La, la, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, la, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na.
Vinga, doncs, ara mateix passa un minut d'un quart de dotze del matí
i seguim el magazín matinal de ràdio d'Esvern, en just a la fusta.
Avui és Sant Jordi, ja és la diada de llibre i la rosa.
Ens toca fer l'entrevista i avui tenim a Gina Pol, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Sant Jus d'Esvern.
Molt bon dia, Gina.
Molt bon dia i molt bon Sant Jordi.
Sí, sí, és una data especial, data assenyalada, que aquí a Catalunya ens agrada celebrar-ho moltíssim.
Aquest any especialment ens venia molt de gust, no?, perquè l'any passat no vam poder fer res.
És com un sal, eh? Fa com dos anys que no fem Sant Jordi.
Sí, llavors dius, en teníem moltes ganes, tothom amb qui parles és quina il·lusió, ni que sigui parcialment, ni que sigui un trosset de celebració, ja val molt la pena, perquè és com una esperança de dir, anem bé, no?
Clar.
Ja ens apropem, ens apropem.
Sí, sí, a poc a poc anem tornant a la normalitat. Mira, si et sembla bé, escoltem un fragment d'un poema.
Pintada de vermell i de neguit, Catalunya és el nom d'aquesta rosa, i ell la porta damunt del pit.
Ella li ha explicat gràcies i penes. Ell se l'estima fins qui sap on, i amb ella té més sang a dins les venes per plantar cara a tots els dracs del món.
Doncs bé, ha sigut un trosset d'un poema, perquè aquí avui al Just a la Fusta també estem passant alguns fragments de poemes de gent que ens ha volgut enviar àudios,
i és una manera també de celebrar el Sant Jordi. No podem fer passar aquí tothom, però bé, de manera amb àudios també és una opció.
Gina, aquest any les activitats de Sant Jordi no han estat totes concentrades, sinó que s'han fet de forma més diluïda,
però bé, també estan tenint el seu èxit. Les inscripcions ens indiquen que molts aforaments estan ja plens per les activitats, no?
Totes les activitats han complert tots els cupos que teníem d'aforament, per tant vol dir que la gent té moltes ganes que passin coses.
Hem pogut aglutinar diferents autors i autores de Sant Just que han creat, doncs, obra literària, i això és molt de valorar,
perquè vol dir que tenim una bona base, no?, i han treballat temes des del reconeixement a la història del poble, no?,
amb el Juli i amb el Pere Font, o ahir mateix la Mònica Parra, que ens deia una mica la vena dels ulls, no?,
i ens deia que podem estar molt preocupats per la Covid al nostre país, però que als camps de refugiats també hi ha Covid,
que als camps de refugiats no hi ha dignitat, que els drets humans s'estan vulnerant amb unes persones que es mereixen tenir una vida tan digna com la nostra,
i jo crec que hi ha hagut actes que ens han remogut per dins i que va bé, que també per Sant Jordi, no?,
a través de la cultura et facin pensar en coses que no hauríem d'admetre i que a vegades com que les normalitzem, no?,
acabem escoltant-les però no ens provoquen un rebuig, un sentiment de... i en aquest cas hauria de ser de culpa, no?,
perquè no fem prou per intentar resoldre el que està passant a altres llocs, o per exemple, ara podem estar aquí molt contents
que a poc a poc la vacunació avança, però a Brasil no avança, a l'Índia no avança,
i si no avança altres punts del món, aquí no la resoldrem, i jo crec que la cultura el que ens permet és obrir els ulls
i fer-nos reflexionar sobre coses com aquestes, i per tant Sant Jordi és així, són molt de valorar també.
Estan avent-hi moltes presentacions aquestes últimes dues setmanes de llibres, també hi ha hagut,
bé, cap de setmana passat van haver-hi activitats també al parc de Lluia Quieta, aquest dissabte també hi ha un concert amb el grup d'en Baucam,
però és que a més a més, a nivell cultural, a Sant Just, darrerament, també estem tenint moltes activitats,
moltes presentacions d'exposicions, per exemple, de celebració d'un any del Covid,
per exemple, em ve ara amb les escultures que hi ha del Pep Plaça al parc de Can Freixas,
o, sense anar més lluny, l'exposició de fotografies de Francesc Fàbregas.
ha estat com, estan uns mesos amb la cultura que aquí la vivim a flor de pell.
