Dos minuts i un quart de dotze, aquesta hora parlem de la conferència que es farà aquest dimecres a la set de la tarda a Can Ginastà
amb el Catedràtic d'Economia a la Universitat de Barcelona, Carles Sodrià, sobre el ciment que transforma Sant Just d'Esvern,
una activitat, una conferència organitzada pel Centre d'Estudis Sant Justencs.
I ara parlem amb en Carles Sodrià, aquí tenim el tracant del telèfon, molt bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Per fer una mica d'avançament, un petit avançament del que es tractarà més a fons aquest dimecres,
aquesta xerrada sobre aquest ciment que va transformar d'alguna manera Sant Just d'Esvern ara fa ja uns quants anys.
Estem parlant del sentir ciment, segurament tota la gent de Sant Just ja de seguida li ve la imatge de la fàbrica, no?
Exactament.
Segurament, encara que sigui dins d'aquest imaginari, que tots ho tenim al cap, encara que siguin més o menys joves,
va ser molt més important potser del que ens pensem, no?
Home, sí, molt important, perquè a Sant Just, a començaments del segle XX, diguéssim,
era un poble bàsicament agrícola, en què la majoria de la gent es dedicava a tasques a l'oricultura,
i la presència de la fàbrica, al seu llarg de la construcció, en Sant Són,
en el seu moment va transformar completament, no només el paisatge físic de la ciutat, del poble,
sinó també el seu contingut econòmic, no?
I el seu contingut social, les persones que hi treballaven, qui hi vivien, etcètera, etcètera.
O sigui, en tots els sentits, d'alguna manera, no?
En tots els sentits, sí, sí.
Perquè pensa que, per exemple, pensem que, per exemple, la fàbrica tenia, en el seu moment,
com estava en plena funcionament, uns 300 treballadors,
treballadors, el que vol dir unes mil persones dependents, directament o indirectament,
en un poble que l'any 20 tenia 1.300 habitants.
De manera que es va transformar, de cop i volta, en un poble molt més gran,
només pels treballadors ja que s'incorporaven a la fàbrica, no?
És clar. Exacte, per tant, doncs aquesta transformació que també tens demogràfica.
Canvi social, canvi en la composició també de l'estructura, diguéssim, de la població,
no, molts més treballadors dependents,
ja no, molts menys, proporcionalment, treballadors agraris, etcètera, etcètera.
Quanta gent hi treballava, més o menys?
Doncs sembla que treballaven més de 300 persones, directament.
Directament.
Era moltíssim, no?
És clar, com aquest.
Però això significa, doncs, primer un miler de persones comptant els familiars, etcètera,
i després segurament una cosa que no podem avaluar, però que devia ser també important,
de gent que treballava per la fàbrica, no eren empleats, no?
Gent que transportava coses o que feia serveis d'aquests tipus, etcètera, etcètera.
Clar, a més a més també em sembla que representa també un moment d'incorporació
al màquet del treball de les dones, no?
Clar, clar, sí, sí, aquí hi havia...
Això significa, doncs, que apareixen feines col·lectals, diguéssim,
que en aquest cas les dones ja poden ser ocupades
i, diguéssim, canvia també l'aspecte de feines disponibles, diguéssim,
tant per gènere com per tipus d'activitat, no?
Mhm, clar.
Per tant, doncs, podríem dir que realment en tots els sentits,
la fàbrica de ciment és com un abans i un després, no?, per senjunt?
Exactament, sí, sí.
Sobretot perquè el poble, d'alguna manera, havia quedat al marge de la industrialització.
De fet, hi ha dues onades d'industrialització, diguéssim, no?
La primera investigada del tèxtil, la primera fase,
i després aquesta segona, que és el que en diem la segona revolució tecnològica,
que apareix l'electricitat, el cotxe, etcètera, etcètera.
Aquesta inclou també el ciment artificial, no?, que és el que es feien aquí.
