Són dilluns 18 de març del 2019, ara mateix són les 11 i 13 minuts
i encarem la segona hora del programa del Magassin Matinal de Ràdio d'Esvern,
acompanyats i acompanyades del portaveu del grup municipal Movem Sant Just.
Estem amb en Lluís Montfort per parlar de l'actualitat Sant Justenca.
Bon dia, Lluís.
Hola, molt bon dia.
Bon dia. Mira, si et sembla bé, podem començar pel que fa a l'actualitat.
Una notícia que està passant i és que les escoles i l'Institut de Sant Just estan fent portes obertes,
jornades de portes obertes perquè els pares i les famílies puguin escollir l'escola del seu fill o filla.
En matèria d'educació, com va Sant Just?
Bé, aquestes jornades de portes obertes són tradicionals, es fan cada any.
és una oportunitat magnífica per poder explicar el teu projecte de centre, poder explicar quins són els objectius educatius que tens a cada una de les escoles.
Tenim la sort de tenir models molt diferenciats, però al mateix temps amb una clara vocació de compromís amb els infants.
i realment podem estar orgullosos del teixit escolar que tenim aquí a Sant Just i, de fet, ho demostren que és l'elevada preferència de la gent de Sant Just a l'hora de triar escola pels seus fills i filles,
doncs el triar una escola arrelada en el municipi, una escola amb molts projectes innovadors i, a més a més, que creen comunitat.
i això per un municipi tenir escoles potents és la garantia de que hi ha comunitat.
Per exemple, les escoles, tant pel que fa a Montserrat, Canigó, Montseny, també estan apostant per un model d'escola verda.
Tu saps algunes accions, o ens podries explicar algunes accions que hagin fet o estiguin fent l'escola,
o quin és el camí que haurien de seguir per seguir aquest model d'escola verda?
Tenim, per una banda, projectes molt arrelats a l'entorn de Collserola, són habituals les visites a l'espai natural.
Al mateix temps, també és molt llarga la trajectòria d'educació en matèria de gestió de residus, amb conscienciació energètica.
Són escoles que, des d'un primer moment, i així ens ho hem fet reflexar la guia d'activitats educatives,
demanen activitats ambientals potents, adaptades a cada una de les edats que tenen a l'escola,
i, a fet, podríem dir que aquí a Sant Justán tenim una de les guies educatives més potents en aquest sentit mediambiental.
També amb altres terrenys, però en aquest mediambiental especialment hi ha una sensibilitat gran, en aquest sentit.
Pensa que també les escoles col·laboren amb un projecte fonamental, que és el projecte contra el malbratament alimentari.
Alguna vegada n'hem parlat, els excedents no servits de les cuines de les escoles, que són pocs, perquè ajusten molt,
doncs entren dintre d'un circuit que ens porta a campes de presència social, solidància,
i es distribueixen a persones del municipi que poden tenir dificultats per cuinar puntualment,
amb un teixit de col·laboració amb benestar social.
Per tant, és tot un teixit en el qual el mediambient i la societat es van enllaçant i en el qual estem molt contents.
A part que sempre que tenim alguna nova iniciativa, és rebuda amb entusiasme.
Canviant ara de tema, també pel que fa a l'habitatge, és un tema que està també sobre damunt de la taula,
pel que fa a Sant Just i al barri de Maslluí,
que fa poques setmanes es va fer com aquest acte simbòlic de posar un parell de pedres.
Com va el pla d'habitatge de Sant Just? No sé si el pla era 2017-2024.
Sí. Bé, el que vàrem aprovar durant aquest moment és el pla d'habitatge de lloguer.
És veritat que aquí amb Maslluí vàrem donar sortida a unes promocions
que de fet corresponien a una filosofia d'un pla anterior, que eren les promocions de venda.
Però si agafem i veiem exactament quina és la quantitat de pisos que s'han fet de venda
i quins de lloguer, podem veure que s'ha fet un esforç amb el lloguer,
però encara és molt inferior en el de venda.
Tenim un 15% aproximadament de pisos de lloguer.
Per tant, creiem que de cara a futur, la principal política d'habitatge d'aquest Ajuntament
ha d'estar centrada en el lloguer.
