Passen 12 minuts de les 11.
I a aquesta hora parlem d'una exposició que s'estrena avui a Can Ginestà.
És de l'artista Jordi Salvany i es titula 3 es fetes en serigrafia.
Es podrà veure el celler de Can Ginestà des d'avui i fins que s'acabi la festa major.
El 6 d'agost en parlem avui amb l'artista Jordi Salvany.
El tenim aquí al programa. Molt bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
Per parlar una mica d'aquesta exposició que es basa en el que diu el títol, no?
Aquestes frases fetes en serigrafia, per tant, imatges que per si soles ja són aquesta...
representen diferents frases fetes, fetes amb aquesta tècnica de la serigrafia.
Sí, efectivament. La proposta es tractava de reproduir gràficament el que volen dir les frases fetes, diguem-ne.
I alhora, doncs, veure com el resultat d'aquest exercici acaba donant una cosa que sorprèn, no?
Perquè per curiosa i per... a vegades, bueno, a vegades agafa un sentit com absurd, a vegades irònic, no?
A vegades un sense sentit absolut, no?
I, de sobte, bueno, hi ha com una... es creia una cosa estranya, no?
Una cosa que el dia que la vaig descobrir em va fer molta gràcia.
Em va semblar que podia ser molt interessant reconstruir una sèrie i d'investigar una mica aquest camp
i el resultat d'aquest treball, diguem-ne, és el que exposem avui a aquesta tècnica.
Clar, que tu vas començar a treballar amb la serigrafia, no? Primer de tot.
Sí, efectivament. Aquí...
Bé, jo soc dissenyador gràfic de professió, tota la vida...
Costa una mica el micròfon, Jordi, que se'n sentiu una mica més lluny.
Perfecte, ara perfecte.
Jo soc dissenyador gràfic de professió, fa molts anys que em dedico al disseny gràfic.
La meva feina és una feina que, des que jo vaig començar fins ara, s'ha transformat i he canviat moltíssim.
I ara es treballa d'una manera molt escèptica, d'una manera absolutament informatitzada i...
No et convenç, veig.
No, bueno, no, no. El que passa és que...
En els meus orígens treballàvem pinzells, pintures, cúters, retallàvem papers, no?
Se semblava molt a l'assignatura de treballs manuals de l'escola de quan jo era petit, no?
I això va canviar molt de repent, no?
I ara els meus processos són...
Es fan a partir de programes informàtics i acabo presentant arxius informàtics PDFs a les impremtes,
que després reprodueixen llibres o reprodueixen el que sigui, diguem-ne.
Jo ho acabo veient en una botiga o acabo veient en una llibreria, no?
Però perdo una mica el vincle que hi ha entre el que jo projecto, no?
I una mica el que passa després del meu projecte, no?
Hi ha un producte acabat, que s'ha produït industrialment,
i que, bueno, quan el veig jo, quasi, quasi, a vegades em costa reconèixer la criatura, no?
De sobte vaig descobrir la serigrafia una mica per casualitat
i em va semblar superinteressant aquesta idea de...
En principi, dues coses, no?
Primer, la idea de poder jo controlar tot el procés, no?
És a dir, jo projecto, des del principi jo penso la idea,
la projecto, la dissenyo, la dibuixo i, a més a més, la reprodueixo, no?
A més a més, és una tècnica que permet fer-ho d'una manera molt senzilla,
amb mitjans molt simples, molt barata, i, a més a més, tu pots fer a casa
sempre sense moltes pretensions, és a dir, fent tiratges petits,
per productes petits, però, bueno...
Clar, i te'n toca aquest d'artesania, no?
Exacte, exacte.
Diguem-ne, d'alguna manera, és com recuperes una manera de fer antiga,
que s'havia abandonat una mica,
de sobte, doncs, t'aixeques de la taula de l'ordinador,
et poses una bata, et poses uns guants,
comences a barrejar pigments, no?
