tens
Dilluns El Rock
El programa amb la música
que no trobes a cap emisora
i és que Dilluns El Rock
explica coses
i posa cançons desautoritzades
Dilluns El Rock
Amb en Joan Soto a la borda
i l'Enric Orozco se toca
Treu la llengua
Treu la llengua
Treu la llengua fora
Al carrer
Treu la llengua
Esclar que s'ha de treure la llengua
Però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer
quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua?
O a la feina
a l'escola
a la universitat
quan a les aules
i a les sales de reunions
ningú treu la llengua?
Com trec la llengua
a les xarxes
comentant i compartint
si la gent m'insulta
per treure la llengua?
O a internet
quan els cercadors
no m'entenguin
però jo vulgui continuar
traient la llengua
Entra ja a la guia
de l'activista pel català
i descobreix
tot el que pots fer
per la llengua
Ei, vinga, som-hi ja
És el moment
de fer alfans
A casa, a la feina
i al carrer
Quan anem de festa
o al taller
Parla'm
amb el teu accés
Només hem de començar
A provem-ho en català
Tu per mi i jo per tu
i quan vulguis
to'ns plegats
Molt per parlar
Molt per viure
Molt per parlar
Molt per viure
Generalitat de Catalunya
Tu me subes
A la nubes
Tu me subes
A la nubes
Tu me subes
A la nubes
No me dejes caer de este cielo
Tu amor me busqué
y no quiero jugar un demo
Tu me subes
A la nubes
No me dejes caer de este cielo
Me gusta tanto que tengo miedo
Enamorarme de nuevo
Mami
Todavía no he tenido suerte en el amor
Ay, nena
De la relación yo siempre soy el que la pasa peor
Cuando te ríes siento que me estás curando
Dime si me viniste a salvar
Ya
Con ganas de volverte a verme
Estás dejando tus ojos
No los tiene nadie más
Wow
Tu me subes
A la nubes
No me dejes caer de este cielo
Tu amor me busqué
No quiero jugar un demo
Tu me subes
A la nubes
No me dejes caer de este cielo
Me gusta tanto que tengo miedo
Enamorarme de nuevo
Escribo poemas
Lo Mario Benetti
De tu cuerpo y tu pierna aleti
Deja que el beso comiendo espagueti
Enamorado y no se lo había metido
Todo eso es mía
En ella no
Pero en ti confía
Se sabe cuidar sola
Nunca anda en cora
Hay una guerra por el mapa
Tu tesoro
Cuando te ríes siento que me estás curando
Dime si me viniste a salvar
Ya te vas
Con ganas de volverte a verme
Estás dejando tus ojos
No los tiene nadie más
Wow
Tu me subes
Tu me subes
A la nubes
No me dejes caer de este cielo
Tu amor me busqué y no quiera
Jugar un demo
Tu me subes
A la nubes
No me dejes caer de este cielo
Me gusta tanto que tengo miedo
Enamorarme de nuevo
No me dejes caer de este cielo
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
de contar con que esto iba a pasar
con la seguridad
de quien debe marchar.
Tendría que haberme ocupado
de algo que al final
es mejor olvidar.
Pero sigo igual, siempre igual
sigo intentando alcanzar
caminos que ya no existen más.
Sigo igual, siempre igual
sigo intentando alcanzar
caminos que ya no existen más.
Nunca me esforcé en tratar de aparentar
ser como los demás
no tengo habilidad.
Les 11 en punt, Marta Brat, bon dia.
Bon dia.
Actualitzem la informació a aquesta hora
començant encara amb el focus posat
per als incidents que va haver-hi al camp de l'Espanyol
i un dels aficionats blanquiblaus
que ahir va saltar al camp al final del partit
és candidat del Partit Popular
a Sant Joan d'Espí a les eleccions municipals.
Sí, exactament, aquesta invasió de camp
per part dels aficionats periquitos
està tenint conseqüències electorals.
L'alcaldable del Partit Popular
per Sant Joan d'Espí
ha demanat al número 9 de la seva llista
Iago Darnell
que renunciï per escrit
a formar part de la candidatura.
Això després que Darnell fos identificat
com un dels que van baixar el terreny de joc
de l'estadi de Cornellà al Prat
i que a més
va tombar una càmera de televisió
que era a peu de gespa.