Per una raó molt simple.
El territori de Sant Just és finit.
No podrem estar construint sempre.
Per tant, com que tots hem acordat que més o menys el creixement de Sant Just està clarament definit,
aquells pisos que aflorin de promoció pública, si són de lloguer,
són molt més adaptables a que continuïn de lloguer
i puguin seguir donant oportunitats a la gent a mesura que ho van necessitant.
Pensa que és veritat que els pisos de venda ajuden a consolidar molta gent en aquest municipi,
però tota la gent jove que ara té 15 anys, d'aquí 10,
continuen a citar en habitatge dels 25.
I per tant, Sant Just ha de poder respondre en el temps
les necessitats de la gent jove de Sant Just de poder-se quedar viure en el municipi
i també aquelles famílies que tenen una capacitat econòmica més limitada.
Per tant, la disposició de pisos de lloguer és fonamental.
Però, per altra banda, també és fonamental que hem de poder regular els preus de la lloguer.
No pot ser que un municipi com Sant Just estigui tan pressionat
pels efectes de la demanda i que ens generi aquest augment de preus tan gran.
Aleshores creiem, des de movem, que hi ha unes tipologies de pisos,
que són els pisos per viure, normals i corrents,
que haurien de tenir un cert preu referencial que no els fes patir tant a preus de mercat
i no haver d'abandonar el poble on vius,
perquè el teu lloguer passa de 150 a 800 euros a 1.200 en dos anys.
Els projectes de vida requereixen una estabilitat,
i, en aquest cas, l'habitatge és fonamental.
Per tant, d'una manera o d'una altra, hem de poder garantir aquesta estabilitat.
Perquè, amb eslluir, el número de promocions d'habitatges
pot ser que ja hagi arribat una mica al seu límit?
Sí, de fet, estan totes en marxa.
Per tant, les promocions d'habitatge públic ja estan en marxa
i hem d'anar mirant altres espais del municipi
que en el pla de l'habitatge detectaven diverses.
I, per tant, en els propers anys, els propers mandats,
veurem com Sant Just s'ha d'anar provisionant de manera progressiva de pisos de lloguer
que han de ser gestionats amb una finalitat pública
per donar resposta a col·lectius específics
i que, a més a més, garanteixin que Sant Just segueix sent un poble divers,
amb un teixit divers,
en el qual permet que les persones que hi han viscut,
que hi han nascut o que vulguin venir
puguin desenvolupar el seu projecte de vida
sense haver de tenir sous molt alts.
En el ple del mes passat, del mes de febrer, si no m'equivoco,
es va parlar en el ple d'un pla d'equipaments de l'any 2018-2028.
Suposo que en aquest pla d'equipaments també s'inclou,
per exemple, el de Soledat Sants, que estarà també allà a Maslluí.
Com s'ha fet aquest projecte, aquest pla d'equipaments?
Aquest pla d'equipaments és un document estratègic
que, bàsicament, el que fa és projectar el creixement de Sant Just a futur
i veure si les reserves d'equipaments de sol d'equip d'equipaments
són necessàries, són suficients o no.
En aquest cas, són suficients les que tenim
per encarar els propers anys i molt més endavant.
Per altra banda, sí que fa una anàlisi
per veure quins són els equipaments que farien falta.
Aquests centres cívics, escoles, etcètera.
Llavors, amb aquest document, que més o menys el que fa
és una previsió d'equipaments
i una previsió dels sols destinats a acollir-los,
amb això és una eina més per planificar el municipi.
De la mateixa manera que tu pots arribar a planificar
zones verdes o parcs, o pots arribar a planificar
creixements urbanístics o protecció de zones concretes,
has de poder garantir que l'Ajuntament disposa,
i a més a més en el sector privat també,
de suficient sol qualificat com a equipament
per poder donar resposta a les necessitats de la gent
que hi pugui viure en un futur.
Per tant, és un document que ens dona una sèrie de paràmetres.