I, bueno, a mi em canvia la cara, no?
Perquè em fa molt feliç de fer-ho, m'ho passa molt bé.
Clar.
Per tant, vas començar a treballar amb la serigrafia
i llavors va ser també per casualitat que vas decidir trobar amb frases fetes,
o com va anar, arribar fins a aquest punt?
Sí, a veure, això d'il·lustrar frases fetes és evident,
no és una cosa que he inventat jo,
i sí que és veritat que ja en coneixia alguns precedents,
i fins i tot havia treballat maquetant algun llibre
on es basava una mica en aquest joc, diguem-ne,
aquest joc entre literari i gràfic, no?
El que passa que, el que ens passa als dissenyadors,
a diferència segurament dels artistes,
no sé, és una opinió personal, eh,
és que necessitem com un guió escrit,
és a dir, a nosaltres ens costa molt...
A mi és molt més fàcil treballar a partir d'il·lustrar un text, per exemple,
que no treballar sense cap element on t'agafar-me, diguem-ne,
sense cap argument, no?
Llavors necessites un argument,
alguna cosa amb què agafar-te i que et permeti crear un discurs, no?
I les frases feies em va semblar una manera com molt interessant
que lliguen molt amb la cultura nostra, amb el llenguatge,
amb... bueno, de repent, no sé,
trobo que té un aspecte literari curiós, no?
Que pot ser erudit, però a vegades és molt popular, no?
Que a més a més és molt ric,
perquè llavors, clar, jo he entrat en aquesta història,
he començat a mirar molt i he vist que...
que, bueno, que n'hi ha moltíssimes
i que hi ha molts registres
i que, a més a més, n'hi ha de molt locals, n'hi ha de molt genèriques.
Clar, també és una mica la idea dels poemes visuals de Joan Brossa, no?,
per exemple.
Bueno, jo no sé si seria exactament això, eh?
Joan Brossa una mica articula els mateixos elements,
es basa en textes i imatges gràfiques que els resultats sorprenen,
però, bueno, jo diria que el seu discurs era com molt més artístic,
més viure, més elaborat, més...
Clar, sonava més cap a la poesia, no?
Sí, exacte.
Jo em desmarcaria una mica d'això,
tot i que hi ha molta gent que ho associa,
però, bueno, no deixa de ser això,
no deixa de ser intentar il·lustrar
un petit text amb unes imatges
i que la suma de les dues coses
crea una història nova, no?
Clar, clar, exacte.
Dona una altra...
Per exemple, tenint aquesta de tocar el dos, no?,
per exemple, que hi apareix, doncs, una mà i un dos
i que és això que dius, no?,
tots coneixem la frase feta i sabem què vol dir,
però el fet de veure-ho a l'imatge d'aquesta manera com literal, no?,
et fa també somriure, no?, quan ho veus, és això.
Clar, clar.
La veritat és que totes fan una mica...
Totes fan com gràcia, una mica, no?
Sí, sí.
I aquí, bueno, això em sembla molt interessant, no?,
aquesta cosa, aquest resultat com sorprenent, no?
Clar.
I, a més, inclús, moltes,
quan les treballes tan gràficament i les estudies,
em dones compte que moltes són com absurdes, no?,
perquè hi no tenen...
És a dir, tocar el dos, si ho penses bé,
doncs és una cosa que tots ho tenim assumit,
què vol dir, però quan intentes raonar,
penses que és un sense sentit, no?,
que no hi entens molt bé.
Segurament els filòlegs ens donarien arguments, no?,
ens deien, no, això té un origen, no sé què,
però, bueno, a mi continua...
Exacte, el que es queda ja després de...
Sí, sí.
o lligar caps, no?, perquè també és una altra d'aquests
que m'ha fet bastanta gràcia.
Correcte.
Perquè, exacte, apareixen dos caps lligats, no?,
quan, en realitat, això, li donem un altre sentit
i el tenim molt assumit, no?, aquest altre significat.