El partit ha volgut sobrallar
que Iago Darnell no és afiliat
i que, per tant, forma part de la llista
com a independent.
Actualment, el PP no té cap regidor
a l'Ajuntament de Sant Joan d'Espí.
Més notícies amb Joan Bota.
La Comissió Europea millora a mig punt
les previsions de creixement
de l'economia espanyola per aquest any
fins l'1,9%
i manté el pronòstic al 2% pel 2024.
Brussel·les també pronostica
un escenari més optimista
per a l'economia europea
que creixerà fins l'1%
aquest 2023
i dissipa així les pors de recessió.
Pel que fa al dèficit,
Brussel·les pronostica
que Espanya no complirà per poc
el compromís de reduir-lo
al 3%
del Producte Interior Brut
el 2024.
La Comissió Europea
situa a 3 dècimes
per sobre
aquest dèficit espanyol
l'any que ve
en una previsió lleugerament
més pessimista
que la de l'executiu espanyol.
Avui s'activa
el pla d'alerta
per altes temperatures
del Ministeri de Sanitat
que s'avança 15 dies
a la data habitual.
El pla fixa els llindars
a partir dels quals
es dispara el risc
a comportar la calor
per la salut.
Uns llindars
que ha fixat
tenint en compte
la delimitació provencial.
Per exemple,
l'alerta a Lleida
saltarà a partir
dels 37,9 graus,
a la demarcació de Barcelona
quan es superin els 31,
a la de Tarragona
el llindar
és el 35,5
i a la de Girona
els 33,5.
Segons el nombre
de dies
que superi
aquests llindars
s'assigna
un nivell de risc
i també un seguit
de mesures
a tenir en compte
en aquest cas.
I a tot això,
les pluges
que han caigut
aquests últims dies
en punts de Catalunya
han ajudat
a refrescar
o normalitzar
les temperatures
però no han millorat
les reserves
d'aigua
als embassaments.
Un nen de 6 anys
ha mort aquesta matinada
i la seva mare
ha quedat ferida
molt greu
en una explosió
i el posterior incendi
que hi ha hagut
a casa seva
a Granada.
Els equips d'emergència
han hagut d'evacuar
una quarantena de veïns
que ja han pogut
tornar a casa seva.
S'investiga
l'origen de l'explosió
però les primeres hipòtesis
apunten a una fuita
de gas botar
dins del pis
de les víctimes.
La dona ferida
té 47 anys
i l'han traslladat
a l'hospital
amb pronòstic greu
amb cremades
a tot el cos.
L'oposició turca
afronta una segona
volta electoral
amb els ànims
decaiguts
i amb un risc
de desmobilització
dels seus partidaris
després dels resultats
d'ahir
on el president
Recep Tayyip Erdogan
aconsegueix fregar
el 50% dels vots.
El professor
de relacions internacionals
a la Universitat Autònoma
de Barcelona
Eduard Soler
considera
que el nacionalisme turc
surt reforçat
i pronostica
una campanya
amb un tomb
cap a trets identitaris.
El nacionalisme turc
de dretes
que diguem-ne
dues bèsties negres
és el nacionalisme
curt d'esquerres
i també
els refugiats sirians
i per tant
un dels riscos
seria que
la campanya
si hi ha segona volta
en els propers dies
doncs
aquests elements
més identitaris
doncs guanyin
més pes encara.
Soler creu
que els dos candidats
faran concessions
aquests dies
al líder
de l'ultradreta
que ha quedat
en tercer lloc
per tenir el seu suport.
El president ucraïnès
Volodymyr Zelensky
s'està reunint
ara mateix
amb el primer ministre
britànic
Rishi Sunak
als afores de Londres.
És una visita sorpresa
en el marc
de la gira europea
del president Zelensky
per demanar més suport
als seus aliats
de cara a la contraofensiva
ucraïnès.
Zelensky
ja ha obtingut
nous paquets
d'ajuda financiera
i militar
d'Alemanya i França
on aquest cap de setmana
s'ha reunit
amb els seus màxims
mandataris.
Dissabte
també es va trobar
amb el papa Francesc
i amb la primera
ministra italiana.
per Zelensky
l'objectiu
és aconseguir
més avions de combat
per fer front
als atacs de Rússia.
