.
Seguim aquí, al Just a la Fusta,
passant 15 minuts de les 11 del matí,
ja estem en aquesta segona hora,
i ara tenim el Guillermo Francés,
el portaveu municipal de Ciutadans d'aquí de Sant Just.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia, Núria.
Bon dia.
Bé, avui hi ha ple i ciutadans
condemna tota la violència a Catalunya
i la convivència i el respecte entre tota la ciutadania, no?
Feu, presenteu una moció.
Sí, correcte.
Nosaltres presentem una moció
com a conseqüència dels últims mesos,
és que no només a nivell municipal de Sant Just,
sinó a nivell, diguéssim, autonòmic a Catalunya
com a conseqüència dels últims fets
que s'han tornat arrel de la defensa de la república
i les actuacions, diguéssim, d'alguna manera,
incitades per partícita patatica.
Llavors, el que volem és que se'n surti aquest tipus de violència
i que respecti la neutralitat a l'espai públic.
Quina valoració faries?
Ara hem començat un nou curs, no?
També per la política, és un nou curs polític,
doncs a finals del curs, com si diguéssim,
hi haurà unes eleccions municipals.
Quina valoració faries del curs polític aquest passat?
Bé, nosaltres aquest curs l'iniciem amb moltes ganes,
i nosaltres, jo crec que per tothom al setembre
és un inici de curs amb projectes i amb il·lusions.
Nosaltres ja estem enfocats, pensant en les eleccions municipals,
venim d'un passat complicat a nivell autonòmic,
però jo crec que estem centralitzats a nivell municipal
de les pròxims eleccions que es viuran a Sant Jus el mes de maig.
Sí que som conscients que el renou polític a nivell, diguéssim,
parlament, segurament pugui afectar el municipi
en temes de polítiques socials, econòmiques i de municipi de projectes,
però nosaltres el que volem fer, ja ho hem dit també,
o el que volem dir que treurem aquest mes,
és pensar en municipals, fer un programa de ciutadania
on la gent pugui participar i es pugui apropar
i fer-se igual al programa.
Llavors nosaltres a partir d'aquest moment comencem,
hi ha una campanya electoral que ho hem fet a sortida
amb carpes que anirem ficant de manera progressiva
cada 15 dies al municipi.
I, bé, sabeu ja el que serà el candidat a les municipals?
Bé, això encara nosaltres no tenim candidat oficial
de cara a les municipals, això ho desnonarem més endavant,
nosaltres treballem com a partit, com a cicles, com a projecte,
no com a persona individual que pot ser el candidat,
perquè qualsevol dels dos companys que em poden ajudar,
des darrere de la mateixa, que no tenen presència física,
qualsevol d'ells té tant talent o millor que el meu per poder ser-hi,
i aquí treballem per projecte, i això ja ho veurem quan arribi el moment.
Molt bé. I parlant d'eleccions,
bé, Manuel Valls els presenta com a alcaldable a la ciutat de Barcelona.
Què et sembla aquest pas que fa ell?
Per nosaltres és una molt bona notícia
que un senyor com el senyor Valls es presenti a l'alcaldia de Barcelona.
Crec que és una persona molt respectable a nivell europeu
i jo crec que pot tornar a ficar a la Barcelona
a primer nivell europeu com a ciutat
després dels tres anys que portem d'alguna mandat
de la senyora de Colau,
on podem veure que Barcelona està totalment,
d'alguna manera, bloquejada
per les xarxes polítiques que s'ha donat a terme
i la problemàtica que té,
ja no només a transport,
sinó a molts obertes,
és a dir, jo crec que els jugadors turístics,
jo crec que Barcelona està col·lapsada
i es mereix un altre tipus d'alcaldessa.
Doncs moltes gràcies.
amb Dillermó per haver-nos agafat el telèfon
i per aquestes paraules que ens has dit.
A vosaltres per la trucada.
Vinga, doncs molt bé.
Adeu.
Adeu, gràcies.
Adeu, fins una altra.
Acabem de parlar ara amb el Guillermó francès.
Són les 11 i 20.
D'aquí una estoneta començarà
la tertúlia amb l'arbre Gulló,
amb la Lina Santa Bàrbara i amb la Joan Algarra.
No us moveu, que tornem en breus.
Borean uintenats.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Instagram, i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
012, la Generalitat, al teu costat.