Jo crec que la Covid també ens ha fet valorar que hi ha elements, que, com deien,
la xerrada que es va fer a Can Ginestà amb el llibre de converses, no?,
ens feia reflexionar sobre això, que a vegades valorem molt la salut, per suposat, perquè és la que ens manté vida, no?,
però que, gràcies a la cultura, doncs la vida té un altre caire, o remous el teu cor, no?,
sigui reflexionant, sigui pensant, o sigui posant en valor el teu dia a dia.
Per tant, exposicions com l'Andalfàbregas, que et fa valorar com vam estar fa un any i com estem ara, no?,
concerts que et tornen a la vida, perquè quan va acabar l'acte de converses i senties els germans Puerta tocar,
i com des de la Big Mama s'hi posava veu, no?, deies, és que la música ens omple de vida
i, en canvi, en pandèmia, tot això va quedar com reclòs en un espai que semblava que era insegur
i dius, no, no, la cultura moltes vegades ens omple l'esperit i, per tant, és molt bo que des de l'Ajuntament
i des de qualsevol entitat es promogui la música, la cultura, l'escriptura, qualsevol cosa que ens faci sentir vius,
perquè si hem vingut a aquest món també és per gaudir del que sabem crear entre nosaltres i respectar el que ens acompanya, no?
I jo crec que això és important de tenir-ho en compte.
Gina, parlem de novetats, de polítiques culturals des de l'Ajuntament.
Per exemple, la sala expositiva Mercart ha estat una novetat d'aquest any, molt relacionada amb el món de la cultura.
Acabem de passar, doncs, bueno, la primera exposició va ser la del col·lectiu artístic Set Just.
Ara hem tingut, fins al cap de setmana passat, Francesc Fàbriques, les fotografies d'aquest any de Covid.
Quina serà la propera exposició que hi haurà allà, per exemple?
Doncs mira, la propera exposició que hi haurà és la que ens permet unir infància, cultura i art, no?
Tindrem el Carrau amb tota una exposició que ja teníem preparada per l'any passat
i que en aquest cas, per fi, la recuperem, no?
I aquí ens permetrà veure com el Carrau ha influït tant amb la nostra gent petita, no?
El dia que el Joan Turu va estar presentant el seu llibre de contes, d'etiquetes,
que estava molt bé la reflexió, ell deia, clar, la meva família un dia em va portar al Carrau
perquè sabia que m'agradava molt dibuixar i és gràcies a que jo vaig al Carrau
i descobreixo altres nens i nenes que disfruten creant, com jo, dibuixos i pintures,
és quan m'enganxo en aquest món que ja m'hi més m'he desenganxat
i ara ell viu de crear, no?, de crear dibuixos, de fer reflexions a través dels dibuixos,
per tant, que tinguem a la sala del mercat, no?, una exposició en la qual el Carrau posa en valor
que quan a la infància la motives ensenyant-li a altres pintors com es crea,
ells mateixos generen un món nou que els permet tenir, com diu moltes vegades a la Soler Sants,
una motxilla creativa al darrere que quan ja van pel món ja el miren d'una altra manera, no?
Jo et puc veure com et veuria una fotografia, no?, impactada tal qual ets,
però, en canvi, si el món de l'art t'ha impregnat, et puc veure amb una llum diferent,
imaginar-me que ets borrosa i que et mous en un entorn màgic,
vull dir que tenir uns ulls màgics de creació literària, cultural, artística,
fa que tot brilli més.
Clar. Això pel que fa a la sala Mercat, a la sala expositiva,
però, per exemple, altres novetats que també tenim
és la reforma de la sala de l'Ateneu,
que, a part de, bueno, de formar part més, potser, d'una regidoria més,
també d'equipaments o d'obres i demés,
també afecta pel que fa a la cultura,
perquè en aquella sala la intenció és que
s'hi produeixin activitats culturals, no?, també.