Treballem
per crear
una coalició
sobre els avions
de combat.
En part,
les meves visites
a capitals europees
tenen aquest objectiu.
Penso que serà
un èxit.
avui torna
a la festa
del cinema
amb entrades
a 3 euros
i mig,
un preu reduït
que es mantindrà
en 326
cinemes
d'arreu
de l'estat
fins dijous.
És la vintena edició
de la festa
del cinema
que espera
superar
les dades
de l'octubre
quan es van
registrar
1,3 milions
d'espectadors.
El sector
espera
remuntar
la caiguda
de públic
a les sales
amb iniciatives
com aquesta.
Des de començament
d'any,
l'assistència
als cinemes
acumula
una caiguda
d'un 32%
respecte
a la mitjana
dels 5 anys
previs
a la irrupció
de la pandèmia.
Ara escoltes
ràdio d'Esbert
sintonitzes
ràdio d'Esbert
la ràdio
de Sant Just
98.1
Bloc d'informació
electoral
Esquerra Republicana
som la transformació
que necessita
Sant Just.
Volem un poble
on les persones
siguin l'eix central
de totes les polítiques.
Un Sant Just
viu, actiu,
solidari,
sostenible
i feminista
amb oportunitats
tant pel jovent
com per la gent gran.
Volem un ajuntament
que gestioni bé
els serveis públics,
la mobilitat
i la neteja,
que promogui el potencial
de les nostres empreses
i comerços.
Volem una cultura
participativa,
oberta i inclusiva.
Sant Just és l'indret ideal
per fer realitat
els nostres somnis.
Un poble
on volem que no només
hi dormis
sinó que també
hi visquis.
Suma't al projecte
de transformació
social
republicà
i feminista.
Vota
Sergi Seguí
i l'equip d'Esquerra
a Sant Just d'Esvern.
Som, som, som
Catalunya republicana.
Som, som, som
Catalunya republicana.
Bloc d'informació
electoral.
Per un Sant Just
en positiu,
proposem 260
pisos de lloguer
assequible,
40 dels quals
seran per gent gran
el segon mil·lenari.
Adaptarem
la xarxa
d'equipaments
a la ciutat
dels 20.000 habitants,
el nou pavelló,
la segona escola
bressol,
el teatre Taneu,
l'ampliació del CAP
i el nou institut escola.
Proposem un Sant Just
inclusiu
amb beques
extraescolars
pels infants
amb capacitats diverses.
Millorarem
la seguretat ciutadana,
un agent
cada 500 habitants,
és a dir,
més recursos humans
i tecnològics.
I millorarem
la mobilitat sostenible
entre Sant Just
i Sant Joan
amb el pont
de la B23
i entre el barri nord
i el Canigó
amb dos nous ascensors.
Sóc en Joan Bassaganyes
i Camps,
candidat
del Partit
dels Socialistes
de Catalunya
i aquests
són els meus compromisos
per Sant Just.
Ara escoltes
l'àdio d'Esbert
sintonitzes
l'àdio d'Esbert
la ràdio de Sant Just
98.1
Hola,
sóc la Mireia Belmonte.
En la natació,
la velocitat és clau
i també ho és
per salvar una vida.
Davant l'ICTUS
trucar ràpid al 112
és fonamental.
Si notes un canvi brusc
a una persona,
com ara
pèrdua de força
a una banda del cos,
canvis en la parla
o en l'angès de la cara,
truca ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ICTUS
truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya
de la casino.
I never felt so alone, felt so alone
I never felt so alone, felt so alone
I never felt so alone, felt so alone
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
que l'acompanya en aquest projecte i a la llista hi ha noves cares?
Sí!
De fet, mira, nosaltres portem una llista que intentem que s'assembli el màxim possible a com és la societat Sant Justenca.
Portem persones de totes les edats, de tots els barris, de tota condició social, de totes les professions possibles.
Portem gent amb experiència, gent novella.
M'acompanya la de Cire com a número 2, que actualment també és regidora a l'Ajuntament.
Com a número 3 s'incorporen Dani Delgado, que fins ara ha estat una persona que havia treballat molt a la secció local
i havia estat molt amatent el que feia el grup municipal, ajudant-nos molt.