Vinc als cursos de català per poder millorar la meva feina.
Jo ara puc parlar amb els amics d'aquí en català.
Vull donar un servei millor als nostres clients, per això faig un curs de català lineal, parla.cat.
El Consorci per la Normalització Lingüística i el parla.cat ofereixen cursos per adults, ja sigui presencials, semipresencials o per internet.
Millorar els coneixements de català és bàsic per les nostres relacions, tant personals com professionals.
Tinguis el nivell que tinguis, millora el teu català.
012, la Generalitat, al teu costat.
A la Generalitat, al teu costat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Just a la Fusta!
Just a la Fusta!
Just a la Fusta!
Són puntualment dos quarts de dotze!
Són puntualment dos quarts de dotze!
seguim aquí al Just a la Fusta!
Són puntualment dos quarts de dotze!
Seguim aquí al Just a la Fusta!
sintonitzant!
Són puntualment dos quarts de dotze!
Avui tenim una tertúlia on hi ha un munt de gent.
Tenim per un costat a l'Arbre de Gulló, a la Lina Santa Bàrbara,
a la Joana Algarra i a la Montse...
La Rea.
La Rea, exacte. Ho he dit bé, no?
Sí, molt bé.
Benvinguts a tots.
Espero que hàgiu passat una bona setmana
des de l'últim dia que ens vam veure.
Prou bé, no?
A la nostra edat sempre diem
tot bé, tot bé, no entrem en detalls.
Exacte.
Ja està.
Doncs ara la Joana estava llegint una cosa del diàleg.
Molt important.
Molt important.
Molt important.
La veig com preocupada.
No, no, interessada, interessada.
Interessada?
Sí, perquè diu, d'ahir és un...
Va sortir a Tendències de la Vanguardia, d'ahir.
Bueno, després també va sortir a la televisió
i, clar, és l'equip on treballa una persona
que és molt prop meu.
Sí.
I diu que un test genòmic
prediu quins pacients de càncer
respondran a immunoterapia.
Ostres.
Que és molt important.
És un avenç sobre la via tractat humors
que encara no s'aplica en fermesa
perquè, és clar, està en estudi.
Però és una investigació molt important.
diu que identificar les persones
que es beneficiaran del tractament
s'ha convertit en una línia de recerca prioritària.
O sigui que suposo que estudien el tumor
o la base del tumor
i poden veure si aquell tumor
accepta realment un tractament
que és donar immunitat de la persona
contra aquella malaltia
i s'estalvien tots els problemes després
d'operacions, de químios, de ràdios.
És fantàstic totes les investigacions
però em venia la idea
de la societat en què vivim
que tot ho fa per l'economia
i què faran els que digui l'immuno...
Què hi faran?
No ens aplicaran cap tractament?
No, sí, no.
Ahir jo dic que potser...
Això no és substitutòrio.
No, no, no.
Això és una gran abans.
Però vull dir que els gerents
en els hospitals que miren la pel·la
diran, això no val la pena.
Això no val la pena, saps?
El que està dient l'arbre,
perdona, és això.
Que, esclar, moltes vegades
quan un té unes armes,
podríem dir armes
en el sentit d'unes eines,
més que armes,
unes eines així,
que aleshores dius
no, no, mira, amb aquest pacient
es pot fer perquè això
tenim de resultats,
però aquest deixem ocórrer que no.
És a dir,
tindrem unes prioritats
amb uns i els deixaran els altres?
No.
Com anirà a l'assumpte?
No, no, perquè sempre hi ha...
Això volia dir.
No, sempre hi ha...
Dic un cas de molts anys.
Tenia un metge treballant
en un hospital per Badalona
i se'ls ha presentat
una senyora de 83 anys
que mantenir-la viva
es costava 30 milions de pessetes,
eh?
Està parlant de pessetes
per les llampes de trens.
I l'equip de gestió
s'havien reunit
i dient,
què fem?
Clar.
Què fem?
Què decidim?
No té solució,
té 83 anys
i manté en la vida
val 30 milions.
Això,
per posar un exemple...
Potser 30 milions
és molt oxigerat,
però és vital.
Sí, 30 milions
en el mes era.
Sí, sí, sí.
No, bueno,
jo sempre les paraules
deia que treballava allí,
el metge treballava allí,
el Manu,
l'estudià no.
