.
Ara mateix són les 11 i 19 minuts,
estem a la segona hora del just a l'estiu
al magazín matinal de ràdio d'Esvern.
Ha arribat el moment de fer l'entrevista
i avui tenim amb nosaltres
ni més ni menys que
en Miquel del Roig, el tinc al telèfon,
saludem-lo. Hola Miquel, bon dia.
Hola, bon dia.
Com és sempre aquí dalt?
És aquí dalt, d'aquí dalt, d'Avalletre.
Molta calor.
Sí, està fent calor per allà baix, no?
Sí, sí, avui sí.
Aquí també, a Sant Just almenys,
fa caloreta. Hem de dir que
es respira millor que fa uns dies,
però bé, sí, sí, clar,
aguantant la calor és el que toca.
Parlant de calor i d'estiu, Miquel,
aquesta festa major aquí a
Sant Just, el dia 5,
per la nit concretament, atindrem
l'escenari.
No sé si abans havies vingut
per aquí pel poble, per Sant Just.
Ui, tu ets jove, clar.
Clar que sí,
clar que jo aquí vaig vindre
sovint, sovint,
però potser fa uns
deu i pico d'anys, eh?
Perquè fa 15 anys,
i set anys, i set i tot.
Vaig, no era potser,
si seguís,
seguís,
uns tres anys o quatre, eh?
Però ara hi ha molts que no,
ara potser hi ha dos o tres
que no venia.
i aquí vaig tocar amb,
em sembla que era
el teu cotxe hambre,
un any.
Ah, ostres.
Sí, sí, sí,
però que va a la panxa, eh?
Però hi havia uns talents,
esclar, hi havia uns talents
especials.
I què sentirem?
Quines cançons,
quins temes portes, Miquel?
Seran temes nous?
A veure, sí,
jo com que sempre
faig tres parts o quatre,
també faig com una part
que faig adaptacions
de la música,
de cançons,
amb un tol d'humor,
canvio a l'editre,
i li poso un bolet d'humor,
sobre temes polítiques
i culturals,
esportius,
i tot això.
Després faig una part
de garrotins,
ara faig sols,
sols,
abans en públic,
però ara faig sols,
garrotins,
també faig com un mix
de rock català,
des de Palmonet,
a Treijoma,
en fin,
tot el procés
d'un nom català,
i sempre,
per últim,
acabo
amb una part
de ballar,
que podem ballar sols,
perquè ara,
com que ara és junts,
no podem ballar,
però sí que podem ballar sols,
la macarena,
el FDG,
en fi,
en faig,
per molt bé,
l'escalet.
Clar, exacte,
és el que s'ha de fer,
intentar no perdre la il·lusió.
Sí,
sempre és molt bé,
i,
o sigui,
el gote fil,
el gote fil,
que no és,
que tenim prou de penes.
I,
Miquel,
a l'hora d'escriure les lletres,
no sé si tu improvises,
o les escrius abans?
No,
no,
no,
a mi em costa molt buscar,
em busco a casa,
canvio,
m'estic trobant,
anem a mirar el que poso,
perquè ara fa 20 anys,
podries parlar,
que tot cas bé,
de res,
i aquí sigui,
però ara,
ara has anat amb tots de plom.
Sí,
ostres,
algun cop t'han tocat el crustó,
per dir-ho així,
t'han avisat?
Sí,
no,
oficialment no,
però vull dir,
gent que m'ha tirat ja,
un altre m'ha tirat aig,
un altre m'ha fet tots que em pagava el coll,
ostres.
O sigui,
d'un mòbil oficial no,
eh,
l'oficialment no,
em vaig emplir un mòbil o tres.
I quant temps fa,
Miquel,
que vas fer,
o vas treure l'últim disc,
els últims temes,
els últims temes?
Sí,
bueno,
jo,
adéam,
jo vaig fer fer,
fa anys,
feia ball,
feia sals,
feia hotel,
feia tot,
però vaig deixar concerts,
concerts,
fa 21 anys,
per començar,
per començar,
a Palamós,
a prop. I des de parlar
molt, doncs, amb el boca a boca,
venem fent tots els gironers,
de tot l'amburgat, per aquí,
i ara, doncs, venem fent prop
a ell.
Les teves cançons, les teves músiques,
es caracteritzen per ser cançons populars,
no? Per ser lletres
que la gent se sap.
Sí, és a dir,
per exemple,
ara, sempre,
un trosset de cada tema,
jo saps, el que no es conegut,
el que no es canta,
i jo vaig ajuntant,
ajuntant, i no parlo,
ara faig hora,
quan em diga tot, seguit, seguit, seguit,
no parlo, per res.
Caram, caram.
I normalment surts tu
i la teva guitarra hi prou, no?