I aquest és un tipus d'activitat molt intensiva en capital, vull dir,
una instal·lació molt important, per una banda,
i implica també, doncs, moviments, diguéssim, de carbó,
moviments de primeres matèries, per fer-ne a la fàbrica, etcètera, etcètera.
És tota una altra dimensió de l'altriada econòmica
que fins i tot l'altriada de Sant Jus no havia tingut ocasió d'experimentar, no?,
amb els seus avantatges i els seus inconvenients, naturalment.
Clar.
Entre ells, els inconvenients, doncs,
aquesta no és pas una activitat que no contamini, sinó tot el contrari,
diguéssim, no tant pel tipus de material que es fa servir,
que són, doncs, pedres, doncs, triturades, etcètera, etcètera,
que genera pols, com per l'energia que necessita,
perquè és un tipus d'activitat molt intensiva d'energia,
que necessita fer funcionar els forns,
doncs, en una dimensió molt considerable,
ja no es pot anar amb carbó, podria anar amb l'altriada, etcètera,
però qualsevol cas significava, doncs,
un consum d'energia amb els seus pròpies resultats contaminants,
sobretot perquè al començament es feia servir el carbó, els menuts,
que és un tipus de combustible molt brut.
D'aquí, la primera intenció,
quan es va fer aquesta xemeneia extraordinària que tenim,
que era justament per intentar que els fums que sortien de la fàbrica
anessin només impossible i no afectessin només el poble, no?
Clar.
Doncs que això, el que feia era dispersar la contaminació,
però no pas eliminar-la, no?
Ja.
I a la llarga, com el poble va anar creixent,
doncs, els impactes de la contaminació
era més important en la gent que vivia a l'entorn de la fàbrica, no?
Per tant, entenc que la gent segurament potser no ho devia rebre molt bé, no?,
al principi, l'arribada de la fàbrica.
Bé, al principi, suposo que li va passar més a la feina que donaven
i a més a més, en aquell moment, doncs,
quan es va implantar la fàbrica, allò era un descampat absolut,
però escalf com el poble va anar creixent
i va anar creixent cap a aquella zona més al sud, diguéssim, no?
Llavors, esclar, els perjudicats van ser més
i aquests ja no eren els que treballaven a la fàbrica, sinó altra gent, no?
I, per tant, va començar a haver-hi una certa resistència, diguéssim,
al manteniment de la fàbrica en una zona tan poblada, no?
Clar.
I així, a poc a poc, doncs, es va arribar, finalment,
a una situació en la qual, doncs, el poble va ser favorable
a que es traslladés, finalment, a la fàbrica,
que vas a fer, doncs, que va ser en feliu, no?
Exacte. Però tot i això, durant els anys que va estar en funcionament,
el sentit que va tenir va ser clau, no?
Perquè Sant Just també, segurament, evolucionés cap a un cantó com a coneixem ara.
Clar, clar, clar. Això és evident, diria, clar,
tot i que després la fàbrica marxés, diguéssim,
l'empremta social i industrial que va deixar, doncs, hi és, no?
I, a més, hi ha una empremta urbanística claríssima que tots veiem ara, no?
El Walden i totes les habitatges i els altres serveis
que s'han fet a l'entorn, doncs, això és així perquè la fàbrica
existia i perquè tenia una estructura que després va voler aprofitar,
jo crec que en bon criteri, diguéssim, per no eliminar-la del tot, diguéssim, no?
Mantenint l'estructura que tenia la fàbrica per fer altres coses, doncs,
que siguin donat a tipus, no?
Mm-hm, clar. Per tant, doncs, no sé si creus que la gent de Sant Just
no és prou conscient d'aquest paper de la fàbrica de ciment al municipi
o si és una cosa que la gent que ho va viure, sí, i en canvi les noves donacions...
Jo no ho sé, però no hi era, però suposo que la gent que ho va viure, doncs,
com a activitat tot directa, que encara hi ha gent, naturalment, que viu,
doncs, en té una visió, doncs, més directa
i els que van patir més aviat els inconvenients i no passen els avantatges,
doncs en deuen tenir una altra, no?