Aquí hem arribat
a través de tots els estudis
que s'han fet
per arribar a classificar
la gent que pot tenir
una sortida
i la gent que no la pot tenir.
Exacte.
No, no, però no,
el codi deontològic
diu que mentre hi ha un brí d'esperança de vida
s'ha de conservar aquesta vida.
Però no és el gerent,
el codi que entra a l'altre.
És el codi.
Val, val,
però ja va.
És una opinió,
però no és el gerent.
I escolta'm,
una cosa també,
val jutjat, eh?
O sigui,
que no pensis.
I en aquest país,
en aquest país,
entès com país de països,
Espanya,
per sort hi ha
la Sanitat Pública Universal.
Perquè altres llocs...
Aquí.
Aquí.
Sí.
Aquí.
Perquè la nostra proposta
la va tombar
al Tribunal Constitucional.
Encara que aquí
no li vam fer punyetera cas
i ho vam continuar.
Això ho va imposar
i ho va tramitar
el pobre de l'Ernest Lluc,
que mira com li van pagar,
matant-lo.
Sí, sí.
Ara que dèieu això
del codi deontològic,
clar,
en aquest tema
també entra
tot això
de l'eutanàsia,
no?
Fins a quin punt?
Doncs bé,
quan es considera
que una persona
ha mort
encefàlicament,
no?
Que només sobreviu
gràcies
a un aparell
que va estar no existint.
Clar,
però no funciona.
Jo crec que això
els metges
o el personal sanitari
és una lluita
moral,
jo penso.
El personal sanitari
sempre lluitarà
per mantenir
la persona en vida.
Això
amb un 80%,
com a mínim.
No, però
de totes maneres,
de totes maneres
és que aquí
estàs sent molt ponderat.
jo,
que ja estic
en aquella edat
que, mira,
escolta,
ja hem viscut
els nostres anys,
penso que arriba
un moment
que a nosaltres
el que és
no
ètic
és anar allargant
la vida.
Sí.
Anar allargant
la vida
a això que deies tu abans.
L'agonia, diria.
L'agonia d'aquella persona.
L'agonia, sí, sí.
Perquè aquella persona
normalment
si estigués conscient
de moltes coses
diria
jo no vull estar-hi.
El que passa
és que el concepte
de mort
per nosaltres
encara és
la nostra
cultura.
Amb la nostra
mentalitat
occidental.
Buf,
hem morts.
Doncs no,
hem nascut,
hem viscut
i hem de morir
com una planta.
No ho tenim excessió.
I dius ara
perquè no et veus així.
Però bueno,
si et toca,
et toca.
És a dir,
el que no es pot fer
per una banda
és això.
Ah, bueno,
aquí,
perquè com aquest
no està dintre
de los cànones
no tenim per què salvar-lo.
Parlem-ne?
perquè dintre
de la ciència
a vegades
n'hi ha miracles.
I el dir miracles
són miracles
que després
es poden demostrar
que són científics.
Però,
i perquè aquest
no es té que
no es té que discriminar,
no es té que discriminar
la persona
per una sèrie de coses.
Això és un avanç,
això que dèiem abans.
És un avanç
perquè dius
el tanto,
però què diu?
Que arriba un moment
que, per exemple,
les companyies
no t'asseguren
un seguro de vida
si estàs dintre
de los cànones
que no tens
que no tens possibilitat.
Sí, sí, sí.
Hombre,
parlem-ne de tot això.
I de l'edat
és més car.
I de l'edat.
I després, per exemple...
Hi ha companyies
que no t'admetessin.
I que no t'admetessin.
O sigui,
que escolta'm...
és a dir que les coses
jo crec que no estem preparats
ni per viure
ni per morir,
però sobretot
no estem preparats
per morir.
I és lògic, eh?
També ho penso.
Sí.
Bueno, també passa molt
a la cultura occidental, eh?
Sí, sí.
Perquè no...
La cultura budista
o d'allí
el consideren normal.
Bueno, mira...
Perquè estan...
És la seva cultura
i les criatures
creixen dintre.
Sibèria,
la tradicional de Sibèria,
fins i tot els grans...
S'estan...
S'estan...
S'estan...
S'estan...
Arriba a l'hivern
i...
I les retiren.
Que no valen
i les retiren
les que mengen els llops.
