Fins demà!
Bon dia, bon dia.
Ara sí, ara sí que et sentim, sí.
Com dèiem, doncs, una xerrada que es farà aquest vespre,
arran d'aquest estudi que has fet sobre aquesta construcció del mite nacional d'Espanya.
Que me'l vas presentar al setembre, no?
Sí, bueno, és un llibre que és un llibre d'assaig que es diu
Greu Història del Nacionalisme Espanyol,
que va guanyar el premi i l'assaig de l'any passat.
I, per tant, ja porta uns quants mesos en marxa.
Com està anant la rebuda d'aquesta obra?
Bé, més o menys bé.
Ha fet un parell d'edicions, la qual avui en dia no és tan malament.
Home, sí.
No és fàcil, no és tan fàcil com sembla, segurament.
Sí.
Aquest títol, i que, per tant, el títol de l'assaig, com deies ara,
és aquesta veu història del nacionalisme espanyol,
el títol de la xerrada és aquesta construcció del mite nacional d'Espanya,
per tant, de tota manera, la base és aquesta idea del nacionalisme espanyol,
que potser s'enparla menys que del nacionalisme català, no?
Bé, de fet, veure, no se'n parla pràcticament gens, diguéssim.
A Espanya, la doctrina oficial és que el nacionalisme espanyol no existeix,
per tant, no en podem parlar,
no podem parlar d'una cosa que no existissi,
vull dir, com si ells haguessin de parlar que dos i dos són cinc,
però amb ells no existeix.
I a Catalunya, el tema del nacionalisme espanyol,
hi ha molta divisió d'opinions, diguéssim.
Només has de pensar, per exemple, que Espícies de la Vanguardia,
quan no és Ciudadanos,
diu partit antinacionalista.
El qual a mi em sembla...
A mi, i amb molta gent com jo, i amb molta altra gent,
els hi pot semblar absolutament surrealista,
perquè si alguna cosa és Ciudadanos, és un partit nacionalista.
El Ciudadanos es deix com un partit nordnacionalista espanyol a Catalunya.
Vull dir, això és una cosa molt clara, no?
Llavors, tot això d'aquí, amb tot el tema del nacionalisme,
i amb el nacionalisme espanyol,
hi ha una enorme confusió terminològica.
I llavors jo, al meu llibre, el que intento és...
aclarir una miqueta aquesta terminologia
i que sàpiguem una miqueta de què estem parlant
quan parlem de nacionalisme espanyol.
Sí, exacte.
Posar una mica, apuntar una mica les claus de què representa, no?
Sí.
Un nacionalisme espanyol que té unes característiques molt comunes,
o hi ha diferents nacionalismes espanyols, també?
Com ho veus?
Bé, a veure, el nacionalisme espanyol,
dels seus orígens, amb la Constitució del 1912,
té dues coses bàsiques
que són comunes a tot el nacionalisme espanyol
i que si ara només cal analitzar els discursos de la Susana Díaz,
de tot el retó i de tota aquesta gent,
i es veuen claríssimament.
O sigui, els dos trets principals del nacionalisme espanyol
a nivell ideològic és, primer,
que considera Espanya com una nació unitània i homogènia.
És a dir, no hi pot haver diferències
entre diferents parts del territori.
Tot ha de ser homogènic i tot ha de ser igual.
Aquesta és la primera característica
i la segona característica
és la identificació entre nació i estat.
O sigui, per ells,
una nació és una nació perquè té un estat
i un estat és una nació perquè té una nació.
I llavors d'aquí no surten,
diguéssim, és una mena d'argument circular
del qual no hi...
Per exemple, Catalunya, que és una nació
però no té un estat,
no hi pot entrar de cap manera, no?
I llavors, això pel que fa a la base comuna
de tot el nacionalisme espanyol.
Llavors, dius, diferències.
