Molt bé, doncs ara mateix passen 3 minuts d'un quart de 12 del matí.
Seguim al magazín matinal de Ràdio d'Esvern, al Just de la Fusta, a segona hora del programa.
Avui som dilluns 21 de desembre del 2020 i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres l'Helena Escobar, de la companyia de teatre infantil La Bleda.
I és que el dia 27 de desembre, aquest mateix diumenge,
vindran a Sant Just, al parc de Llúlia Quieta, pel matí.
per presentar el seu espectacle, El Camí de Nadal.
Saludem a l'Helena, que ja la tenim al telèfon.
Hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Helena, d'aquí pocs dies us tindrem aquí a la companyia La Bleda, a Sant Just,
per presentar, com hem dit, l'espectacle, El Camí de Nadal.
Sí, sí, sí, sí.
Estem ja esperant a poder-lo fer i a venir i a ser-hi.
És el primer.
Ens encantarà.
És el primer cop que veniu a Sant Just?
No, jo crec...
Mira, la companyia ja fa 20 anys que voltem.
Per tant, jo crec que a Sant Just hi hem anat alguna vegada o altra.
Ara no em faci si exactament quin dia, però...
Sí, segurament alguna festa major, alguna cosa així, pot ser.
i explica'ns una mica la proposta d'espectacle, una mica en què va enfocat, què hi haurà.
Bé, El Camí de Nadal, com indica el títol, és el camí per trobar Nadal.
i a veure, la bleda, val, perquè va molt accelerada, com nosaltres anem normalment.
Perdona, Helena, hi ha hagut un moment que s'ha tallat.
Ah.
Res, ens hem quedat justament quan ens començaves a explicar una mica la sinopsi, per dir-ho així, de l'espectacle.
Sí, doncs res, que la bleda, la pallassa, es perd, i està buscant el camí de Nadal, no?
Perquè, bé, com que li han dit que ha nascut el nen Jesús, doncs ella està buscant cap on està, a Batlem, no?
I, bé, és tot el recorregut que ella fa per saber on és Batlem.
I s'adonarà que, finalment, Batlem no està tan lluny com ella es pensava, saps?
I, bé, és, realment aquest espectacle està molt pensat per aquestes dates.
D'acord.
És, quasi, que és temàtica de Nadal, saps?
Exacte.
I veurem el, doncs, el cagatió, veurem el caganer, veurem totes les històries de Nadal.
És a dir, que la pallassa, la bleda, no estarà sola a l'escenari?
Sí, la pallassa sempre està sola, el que passa és que ella s'inventa les seves històries.
Ah, bé.
I llavors, doncs, hi haurà un tió, hi haurà el caganer, però no, però són, com diria, símbols, no són pas personatges.
Val.
Clar, no estaran, potser, físicament, però sí que estaran com en l'imaginari, no?
Exacte, exacte, exacte.
I, escolta'm, perquè la bleda és el personatge del pallasso, també és el nom de la companyia,
que porta, has dit ja, doncs, ben bé dues dècades, no, funcionant sobre els escenaris.
Feu teatre, sobretot, familiar i, clar, un infantil.
Aquests darrers mesos, amb el tema de la pandèmia, Helena,
ha estat un sector realment tocat.
A vosaltres també us ha afectat?
Home, i tant, moltíssim, moltíssim, moltíssim.
Com heu notat aquests canvis?
Doncs, horrorosos, clar, en el moment que tanquen un teatre, el tanquen per tothom,
vull dir, pels grans i pels petits, en el moment que la pandèmia va per tothom, saps?
Vull dir, ens ha tocat a tots, vull dir que, i a nosaltres també, clar, vull dir, ens han tancat,
totes les programacions han tirat cap enrere, un drama, per no dir una tragèdia.
Vull dir, un drama.
Heu hagut de fer, no sé si perquè hi ha hagut grups o companyies
que han proposat espectacles de forma virtual vosaltres, us heu atrevit?
Sí, sí, perquè, sí, tinc la sort que a casa el meu company,
doncs, bueno, domina bastant les xarxes socials i tot el tema d'internet i ordinadors,
i si tens els medis de poder-ho fer i t'ho demanen,
doncs, no diràs pas que no, perquè, esclar, d'alguna manera t'has de poder comunicar
i has de poder treballar, en definitiva.
Per tant, sí, ens hem reinventat.
