Fins demà!
Escolta, primer de tot, donar-te una mica l'enhorabona per aquesta ruta del CIT,
que potser hi ha algunes persones que ens escolten que no saben exactament què és
o en què consisteix aquesta ruta del CIT amb bicicleta.
Tinc apuntat per aquí que són gairebé 1.500 quilòmetres, és així?
Sí, bé, totes sí, són uns 1.500.
Pràcticament se'n va fins a València.
Va ser des de Vivar del CIT, que és on va néixer el CIT,
i va fer tota la ruta de baixada.
Aquesta ruta que nosaltres hem fet és l'oficial, que és la ruta del destierro,
que ens diu el CIT, el que explica la història del destierro del CIT.
Llavors va anar baixant i nosaltres hem fet un tram, només hem fet una setmana.
i llavors nosaltres hem fet 338 quilòmetres, més o menys.
Déu-n'hi-do.
Que hem anat des de Vivar del CIT hasta Tienfa.
Tot això per muntanya, eh? Totalment per muntanya.
Tot per muntanya.
Per quants...
I ho heu fet amb un grup de persones, no?, si no tinc mal entesa, d'aquí de Sant Jús.
Quants éreu?
Sí.
Jo érem 12.
Sí, les 12 apòstoles, quasi.
Ah, sí?
Bé, a mi m'encanta una mica organitzar sortides d'aquest tipus,
ja n'he organitzat algunes, i sempre fem una sortida d'una setmana,
perquè la gent disposada de més d'una setmana és complicat per la família.
I llavors, bé, aquesta la vam dissenyar, la teníem ja prevista fer abans del Covid,
però el Covid ens va retrasar tot i, bueno, l'hem fet aquest any.
I heu estat una setmana, per això? Heu estat amb aquests 338?
Sí, hem estat des del 23 de juny hasta el 30.
Ai, de maig, perdó.
Ah, anava a dir jo, 30 que no hi som.
Val, el mes de maig.
Encara no hi som.
Perdó.
Del 23 de maig hasta el 30.
I vam fer, bueno, està organitzada en plan a pollo, amb un mínim de condicions.
Ens vam ajuntar a 12 amics de la bicicleta.
Parc eren de Sant Jus, parc de Sant Feliu, eren de diversos puestos, eh?
I hi havia gent inclús de Terrassa.
I, bueno, vam ajuntar, vam fer-ho, vam muntar-ho,
jo vaig muntar tota la logística i tot el disseny,
tot de reserves, d'hotels reservats, restaurants pràcticament també.
I, bueno, vam marxar amb una furgoneta de pollo
i la furgoneta portada amb tot l'equipatge i les bicicletes.
i vam marxar, vam marxar una mica, vam marxar d'aquí,
la furgoneta va marxar un dia abans
i se'n va anar fins a Vivar del Cid.
Bueno, de fet, a sota Palacios, que és per al costat,
que està a dos quilòmetres.
I, bueno, vam anar a parar sota Palacios per un motiu,
per un motiu de dormir, dels hotels,
perquè els hotels, quan vas a poestos petits,
és una mica complicat,
perquè hi ha hotels que tenen sis habitacions,
l'altre vuit, l'altre deu,
i, en fi, així ens ho havíem d'anar combinant.
Clar.
I vam anar fins a sota Palacios
i a partir d'allà, allà vam començar.
El 23 ja vam començar la ruta,
vam fer sis etapes
i, a part d'anar amb bicicleta,
que procuràvem arribar a migdia
o a migdia o encara que fos una miqueta tard, a poest-ho.
Sí, que matinàveu, eh?, per evitar les hores de sol, imagino.
Bé, evitar les hores...
Bé, sol i fred.
A Burgos vam passar molt de fred.
Sí?
Sí, sí, estàvem a sis graus.
Però ho fèiem també per fer una mica de turisme.
Clar, per aprofitar les tardes, no?
Clar, sí, les tardes.
Per exemple, a Burgos vam fer turisme.