Sí, una mica seria...
Una mica l'exercici és aquest, no?
L'allà és que penso que el resultat,
a part del to formal que jo li he volgut donar,
que li he donat un aire, un to gràfic,
bueno, que és el que a mi m'ha semblat adequat, diguem-ne,
que és una mica sobri i tal,
però jo penso que la suma del contingut més el resultat plàstic,
malgrat tot, és simpàtic, no?,
i es fa com, bueno, és graciós.
Quantes se'n poden veure,
i et dir, a ser grafies, a l'exposició?
Bé, jo n'he fet 20, n'he fet 20.
Em podia haver-ne fet més,
em podia haver quedat amb menys,
al final vaig decidir una...
Al final vaig tindre un problema d'espai,
de temps i de dimensions,
del lloc on tot exposàvem,
i vam decidir fer 20 làmines,
i, bueno, m'han portat molta feina,
però ja estan fetes, i...
Perquè es podrà veure al celler, no?
Sí, sí, sí, en el celler es podrà veure.
Ja es podrà veure...
En el celler, de fet, el que fem és,
per un costat, exposem aquestes 20 làmines,
i, per un costat, expliquem una mica
la tècnica amb com ho hem fet, no?
Que és l'altra part, penso jo,
interessant de la proposta,
que és aquesta part de la serigrafia, no?
Sí, es parla també de...
Hi ha un apartat per parlar de la serigrafia.
Correcte, correcte.
Una mica l'exposició explica dues coses, no?
Explica les frases fetes il·lustrades
i, per un costat, explica la tècnica de fer-ho.
I el que ens semblava molt clar és que
el que ens fèiem...
Teníem...
Volíem molt explicar era
com es fa la serigrafia,
què és exactament...
La serigrafia no són...
O sigui, tu crees com petites sèries
de reproduccions
que no...
Queden una mica lluny
del que és una obra d'art, diguem-ne, no?
La gràcia de les serigrafies
és que són sèries curtes,
però que...
Que, bueno, que...
Que, malgrat tot,
tenen el seu interès,
cada làmina i cada còpia,
perquè al final és un sistema
tan bàsic de reproduir
o tan senzill
que és bastant imperfecte.
Llavors, el resultat és que
mai aconsegueixes dues còpies
exactament iguales, no?
Llavors, això també ho fa interessant,
és un punt artesanal,
és com totes les coses que es fan a mà, no?
I, bueno, la veritat és que
quan fas una sèrie,
si fas deu reproduccions d'una cosa,
després es trenquen les pantalles,
les...
Bueno, els elements
amb què ho has construït
i aquelles deu còpies
queden com a tals,
és a dir, ha quedat una sèrie de deu
i, en principi, bueno,
es numeren i no n'hi ha més,
hi ha aquelles deu i no n'hi ha més.
Si es volgués tornar a començar,
doncs s'hauria d'haurien de fer pantalles,
segur que no quedaria igual,
el color no quedaria igual,
bueno, etcètera, no?
I tenen una mica aquest encant
de peça, una mica...
de peça, no peça única,
però que sí que no és una...
no tenen la banalitat
de les coses que són tiratges molt llargs
i que la gent, bueno,
que perden tot el valor de lo industrial.
Clar, tenen aquest valor per si sols,
cadascuna és especial.
Exacte.
A més, a més,
són amb tamany una mica gran, no?
M'has comentat?
Sí, sí.
La veritat és que
aquesta sèrie jo vaig començar-la fent
més petita
i quan en tenia...
quan vaig presentar el projecte
a l'Ajuntament de Sant Just
per veure si m'ho deixaven ensenyar,
els deixaven a la sala,
vaig presentar un abans projecte
i en tenia sis o set de fetes
i tenia fetes en un format més petit,
en un format dinar 3.
I quan vaig anar a la sala
amb les meves làmines
i m'ho vaig presentar allà
i m'ho vaig mirar
a la xiu i això...