Ara, no és el que més ens agrada, el que més ens agrada és tenir el contacte amb el públic,
el contacte real, perquè la pantalla és molt limitada.
És una barrera que no és el mateix fer un directe i, més a més, amb un públic familiar
on els nens també necessiten aquest contacte.
Exacte, exacte. Totalment necessari.
Les vostres representacions, tornant ara, deixant de banda una mica la tragèdia i tornant ara a la companyia,
les vostres representacions, Helena, tenen alguna finalitat o algun objectiu a aconseguir,
volen transmetre algun missatge concret?
Cada un dels nostres espectacles té un missatge i un rerefons.
Però, bàsicament, és passar-s'ho bé, això d'entrada,
i amb el fet de passar-s'ho bé sempre hi ha coses a dir.
I això no és només riure per riure, sinó que sempre hi ha una poesia,
sempre hi ha un rerefons, alguna cosa que expliquem.
O sigui, i això surt de mi, saps?
Vull dir, hi ha alguna cosa que vull comunicar,
perquè el riure per riure sol, doncs, no és el meu, vaja.
Jo necessito una altra cosa, a més a més.
Tu com et prepares als espectacles?
Podríem dir, no sé si et muntes un guió o t'organitzes d'alguna manera en concret?
Cada espectacle és diferent.
Cada espectacle necessita una cosa o una altra.
Depèn de l'espectacle, necessitaré un guió més acotat
i, per tant, necessitaré un dramaturg.
O, depèn de l'espectacle, no caldrà el dramaturg,
però sí que caldrà molts assajos físics de, diguéssim,
de prou error, no?, de cagar-la i tornar-la a cosir.
Això depèn de l'espectacle.
Normalment em ve una idea i, a partir d'aquesta idea, començo a treballar.
i hi ha idees que necessiten unes coses i hi ha idees que no necessiten tantes coses.
Perquè la pallassa té elements en comú en totes les representacions.
No sé molt bé com funciona el món del clown i això,
però no sé si fa servir elements comuns en totes les obres.
Sí, mira, bàsicament és que sóc jo.
Llavors, jo, el clown no és que faci un personatge diferent cada dia, saps?
No és que un dia sigui infermera, l'altre dia sigui...
perquè m'entenguis, saps?
Sí.
O tingui... no és com una actriu.
Llavors tu portes el teu pallasso a dintre
i un dia fa una cosa, un altre dia fa un altre espectacle...
però, bàsicament, sóc jo.
Llavors, és aquest l'element comú, d'acord?
L'únic que ara amb el darrer espectacle sí que he canviat bastant.
El darrer és les vacances de Madame Rulot,
que és un espectacle de carrer que també es fa en sala
i aquest sí que ha canviat una mica el registre infantil
per un registre més familiar, més a tots públics.
D'acord.
Sí? M'explico?
Sí, és a dir, és més...
entenc que és per tots els públics, és a dir, potser més familiar.
No està pensat, exacte, no està pensat només pels nens,
sinó que està pensat també amb els adults,
amb el que m'agrada a mi, que jo ja sóc adulta,
és més... però que els nens també el poden veure, saps?
Vull dir, és totalment naïf i humor blanc.
Però ja no està només pensat per ells,
com seria el camí de Nadal, que ja veus que està pensat per ells, saps?
Molt bé.
Doncs això.
Normalment, tu, Helena, on acostumes a actuar?
En teatres, a l'aire lliure?
Normalment a teatres.
Però ara, amb aquest de les vacances de Madame Rulot,
també actuo a l'aire lliure.
I, evidentment, amb la pandèmia, actuo a l'aire lliure.
O sigui que ens adaptem on sigui, on faci falta.
La veritat és que no em cauen els anells per actuar.
Ara aquí o ara allà, aquí no actuaré, no, no.
Si puc, ho faig.
Clar, el que vingui, benvingut sigui, no?
Exacte.
Sí, a no ser que sigui un lloc que no encaixés el meu espectacle
o que no es pogués fer realment.
Però, vaja, a tot arreu m'hi puc posar, en principi.
Perquè per fer riure els nens, Helena,
tens alguns trucs o alguns temes ja critsats?
Saps com fer-los, riure?
Sí, però és molt difícil d'explicar.
No sé, tinc una manera de fer que els enganxo de seguida.
Però al minut 1, no sé...
Tinc una empatia molt gran amb els nens.