Sí, bàsicament hi ha dos tipus de nacionalisme espanyol
que serien el nacionalisme espanyol,
que això s'origina del segle XIX,
que és el nacionalisme espanyol conservador,
que avui encara és el que sosté,
sosté el PP i Ciudadanos, bàsicament,
i el nacionalisme espanyol progressista,
entre cometes,
que és el nacionalisme d'esquerra,
el nacionalisme espanyol del sobre i de Podemos.
Però, de cara al que és el problema català,
entre aquestes dues formes de nacionalisme espanyol,
les diferències són mínimes.
O sigui, el punt en comú seria aquest,
com a relació amb el nacionalisme català?
El punt en comú entre aquestes dues branques?
A veure, el punt en comú és que tenen
una mateixa idea d'Espanya,
i amb aquesta idea d'Espanya,
com que és totalment incompatible
amb admetre que Espanya sigui una nació composta
o que hi hagi una heterogeneïtat dins d'Espanya,
el fet que Catalunya desreclami allò que diuen
el fet diferencial, el ser una nació,
que l'Estat sigui un estat polinacional.
Tot això d'aquí, el nacionalisme espanyol,
no té el més mínim sentit.
No hi entren ni entrarà mai.
És una cosa impossible.
Però sí que el discurs de Podem
o d'alguna part del Partit Socialista
es diferencia d'aquest punt de vista més marcat?
En el cas del Partit Socialista,
hi ha la més mínima diferència
entre la posició del Partit Socialista
i el Partit Popular i Ciudadanos.
És a dir, el Partit Socialista
parla a nivell purament retòric de federalisme
o, com el temps de Zapatera, d'una Espanya plural,
però això és pura retòrica,
sense cap contingut real, diguéssim.
On pot haver una certa diferència
és a Podemos,
perquè el Pablo Iglesias
formalment ha acceptat
el dret a decidir dels catalans.
Això és una diferència.
Però jo també tinc molts dubtes
que aquesta diferència sigui substancial.
és a dir, tinc molts dubtes
que això sigui sincer
que no sigui una simple manera
de guanyar els vots dels catalans.
Amb això d'aquí hi ha moltes...
A més, hem de recordar
que el mateix PSOE,
a l'any 1924,
a Silesnes,
el Felipe va acceptar
que Catalunya tindrà el dret a l'autodeterminació.
No cal dir que això són coses,
són promeses que es fan
quan un és a l'oposició
i no té la més remota possibilitat
d'arribar a governar.
No hi ha cap problema
per fer promeses.
Això d'aquí ja ho sabem,
els que som una miqueta grans.
Ara, en el moment
en què tota aquesta gent
que són a l'oposició
i no tenen cap possibilitat,
tenen una perspectiva d'arribar a governar,
tot aquest tipus de promeses
desapareixen totes claríssimament.
Tu ve si preguntes
a algú del PSOE
sobre el reconeixement
de l'autodeterminació
que feien 40 anys
et miraran com un extraterrestre.
Llavors, jo,
Podemos, de fet,
i és una cosa que és claríssimament
que és una pura promesa retòrica i falsa,
en el moment,
en un moment,
que hi va haver
una petita conversa amb el PSOE
a la possibilitat de fer-ho
d'arribar fa un any,
en el moment del PSOE,
i Podemos,
la primera cosa
que va caure
en el programa de Podemos
va fer el referèndum català.
I és així.
Vull dir que no...
Ara, en el futur,
el temps no dirà també tot això.
O sigui,
en principi no creus que hi hagi un...
O sigui,
creus que simplement
és aquesta retòrica, no?,
i aquesta...
un discurs que es basa
en estar a la contra,
per entendre'ns, no?
Que no des de...
Que si estiguessin governant
entenc que canviaries...
Creus que canviarien el discurs?
Canviarien claríssimament.
Estic parlant de...
Comentava el tema
del Felipe González
al Cilés,
en el 74,
però és que
el pacte de Sant Sebastià
l'any 1930
va ser exactament igual.
La Fanya
i totes les espanyoles
van acceptar
un model federal
per quan hi hagués la República.
Quan va arribar a la República,
el model federal
no s'ho va fer a veure lloc.