De número 4, reincorporem la Palmira, la Palmira-Vedell, perquè creiem que la seva experiència ens pot ajudar moltíssim.
És una persona molt estimada del poble i creiem que encara té alguna cosa a dir a l'Ajuntament.
De número 5, Ivan Ferrantost, el qual desitjo ferventment que torni a ser regidor,
perquè crec que ha estat dels millors regidors de comerç que ha pogut tenir aquest poble
i desitjo que pugui tornar a sortir regidor aquesta vegada.
La Montse Molinero està en els deu primers llocs de la llista, és a dir, la Montse ha fet una feinada brutal,
no ho va tenir fàcil perquè va entrar substituint el Ferran a govern dos anys,
després ha estat a l'oposició i de més. A més a més, és àvia i ajuda a cuidar els seus nets.
Per tant, és una persona amb una capacitat increïble que ha volgut continuar estant allà,
però no en llocs de possible sortida i, per tant, jo li agraeixo molt també aquest esforç.
Però bé, portem també tres cares noves consecutives, no? L'Arnau Amador,
també ens dona suport en la llista, en Polo Lego, que és un veí del barri nord,
la Sònia Santiago, que és empleada de banca i que viu a Can Candeler.
Bé, portem un seguit de perfils que són un pèl diferents i que segurament fugen d'aquest essencialisme
que s'espera d'una llista independentista.
Seguint una mica amb el fil que parlàvem abans...
Amb el que tu vulguis.
...la valoració del mandat, de com han estat aquests últims quatre anys, no?
Malgrat no estar a l'equip de govern, quins projectes em deies tu que havíeu iniciat,
em deia vostè que havien iniciat en els projectes locals,
mesures, plans, que s'havien tirat endavant i que, doncs bé, que Esquerra també ha contribuït.
Vale dir que aquests quatre anys han estat molt complicats, molt complicats per tothom.
I ara diré una evidència, però la Covid era una cosa que ningú sabia com es gestionava.
Ningú. Ni els que estaven a govern, ni els que estaven a l'oposició,
ni els que estaven a l'Ajuntament, ni els que estaven a la Generalitat,
ningú sabia com es gestionava la Covid.
Per tant, des d'aquí, primer de tot agrair l'esforç de tothom que en aquells moments
va decidir deixar de banda els partidismes i ens van posar remar cap a la mateixa direcció.
Tot i això, ha estat un mandat molt estrany, no només per la Covid,
sinó perquè hem tingut un relleu d'alcaldia.
És que els dos últims anys hem tingut un alcalde que no ha votat la gent.
Bé, sí que l'ha votat perquè anava a la llista, no?
Però no era el candidat. Per tant, per qui ha estat estrany?
Ha estat estrany també perquè l'Ajuntament va patir un atac informàtic
d'aquests que et demanen un rescat, no?
És veritat.
I ha estat estrany perquè per voluntat d'Esquerra Republicana teníem un govern en minoria.
Una minoria relativa, perquè només se faltava un regidor per la minoria.
Però nosaltres volíem que el PSC fos conscient que hi ha altres maneres de governar,
no només en majoria absoluta hi passen la picuna d'hora, sinó que hi ha maneres de governar
més obertes, més buscant el diàleg, més buscant els consensos.
Aquest era un dels nostres objectius.
Com bé deies, els dos primers anys nosaltres hi vam estar disposats,
el primer pressupost el vam aprovar amb nosaltres.
Per exemple, ens vam posar d'acord, ells, el PSC volia fer unes ajudes
per pagar els títols de transport a la gent jove.
Nosaltres vam posar unes certes condicions.
No a tothom, no de manera universal.
Home, aquells que estudien a universitats privades, doncs potser no cal.
Aquells que tenen la universitat aquí al costat, doncs potser una mica menys
que els que estan més lluny i necessiten un títol de més zones.
Bé, vam posar totes aquestes condicions, per posar-te un exemple només.
Després, per la Covid, nosaltres vam posar 65 propostes
per intentar superar la Covid de manera social i econòmica.
No se'ns ha fet cas en cap, però és igual, allà està.
Nosaltres ens hi vam posar, vam participar del pacte de ciutat.
Després de tot això hi va haver el canvi d'alcaldia i...