.
Vinga, perquè ara mateix són les 11 i 18.
Seguim el magazín matinal de Ràdio d'Esvern,
al Just a la Fusta, a segona hora del programa.
Avui som divendres 19 de març del 2021
i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres a Pep Plaza, artista de Sant Jus,
especialitzat en disseny d'interiors, també d'exteriors.
Bon dia, Pep.
Hola, bon dia a tots.
Bon dia.
Acabas d'exposar, per dir-ho així,
la planta del desmarcat,
amb el col·lectiu d'artistes de Sant Jus
i ja tornes al peu del canó,
però aquest cop ho fas tu sol
i podrem veure l'exposició a partir de demà.
Cluca'ns una mica, perquè es diu Jardí de Somnis,
si tinc ben entès.
Què hi trobarem?
Bé, el Jardí de Somnis és una col·lecció de...
En un principi eren set,
que les vaig exposar en el 2015 a Can Ginestà,
que es va fer l'exposició col·lectiva a Invaí,
i llavors aquesta col·lecció de peces les vaig guardar a un magatzem
i n'hi havia dos jocs que estaven interessats amb elles,
però jo volia que quedés al meu poble.
Vaig parlar amb l'antic regidor,
després em van passar de temps
i llavors vaig tornar a parlar amb el següent regidor
i llavors em va dir,
escolta, que això ens agradaria que quedessin
i plantar-les,
nunca millor dit,
a Can Freixas.
I aquest parc que per mi és,
sentit mentalment,
és molt proper,
perquè jo vaig néixer al costat
i corríem per allà de quan érem crius,
entravem a la balsa,
l'antiga balsa,
que ara és un mirador,
a agafar granotes
i, bueno,
fer coses de crius.
Llavors em van plantejar això,
tot molt bé,
això en 2019,
va entrar la pandèmia, mal dita,
però vam estar treballant, treballant.
Llavors vaig pensar,
després de tota aquesta peçadilla
que encara tenim,
a sobre,
doncs canviar una de les peces
i fer-li un homenatge a la pandèmia,
més que la pandèmia,
a tota la gent
que ha perdut
o està patint
la malaltia
en tot el món.
I mira,
ja hi estan.
Molt bé.
I has comadrat
que aquestes escultures
que quedaran,
bueno,
que quedaran ja de manera fixa
en el parc de Can Freixas,
tu ja les tenies fetes,
no?,
des del 2015.
Sí.
i que hi havia
com dos llocs
interessats
que es quedessin
a aquestes peces,
una entenc
que és Sant Just
i que tu volies
que es quedessin aquí
i l'altra?
Em van comentar,
bueno,
això són altres ajuntaments,
que contactes meus
i m'ho van proposar
també
perquè jo les vaig presentar
en el dossier
i va agradar.
Però jo vaig frenar...
Tu preferies que es quedessin aquí.
Sí, sí,
per tot el sentiment que porten.
perquè són set peces,
cadascuna,
simbolitzes alguna cosa
en concret,
Pep?
Sí,
bueno,
el nom de jardí
ja dona
el lloc
i de somnis
és els somnis
que cadascú
tenint personals,
no?,
de valors
i sentiments.
Llavors,
a partir d'aquí
cada una
té,
per mi,
a l'hora
de dissenyar-la
i de fer-la,
que també
he de dir
que es van fer
pel 2015
i la vaig fer
juntament
amb el taller
d'Ognia Breu,
que m'ajuda molt,
i llavors,
bueno,
la última,
que l'he fet in situ,
o sigui,
vam portar una roca
de cintones
i la vam...
In situ?
O sigui,
vam portar la roca
en el parc?
Sí,
vam portar la roca,
vam anar a la cantera,
amb el camió gran
vam portar la roca
al lloc on està,
plantada,
i aquí
em van tancar
amb unes tanques
d'aquestes
de l'obra pública
i ahir vaig treballar
les petites finestres
que hi ha.
Llavors,
aquestes dius records,
aquesta és la que he fet
ara per qüestió
del temps
que estem passant
i patint.
I és un record
a totes aquestes persones.
Llavors,
jo em vaig inspirar
amb les finestres,
perquè totes,
l'està tancats
a casa
que ens quedava
mirar per la finestra.