És a dir,
tot això d'aquí,
una cosa...
és una cosa
que ja ho hem de sàpiguer.
Una cosa
és el bla-bla-bla
de les promeses
i una altra cosa
és la realitat.
Llavors,
el bla-bla-bla
de les promeses
de Podemos
és una cosa
que no té cap consistència.
Més a dir,
si només
un ha de mirar
les enquestes
del CIS,
que et dic
una cosa
totalment objectiva
i que es fa a Madrid,
com són
les enquestes
del CIS,
no és la meva opinió.
Si tu mires
les enquestes
del CIS,
veuràs
que a l'electorat
de Podemos
fora
del País Basc,
Catalunya
i Galícia,
el percentatge
de gent
que vota Podemos,
que accepta
l'autodeterminació
de Catalunya,
no arriba
ni al 20%.
Ni al 20%.
Per tant,
és evident
que el Pablo Iglesias
no pot sostenir
aquesta idea
davant
si tots els seus votants,
la majoria dels seus votants
pensen el contrari
del que està dient.
Insisteixo,
és una idea
que ell la du
per guanyar
les simpaties
del que ells
en diuen
la perifària
o res més.
Doncs,
de tot plegat,
se'n parlarà
aquesta tarda,
aquesta xerrada
que organitzaran
a Cés Sant Just
amb el periodista
i escriptor
Francesc Puig Palat
per parlar
de la construcció
de la Meitat Nacional
d'Espanya,
un acte que es farà
a la sala d'actes
del Gualden.
Avui n'hem pogut
parlar una mica
amb ell.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé.
Fins aviat.
Bon dia.
Fins aviat.
Smoove Jazz Club.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smoove Jazz Club.
T'hi esperem.
Cada tarda,
de 5 a 7,
escolta'ns,
explica'ns,
participa,
proposa.
La plaça Mireia,
amb Mireia Redondo.
Cada tarda,
de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Bé t'aquí una vegada.
Un programa de contes
que es realitza
el grup Marc,
mestres àvies recuperadores
de contes
de l'associació
de mestres
Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia,
on la cultura
és la protagonista.
Un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres,
les exposicions
més interessants,
els concerts
més emocionants,
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera,
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa
actualitat.
Ja us sabeu,
Babilonis,
no us ho perdeu.
Dijous,
de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Primer,
van ser les ones.
98.1 FM.
Després,
internet.
Radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook,
Twitter,
YouTube,
Instagram
i ara obrim
un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.com.
Des del cap de Sant Jus posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
CAP Sant Jus, Avinguda Indústria, sense número.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta.
En punt dos quarts de dotze s'haurà de fer tertúlia.
Avui amb Jordi Agullo, Lina Santa Bàrbara i Montse Larrea.
Molt bon dia a tots tres, què tal?
Bon dia, guapíssima.
Ja estem en marxa, ja estem fent tertúlia.
Doncs mira, voldria dir jo, l'Alina en fa 80.
Exacte.
Però molts en té més, en té 85.
No.
84.
Ei.
84, vale.
Camilla en 80.
Som una mica ja, això és història.
Jo esta setmana n'he fet 46, que vaig dir que no volia aprendre a matar.
Sí, vol dir que 46.
Ah, 46.
Ahir, ahir, ahir, 46 anys.
Demà en faré 40 de casat.
I bueno.
Esteu d'anarabona tots, eh, doncs.
Així que som una mica això, història, records.
Suma i sigue.
Sí, sí.
Carme, som del Paleolítico.
No, no.
Una mica història, sí.
Encara no.
Si ens falta, ens falta avui, ens falta la Joana.
La Joana, sí, la sabrem des d'aquí, a veure si estàs escoltant.
Va dir que s'hi plovia molt i possiblement el sortir de casa seva era quan estava caient.
Sí, Déu-n'hi-do, eh?
Dèia.
Sí.
Jo he tingut una noia d'inglèsa que se m'heu aquests dies i avui se n'anava, precisament se n'anava.
I li dic que, li dic que, the sky is crying because you are living, no?