Vam inclús tindre una guia a la tarda
que ens va explicar tot a Burgos
tot la part històrica
i després, doncs, nosaltres,
a partejar el que sigui,
a més a més,
però, bueno,
procuràvem fer una mica de turisme,
a part que també per descansar.
Això sí, començàvem d'hora.
A les vuit i mitja estàvem a sobre la bicicleta.
i així anàvem, doncs, tots els dies.
Heu estat, deies, una setmana
uns 338 quilòmetres.
Això per dia són una miqueta més de 30 quilòmetres.
Bé, són en sis dies.
Bé, hi havia un dia que vam fer 78 quilòmetres.
No totes les etapes eren iguals.
Hi havia etapes de 40 euros
i de 40 quilòmetres.
La primera va ser molt curteta,
la de Sotopalacios,
ovidar del CIT,
hasta Burgos.
Aquesta és poca,
però això va ser 20 quilòmetres,
més o menys.
Però ja ho vam fer expressament
per poder fer turisme a Burgos.
A Burgos val la pena
donar-li una volta
i que la gent t'expliqui
el que és.
Que per això vam agafar
una guia turística a la tarda.
I en quant a, per exemple,
els preparatius per anar-hi
per fer aquesta ruta del CIT,
imagino que la gent que hi va participar,
aquestes 12 persones,
ja són persones que són ciclistes
i que, per tant,
tenen un cert rodatge,
mai millor dit, no?
En quant a pedadar,
fer rutes,
no sé si tan llargues,
però tenen una certa preparació, ja.
Sí, sí.
Bé, som un grup
que ens ajuntem,
sortim els dimarts i dijous,
procurem sortir,
el qui pot,
i ens ajuntem.
Els dissabtes o menys
també es procura sortir,
o sigui,
fem una mica de pinya,
que som molts, eh?
Som gent de Sant Just,
de Sant Feliu,
Sant Espugues,
tot això ens ajuntem
i fem les sortides.
I ja som gent preparada.
De fet,
érem tots jubilats, eh?
Sí,
anar a preguntar,
la mitjana d'edat,
més o menys,
és per sobre els 60, eh?
Sí, 60, 70,
i en tinc 73.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Quants anys portes pedalant,
també?
Molts anys,
molts anys.
Porto,
jo què sé,
tenia 20 anys.
Déu-n'hi-do-ret.
Ja són molts anys.
Ja anava,
abans,
però anava
amb bicicleta de carretera
i,
degut com s'han posat
les carreteres
i que no,
una mica de por
i tota la història,
doncs,
em vaig passar
a la muntanya.
i ara faig
només muntanya.
Tot i que en aquest recorregut,
imagino que,
clar,
la major part
era per muntanya,
no?,
que deies,
BTT,
no?,
però imagino que també
hi havia parts
que havíeu d'anar
entre pobles,
no?,
o entre punts.
Sí,
perquè són carreteres rurals
i llavors no hi ha tràfic,
no n'hi ha
i menys per aquests llocs,
els que diuen
de l'Espanya vacía,
ho hem pogut comprovar.
Hi havia pobles
que eren quatre cases
i no trobàvem a ningú.
vull dir que
hi havia pobles
molt bucs,
molt bucs
i pobres.
Quan volíem parar
i volíem
a millor parar-nos
a prendre un cafè
o allò al mig de matí
i prendre alguna cosa,
a vegades
teníem problemes,
perquè tot estava tancat,
no hi havia ningú.
després portàvem
el salvo conducto
i en aquesta sortida
ja,
com al Camino Santiago,
hi ha el salvo conducto
oficial.
Això són
que et van sellant
a cada lloc,
a cada hotel que vas
o a cada lloc,
et van sellant
i van justificant
tota la ruta
que tu has fet.
Llavors hi havia
llocs que havíem
d'anar a perseguir
l'alcalde
que l'home
estava al bar
o estava,
jo què sé,
al camp.
Però el perseguíem
perquè ens sellés.
Molt autèntic, eh?
