logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Amb nosaltres al telèfon el Josep Noet. Hola, bon dia, Josep.
Bon dia.
Per parlar d'aquesta conferència de demà,
que dèiem que anirà sobre la vegetació com a element del paisatge.
En què afecta el paisatge la vegetació?
Suposo que en pràcticament tot, no?
A veure, sí, el paisatge és un aspecte de la percepció de la persona
i que la vegetació és un element important en aquest paisatge.
De fet, el paisatge té diversos components
i depèn de la variació dels components el paisatge és diferent.
Per tant, podem dir que el paisatge
pot tenir una combinació il·limitada d'elements d'aquests.
Però la vegetació és molt important
perquè té una distribució universal.
I a cada lloc hi ha una vegetació diferent
i aquesta vegetació dona un aspecte molt especial al paisatge.
Dóna una percepció que encara que no sàpigues definir,
notes que aquell paisatge no és igual que un altre.
Quines característiques té el paisatge que tenim al nostre país, a Catalunya?
Què fa diferent?
A veure, de fet, el paisatge de Catalunya és molt diferent,
té molta variació,
perquè té uns elements que estan en un espai molt petit.
És a dir, hi ha un element que és important,
que és la posició en el món.
És a dir, estem en el món mediterrani.
Però dintre del món mediterrani tenim aquestes variacions.
Per un cantó tenim unes altituds,
que són les muntanyes, el Pirineu, per exemple, sobretot,
que l'elevació fa que la vegetació variï.
I després hi ha un altre element,
que és la proximitat o la llunyania del mar.
Aquest altre element de la proximitat o la llunyania del mar
també fa que hi hagi una variació important.
Per tant, aleshores tenim,
amb aquesta combinació d'aquests elements,
la vegetació tenim des de la vegetació dels terrenys,
diguem-ne, taparis més continentals,
fins a la vegetació de l'alta muntanya
i dels cims més elevats, que és molt pobra,
fins a la vegetació més humida de vora del mar
o més atlàntica.
Quin tipus de vegetació tenim a la zona de Sant Just?
A veure, al voltant de Sant Just,
el sector aquest de Sant Just,
que forma part, diguéssim, de la serra Collserola,
de la base de la serra Collserola,
tenim un paisatge absolutament mediterrani.
Un paisatge mediterrani
que es caracteritza per, sobretot,
per una vegetació que és estable al llarg de l'any,
és a dir, majoritàriament no perd la fulla,
tant si són pinedes com els dinars,
però que a les zones baixes,
a les zones baixes que el terreny és més fondo
i més flonjo i acumula més aigua,
aquest món mediterrani té penetracions
del món més al nord,
en forma, diguéssim, d'arbres que perden la fulla,
com són al llarg de les rienes i tot això,
o més en els fondos més suals, més planers,
que hi haurien penetració de roures i això.
Tot i que aquestes penetracions de roures
a les zones més baixes, més planeres,
han estat pràcticament tots eliminats
perquè, doncs, hi han fet camps
perquè realment és un lloc interessant
per a l'agricultura.
Per tant, els pins, no?,
suposo que és el que predomina més
en aquesta zona de Sant Jús de Collserola.
Sí, a veure, aquesta zona de Collserola,
el que estem veient ara
és una vegetació
que està modificada
des de molts segles
per a l'activitat humana.
Hem de pensar que en aquest entorn,
doncs, històricament,
sempre hi ha hagut presència humana
i l'home, doncs,
ha anat cultivant,
ha anat obrint els moscos per fer camps
i ha establert indústries i tot això.
I aleshores, esclar,
a veure,
hi ha un paisatge industrial també
i aquí, doncs,
la vegetació juga poc, eh?
Clar.
Anava a preguntar també,
hi ha algun tipus de pais,
de vegetació a Catalunya
que sigui especialment interessant,
alguna zona de Catalunya
que sigui especialment interessant
d'estudiar
pel que fa la seva vegetació
i el seu paisatge?
A veure,
jo en aquest sentit
sempre,
com diuen els grans mestres,
sóc reaccia
a donar un lloc
a un altre.
Tots els espais
són interessants
per un aspecte o un altre.
Aleshores,
no es pot dir
que ha de dir
oh, és que, miri,
la Vall d'Aran
és molt interessant
i l'altre no.