Sí, sí, sí.
Sí, que el cel estava plorant perquè ella se n'anava.
Sí.
I en inglès n'hi ha una expressió, quan plovia com d'aquella manera.
Sí.
Tan fort, sí, m'ha enganxat a mi.
Sí, dice.
Ells diuen, it's a any, doc's and cats o cats.
Així, cats, és igual.
És veritat, aquesta expressió.
Diu, plua, està plovent gossos i gats.
Gossos i gats.
Quan cau així, tant.
Aquí diem abots i barrals.
Abots i barrals.
Abots i barrals.
Que diríem la frase feta que traduiria, si hi ha que hi ha, no?
Sí, sí, sí, sí.
I el que porta d'anem més...
És graciós, eh?
És a dir, jo més tenen coses molt característiques de cada una.
Home, per exemple, si en ingles hi ha una expressió que diu...
Are you pulling my leg?
Que vol dir que m'estàs estirant la cama.
Però en realitat li diu que m'aprens el pèl.
Ah, val.
Bueno, també és molt maco.
M'estàs estirant la cama, ja valdria.
I s'entén, eh?
Sí, sí, sí.
S'entén ràpid, sí.
I mira, cada llenguatge té les seves expressions així com a...
Que són pròpies.
Sí, sí, que els traductors és un art trobar...
Quan són frases fetes i complicades, és un art trobar...
Sí.
Hi ha frases en català que no hi ha manera de saber com les traduir-se al castellà.
Sí.
N'has de fer moltes perquè es facin una idea de...
O buscar la similar, que també vol dir el mateix.
Sí, sí.
Però, de totes maneres, totes aquestes frases, oracions...
fetes.
Sí, fetes.
Tenen el mateix que els refranys, tenen el seu significat i, a més, vàlid, eh?
Vull dir que...
Sí, sí.
Sí, sí, vàlid, vàlid.
Bueno, veus que ara m'hem començat...
Alegres, no?
Això és el sol, justament, veus?
Sí, sí.
El sol, ara ja ha remullat tot bé.
Però fins i tot feia bo veure aquella pluja.
No, no, era una pluja d'enorme.
Enorme, però, no sé, fa il·lusió perquè l'aigua és necessària.
I tant.
Li és necessària a nosaltres i també a la natura.
A la natura.
Sí, així és.
Avui ja estava amb tu, que t'agrada tant, avui ja estava, no sé si avui o aquesta setmana,
o el que sigui, allà a Doñana, perquè estan molt amoïnats, perquè diu que les...
Ha naturalitzat a fer...
Les primaveres, no les primaveres, resulta que plou menys del que sigui.
Diu, ara, diu, si ho veiéssim, ningú s'ho creuria, perquè en aquell moment es veu que estaven bé.
Diu, però totes les capes freàtiques aquestes tenien.
Estan fent un excés de treure...
Sí, sí.
I ja l'altre dia diàvem com...
No vull...
Les xifres sempre ballen, no?
Sí.
Si són 100 o 140 pous...
Que van treure a l'aigua, sí.
Ilegals.
Ah, sí?
I més de...
Xucre a l'aigua.
Del preàtic.
L'aigua s'acumula en el preàtic, i xoca en la del mar, frena la que del mar entra i es produeix la salinització,
i tenen aigua natural.
Si tu la xucles, llavors l'equilibri és que la del mar entra.
Clar, encara queda tot...
Són dues forces que xoquen.
Aquest dia sortia aquesta imatge, sortia en el Facebook, em sembla que era, de la manera que les dues aigües s'ajunten, però no es barregen.
No es barregen, no.
Perquè una és aigua dolça i l'altra.
Bueno, no es barregen, eh?
Mira, una de les coses que la demagogia Pepera feia, lamentablement, és que a la gent li deien que passaven pel pont de l'Ebre, que passa a la carretera, a l'autopista, passa tot.
I el veien tan ampli, dient, mira, total, tirant l'aigua al mar, i resulta que allò que té 10 metres de fons, solamente un metre, però de la banda de dalt és aigua dolça.