Tinc una empatia molt gran.
Soc com ells.
És una màgia, és que és màgia.
És com dir...
Oh, mira, aquesta està dotada per fer...
Jo què sé, saps?
Macramé, no?
Ostres, que bé que ho fa...
Jo tinc aquesta connexió amb els nens.
És que és així.
És que és una connexió.
Llavors, doncs tinc els bons gestos,
que ja me'ls conec i els encanta.
Tinc una manera de fer molt particular.
En definitiva, em converteixo en una nena.
I quants espectacles porteu a l'esquena amb la companyia?
Des del 2001, jo crec que en portem sis.
Déu-n'hi-do, perquè, clar, muntar cada espectacle...
És a dir, no es fa un espectacle un parell de mesos
i estem a buscar un espectacle...
És a dir, un espectacle li traieu tot el suc que podeu, entenc.
Sí, bueno, un espectacle...
Igual triguem un any a fer-lo.
Un any a fer-lo.
Perquè són espectacles de creació.
O sigui, que comencem de zero.
I a partir d'aquí es comença a escriure un text,
o es comença a dibuixar,
o es comença...
Vull dir que partim de zero, de les meves idees.
Saps?
Llavors, no partim de cap conte ni cap...
I és molt complicat.
Estàs un any fent-lo.
I després, clar, intentes que es pugui moure
i que rodi, vull dir que rodi 3 anys, 4,
els que facin falta.
I també entenc que els aneu intercalant, els espectacles.
És a dir, no durant un any feu sempre aquell mateix espectacle,
sinó que...
No, no, no.
No.
Jo penso que el 2001, el que vaig estrenar el 2001,
encara l'estic fent.
Ostres.
Sí, encara l'estic fent.
En Històries de la Bleda.
És molt bonic.
És l'aparició del personatge,
de com es va crear i tot.
I encara el fem.
I a la gent li agrada.
i s'ho pas de teta.
Perquè en quin context es funda la companyia?
És a dir, en quin moment tu decideixes?
És el moment en què tu professionalment
et penses que vols dedicar-te com a pallassa
o per algun altre fet?
Sí.
No, no, no.
És aquest, és aquest.
Jo estudio a l'Institut del Teatre per actriu
i, bueno, intento buscar-me la vida d'actriu,
però, bueno, tal com està, no sé.
La vida era molt complicat,
això de ser actriu, els càstings.
No m'hi trobo bé en els càstings.
No m'agraden.
Ho trobo molt impersonal.
No m'agradava.
O sigui, em va agradar estudiar a l'Institut del Teatre
i tot això,
però després la sortida no em va agradar.
I el que vaig trobar després, saps?
I, bueno, al final, la meva tesina
de l'Institut del Teatre
ja portava el nas de pallassa
i ja vaig fer de pallassa.
I a partir d'aquí
vaig veure que connectava molt bé amb el públic
i vaig notar aquesta màgia del pallasso
i a partir d'aquí vaig dir,
ostres, doncs,
potser que vagi per aquí i provem-ho
i així.
I m'ha fet molt feliç.
I al fer-me feliç,
he tirat endavant.
Perquè per mi el principal és ser feliç.
Que bé.
Doncs, escolta'm,
Helena,
t'esperem aquest cap de setmana a Sant Just
a les 11 del matí
amb aquest espectacle de Nadal
al Parc de Llúlia Queta a Mas Lluí.
Fins llavors que tinguis bona setmana.
Igualment.
Amb Nadals entre mig.
Igualment a vosaltres.
Sí, sí, sí, sí.
Farem un Nadal ben diferent.
És clar.
Sí, per protegir-nos de molt,
per no posar-nos malalts,
per no posar malalts els altres.
i així poder venir a fer el camí de Nadal a Sant Just.
Molt bé.
Doncs, Helena,
t'esperem el diumenge aquí a Sant Just, d'acord?
Que vagi bé.
Molt bé.
Adéu, guapa.
Adéu.
Doncs ja ho sabeu,
tindrem a la Pallassa,
la Bleda aquí a Sant Just,
al Parc de Llúlia Queta,
aquest diumenge a les 11 del matí.
Aquí a Sant Just
per oferir-nos el seu conte de Nadal,
contes de Nadal,
es diu l'espectacle.
Ens haurem d'esperar per això
fins d'aquí a diumenge.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!