Tot plegat, Sebastià.
Sí, molt, molt, molt, molt.
T'asseguro que sí.
Perdona, eh?
Que et vaig tallant
que això de no veure'ns
a vegades es fa difícil.
T'anar a preguntar
aquesta...
És a dir,
la iniciativa de fer
aquesta ruta en concret
va sorgir directament
del grup
o va haver-hi
alguna iniciativa
o algun motiu
pel qual anéssiu
a fer directament
aquesta ruta,
com per exemple
motius més culturals
o més històrics?
També, eh?
Bueno, a mi m'agrada
organitzar...
Ja et dic
que n'he organitzat
algunes,
el Camino Santiago,
tot, l'han fet tot.
La ruta a la Plata
també l'han fet tot.
A mi m'agrada
seguir aquestes històries,
diríem,
rutes històriques.
I com que m'agrada
la bicicleta
i tota la gent
del grup
en principi també,
i aquí pot vindre o no,
una setmana,
m'agrada organitzar-los.
I ho vaig organitzar...
Tot jo ho tenia preparat.
Això ja feia molt de temps
que heu portat jo al cap
donant-li voltes
hasta que al final
vaig aconseguir
fer-ho tot
i plasmar-ho
i disfrutar-ho.
En fi,
és que és molt guai.
Home,
sí,
és una fita.
Tenint en compte
també l'edat,
no?
Vull dir,
a veure,
amb 60-70 anys
posar-te a pedalar
més de 300 quilòmetres
en 6 dies,
no?
Que deies?
Sí,
hi havia algú
que li feia mal al cul
al final,
però...
Com a mínim,
no?
Com a mínim.
no sé si et fa mal
alguna cosa més,
però vaja,
al final
anava a preguntar
tots molt cansats,
no?
Amb un somriure,
però molt cansats.
Bueno,
ja arribàvem bé,
però aquest també
era el motiu
una mica
el motiu
d'arribar
a l'hora de dinar
o en acabat d'einar
d'hora
a la tarda
a posto,
perquè així
la gent
es pot dixar,
arreglar,
si has de donar
un repàs a la bicicleta,
si has de descansar
un rato tens temps
per descansar
i després
per donar
una volta al poble
perquè tots
són petits,
els pobles.
Llavors,
fem una mica de ruta
per sopar,
ens ajuntàvem tots
a sopar també,
ho fèiem tots junts,
diran,
sopàvem,
tot plegat.
Però,
bueno,
crec que entre tots
ho vam passar bé.
Tothom intentava
col·laborar al màxim,
perquè és el primer
que vaig demanar
que sobretot
que col·laboressin
perquè si no,
controlar deu persones
jubilats
és una mica
complicat.
Llavors,
bueno,
tothom
hi va posar
una mica
de gran
i així
ho vam aconseguir-ho.
Després,
ja hi portàvem,
va estar
dos persones,
l'una
era un
ex-fotògrafo
professional
i l'altra
que munti
els vídeos
que cada etapa
feia un vídeo
i això
també
aquí paràvem,
tot el camí
com que era
zona rural
salvatge
d'Ixbron
volies,
hi havia postres
que ens passaven
els cervacillos
pel davant.
Vull dir,
és molt maco
les rutes aquestes
és per disfrutar.
Sí,
ho teniu documentat
i m'imagino
que feia una mica
de posada en comú
de com havia anat
la jornada
o d'algunes anècdotes
imagino.
Sí,
bueno,
això ens ho compartim
entre uns i els altres
i en el vídeo
està una mica
transportat
ja,
de fet hi ha un vídeo
de cada etapa
i un vídeo final
que el del final
dura una hora
que és el resum
i allà
el tenim tot,
fotos
i això
han entret
a la tira.
I es poden veure
en algun lloc
o és privat
aquest vídeo
o aquestes imatges
o les teniu publicades
en alguna plataforma?
No,
no,
les han publicat
perquè
és a nivell
particular
que ho hem dissenyat
doncs no,
tots els del grup
ho tenim
si voleu alguna cosa
us ho puc proporcionar.