Lo demás es la falca salina que penetra.
Que penetra.
I penetra 30 y pico metros, 10 kilómetros, 30 y pico kilómetros, per sota és salada.
Salada.
Que és això, i la de dalt ja rellisca per damunt, i l'altra va per sota.
Ah, i l'altra va per sota.
Sí, és un fenomeno físic.
I aquí estaven també encaixant-se, es veu que hi havia un congrés o unes jornades d'aquestes obertes i tal, perquè la fauna, i la flora també, però la fauna sobretot aquesta anidació que fan de les aus,
doncs diu, n'hi ha, per exemple, una, i ha dit el nom molt raro, que jo no sé, no me'n recordo, i diu, d'aquestes només que queden 9 parelles d'animals, d'aus.
I esclar, doncs, es van, es van, es van, es van a l'im... es van minvan.
Clar, van minvan, sempre.
Les cigonyes que migraven, que s'anaven a Àfrica, ja no hi se'n van.
No, i ara que ha estat en Andalusia, hi ha totes les torres elèctriques grans, allí viuen, les veus.
Però amb uns nius, mediacidònia...
Amb uns nius que sembla que siguin de ciment.
No, enorme, enorme, és com, porten una branqueta, veus que passa en una branqueta i la van construint.
Sí, sí, i la van col·locant, i la van construint.
Els sucs són els constructors sense tenir el títol d'apítol.
I mira que, allí pega unes ventoles de llevant, impressionants, i no s'ho porta, eh?
Un niu de cigonya, van dir el que podia pesar, i em va semblar una enormitat.
80 o 100 quilos, 80 o 100 quilos, pot ser, no?
Sí, sí, però molt, molt.
Però la qüestió és que està exposat al vent i no vola, no s'ho porta, no s'ho porta, no s'ho porta, no s'ho porta.
No s'ho porta, no s'ho porta, no s'ho porta, no s'ho porta, no s'ho porta, no s'ho porta.
És la natura.
És impressionant, sí.
És la natura, no?
Exacte.
Doncs bé, quin altre podem dir així de broma?
Doncs la realesa en l'Europa, el príncipe Hakun,
de Noruega, doncs el seu fill,
al mig banquet es veu que van fer una celebració,
perquè també van fer 80, el rei i la reina de Noruega,
i al mig i al mig banquet el príncipe l'hereu,
doncs entra i surt amb barba i sense barba.
Diu, no saben si va ser una...
Ah, sí.
Si al mig del sopar, això diu la reala al diari...
Va fer un canvi de...
De look.
Sí, de look.
Diu, no saben si va ser una aposta o és que...
els havia promès als pares que es trauria la barba,
perquè sí, fa gràcia, però estan les dues fotos al mateix xopar, eh?
Vull dir...
Bueno, en plan de...
Deixi de...
De xotear ser...
Què més vol que xotear ser aquestes coses?
Aquest rei no és el rei.
El consorte d'Anglaterra jubila en 96 anys.
En 96 anys.
I el jubila a partir d'octubre.
I per què no jubila la verdad que li tocava?
A partir d'octubre.
El jubila en 96 anys.
Vol dir dels actes socials que fa de representació, saps?
Que ho ha recabut.
I en 96 anys.
S'ha jubilat tan tard.
Ara...
Ara la senyora en té 90 i no es jubila, eh?
No, però ella diu que es manté molt bé perquè es veu que el gin va molt bé per mentir...
Es sembla una figura de senyora.
Sí, no, no, la...
El manté tan bé que ha fet vell el filla.
La reina madre, la reina madre d'ella.
Sí, sí.
Ha morit molt gran, eh?
Que va morir a senyor Vigo.
Senyor Algo, oi?
Jo la mantenia a la botella de gin.
De ronc.
O de gin.
Com tots els nostres respetos.
Tot és frívol.
Una altra cosa frívola que fa temps que es va llegir.