Totalment. El dia que puguem presentar-vos en detall
tota la rehabilitació de la sala,
jo crec que s'ha fet un gran treball per part de l'empresa
que ha projectat aquesta rehabilitació.
s'hi recullen totes aquelles inquietuds que,
durant l'època del Sergi Seguí i del Joan Passaganyes,
com a regidors de Cultura, es van recollir,
com havia de ser la caixa escènica, com han de ser els vestuaris,
com hem de fer l'accés a la sala amb una guixeta que et doni l'acollida,
que puguis comprar, doncs, els teus tiquets de l'espectacle.
Tota la reforma que es fa, el que et permet és que
s'escavarà gairebé 3 metres per sota de l'entrada actual de la sala
i això ens permetrà crear com diferents nivells, no?,
un nivell inferior, que és on trobarem espais de lavabos
i on millorarem tot l'espai del fons on hi haurà els vestuaris,
la planta natural, que és on hi haurà la platea,
aconseguim que a la zona del mig hi hagi unes cadires que es pleguen
i aleshores tu podràs tenir tota la sala plena de cadires
o bé podràs tenir diafa en tot l'espai
i allà podrà fer un espectacle de dansa.
Es mantenen tots els palcos dels laterals
i el que es millora molt és tota la caixa escènica, no?
Tindrà una mica més de profunditat,
hi haurà espais d'emmagatzemar en les zones laterals
i després tot el tema del control de so, il·luminació,
millorarà molt.
Penseu que tenim una sala que havia quedat molt envellida,
que té un sostre que és molt conflictiu
a l'hora de garantir una seguretat en el funcionament d'aquest espai
i ara es fa una reforma de 2,5 milions d'euros,
vull dir, és un impacte important en el pressupost.
S'ha aconseguit tenir diferents finançaments externs,
com el de l'IDAE,
que el que farà que aquesta sala sigui sostenible
i hi hagi tota una cura per reservar, en aquest cas,
el consum energètic, tot el tema de climatització.
I crec que és mantenir l'espai com el coneixem,
però a la vegada adaptat als temps actuals
i millorant que tota aquella gent que us dediqueu
al món del teatre de la creació
pugueu tenir un espai més digne,
amb uns vestuaris acondicionats de veritat.
La sala serà totalment accessible,
es podrà baixar amb ascensor tant als vestuaris com a l'entrada.
Per tant, jo crec que és un projecte important.
Ahir ens vam reunir amb Esquerra Republicana
per poder treballar els suports suficients
per aprovar aquest projecte a plenari.
I crec que s'ha fet una bona feina
per part de l'empresa que ha recollit totes les inquietuds
i que serà una obra complicada, complexa,
que es pot allargar 15-16 mesos.
És a dir, aquesta obra ben bé no sé si arribarà a l'estiu del 2023,
acabada i amb condicions,
però treballarem perquè Sant Jus recuperi aquest espai
i que la cultura en l'àmbit més esceni
pugui tenir un espai digne on desempel·louar activitats.
I a la llarga també hem de treballar amb l'Ateneu
per buscar sinergies entre altres edificis
i poder tenir un espai cultural de renom i de prestigi
com ens agradaria a la gent de Sant Jus,
que sempre hi ha lluitat des de fa molts anys des de l'Ateneu
i l'Ajuntament, que sempre hi ha comptat i ha estat allà.
És una obra que has dit que es portarà a plenari,
anirà al ple d'abril?
Aquest ple d'abril, juntament amb altres espais importants,
es porten a plenari diferents projectes de carrers,
com el carrer Caçadors
o la part del carrer Bonavista, que està pendent,
entre carrer Major i carrer Creu.
Arriben bastants projectes ara a plenari
i això ens permetrà que puguin començar
en aquest segon semestre de l'any
i que puguem l'any que ve estar desenvolupant obres
que amb la pandèmia tot això havia quedat molt aturat
i puguem fer el desplegament que necessiten
diferents carrers i equipaments importants.
