amb el seu conjunt amb el Baix Llobregat
són aproximadament el 9,6% de tota la seva població.
Poca broma, estem parlant d'en moltes milers de persones.
Ara mateix el Consell del Baix Llobregat
està elaborant el pla de diversitat sexual i de gènere
i de moment han posat a l'abast un qüestionari obert a la ciutadania
per recollir les percepcions dels Baix Llobregatins i Baix Llobregatines
sobre la diversitat sexual, afectiva i de gènere
i respecte de la situació de les persones LGTBI de la comarca
i les polítiques de desenvolupament que es fan en aquest àmbit.
Jo vaig fer l'enquesta, l'he fet,
i la primera pregunta que et demanen
és la identitat de gènere i no el sexe.
Això ja marca uns certs matisos
que parlant ara amb tu sobre l'orientació sexual,
l'identitat de gènere. Molta gent no sap la diferència.
Quina diferència hi entra? Sexe, orientació sexual, identitat de gènere?
Tu com a persona saps el que t'atrau, no?
Sí.
Llavors, si t'atrau una dona,
la teva orientació sexual és clarament lesbiana, no?
Si t'atrau un home, seràs hetero.
Si t'atrau tant els homes com les dones
o esporàticament un dels dos,
podem dir que siguis bisexual, no?
Si t'atrau totes les persones,
independentment del gènere que expressin,
direm que ets una persona pansexual.
Hi ha altres,
però ja no ens ficarà en llibres de caballeria,
diu, perquè aquests són els més freqüents, no?
I després, si ets un home i t'agraden els homes,
doncs ets una persona gai, no?
Això és l'orientació sexual.
L'identitat de gènere és diferent.
Nosaltres ens van assignar pels genitals,
quan anem a néixer,
quan anem a néixer ens van assignar un gènere
i amb el temps ens anem a adonar que nosaltres
no perteníem a aquest gènere.
Nosaltres ens sentim del gènere oposat
al que ens van assignar al néixer.
Per això som trans.
Per això defendem la nostra identitat de gènere.
Per això diem que som persones trans, no?
Perquè nosaltres tenim una disconformitat genital
respecte al gènere que expresem, no?
I és diferent identitat de gènere i identitat sexual?
Home, evidentment.
La identitat sexual, ja és la que hem parlat,
l'identitat sexual és el que tu,
amb el teu despertar,
amb el teu despertar sexual,
comences a tindre la...
saps exactament el que t'adreu i el que no t'adreu.
A partir d'aquí conformes la teva identitat sexual.
La nostra identitat de gènere és sentir-ho
des de molt jovenets,
cada vegada els nens surten més jovenets,
cada vegada hi ha nens més joves,
nens menors, trans, molt més joves.
Jo me'n vaig donar compte als vuit anys
que alguna cosa no quadrava amb mi.
I he viscut com una persona,
cis heteronormativa,
durant molts anys,
però al dintre del meu interior
hi havia una altra cosa.
Com ha estat el teu pas, Rosa Maria?
Has comentat que has estat vivint molts anys com a cis,
però que als vuit anys tu ja te n'adonaves,
no?, de que no tenies el...
Bueno, de que no era realment el que t'havien assignat el néixer.
potser no ho pensaves així amb vuit anys.
No, perquè és que primerament en aquelles èpoques
no s'entenia.
Vull dir, era una cosa que no...
Jo ara en tinc 61,
doncs mirar quants anys fa d'això.
El que passa que jo sí que et puc dir
que jo teníem dones de feines a casa
i per fer les feines es traien els visos
i aquestes coses
i aquest tipus de ropa interior.
Jo els agafava,
els em provava i tal,
i em passava la mà per damunt de la pell
i m'encantava, no?
Em sentia molt bé, no?
No en tenia,
perquè em sentia tan bé, no?
No en tenia...
Però en canvi,
en quant a jocs,
o rols amb els jocs,
per exemple,
com a nen,
em tenia i disfrutava
amb els juguets pròpiament d'un nen.
Però clar, és que ara,
avui dia ens entrem en compte
que inclús els juguets
no tenen gènere.
Tant se val
que un nen jugui amb nines
com que jugui a tanques.
Això és una cosa que no influeix,
però en aquella època
sí que ens influïa, no?
Perquè les nenes els regalaven nines
i els nens ens regalaven cotxes
i tanques i toles
i tot aquest tipus de coses, no?
Però sí,
llavors amb el pas dels anys
jo he fet bastantes regressions,
jo he fet intents,
m'he hormonat durant molts anys
i heu deixat estar,
vull dir,
he provat tota la bebécum d'hormones
abans de poder arribar
al que és el trànsit final,
que va ser...
ja estava vivint aquí a Sant Just
i vas decidir,
un dia per l'altre,
vas dir,
prou,
no puc suportar més
la vida que porto,
vaig atirar endavant
i vaig sortir de l'armari
i pam,
ja està,
fins que vaig completar
tot el meu procés
fa cosa de dos anys ja.
Déu-n'hi-do,
aquí suposo que ha de ser
un pas realment,
un procés,
en què, bueno,
doncs es presenten moments
de, no sé,
de pensar interiorment,
moments de solitud,
també de no saber molt bé
cap on tirar
o si és el correcte
el que estàs fent,
de dubtes,
sobretot.
Què és el correcte?
Viure amb una mentida
o viure...
o vivint-se amb tu?
Què és el correcte?
La transexualitat
no és susleable.
Què vol dir això?
Vol dir que la persona
que és transexual,
trans-transsexual,
si ho voleu,
també podem explicar
aquesta diferència.
La persona que és trans
ho és trans
des que neix.
Des que neix ja,
ja té aquest...
el gènere sentit,
diferent, no?
Però la percepció,
la percepció no la té
fins que té una mica
de coneixement, no?
D'acord?
Però ja ho porto a dintre.
I si ho ets els 3,
els 8, els 10,
els 15, els 20...