No ens concreta a dir
heu de fer un centre cívica, masolídica, dedicat a tal i qual,
sinó que el que fa és dir
per aquesta tipologia d'habitatge,
aquesta relació entre quantitat d'habitatge,
quantitat d'espais verds, etcètera,
doncs fa falta una sèrie d'equipaments.
I l'Ajuntament podrà decidir en el seu moment quin equipament és.
Podrà decidir, per exemple,
que pot fer un centre cívica aquí,
o pot fer una nova escola a Bressol.
O una deixelleria.
O una deixelleria, que és la que tenim allà just a sota.
Aquesta ja no caldria que ens ho digués el pla d'equipaments,
perquè ja ho treu endavant,
però, evidentment, l'hem inclòs en el pla d'equipament,
la deixelleria que estem ja acabant.
Quins en pots avançar de la deixelleria?
És una deixelleria amb una concepció moderna.
És una deixelleria que no només té les funcions típiques
de la deposició de residus per part d'empreses i persones,
sinó que té tota una part dedicada a la recuperació de material
i de la preparació per la reutilització,
que és una de les grans branques importants.
Tindrà una altra branca en la qual serà una exposició i venda
de material recuperat,
de manera que posarem en valor material que ha estat descartat,
que l'empresa que actualment ens ho porta,
o la que ho porti en un futur,
recuperarà i posarà a la venda
per generar itineraris d'inserció social.
Al mateix temps es promocionarà
que la gent pugui reparar aquells elements
que se li hagin trencat,
electrodomèstics, bicicletes, etc.
Mobles petits que no sap com arreglar
i promoure la cultura de la reutilització
i allargament de l'utilització tot plegat.
I finalment l'element més diferenciador
és el fet de tenir una aula ambiental.
Tindrem una aula ambiental
perquè volem lligar tot el projecte
de la gestió de residus
al compromís pel medi ambient.
També està situat estratègicament
en una zona d'entrada a Collserola
i creiem que això ens pot donar
certa referència a l'hora de desenvolupar
polítiques públiques en matèria de medi ambient,
que crec que és una de les grans revolucions
dels propers 10 anys.
I també suposo que per engegar campanyes
o conscienciar també a la gent de Sant Just
perquè no sé si aprofitant que tenim aquí
el tema de gestió dels residus,
no sé si tenim dades actualitzades
pel que fa al comportament dels sants justencs
i sants justenques pel que fa al reciclatge, per exemple.
Sí, nosaltres hem tingut una...
Tenim bones notícies i males notícies.
La bona notícia és que
en el global de recollida selectiva hem pujat.
Estem al voltant d'un 57% de recollida selectiva
comptant la deixegueria.
És a dir, reciclem més, podria dir?
Separem més.
Separem?
Separem més.
De manera que el que fem és...
També hi ha hagut un augment de la deixegueria,
hi ha hagut un augment de l'activitat econòmica,
però també és veritat que tenim
un augment significatiu en el vidre,
un augment significatiu en el paper
i un augment significatiu en els envasos i l'orgànica.
I la bona notícia també és que
malgrat que hem pujat la població,
la quantitat de quilos que hem recollit en el gris és menor.
Per tant, hem fet un petit descens a tot plegat.
La mala notícia és que hem de ser conscients
que el que recollim amb el camió al carrer,
el 60% del que recollim amb els camions
ve del contenidor gris.
i el que hi ha en el contenidor gris,
el 85% podria anar als contenidors que li toquen.
La gent hauria de ser conscient
que tot el que va al gris
o s'enterra o es crema.
Llavors, si no volem ni abocadors
ni volem incineradores,
haurem de començar a separar.
I d'aquí ve el canvi de model de residus
d'aquí de Sant Just.
Ara, amb un punt
quan puguem començar a aplicar el pleg
de manera progressiva,
progressivament limitarem l'accés al contenidor gris,
perquè és el nostre enemic.
És aquell abocador proper a totes les cases
que la gent que ha decidit que no vol reciclar
ho farà.
I a més a més, Sant Just ha fet aquest primer pas,
però és que tota l'àrea metropolitana ens ha seguit.
L'àrea metropolitana acaba d'aprovar
que el 2025
a cap municipi de l'àrea metropolitana
i hi haurà el sistema de contenidors
que hi ha ara.