També s'està treballant amb l'equipament de Bell Soleig,
que serà un petit centre cívic que tindrà aquest barri.
Ens vam reunir aquesta setmana amb els representants
del veïnat de La Plana
i també serà un equipament sostenible,
molt adequat en aquest parc.
Al final del parc hi haurà aquest espai
que es farà amb una gelosia
i que ara estem esperant que els veïns acabin d'analitzar
si tot està d'acord amb el que les seves necessitats
s'havien anat recollint.
I amb això estem treballant
en recuperar una mica el temps perdut
i anar avançant en aquests projectes.
Perquè amb aquest centre cívic
quina és la intenció de programar-hi?
També hi ha activitats o...?
En aquesta zona de Sant Jús, en aquest barri,
tant es feien activitats molt obertes en el parc
perquè no tenien un espai tancat on fer-ho,
però ara el que es projecta és
tota una sala àmplia
que tindrà una capacitat d'unes 60-70 persones,
també un espai petit
com per despatx o petites reunions de junta
que pugui tenir l'Ajuntament de veïns
o que l'Ajuntament un dia
porti allà algun professional
per fer algun servei o algun acompanyament.
També hi ha tot un espai de magatzematge
per poder guardar cadires
i es fan trobades en aquell part de la plana
i la part de lavabos
que correspon a qualsevol equipament,
però es fa un equipament molt integrat
i baixet d'uns 4 metres
per poder donar cobertura en aquell barri
que si hem de fer reunions de treball,
si hem de fer trobades,
si un dia hem de fer una projecció
que vulguin de qualsevol activitat
o uns tallers,
doncs que aquell barri també disposi
d'un espai per fer-ho a cobert
i no sempre està pensant
que allà ho has de fer al parc,
a l'aire lliure
i sense un espai que et doni una mica de cobertura
per l'hivern o per dies de pluja.
I un cop ja el veïnat ho validi,
doncs treballarem
perquè aquest projecte també es pugui implementar
i el podem treballar bé.
I a nivell cultural,
Gina, per exemple,
la biblioteca
és un equipament que està molt lligat
en aquest àmbit,
per exemple,
hem sentit que
una de les possibilitats
era que també pogués anar canfreixes.
Això és una possibilitat
o s'està debatint?
Ara mateix estem analitzant
dels diferents espais
que estan naixent
què podria haver-hi
a cadascun dels espais.
O sigui, tenim molt detectat
quines necessitats hi ha,
tenim uns espais
que podrien donar encaix o no
i ara el que hem de fer
és treballar
amb els diferents grups municipals
per buscar els millors encaixos possibles.
Estem parlant, per exemple,
a l'Algueró
allà es traslladarà la policia
en un espai
però hi ha un altre espai
que quedarà lliure.
Per tant, hem de parlar amb els grups
perquè aquest altre espai
el govern té algunes idees
però volem posar-les en comú
amb altres grups municipals.
Can Freixas
sí que té un espai
ja que està acordat
políticament que serà
que és la casa de la dona
a la part de baix
però hi ha una part de dalt
que en algun moment
sí que s'ha comentat
algun espai vinculat
amb infància, llibre, lectura, creació
però tot això encara està obert
perquè volem discutir-ho
amb diferents grups
amb Esquerra hi ha una reunió prevista
també per més endavant
i poder-ho treballar
amb un encaix polític
que ens permeti avançar
amb la tranquil·litat
que més o menys tothom
veiem que aquella necessitat allà
dona una bona resposta.
però bé, no em voldria avançar
perquè com que a vegades
hi ha idees
que quan les discuteixes
amb diferents persones
dius
aquest encaix sumat amb això
ens permet fer
tal realitat molt més àmplia
i donant una cobertura major
i també estem en ple debat
amb el Centre Cívic de Maslluí
que també aviat ens reunirem
amb l'Associació de Valls de Maslluí
perquè l'obra està molt avançada
doncs mirar també
en aquell barri
quines necessitats i realitats
caldrà impulsar.