M'ho hem de fer més gros.
No, no, no en sortiré, no?
Aquest espai s'en menja.
Llavors, ens vaig començar el procés
de fer-les totes noves
i ara sí,
són format dinadors
i, bueno, ara...
De força, per tant, també.
Sí, sí.
És la primera exposició, a més, no?
És el primer cop que exposes
perquè és com aquest dissenyador
però com a exposició
no ho havies fet així.
Per tant, una experiència nova, no, també?
Correcte, sí, sí.
Tot és nou per mi.
I content de com ha anat
tot aquest procés?
Doncs mira, molt content.
Molt content perquè, sobretot,
sobretot és una gran sort
de conèixer un grup de gent
dels que, amb una manera
absolutament altruista
i amb molta il·lusió,
m'han donat un cop de mà, no?
I la veritat és que entens que...
Bueno, que si muntes mini-equips
amb molta il·lusió
i amb ganes,
les coses poden sortir molt bé.
Jo, en aquest cas,
he tingut molta sort, no?
I ha anat molt bé.
Tot i que hem fet una cosa
que no té masses pretensions
i que és senzilleta
i que...
I que, bueno...
Que...
Que...
Ens ho hem passat molt bé.
Vaja, jo m'ho he passat molt bé fent-ho
i estic molt content del resultat.
Es podrà veure a partir d'avui
a dos quarts de vuit del vespre
quan es fa aquesta inauguració
al celler de Can Génestames.
A més, a més,
si ets enjustenc.
És a dir, que primer anem a exposició,
però a més a més també a casa, no?
Que això sempre, doncs, dona...
Bé, les dues coses, no?
Fa il·lusió
i alhora, doncs,
potser fa un punt de respecte
sempre, també.
Sí.
Sí, però la veritat és que aquí a Sant Just...
Mira, jo fins fa dos anys
aquí a Sant Just
i que ja tenim poca vida,
tot i que ja fa bastants anys
que estic aquí.
Perquè jo treballava a Barcelona,
tenia el despatx a Barcelona
i, bueno,
aquí venia quasi-casi en una mica...
Adormir.
Fa mal dir-ho,
però venia a dormir, no?
I de dos anys en Sà,
amb tot aquest vincle,
amb tota aquesta sèrie de l'exposició,
llavors he començat a conèixer gent aquí
vinculada amb temes d'art
o amb temes relacionats d'alguna manera.
Bueno, m'ha sorprès
la quantitat de vida
que hi ha
de gent vinculada al món...
Artístic, no?
Artístic, no?
Des de totes les seves vessants,
d'escultures, de...
I he quedat realment gratament sorprès, no?
I, bueno,
estic encantat d'haver-ho descobert.
L'aner és al principi, no?
Potser d'aquesta aventura.
Sí, sí, sí.
La inauguració, com dèiem,
serà avui a dos quarts de vuit del vespre
d'aquesta exposició,
frases fetes en serigrafia.
Què es farà?
Tens previst com serà aquesta inauguració,
aquesta estrena?
Bueno, la veritat és que
jo el que espero
és que vinguin molts amics meus
i coneguts
i que això és una sorpresa,
no sé massa què.
Mai se sap, no?
I no farem massa res especial.
Jo, bàsicament,
el que voldria és que la gent s'ho mirés,
que gaulis de la proposta,
que no sé si avui serà el millor dia
per mirar-s'ho tranquil·lament.
Potser anar un dia d'entrada
i després ja tornar un altre dia
amb més calma, no?
Segurament.
Jo, bàsicament,
el que vull és agrair a tothom
que m'ha ajudat
i si puc fer una copeta
amb la gent
i celebrar
que inauguro això
i que inaugurem l'estiu
i que som a l'estiu
i que estem estupendos,
doncs...
doncs serà avui,
a dos quarts d'avui,
tot plegat,
per tant,
és una bona oportunitat
a més per parlar amb tu,
també,
si algú mira l'exposició
i vol saber
què hi ha al darrere,
doncs també és el dia ideal
per fer-ho.