I el meu pare
sempre està
a darrere d'aquesta finestra,
l'és gran
i, bueno,
i d'aquí
em va venir
una mica la idea.
Són set peces
escultòriques.
Ens podries
dir,
explicar una mica,
si més no,
quina forma
o quines formes
o quins detalls
tenen aquestes peces
i si tenen
algun nom
i com
t'hi has inspirat
amb elles.
Sí,
aquesta de records
és això,
o sigui,
són aquestes finestres,
totes són de granit,
granit,
que és una de les roques
més dures
que existeixen
a la natura,
són molt orgàniques,
perquè jo sempre vaig
a aquesta simbiosi
del toque meu personal
amb aquests símbols
o formes
o talls,
que és el que jo
vull simbolitzar,
amb la mateixa forma
de la roca.
Jo quan vaig escollir
la cantera
la mateixa roca
ja m'està dient
per aquí o per allà.
I llavors,
a partir d'aquí
faig els talls
i les treballo.
Llavors,
n'hi ha una altra
que és molt maca,
que aquesta la veureu
a sota d'un lledoner
centenari,
que té,
que el lloc és preciós
i es diu
vida i esperança
perquè estan solapades
una amb l'altra
i, clar,
sense esperança
no n'hi ha vida.
Llavors,
bueno,
doncs ahí és on
hem de lluitar cada dia,
no?,
que aunque caiguis
sempre t'has d'aixecar.
Després,
està a la plaça de dalt
que és com l'era
de la Masia,
allà està el Sentinella.
Aquest és un...
Ho vaig treure
del versicle de la Bíblia
de...
Bueno,
que parlen d'un guerrer
que vigilava
a tot el poble
per la nit
dels assedis
dels contraris,
no?
I llavors,
aquí em va venir la idea.
Llavors,
està posat de tal manera
que ens vigila,
ens cuida
a tot el poble
des del seu lloc
privilegiat.
Després tenim
la...
un grup de tres
que aquestes estan enfocades
des del carrer Freixas
i una parla
de la veritat.
La veritat,
doncs, bueno,
és tu mateix,
o sigui,
mai tens que abandonar
el que t'agrada,
o sigui,
ser ahí conscient.
No perdre l'essència.
Això mateix,
els reptes
i continuar,
i continuar,
no?
Després està la humilitat,
que també
és una línia
molt marcada,
però molt fina,
perquè la tenim
que treballar cada dia,
la humilitat,
i, bueno,
marcar les nostres virtuts
i els nostres defectes.
Després,
està el respecte,
que és un valor
que jo sempre dic
que és ètic i moral
o ja molt com vulguis,
però que sense respecte
entre tots
no n'hi ha llibertat
ni tot el que més.
I en queda una
que queda fora de la finca,
queda fora del parc,
que està en el mirador,
que,
conforme,
la gent ja ho veurà,
estan els eucaliptus
que la abraçan,
i en aquella curva
a sota
és la balsa,
la balsa aquesta
que quan jo en criu
em ficàvem
a buscar granotes.
I aquesta,
el lloc,
em va donar la idea
la posta de sol.
Hi ha una vista
molt macada
de tot a l'horitzó
i quan se posa el sol
hi ha uns bancs allà
que medites
i és una brúixola,
diguéssim,
o sigui,
que és buscar el teu nord
sempre,
per molt que caiguis.
És una rosa dels vents,
molt simbolitzada.
Sí.
Escolta'm,
i els llocs,
les ubicacions exactes
d'aquestes peces,
tu les has triat expressament,
o sigui,
amb aquest simbolisme?
Sí, sí, sí, sí.
A veure,
també per la meva condició,
el tema de l'ubicació
dels camions
per poder arribar
a cada peça,
la més gran
és aquesta última
que hem parlat
de cintones,
però les altres
pesen al voltant
de mil quilos
o mil dosent,
mil tresents,
no n'hi do.
totes són bastant pesades.
Llavors,
clar,
tenia que buscar
la part logística
d'entrar
a una grua
de 15 metres
i que arribés
al lloc
on vam escollir.
També,
altra gent
em va ajudar,
una professora meva,
Marta Balada,
la Calma Malaret,
perquè sempre,
bé,
fem un bon tàndem,
perquè jo sempre
demano opinions
de gent
que sap molt més que jo,
d'on la podrien col·locar.
i jo portava aquesta idea
i vam coincidir
els tres
en el lloc
també per aquesta idea,
no?,
dels camions i tal,
que la gent
és que buscà una mica
la part logística.