Tenim molt clar
que la infància a Maslluí
és molt important
per tant
ja des de bon principi
aquell equipament té previst
un espai d'infància potent
però és un barri
que a vegades desconeixem
una mica quines inquietuds té
perquè hi ha molt veïnat nou
que no sabem ben bé
a part de la part infantil
a nivell de població adulta
què és el que més els motiva
i això ho treballarem
perquè quan fem programació
puguem anar recollint
aquestes inquietuds
vull dir, no sabem
si ha de ser una promoció adulta
com la que fa un maragall
que fa tallers i tal
o potser hem de pensar
una cosa més autònoma
vull dir que ara estem amb
serà un any de reflexions
molt interessants
i també és una societat
que hem canviat molt
la Covid ha canviat moltes coses
hem de crear espais de teletreball
en el futur
en els equipaments
perquè ens cansarem
de treballar a casa
no sé com dir-ho
sí
com un espai co-working
en els mateixos equipaments
el debat que hi havia
a Can Ginestam converses
deia
el món de les reunions
online
hi ha una part que es quedarà
ho farem sempre des de casa
on hi haurà equipaments
on anem a fer
trobades híbrides
on uns quants estiguem
en un lloc
i uns altres en un altre
tot això
estem en un moment
de canvi
social
que també haurem de veure
com la tecnologia
s'incorpora en els equipaments
perquè fem coses
que potser uns estan a casa
i uns altres
estan presencialment allà
perquè no
el format híbrid
també a la llarga
depèn de quin tipus de persona
pot ser molt útil
perquè no sempre
pot sortir de casa
per tant
s'haurà de pensar
també
com utilitzem la tecnologia
perquè ens apropi
a una participació
més activa
en algunes activitats
i acabarem
si et sembla parlant
amb el tema
també hem llegit
que hi haurà
una escultura
de Jaume Plensa
al parc
que hi ha allà
a la Rambla
de Sant Just
no teníem
cap escultura
de Jaume Plensa
no?
aquí a Sant Just
no la teníem
clar
és que és una mica
que la primera
sigui ara
Déu-n'hi-do
Chloe es dirà
es dirà Chloe
no tinc res a veure
que has dit Chloe
ja es deia Chloe
quan la va crear
l'artista
ja està creada
l'obra
està creada
sí, sí
en Jaume Plensa
té en el seu estudi
diferents escultures
creades
i ja l'any passat
amb el Josep Perpinyà
al cap de dant
de l'alcaldia
ja va haver aquesta conversa
amb en Plensa
i ell
en Plensa va dir
que volia cedir
una obra
al municipi
perquè
viu aquí
perquè s'aprecia
al poble
i l'hem digut participant
en diferents actes
va venir a l'acte
del Josep Plaza
a veure la seva obra
va participar
doncs aquesta setmana
a Can Ginestà
i ell creia
que li agradaria
que Sant Just
acollís una obra
llavors
en el seu moment
es va pensar
en quin espai
es podia encabir
doncs una creació seva
i el parc de la Rambla
per la singularitat
on està ubicat
i que et permet
també un cert control social
perquè és una obra
que clar
és de Jaume Plensa
d'haver tot un tema
d'assegurances
ha d'estar ben
ben coberta
i protegida
sí
és alta
vull dir que
veurem un bon cap
vull dir que
es posarà en un espai
una mica interior
del parc de la Rambla
perquè es vegi bé
però a la vegada
tingui una certa
garantia
de protecció
i jo crec
que tenir una obra
del Plensa
quan
és un criador
perquè és un criador
i un filòsof
perquè quan l'escoltes
també és un filòsof
tenir aquesta obra
de Sant Just
fa molta il·lusió
perquè arreu del món
té un prestigi
reconegut
i no és només
clar
quan el sents parlar
veus que no és només
una obra
que aterra
en un espai
sinó que
aquesta mateixa obra
conversa allà mateixa
amb l'espai
i li dona una singularitat
especial
i jo crec que
és un honor
que ho hagi cedit
i que hi hagi bona entesa
perquè es pugui fer
un acte
de reconeixement
també
a la seva creació
que és molt preuada
i que ara mateix
com ens expliquen
diferents galeries
que treballen amb ell
té una demanda
i té un reconeixement
i la gent
li està valorant
la creació
d'una manera
molt singular
i reconeguda
Quan la veurem
al CAP
per allà?
