La veritat de les notícies falses
en els últims mesos, en els últims anys,
però que fins aleshores no havíem sentit mai.
És nou això de les fake news
o és una versió nova d'alguna cosa que ja existia?
Mira, les fake news ara mateix estan com molt de moda,
però el cert és que no és una moda.
No és una moda perquè no serà un fenomen passatger
que marxarà i d'aquí uns anys ja no ens sentirem a parlar.
I tampoc és una moda perquè sigui una cosa nova.
Les notícies falses, les fake news,
jo crec que han existit des que tenim multa la paraula.
El que passa és que abans quedaven com circonscrites
el grup d'amics, el grup de veïns, de veïnes,
l'escala quedava molt reduït.
Ara els canals de difusió nous
el que fan és que el fenomen de les notícies falses
sigui mundial i sigui d'un abast molt considerable
i molt estès i molt ràpid.
Sí, d'alguna manera és la rumorologia
o allò del fer-se freds però portat a gran escala?
Bé, no és ben d'una rumorologia ni de fer-se freds
perquè la notícia falsa no és diuen que
o sembla que ha mentit o he sentit
el cos que és una miqueta en el que es deixaria
la rumorologia sinó que la notícia falsa
el que vol és afirmar d'una manera deliberada
una informació falsa, enganyosa,
amb la voluntat que nosaltres ens la creguem
i que per tant la compartim i la viralitzem
i amb un objectiu al darrere d'aquesta difusió
d'aquesta notícia falsa.
Aquest objectiu pot ser econòmic, guanyar diners,
o pot ser ideològic en la línia de voler incidir
en el pensament de la gent.
Per tant, la notícia falsa sempre afirma una cosa,
una cosa que és mentida,
amb aquesta voluntat, o guanyar diners
o incidir en el pensament de la gent.
Per tant, quan parlem de fake news
són totalment intencionades, no hi ha ingenuïtat, no?
No, no n'hi ha, és totalment intencionat.
Una cosa és una broma, que també és intencionada
però que té la voluntat de divertir,
que té la voluntat d'entretenir.
Ja n'hi ha molts, molts, molts portals
o diaris satírics d'humor que funcionen
i que no se l'amaguen
i, al contrari, se'n benaglorien
de fer titulars de broma,
però les notícies falses són molt intencionades
i, a més a més, són tramposes.
Tramposes perquè qui les diponi, qui les crea,
sempre està com al darrere, com a l'anonimat,
mai diu, l'he fet allò, l'he creat allò,
jo soc l'autor d'aquesta notícia falsa.
Per tant, no s'apunta mai al tanto, per dir-ho d'alguna manera,
ni tampoc surt, ni ell, ni ningú,
a dir d'una forma manifesta que allò és fals,
sinó que la falsedat s'ha de descobrir
perquè qui la difon mai sortirà al pas de dir
escolta, amb això que acabo de difondre,
aquesta notícia, és falsa.
Interreta fa molts anys que existeixi, que les persones ho utilitzen,
però han sigut les xarxes socials el gran detonant
perquè les notícies falses passin al primer nivell?
Sí, una mica sí.
Les xarxes socials el que provoquen és que la difusió d'aquesta informació falsa
sigui molt, molt, molt ràpida i, a més a més,
tingui un incentiu econòmic molt gran.
Avui dia, la majoria de les informacions falses que circulen
encara tenen un objectiu econòmic,
però cada cop més comencen a haver-hi les que tenen una intencionalitat,
diguem-ne, ideològica.
les xarxes socials el que provoquen
és que la informació ens vingui a buscar a nosaltres,
ens asfalta a nosaltres.
Nosaltres ja no anem a buscar el diari o el mitjà de comunicació
per informar-nos, sinó que ara tenim un mòbil a la butxaca
que amb notificacions pujant de cop i volta
ens va informant de notícies que no sabem ni d'on provenen,
ni qui les signa, ni quina font hi ha al darrere,
si és fidedigna o no, quina credibilitat d'aquella informació.
I aleshores, aquella informació que redem,
ens passa que hem de decidir si ens la creiem o no
en independència de si valorem si és falsa o no.
I aquí és on juga un factor molt humà
que és la raó, diguem-ne.
Quan una notícia confirma les nostres opinions,
ens dona la raó,
nosaltres ja no ens importa tant si és veritat o mentida,
sinó que decidim que allò ha de ser veritat
perquè nosaltres sempre tenim la raó
i per tant no podem estar equivocats.
I aleshores és quan ja decidim creure en aquella informació falsa
i difondre-la.
La campanya dels Estats Units de l'any 2008
van ser les que van posar com a president Barack Obama
i són conegudes com la primera campanya
en què les xarxes socials van ser utilitzades per fer campanya.
La campanya de Donald Trump és la campanya de les fake news, en aquest sentit?
Sí, és una mica el paradigma del que seria una primera comesa electoral
influïda a través de les xarxes socials per les fake news.
No només perquè Trump ha posat el terme de moda,
sinó perquè a més a més s'ha demostrat,
els Estats Units ho han estudiat, ho estan estudiant
i cada cop sembla més clar
que hi ha una ingerència voluntària
d'una sèrie d'interventors extranjers,
bàsicament russos,
que el que busquen és difondre informació falsa
per manipular l'opinió i el vot de la gent.
I quina és la responsabilitat dels periodistes i dels mitjans aquí?
Perquè, esclar,
són després moltes vegades els propis mitjans
són els que ho difonen, no?
Clar, al periodisme el que li passa
és que pateix una crisi gran des de fa un temps
i li passa que està assistint a un canvi de paradigma molt gran.
Ara mateix, abans, la informació es difonia
a través dels mitjans de comunicació
que eren uns quants.
Resulta que la difusió d'informació
ja no és controlada pels mitjans de comunicació,
sinó que ara qualsevol de les xarxes socials en si mateix
pot ser un mitjà de comunicació.
Clar, això, el mitjà de comunicació,
aquí s'ha de reinventar, no?
S'ha de buscar el seu lloc.
A més, passa que el fet d'informar-nos
a través de xarxes socials i d'internet
converteix el flux d'informació
i el consum d'informació en alguna cosa totalment gratuïta.
quan fer informació o fabricar informació
no és més gratis, té uns costos.
Aleshores, les mitjans de comunicació, a l'hora d'intentar
recuperar aquesta inversió, diguem-ne, econòmica,
cauen en el que se'n diu la dictadura del clic a internet,
que és que busquen col·locar informacions que generin trànsit,
perquè internet no premia ni premiarà mai la bona informació,
sinó el que premia és el trànsit.
I aquí el paper dels periodistes,
doncs, sempre els periodistes el que ens hem de fer
o el que ens hem d'encarregar és de fer bona informació.
I aquesta hauria de ser la nostra principal fita,
més enllà de si podem guanyar més o menys diners.
Però hauria de primar el fet de fer bona informació
i, per tant, fer tots els passos de contrastar fons
i de donar un periodisme de fets i no de declaracions
que vindria a ser una manera sana de donar informació.
Bé, doncs, aquest és un tema, evidentment, molt complex
del que se'n podrà parlar demà a partir de les vuit
a qual llibre té en aquest debat?
Què són i com es creen les fake news?
Amb els periodistes Josep Maria Martí i també amb el Marc Amorós,
que, com hem dit, va escriure el llibre Fake News,
la veritat de les notícies falses.
Moltes gràcies, Marc, per atendre'ns a Ràdio d'Esvern.
Moltes gràcies a vosaltres. Adéu.
Adéu, bon dia.