Hauran de tenir o sistema recollida porta a porta
o límit d'accés
amb targeta identificativa
en els contenidors.
De manera que l'àrea metropolitana
s'està preparant per la gran revolució dels residus
amb la directiva europea
que ens obliga d'economia circular
i, per tant, ja avanço
que Sant Just ha fet el primer pas,
ho farem bé, ho farem a poc a poc,
però és que tota l'àrea metropolitana
va darrere
i serà una de les grans revolucions
els propers anys.
Perquè sí que n'havíem parlat aquí
just a la fusta
ja fa alguns mesos
que s'estava parlant
del tema de tancar els contenidors grisos
i accedir-hi,
o sigui, poder-los obrir amb una targeta,
però aquest sistema va quedar
com parat, no?,
per un problema amb l'empresa que ho portava?
No, aquest sistema hi ha hagut
una revisió d'examen.
L'empresa que va treure menys puntuació
ha anat a un tribunal
a reclamar, doncs, que creu que la puntuació
no és justa, o etcètera, etcètera.
Llavors, clar, aquest tribunal,
que és el Tribunal Català de Contratació Pública,
té efectes suspensius.
Per tant, mentre es revisa la puntuació de l'examen,
et demana que no ho apliquis.
Per tant, nosaltres estem esperem una miqueta
la resolució d'aquest tribunal
i un cop es resolgui,
doncs, ja aplicarem aquest sistema
d'una manera progressiva,
d'una manera lenta,
d'una manera molt en xarxa
amb el teixit comercial i veïnal
i recordem que aquest sistema
que implantarem té dues potes.
La primera pota és
la que fa referència
a la recollida comercial.
Llavors, el que farem serà un servei
en els comerciants
recollint-los el residu porta a porta.
Els recollirem el residu
en els seus establiments
amb una alta freqüència.
Per tant, ens assegurarem
que donem un bon servei
i que ells, els comerciants
i el teixit comercial,
reciclen de manera adequada,
recullen de manera adequada.
Pensa que al voltant d'un 30% dels quilos
venen del sector comercial,
per tant, tenen ben tractat.
I, per altra banda,
també que la ciutadania,
a través d'aquesta identificació,
puguem fer campanyes específiques
per controlar
i per acompanyar la gent
que no vol fer-ho.
Un altre tema d'actualitat política
és tot el que fa a les obres
i a la mobilitat, seguretat vial.
Hi ha un tema de la reordenació
del camí de la vall.
Fa un parell de caps de setmana
crec que va haver com...
Van anar, no sé si les ampes
o les famílies amb les escoles
a fer una replantació
dels arbres que hi ha per aquest camí.
Des de Movem,
com esteu rebent elogis
d'aquest camí que s'ha reordenat,
del camí de la vall?
Ha sigut un treball molt en equip.
Realment, ha sigut un treball en equip
en el govern, entre els tres partits.
A l'hora de definir els paràmetres
que havien de tenir aquest camí,
nosaltres vàrem plantejar
el fet de recuperar allò
que el Consell de Medi Ambient havia dit,
que era que no volia un camí asfaltat.
Això ho vàrem recuperar.
Vam fer el mateix tractament
que la part de dalt,
un formigonat, si te'n recordes.
Per altra banda,
volíem que fos un camí
que permeteix la passejada tranquil·la,
que permeteix una passejada
per totes les edats,
que al mateix temps
no suposés un increment de cotxes
molt gran.
I, per tant,
vam plantejar en alguns punts
un camí en el qual
els pianans podien anar
per una altra banda,
però que fos un camí
molt permeable,
que la gent pogués anar
passant de la carretera al camí,
de la banda ampla
a la banda de pianans, etcètera.
I, per tant,
jo crec que ens està quedant
molt bé
el concepte de camí,
el concepte d'entrada a la vall,
l'accés a l'espai natural.
Sí que és veritat
que l'altre dia,
quan vàrem anar-hi,
el camí no està acabat.
El camí li falta
tota la senyalètica, encara.
Sí, i el tema
dels pals,
de l'electricitat que estan...