Si no,
tenen que agafar un helicòpter.
I,
escolta'm,
Pep,
el fet que quedin fixes
aquestes escultures,
no sé,
no sé si hi ha
algun pes
darrere
que,
escolta'm,
que et faci
estar més nerviós,
perquè, clar,
una exposició
que quedi ja fixa
de manera permanent
en aquell parc,
la gent al final
acabarà associant,
en certa manera,
les teves peces,
el teu art
en un lloc
de Sant Just.
Això és molt important.
Per mi és
la gràcia
d'això,
no?,
que quedi en el meu poble
i en el rovell del poble,
el ple centre.
Sí,
el tema de la seguretat
també és una part molt important,
que hem estat vigilants,
estan acollades totes
amb varilles
de 22,
ens sembla,
de ser,
i amb unes bases
de formigó,
que això,
gràcies també
a la brigada
del poble,
doncs me les han fet
i jo crec que
ningú se'ls reemportarà.
I has comentat
una mica
què simbolitza
cada peça,
hem parlat
de la humilitat,
del respecte,
de la veritat,
aquestes explicacions,
les trobem posades
en algun lloc,
o...?
A veure,
cada peça
té una peana,
nosaltres li diem
peu d'obra,
que és l'estela,
la cartela,
per dir-ho d'una manera,
que avui
les estem col·locant,
llavors cada peça
té el seu nom.
Llavors,
a l'entrada
de freixes
del parc
i a l'entrada
del carrer
de l'església,
n'hi ha també
dos peanes
grans,
que aquí sí que
explica una mica
tot aquest simbolisme
que jo li vull donar.
La inauguració,
Pep,
és demà
al migdia,
a les 12 del migdia
concretament.
Què hi haurà
durant la inauguració?
Què es farà
durant l'acte?
Per culpa
de la situació
que tenim,
no he pogut
fer un còcte
que sempre m'agrada fer,
que n'hi ha molts amics
i familiars
que ho esperen,
però no serà així.
i llavors,
gràcies també
a amics,
a col·laboradors,
tindrem primer
a l'Arnau,
cònsul,
que llegirà
unes paraules,
un poema,
després tindrem,
bueno,
les persones
que faran
la presentació
i tant al principi
com al final
tindrem unes peces
musicals
d'uns amics
en directe.
Veig que,
bueno,
m'ha arribat a mi
la,
bueno,
com la tarjeteta
d'imitació,
no,
com si diguéssim
que anuncia,
doncs això,
que demà,
20 de març
hi ha a les 12
hi ha aquesta inauguració.
També hi ha
una petita explicació
que tu dius,
diu,
és un conjunt
d'obres de granit
que parlen
de la realitat
humana
i que es transformen
en formes abstractes.
Això és important,
no,
també tenir-ho en compte,
que la gent
no es pensi
trobar-hi
algú...
Figuratiu.
Figuratiu,
sinó que són peces
abstractes,
també.
És que,
com demostres
un sentiment.
Clar.
N'hi ha maneres,
però jo sempre busco,
també per la meva formació,
busco molt
l'essència
de les religions,
estudio
la budista,
la cristiana,
la musulmana,
i de totes
vaig trobant
un què,
no,
una simplesa.
També de les escritures antigues,
com els ibers
o els vikings,
o així,
no,
que tallaven pedra
i posaven uns símbols
que avui en dia
la gent que ha estudiat
reconeixen
que és un llenguatge,
però també són símbols.
i és amb el que jo
intento
desenvolupar.
Llavors,
clar,
tots aquests sentiments
i tal,
és que tu
les llegis a la cartela
però,
i després et trobis
motivat
i pensar en tu mateix,
en el teu interior.
No sé si ho estàs sentint,
Pep,
una mica de fons.
Molt bé,
Caravansari.
És
Kitaro,
Caravansari,
i explica'ns
per què aquesta música
està sonant ara.
Quina relació
té
amb tot això,
amb l'exposició,
amb les obres,
les peces,
la teva inspiració?
Doncs,
m'emociono
quan sempre escolto això.
Kitaro és
un compositor japonès
que el vaig conèixer
quan jo era molt jovenet
amb una sèrie televisiva
que es deia
La ruta a la seda.