Doncs està treballant
perquè sigui un acte
del mes de juny
a mitjans del mes de juny
segurament
es programarà
aquest acte
i la voluntat
és que sigui un acte
una mica
amb la mateixa línia
que es va treballar
el de Josep Plensa
a la zona
de Can Fleixes
Josep Plaza
El Plaza
Què t'ha dit?
Plensa
Un híbrit de noms
El pobre Pep Plaza
li he canviat el nom
però sí
la idea és que sigui
que juguem una mica
amb la música
l'acompanyament musical
i que puguem
posar en valor
l'obra
que per si mateixa
ja ens quedarem així
mirant l'emoció
Doncs Gina
no ens queden més minutets
aquí a la ràdio
per seguir amb l'entrevista
hem tractat diferents temes
d'actualitat
animar la gent
no de Sant Jurs
que es faci una volta
pel poble
ni que sigui
per estar passejant
per mirar què hi ha
pels carrers
i que avui a Sant Jordi
hi ha confinament
encara comarcal
per tant
a Barcelona
a Barcelona
no s'hi pot anar
no s'hi pot anar
ahí lo dejo
ahí lo dejo
cal dir que
que la gent passegi
per la zona de Bona Vista
que tindran allà
que el llibre té
que avui hi havia cua
per comprar-se un llibre
mare meva
si vas al Parador
també hi ha floretes
si vas a Camuapa
hi ha flors
a Maragall
i si no a la tarda
hi ha tot d'activitats
amb el Carrau
després es pot anar
a escoltar
la música barroca
vull dir que
hi ha activitat local
si no també se'n poden anar
al voltant
però es poden quedar
per casa millor
i jo crec que
només tenir una rosa
a les mans
o veure-la
i saber que pots
comprar llibre
i passejant
i que sigui gaudir
d'aquest bon dia
que fa un sol
impresionant
ja omple l'esperit
i et fa sentir
que realment
el Sant Jordi
d'avui
ja és un petit
no és en normalitat
però l'any que ve
també el farem més gros
i el gaudirem
però tenir-lo
que l'any passat
no el vam tenir
ja és molt
veure que la vacunació
avança ja és molt
i que a poc a poc
la gent està més tranquil
i més segura
i que anem avançant bé
dona molta força
per seguir endavant
i que no hem de perdre
l'esperança
que tot i que hi hagi canvis
a nivell social
anem cap endavant
i de tot n'aprenem
doncs Gina
moltes gràcies
que tinguis un bon dia
bona diada
Sant Jordi també
i un bon cap de setmana
igualment
que vagi molt bé
felicitats als Jordis
les Gines i les Georgines
exacte
mira
adeu
adeu
adeu
un bon cap de setmana
i un bon cap de setmana
i un bon cap de setmana
a la gent
que no hi ha sorra
a la platja
que no hi ha sorra
a la platja
ara que mil paraules
valen més que una imatge
ara que la memòria
a la prestatgeria
guarda sabidoria
en llibres plens de puls
ara que el mar
és massa dolç
i que l'amor
li falta sal
ara que les flors
creixen
entre esquerdes
a l'asfalt
ara que l'aire
em bafa
i els carrers
s'omplen de fum
respiro
molt
molt
molt
millor
amb tu
tot passa
millor
amb tu
i és tan, tan, tan
jo amb tu
no hi ha ningú
com
ara que em perdó
la son
ara que fallen
les alarmes
ara que els hiverns
no hi són
ara que s'obren
armes
faltaran
ocells
al món
ara que el compte
enrere
comencen
endavant
ballant
sota la pluja
ens estem
vinga doncs
seguirem aquí
al Just a la Fusta
passant els poemes
dels Sant Justencs
i Sant Justenques
ja anem
redran més uns quants
seguirem
amb la resta
vinga
ara que els dies
ploren
i les nits
som plan de llum
jo dormo molt
poemes de tarda
abril
com una noia
endiumenjada