És a dir, quan una persona a vegades és gran i està sola, doncs a vegades fa un conveni amb el banc
i li diu, bueno, vostè rebrà una quantitat equis el dia que es mori el pis per nosaltres.
I amb el diari, no d'ara, eh?
Això ja parlo d'uns dies enrere.
Resulta que no es va morir, el que li va fer el contracte, el que li va fer el contracte.
I la persona aquella va viure 100 o 100 anys.
És a dir, que no...
Sí, això va... avui hi ha una... també una història...
Hi ha una novel·la, hi ha una novel·la també, si ens agrada a nosaltres, que em parla d'aquest tema.
De la senyora que no hi ha manera i que al final és una novel·la negra i la mate.
La mate.
La mate.
i la senyora que ja que 87 anys havia reunit ja dos bancs, ja hi havien pagat dos vegades la que valia el pis.
Sí, això també va passar perquè una història també d'un terreny que formava part del pàrquing d'un supermercat,
però quedava allà al mig una caseta que era d'una propietària i no hi havia manera de comprar-li.
No hi havia manera perquè jo no volia vendre.
i va dir, mira, et proposem una cosa, bueno, ens la cedeixes i tu fes el que tu vulguis, pots viatjar.
Diu que va enganxar el tio del viatge i que es van haver de pagar aquest terreny 10 vegades el que valia
perquè la dona va aprendre a viatjar i no pagava de viatjar, i sempre a pagar a nosaltres.
És una història, és verídic, eh?
Sí, sí, sí, això me'n recorda la jubilada d'Anglaterra, que allí també valen les residències.
Tenia que, amb 80 anys, tenia que anar a ser a la residència i clar, i valia, com digui jo, 3.000 euros al mes.
Tenia uns estalvis i diu, ostres, per aquest preu me'n vaig a un creuer que fa la volta al món tot l'any.
Dic, hi ha metge, hi ha una clínica, hi ha metge, hi ha una clínica, tinc el metge, tinc la clínica,
dic, pues nada, pues res, d'això res me'n vaig, hasta que aguanta el cos.
Aniré fent això.
Molt bé, va donar la volta al món.
No sé quanta volta al món donaria, va sortir a la premsa la primera vegada que ho havia decidit.
I quan arribava tot l'on va a buscar.
Ha pagat 2.500 o 3.000 euros cada mes, vaig a veure la volta al món.
N'hi ha un llibre que després l'han fet en pel·lícula, em penso, que ara exactament el títol no me'n recordo,
però penso que és l'Abuelo que s'escapa per la ventana.
Ah, sí.
O una cosa, és un llibre, és un llibre.
És un llibre que el tio li volen fer, li volen fer també a la residència d'estar, li volen fer,
perquè arriba quasi als 100 anys, i el tio se'n va amb pijama, surt per la finestra,
la veritat és que és un llibre que llegiu per passar un ratllament.
Es disfruta molt bé, es disfruta molt, eh?
Te'n recordes, te'n recordes?
Es disfruta, després em va fer un altre també, igual, eh?
No, no, és xulíssim.
Una originalitat.
Sí, no, no, no, tu li passa.
Aquella película que va fet també aquell negre, no?, que també era del mateix, no?,
que el negre s'havien de morir en l'hospital, els dos estaven sentenciats.
Els dos, que seran dos, sí, se'n va anar...
Ah, sí, se'n va anar...
El nom en Fredman, sí, sí, sí.
I també està molt bé, està molt bé.
Jo l'he vist en la tele, sí.
No, jo no, no, que sí.
Ara el llibre el vaig llegir i després el vaig veure...
Sí, però és el mateix.
En película, sí.
Aquell home que s'estan morint tots dos i diu, per què no fem alguna cosa?
Doncs la Carmen que li agrada, que diu que sempre...
Que si no m'ha donat temps de res, dic, saps què?
Avui res de polítiques ni res de res.
Està bé.
Excepte que t'ho vulguis.
No, no, em sembla bé, eh?
Perquè, mira, avui fem de magazine aquest de...
Magazine de xafarderia.