És interessant,
per exemple,
les planes seques
de Lleida.
Sembla que hem perdut
el Josep Noet
a aquesta hora.
Hola, Josep.
Bé,
intentarem recuperar
la connexió
amb el Josep Noet,
el tornarem a trucar
bé amb si
podem recuperar
la connexió amb ell.
Doncs tornem a tenir
el Josep Noet
al telèfon
després d'aquest
petit problema tècnic.
Hola, Josep,
de nou.
D'acord, d'acord.
Ens comentaves
que no hi ha
una zona
especialment interessant,
sinó que totes
tenen el seu punt d'interès,
no?
Sí, sí,
l'argumentació
que us feia
és aquesta,
és a dir,
sempre,
moltes vegades,
valorar amb el paisatge
en relació
si el consideren
rar,
perquè és el que
no tenim
immediatament.
Us deia això,
per exemple,
una persona
de centre Europa
o del nord d'Europa,
el paisatge
del voltant
de Sant Jús,
que nosaltres no hi ha
de cap importància
perquè el veiem
cada dia,
doncs a ell
li és exòtic
perquè no el té.
un paisatge mediterrani,
per exemple,
per un finlandès
i és una cosa
que el fascina.
En canvi,
per nosaltres,
un paisatge finlandès
ens fascinarà
perquè no ho veiem mai.
Per tant,
aleshores,
tots els paisatges
tenen el seu punt
d'interès.
Una altra cosa
és que tinguin,
diguem-ne,
un aspecte
més espectacular
que una altra,
per exemple,
un bosc alt,
d'aquells
de 25-30 metres
d'altura
dels arbres
i tot això,
això té un encant
per nosaltres
que estem acostumats
al món mediterrani
que tot és més petit,
més reduït,
és més sec,
tindrà un encant.
Un bosc,
doncs,
que perd la fulla,
i fa tot de color groc,
doncs,
com que nosaltres aquí,
el paisatge
al voltant del mediterrani
no té aquesta característica,
doncs,
ens crida molt l'atenció
i és lògic,
eh?
Però en quant a importància,
quant a valoració,
jo crec que
s'ha de valorar tot
per un igual.
Dèiem que
aquesta conferència
tindrà lloc demà a les 8,
però va vinculada
amb el cicle
de paisatges de Catalunya
i també amb una sortida
que es fa sempre
després de cada conferència,
en aquest cas,
la sortida serà diumenge,
a la Segarra,
oi?
Sí.
Quin paisatge
es podrà veure a la Segarra,
quin tipus de vegetació
podran veure les persones
que s'apuntin a aquesta excursió?
Sí.
Aquesta excursió
hem triat a la Segarra
perquè en el conjunt
del cicle
que es fa
aquí a la secció excursionista
de l'Ateneu-Sant-Justenc,
doncs, justament,
aquest sector central de Catalunya
quedava poc representat.
I aleshores,
per fer una excursió,
hem triat
un exemple concret, eh?
farem un recorregut
que inclourà
una varietat
dels paisatges
que es veuen
al voltant
d'aquest sector central.
No és el sector central,
propiament dit,
més tocant a lleines,
sinó és una mica perifèric.
A tota manera,
veurem
paisatges
relacionats
amb un espai
relativament sec,
però que
veurem també
què fa
en aquests espais secs
la presència a l'aigua.
Després veurem
com modifica
el paisatge
però
relativament
tota la qüestió
de l'agricultura.
veurem
com modifica
el paisatge
aquest general
el factor
del sol.
Passarem
per unes
muntanyes
i veurem
aquesta variació,
o sigui,
hem preparat
unes aturades
per
poder observar
i interpretar
el paisatge,
o sigui,
treure conclusions
del que veiem,
que això és molt important.
Moltes vegades
caminem,
anem veient
com varien les coses
però no sabem per què.
Doncs
això
és el que es podrà veure
a l'excursió
de diumenge
i una mica
hem parlat també
del que
es comentarà demà
aquesta conferència
de la vegetació
com a element
del paisatge
a càrrec
de Josep Noet.
Moltes gràcies,
Josep,
per haver-nos atès
al Just a la Fusta
de Ràdio d'Esvern.
Molt bé,
moltes gràcies,
molt de gust.
I que vagi molt bé
la conferència demà.
D'acord.
Bon dia.
Adéu-siau,
bon dia.