No, els llops
o el que sigui.
Sí, sí.
Sí, altres cultures.
És a dir,
no arribem a aquest extrem
de dir, bueno,
doncs jo em retiro
i apa, i m'ha de...
No, no, no cal.
No estic pensant això,
però, en fi...
En aquest agarrament
de la vida
i de tot això
i moltes vegades
mantenir una persona
perquè dintre de tot
és lògic.
No, jo crec que
arriba un moment
en què
es té que deixar anar.
Però en mans de qui
ho deixes, perquè clar...
Clar, és que aquí
estan tots.
Està...
Va haver-hi aquell problema,
si us en recordeu,
no fa gaire.
Amb el gallec, no?
Aquella nena italiana
que era una noia jove
va tenir un accident
o una malaltia
i això ja no me'n recordo.
I va estar
morta pràcticament
i vivia
a base...
Dels aparells
que tenia connectats.
Els pares
la volien desconnectar.
Els metges
deien que no.
I aleshores
va haver d'intervenir
la justícia.
Perquè diu,
si realment,
com deia la Núria,
cerebralment
és morta,
no hi ha...
És que no hi ha remissió.
No hi ha res a fer.
No, no, no hi ha remissió.
I al final
van desconnectar
una noia
de 22 anys
que ja portava
un munt de temps
sota...
Connectada amb un aparell
que si la desconnectaven
no hi hauria.
De totes maneres
hi ha el testament vital.
Ara sí.
Ara cada vegada
jo crec que s'ha estat...
Això volia jo introduir.
Ah, està.
Cada vegada s'ha estat...
Oients...
Oients que ens escolteu,
si voleu evitar
aquests drames
quan vosaltres
ja no sou conscients,
feu si neu
el testament vital.
Testament vital.
jo encara no...
He fet un testament particular
una vegada
però no el vital.
L'haurem de fer.
El vital no per res
perquè, és clar,
de manera egoista
el teu entorn
no voldria mai
que marxessis.
Clar.
Encara que fos
perquè la meva sogra
deia del meu sogre
encara que fos...
Encara que fos
per a la veritat
i la manera que fos
manteniu-me
encara que fos
amb una cadira de rodes.
Impossible
aquella persona
tan gran,
tan activa.
Mare de Déu
si l'haguessin posat
amb una cadira de rodes.
Això ho va dir
aquest alcalde de Madrid,
aquest famós personatge.
Tierno Galván.
Segurament,
perquè és un dels pocs
que n'hi ha
que ha estat una mica
assentat.
Va ser coherent.
Va ser molt coherent.
No va voler tractar menys
perquè l'únic que feien
era allargar-li la vida
sense cap possibilitat.
Que de res, claro.
Jo casa que tinc...
Hi ha més casos així, eh?
Bé,
i per exemple...
Per l'elevància del personatge
surten uns
i altres no surten.
I per exemple,
el tema d'això
que dieu ara
del testament vital,
per exemple,
això del tema
de la donació d'òrgans
quan un pacient
es mor
o un familiar,
clar,
pregunten
vol ser donant d'òrgans.
Vosaltres,
què diríeu?
No,
n'hi ha,
per exemple,
jo tinc dos,
dos de...
Tinc quatre fills
i dues d'elles
i ja fa...
Perquè això també es fa ara
com que si els passa alguna cosa
donen els seus òrgans.
O sigui,
que també és la voluntat
de la persona.
Si vol donar alguna cosa,
doncs vale.
Però imagineu-vos
que...
que Déu no vulguer,
però teniu un familiar
o en una situació
doncs que bé,
que...
Límit.
Sí,
límit
i no té capacitat
per respondre
o bé,
potser ja s'acaba de morir
i us pregunten
que no va deixar
cap testament
en quan,
bueno,
en quan si ell volia ser donant o no
i us preguntessin
que clar,
que...
A mi m'ho van preguntar
amb la meva germana.
Clar,
la van ingressar,
m'ho van preguntar a vostè.
Hi ha paixos
de l'Europa...
Sí, sí,
jo vaig dir que sí.
El que passa
és que no va ser possible
recuperar-los
perquè, clar,
la malaltia...
que la malaltia era un càncer
com un temple
i era impossible.
Estes coses són,
lamentablement,
més propenses
a necessitar
gent
jove,
que els organitzis