De fet, això ja ha passat, ja és una altra història,
però en qualsevol cas el que és evident és que l'evolució de la fàbrica
va canviar molt l'estructura de Sant Just.
I probablement té a veure amb aquesta barreja que s'anjusta avui
d'activitat industrial, diguéssim, light, no?
I també d'activitat de residencial, diguéssim, no?
Cosa que està menys ben brincada amb altres pobles de la comarca, no?
És veritat.
O que la petja industrial ha deixat un tipus d'estructura urbana diferent, no?
Aquí tenim una barreja entre implantaments industrials i comercials,
diguéssim, de poc impacte ambiental,
juntament amb unes zones, doncs, residencials, doncs, de prou nivell, no?
I això probablement també té a veure amb aquesta trajectòria anterior.
Clar, sí, que té segurament una exacta veu d'això, no?
Veu d'aquest passat, possiblement.
Clar.
Hi ha alguna altra zona, algun altre municipi de la zona
que tingués algun fenomen d'aquest tipus?
Bueno, una instal·lació tan gran,
excepte altres fàbriques del mateix estil,
que potser veu que hi ha encara avui a Molins del Rei,
o la mateixa que després va ser la d'aquí,
que es va convertir, doncs, a Sant Feliu.
Però el cap d'elles estava, diguéssim,
tant a la vora d'un nucli urbà, no?
I, per tant, el seu efecte ha sigut diferent.
Han persistit, esclar, perquè no han fet falta canviar-les de lloc.
Però han tingut un efecte diferent, no?
Perquè estaven prou allunyades del nucli urbà
o separades pel riu, per l'autopista, no?
En el cas de Molins de Rei, etcètera.
Com per donar un resultat diferent, no?
I instal·lacions d'aquesta mena no n'hi ha gaire,
des de l'entorn de Barcelona.
N'hi ha, és clar, hi ha algunes, però no n'hi ha tantes
com perquè tinguin un efecte tan immediat
i tan invidincat amb l'entorn urbà
com el que té a Sant Just, no?
Ja.
Per tant, d'alguna manera ho fa una mica excepcional,
segurament, la situació.
És una mica excepcional.
Si mirem Moncada, per exemple, també n'hi ha una,
de la fàbrica d'aquest estil, etcètera,
la majoria estan situades, doncs,
van quedar situades prou lluny dels centres urbans
com perquè, bueno, no hagin tingut l'impacte
que va tenir aquí a Sant Just, no?
Clar, que només visualment...
El fet que el poble ha vingut de la indústria avall,
per entendre'ns, no?
Va fer diferent, clar, no poder anar amunt, diguéssim,
perquè hi ha la muntanya,
doncs va fer que el creixement del poble
d'alguna manera topés amb la fàbrica
que inicialment estava en una zona, diguéssim, oberta
i que finalment donés el resultat, doncs,
d'aquesta implicació que dèiem.
Clar, segurament sense aquesta fàbrica,
Sant Just seria un altre municipi, no?
Segurament seria molt diferent, sí,
no hi ha dubte, no?
S'hauria grans punt menys, no?
Però seria diferent.
També és possible que, en un determinat,
doncs, plantessin aquí altre tipus d'indústries,
però no era fàcil que sorgissin
de l'interior mateix de Sant Just, diguéssim, no?
Perquè, diguéssim, respecte a altres zones,
no hi havia un teixit industrial previ,
diguéssim, de l'aparició de la fàbrica
que donés lloc, diguéssim,
amb un creixement industrial autònom.
Això no era d'esperar a Sant Just, no?
Era més d'esperar a altres municipis, diguéssim,
més tradiciós i més grans, com Sant Feliu o altres, no?
Però, en canvi, això era difícil que passés a Sant Just
i, per tant, el que tornava a Sant Just
és una industrialització induïda des de fora, diguéssim, no?
Que vingués un senyor i digués,
bueno, posem aquí una fàbrica, no?
Perquè en convé, perquè està a la carretera,
perquè està a la vora de les canteres que s'explotaven,
perquè està a la vora del tren,
és el que sigui, no?