que treu el cap
polit pel finestró
mostra
la seva fase
enriolada
per tots
els finestrals
de l'horitzó
els vents
de mars
li han esbullat
les trenes
i fan
el seu posat
més lieller
pluges i sol
li van
omplir
les venes
rubins
de sang
que florirà
el roser
abril
abril
com una capsa
de sorpreses
mostra
a la primavera
el seu cosmo
un cos
brunyit
d'innúmeres
promeses
pel maig
que ve
frenètic
i dejú
poema
de Miquel
Saleric
Torrents
de Vic
metge
i poeta
vinga doncs
seguim
amb més poemes
que tot és sintètic
ara que tot és
Hola Núria
mira
te'n faré dos
que el primer
és molt breu
tots així
poemes amorosos
ben
ben apropiats
al dia
el primer es diu
literatura
no t'ha besat
i ha marxat
amb pressa
i ha arribat a casa
i ha encès
l'ordinador
i ha escrit
no t'he besat
no t'he besat
la boca
i ara
què en faig jo
d'aquest voler-te
els llavis
en fa literatura
només literatura
Mireia Carafell
i el segon
com no podia ser
d'altra manera
no llencis
les cartes d'amor
elles
no t'abandonaran
passarà el temps
s'esborrarà el desig
aquesta fletxa d'ombra
i els rostres sensuals
intel·ligents
bellíssims
s'ocultaran
en un mirall
dins teu
cauran els anys
i avorriràs els llibres
davallaràs encara
i perdràs fins i tot
la poesia
el soroll fred
de la ciutat dels vidres
anaràs
llevenint
l'única música
i les cartes d'amor
que hauràs guardat
la teva última literatura
Joan Margarit
Ennec tots els teus versos
ja m'he acostumat
i com continua
la lletra
si ja ho saps
dir-te'ho se m'està fent
complicat
arribes i m'abraços
com si fes molt temps
només amb la mirada
ja sé què pretens
si fóssim moren
et les tocaríem al cel
i el vent ens portaria
on sempre tornem
sabem
que tot és més fàcil
que l'aire que guardes
cantant totes places
i a ti
sabem que serem nosaltres
la màgia de l'aire
que ofega la por
dels valents
T'atresoro efímera
Em governes
Ho decideixes tot
i ets jo
Allò teu
el passat
i el meu present
és conseqüència
d'aquest passat
M'agradaria
estimat
recordar-te sempre
i no haver de llegir
l'altre tu
que he escrit en paraules
Tampoc m'agradaria
haver-te de pensar
a través dels que m'envolten
perquè tot això
ja no series tu
ja no seria jo
M'agradaria
saber-te sempre
com el dia en què et vaig viure
per així saber-te real
Però el teu futur
que és present quan passa
et canvia
i t'oblida
Estic feta de tu
Sóc el que em deixes ser
Encara que no vulgui
m'afectes
Em formes
i em deformes
Em provoques pors
Em fas créixer
T'acumulo
T'atresoro
Elisabet Giné i Zapata
Com heu vist
tenim poemes
de creació pròpia
de Sant Justencs
i Sant Justenques
que s'animen
a escriure els seus propis poemes
com aquest
de la Maritxell
Perdó
de la Maritxell no
de l'Elisabet
Vinga, anem a per una altra
Un dels 27 poemes
en tres temps
de Miquel Martí
i Pol
Aquesta remor
que se sent
no és de pluja
Ja fa molt de temps
que no plou
S'han eixugat
les fonts
i la pols
s'acumula
pels carrers
i les cases
Aquesta remor
que se sent
no és de vent
Han prohibit
el vent
perquè no s'alci
la pols
que hi ha per tot
i l'aire
no es desvingui
diuen
Irrespirable
Aquesta remor
que se sent
no és de paraules
Han prohibit
les paraules
perquè no posin
en perill
la fràgil
immobilitat
de l'aire
Aquesta remor
que se sent
no és de pensament
i la fràgil
i la fràgil
i la fràgil
i la fràgil
de l'aire