I els pals d'electricitat.
Això ho hem d'anar
solucionant de manera immediata.
Però sí que la senyalètica,
clarament,
ha d'indicar
que la bicicleta ha d'anar
pel camí dels cotxes
i que els vianants
poden anar per on vulguin.
També fan falta
una bona senyalètica
de prioritat invertida
de cara als cotxes.
Jo crec que és un camí
que està tenint molt d'èxit
i si aneu qualsevol cap de setmana
o qualsevol tarda,
veureu que és molt utilitzat
ja per veïns i veïnes
de Sant Just.
I ja per anar acabant
per tancar l'entrevista
no voldria deixar
de parlar
del tema
del feminisme.
Encara estem
en el mes de març,
fa un parell de setmanes
que es celebrava
el Dia de la Dona.
Bé,
tenim que aquí a Sant Just
aquest any
s'han fet
moltes activitats,
moltes conferències,
molts tallers també
i que s'ha creat
un nou grup
d'ajuda mútua
per dones víctimes
del maltractament.
Com veieu
movem
aquesta nova eina
per a les dones
de Sant Just?
Creiem que el futur
estarà amalcat
per tres revolucions.
La revolució verda,
la revolució lila
i la revolució vermella.
Hem d'estar treballant
en aquests tres elements.
Perquè el feminisme
està clar
que ha d'impregnar
totes les capes
de la societat.
I en aquest cas
tot el que siguin grups
d'ajuda mútua
per aquesta xacra
com és la violència
masclista
doncs millor.
Nosaltres creiem
que desenvolupar
polítiques públiques
en favor
de la integració,
de la diversitat,
de la lluita
contra la violència,
de fer també
veure
que
la diversitat sexual
també és una cosa
normal,
acceptada
i viscuda
doncs amb aquesta
diversitat
que tant
estem defensant.
Nosaltres creiem
que és una
de les grans
revolucions
que està venint
i que ja és aquí
i que en el futur
també
transformarà molt.
Que per cert
has dit revolució,
has dit
la lila,
la vermella,
la verda,
el divendres passat
alumnes de l'Institut
de Sant Just
també van seguir
el moviment
aquest de
Fridays for Future.
Sí,
allà a plaça,
al centre de Barcelona
a les 12
a la manifestació.
Vaig ser-hi,
sí, sí,
també vaig passar-me.
Creus que els alumnes
de Sant Just
de l'Institut
estan conscienciats
per el tema
de,
bé,
tot el que va sorgir
també de la Greta Thunberg
d'aquesta noia
sueca?
Jo crec que
aquest moviment
s'ha fet molt
molt,
molt viral,
no?
Molt viral
i altres coses
perquè és una,
és una urgència
i la gent
ho comença a veure.
Hi ha,
hi ha canvis
que s'han de fer
de manera radical
i ràpida
perquè si no es fan
de manera radical
i ràpida
no hi serem a temps.
I les conseqüències
doncs són,
són molt dures,
no?
Per una banda
no és només
un,
un canvi
doncs
amb la,
amb la diversitat
ambiental
i amb les condicions
climàtiques
i amb la qualitat
de l'aire
i amb qualsevol
doncs paràmetre
mediambiental
sinó que a més a més
el canvi climàtic
comporta
una injustícia social
molt gran
que ningú s'enganyi
les principals víctimes
del canvi climàtic
seran les persones
més desafavorides
en la qual cosa
és una lluita social
i una lluita climàtica
que conflueixen
i això els joves
ho veuen
tenim les sortes
uns joves formats
uns joves informats
i que a més a més
doncs amb una capacitat
de mobilització
de la qual
només hem vist
la punta
de l'ista
Elisa Berg
crec que els
Fridays for Future
aniran consolidant-se
evolucionant
evidentment
però
l'agenda verda
és una agenda
immediata
i urgent
doncs bé
Lluís
ho hem de deixar aquí
gràcies per venir
per passar-te aquí
als estudis
de ràdio
d'Esvern
i passar
uns minuts
al Just de la Fusta
que vagi tot molt bé
i que tinguis
molt bona setmana
moltes gràcies
adeu
adeu