Aquesta ruta a la seda,
anys 80,
si no me'l recordo,
em va fer pensar molt,
no?
I també
el budisme,
la manera de treballar
com,
sobretot,
la part zen
és la que jo
des de ben jove
amb aquests documentals
o pel·lícules,
inclús,
veia,
de ben petit,
sempre em marcaven.
I a partir d'aquí,
doncs,
bueno,
vaig anar
a la Gràcia
en un viatge
i vaig trobar
un casset d'ell.
Un casset, eh?
Sí, sí,
un casset,
una cinta.
Aquí marco una mica
la meva edat.
I llavors,
a partir d'aquí,
bueno,
l'he ratllat,
aquest casset.
Després hi vaig començar
discos
i hi ha trobat
aquí a Espanya
i per Europa
alguns discos d'ell
i, bueno,
i soc un bastant
seguidor
de guitaró.
També hem vist que,
no sé si portes
un llibre,
no sé si és per,
hi ha algun fragment
d'aquest llibre.
Quin llibre és?
Comenta'ns.
Bé, això
també és un altre
artista
que per mi
és molt gran,
el George Mustaqui.
George Mustaqui
em va marcar
també molt
quan jo era jovenet,
era estudiant
i amb la senyoreta
Josefina,
que és una bona amiga,
abans li diem
senyoreta,
senyoreta Josefina,
ens va ensenyar
el francès
a través de la seva música
i les seves poesies.
Caram.
Llavors,
tot aquest
seguiment
també d'aquest artista,
també quan venia a Barcelona,
l'he anat a veure,
he pogut tenir
l'ocasió de conèixer
personalment,
també m'inspira
en moltes obres.
I justament
la Maliberté
és la de la brúixola
aquesta que he posat,
la Rosa dels Vents,
que he posat
a sobre de la balsa,
li he posat el nom d'ell,
de la seva cançó,
de Maliberté.
Caram.
La meva libertat.
I parla,
n'hi ha un fragment,
si pots llegir
si vols, eh?
Bueno,
jo tinc aquí
en francès
o en castellà
ho tinc aquí,
però bueno,
és
Maliberté.
Durant
molt de temps
he guardat
com una perla
rara,
la meva llibertat,
ets tu,
quan
m'ajudes.
El solta
l'amarres,
tal,
tal, tal, tal,
i aigüent
es diu
per agafar
somiant
una rosa dels vents
sobre un raig de lluna.
que maco.
Aquesta rosa dels vents,
si la veus per la nit,
pots tindre's la lluna davant.
Ah,
que maco.
Escolta'm,
molt simbòlic, eh?
Caram,
caram,
aquí l'art
surt pels poros.
Gràcies.
que bé.
Escolta'm,
doncs,
Pep,
demà a les 12
escoltarem,
tindrem l'oportunitat
també d'assistir
a aquest acte,
que hi haurà en parlaments,
has comentat que també hi haurà
una mica de música
a l'inici
al final de l'acte.
No serà un acte,
doncs,
potser com el podríem
haver tingut,
no?,
en unes condicions
normals,
per dir-ho així,
sense pandèmia,
però bueno,
ens hem d'anar adaptant
a totes les coses,
ara s'estan fent així.
Sí, sí, sí.
A veure,
jo trobaré molt a faltar
a saludar la gent
com sempre el saludo,
amb una bona abraçada,
i tinc que dir que
la Uichi Amargós
i el David Palau
són els músics,
que, bueno,
que us agradarà.
Perfecte, perfecte.
Esteu tots convidats.
El parc és molt gran.
Sí, sí,
t'anava a dir,
s'han pogut posar
aquestes escultures
de granit
i que pesen
entre mil quilos
i la més gran
hem dit cinc tones,
no?,
perquè el parc
també té unes dimensions
considerables,
no queden totes allà
pilotonades,
sinó que s'han pogut
distribuir també
en llocs clars
i estratègics.
Que vagi molt bé, Pep,
estic segur
que agradarà moltíssim
les diferents obres
i en el seu conjunt
amb aquest
jardí de somnis.
Sí, senyor.
Per tant,
molta sort
i, escolta'm,
que vagi molt bé demà.
Molt bé,
un petó molt fort.
Gràcies.
Igualment,
bon cap de setmana.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.