Clar.
Per tant, no, no, no, està clar, exacte que hi ha...
que d'alguna manera o altra ens ha condicionat.
Home, i tant.
Aquesta cimentera.
El ciment transforma Sant Just d'Esvern
és el títol de la xerrada que s'imparteix aquest dimecres,
organitzada pel Centre d'Estudis Industencs,
a la sala és del cònsul de Can Genestà,
serà dimecres a les 7 de la tarda,
aquesta conferència amb Carles Sodrià,
catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona,
amb qui hem pogut parlar aquest matí.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé i fins odiat. Bon dia.
Bon dia. Adéu, adéu.
Just a la fusta, el magazín del matí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out,
l'esmood jazz, el funk, el soul,
o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Everybody loves my sunshine.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
The Hill of the Leaves
The Hill of the Leaves is a radio show
with more than 25 people every afternoon
in the Sperm Radio.
They talk about all the important things in life,
as good news, good people, and good writing.
From 5 to 7 every afternoon,
the best radio show you can listen now.
Maybe you don't understand nothing,
but don't worry,
the radio show is in catalan.
Cada dilluns, de 9 a 10 del vespre,
teniu una cita amb Rambo Bineu, si us plau.
Una mirada al passat sense nostàlgia,
amb la millor música dels anys 20 o 50.
O, si ho preferiu,
podeu descarregar el programa a la carta
a ràdio d'Esvern.
L'antic és millor i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
Connecta't al català.
Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística
i apren català o millora'l.
Des del nivell inicial fins al nivell D.
A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya.
Saber català té molts avantatges,
tant en el món professional com en les relacions socials.
Informa't en el web cpnl.cat.
A Sant Jus, servei local de català.
Ens trobareu a les escoles,
carrer Montserrat, número 2.
Primer van ser les zones, 98.1 FM.
Després, internet,
ràdio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter,
YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp,
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
2 minuts i 2 quarts de 12.
Aquesta hora és moment de fer tertúlia,
com cada dilluns,
amb la Palmira Badell,
la Carna Madó,
en Josep Coderc i en Carles Bàs.
Molt bon dia a tots quatre.
Què tal?
Bon dia a tothom.
I comencem, doncs,
amb l'article.
que ha signa cada setmana
en Josep Coderc.
Endavant.
Per la igualtat de sexes.
Magnífica la desfilada
de les policies
de tot el món
per la Via Laietana
de Barcelona
la passada setmana.
Es tractava de reclamar
el dret de les dones
a poder figurar
en els cossos de policia
amb els mateixos drets
als ascensos
que els homes.
de destacar
de destacar
que la comparativa
entre les demés
nacions
i Catalunya
amb els Mossos
d'Esquadra
donava un resultat
favorable
a aquests
amb un 25%
enfront
de quotes
inferiors
dels demés.
12 d'octubre
En realitat
el 12 d'octubre
originàriament
era la commemoració
del descobriment
del nou continent
per Cristòfor Colom
català
en el seu afany
d'arribar
a les Índies
en la creença
no equivocada
de que la terra
era esfèrica.
Alguns autors
en especial
els catalans
que ens parlen
de la biografia
de Colom
diuen
que les tres naus
Pinta
Niña
i Santa Maria
van sortir
del port català
de Pals
a la Costa Brada
i no de Palos
port fluvial
d'Euelva.
En aquest sentit
cal destacar
que alguna edició
antiga
il·lustra
amb dibuixos
que representen
Pals
i no Palos
i fins i tot
es representen
les bandeloles
dels Pals
de les naus
amb les quatre
barres catalanes.
fos el que fos
la gesta
va ser prou
important
perquè sigui
commemorada.
Disortadament
aquesta commemoració
ha estat brutalment
manipulada
especialment
durant
la vida
de la vida
de la vida
que es va
a la vida
i que es va
a la vida
que es va
a la vida
que es va
a la vida
que es va
a la vida
i que es va
a la vida
i que es va
a la vida
que es va
a la vida