Sí, sí, sí.
I abans pujava gent a
mire de cantar algo,
però quan que ara, amb l'associació
que la Covid no poden
pujar, no?
Però ara ho faig sol.
I, Miquel, aquest nom,
el teu Miquel del Roig,
d'on ve?
Perquè tu et dius Miquel Vendrell.
Sí, sí, perquè, doncs,
a casa, aquí,
amb la mena de mar,
jo era de Cal Roig,
perquè tenia un...
ja jo, que era pigat de cara,
i era Roig,
el tio al pelí rojo,
i doncs, a Roig, a Roig, a Roig.
I jo, doncs, com un petit
homenatge
amb un pare que ja és mort,
el teu Miquel del Roig,
s'ha de dir,
ja tenia un pare,
concretament,
de los pares,
que era molt bo,
i un pare mai
em va dir que no,
encara diré res.
Si vols comprar,
per exemple,
una guitarra,
una guitarra,
va comprar un micro,
un micro,
com un homenatge amb ell,
però després,
per exemple,
el Miquel,
el Roig.
I, escolta, Miquel,
la teva passió per la música,
quan comença?
Des de quan,
des de quan et sents a tret?
Sí.
Doncs jo vaig començar
a fer la música,
vaig tenir 17 anys,
o 18 anys,
a sort,
estudiant per mestres,
un noi,
em va ensenyar
a tocar algo de guitarra,
vaig començar
a tocar el baix,
després,
a fer els records,
després,
ja també feia,
algun sol,
després,
després,
després,
després,
a cantar,
i així,
poc a poc.
I,
perquè m'agrada molt,
per a la munt d'hores,
perquè m'agrada,
perquè això,
m'agrada molt.
I,
i,
tot el tema de la pandèmia,
el Covid,
etcètera,
com t'ha afectat?
De quina manera?
Suposo que,
com tots,
amb molta paciència,
sense un juros,
aquí dic jo,
amb molta paciència,
doncs,
a casa,
treurem cançons,
fem música,
fem algun esport,
a casa,
o anem a caminar,
perquè també,
s'ha de moure,
però,
bueno,
malament,
perquè,
clar,
jo ens feia,
a l'estiu,
feia molt de concerts,
però,
jo,
com molta gent,
com molts músics,
i ara,
doncs,
ja anem fent 8-9 a l'agost,
8-9 a l'agost,
a setembre,
i gràcies,
i gràcies.
Clar,
i quan et truquen
per fer ara
els espectacles
i els concerts,
utilitzes sempre
el mateix format
o t'adaptes
a cada...
Bueno,
bueno,
cada sempre va,
cada sempre el mateix,
perquè,
com que això,
ara,
molt bé,
i de fet,
el que passa és que,
és raro,
quan vaig,
exemple,
a un poble
que hi ha molt de castellà,
molt,
molt de castellà,
a l'agost,
es canvia oïda.
No canto coses fortes,
que,
no canto,
no és a ningú,
que ja va amb un tothom
més festiu.
I així.
Clar.
I,
escolta'm,
ja per acabar,
Miquel,
digue'ns algun dels temes
que segur que són aquí
a Sant Just.
No sé si tens algun tema
sempre així més conegut
o,
bueno,
més destacat.
Per garrotins,
molts,
molts i nous.
Garrotins,
què és un garrotí?
Ah,
no sé què és un garrotí.
Són,
per exemple,
uns versets
sobre temes polítics
o culturals.
Bé,
va,
que pareu uns iguals,
d'acord?
D'acord,
va.
Però diu,
chica,
m'he de fer-lo,
coningles,
i això por qué?
Porque después todos te dicen
que lo tornaremos a hacer.
Entonces,
yo nunca lo tengo.
Vale, vale.
És a dir,
són versos
així de,
sobre temes
d'actualitat.
Sí,
sobre temes actuals,
que de hecho,
otros políticos,
que cuento que sí,
eh?
Esclar molt a la gent.
Clar,
molt bé.
Doncs,
Miquel,
t'esperem aquí
a la Festa Major de Sant Just,
la setmana vinent.
Moltes ganes.
i el que tu has dit,
escoltar garrotins
i també per,
bueno,
no perdre la il·lusió
de la cultura popular.
Sí, senyora.
Que vagi bé.
Que vagi bé.
Vinga,
seguit que la vida.
Ja.
Adéu.
Adéu.
Doncs deixem ara
un altre tema
de Miquel del Roig,
fins que no passi aquí
a l'estudi
amb Pere Bosch,
regidor de pleu municipal
de Sant Just,
li farem l'entrevista
informal.
Posem la cançó
que es diu aquí,
diu La Farola,
és una de les més conegudes
de Miquel del Roig.
chao.
Miquel del Roig.
Gràcies.