Però sí.
És aquesta exposició
Frases fetes en serigrafia
que es podrà veure
a partir d'avui
fins al dia 6 d'agost,
avui n'hem volgut parlar
amb l'artista Jordi Salvany.
Moltes gràcies, Jordi.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Moltes gràcies a vosaltres.
Just a l'estiu
a Ràdio d'Esvern.
Dos minuts i dos quarts de dotze
de seguida parlem de sèries.
Abans però sentim aquest tema
d'Antoni Afon
titulat Clean Eastwood.
Als 98.1 de l'AFM
tens la millor música
de les últimes tres dècades
i totes les novetats.
Ràdio d'Esvern.
Ens agrades tant tu.
Cap cigarrer per la finestra.
Cap per vacoa.
Cap descuit al camp.
Cap xoc en foc.
Cap foc al bosc.
Cap foc al bosc.
Cap foc al bosc.
Junts cap foc.
Diputació de Barcelona
Generalitat de Catalunya.
No podem sentir
Clean Eastwood
i per tant
no ens quedem amb l'alegria
d'Antoni Afon també.
Tau et sol de sora baixa
dins l'horitzó
damunt la mar rissada
d'avions
Tau et sol de sora baixa
ferma i calent
maçala i merenjada
sa pell
Espanya s'allà
i una pluja suau
de pols estel·lar
Tau et sol de sora baixa
i plàcidament
sa gent sa dulce
i omple es de res
Tau et sol de sora baixa
dins es meu cor
tothom m'estima
i jo estim tothom
Falla sa corrent
ses mireres
no
vendran cacauets
I alegria
Ses vees deixaven de riure
I es dies acaben
I es farts il·luminen
Ses gòndoles entre ses tasses
I alegria
Ses òrbites en sincronia
I els ovnits
s'apinyen
I deixen un cràter
per sempre
dins la meva vida
I a la dia
Tau et sol de sora baixa
Dins l'horitzó
Damunt la marrissada
els avions
Tau et sol de sora baixa
Parma i talent
Massala i merenjada
sa pell
Es municipals
és evident
Van a
per cavessar gent
I alegria
Ses vees deixaven de riure
I es dies acaben
I es farts il·luminen
Ses gòndoles entre ses tasses
I alegria
Ses òrbites en sincronia
I els ovnits
S'apinyen
I deixen un cràter
Per sempre
Dins la meva vida
I alegria
Ses vees deixaven de riure
I es dies acaben
I es farts il·luminen
Ses gòndoles entre ses tasses
I alegria
Just a l'estiu
Passant dos minuts de dos quarts de dotze
Aquesta hora saludem l'Alba Fernández
Alba, bon dia
Hola, bon dia
Per parlar de sèries
Com cada dijous d'aquest estiu
D'aquest juliol
Ens porta recomanacions
A diferents sèries
Tots una d'aquestes addictes
Podríem dir-ho
A les sèries
Sí, es podria dir que sí
I avui ens en parlaràs
Ens parlaràs de dues sèries
Una més coneguda
I una altra
Doncs bastant per descobrir
Menys coneguda pel gran públic
Exacte
Comencem per aquesta
Sí, comencem per la menys coneguda
La sèrie s'anomena
My Man Fat Diary
O sigui, el títol està en anglès
I, bueno, és una comèdia dramàtica
Basada en el diari de Rael
Una noia d'uns 16 anys
La dirigida per Tim Kirby
I Benjamin Keiron
I, a més, per la cadena britànica
Eifor
Aquí a Espanya no
No es va emetre per cap
Però, bueno, es pot veure en internet
Online
Es pot trobar
Sí
Està formada per tres temporades
La primera va ser estrenada el 2013
D'uns 6 capítols
Perdó
Al 2014
Al 2014
I, a més, per la cadena britànica