Ah no,
per si ho havíeu publicat
en alguna plataforma
o alguna xarxa social.
No sé si algú
ho ha pujat
a Instagram
o alguna cosa,
no ho sé,
però bueno,
séries són.
I en quan,
clar,
comentaves que
moure tantes persones,
bueno,
12,
però vaja,
moure aquestes persones
al final també
és complicat,
no hi havia,
o no sé si eres tu mateix,
diguéssim el,
no sé si encarregat
o el cap d'equip,
si és que es pot dir així
o no sé si
requeia amb tu també
una mica més
la responsabilitat
o la tasca
d'organitzar-ho tot
o de tenir controlat.
Sí,
el cap del grup
era jo,
bueno,
vaig muntar-ho jo
i també el cap del grup
era jo,
qualsevol cosa
doncs
havia de passar
quan hi havia
que dir alguna cosa
doncs havia de ser jo.
En algun moment
millor vaig ser el dolent,
però bueno,
tot va sortir bé,
perfecte
i tots contents.
Algunes,
no sé si
molts recanvis
de rodes
o de pinyons,
no sé si
algunes altres parts tècniques.
No gaire's.
Bueno,
vam tindre algun incident
com a la furgoneta
de Pollo,
per exemple,
que un dia
en un poble
fent marxa enrere
l'únic cotxe
que hi havia
en el poble
li vam donar
una trompada.
Ostres,
quina mala sort.
Sí,
i el cotxe
tenia 10 dies,
eh?
Ostres.
Però bueno,
no passa res,
no són incidents.
Coses en la bicicleta,
doncs
algun pinxasso,
parell de pinxasso,
es va bé,
però
no n'hi ha d'hora
de gaires
perquè tots portàvem
les rodes tubulers.
Llavors,
com que portem
rodes tubulers,
doncs això no punxa.
Això veus,
ja no arribo tant,
Sebastia,
no sé massa llenguatge,
què vol dir això
d'una roba tubulers,
has dit, no?
Tubulers,
sí,
sí,
és,
diríem,
t'explico,
porta un líquid a dintre,
a dintre del pneumàtic,
no porta càmera,
va dintre del pneumàtic
i hi ha un líquid
i si hi ha una punxada,
doncs aquell líquid
tapa el forat,
llavors ja no
per l'aire.
I si
se autoselle
d'alguna forma.
Clar,
o sigui,
és una mica
antipunxades,
no?
Antipunxades.
De fet,
jo vaig ser un dels
que va punxar
amb un clau
d'aquests,
que el clau
pot tenir 10 centímetres,
estava de tort
i vaig anar
a 150 quilòmetres
amb el clau
clavat a la roda.
Però,
tu,
pecat els minuts,
un altre
se li va trencar
la cadena,
doncs entre tots
portàvem
per arreglar la cadena
i l'arreglàvem
al momento.
Clar,
llavors entenc
que el que no portàveu
o no amb molt de pes
eren les alforges,
no?
Perquè entenc
que com que teniu
aquesta furgoneta
de suport,
entenc que tot això
ja ho portaven,
no?
En aquella furgoneta.
Sí, sí.
La furgoneta
portava tot l'equipatge
i tot el resto
nostre.
Nosaltres,
com a molt,
portàvem una motxilla
al darrere
que portàvem
el principal,
l'aigua,
portàvem l'aigua,
si feia falta
alguna eina
per arreglar,
per exemple,
la cadena
o fer coses aquestes,
el més ràpid,
això ho portàvem
a sobre.
portàvem només
una motxilleta
al darrere
que era una motxilleta
que a la millor
fa dos o tres quilos.
Però, bueno,
portàvem tot el material
imprescindible
a sobre
i el resto
anava tot
a la furgoneta.
després hi havia
a la furgoneta
els que conduïen
també ens ho vam combinar
i mitja etapa
conduïen un
i mitja etapa
una altra.
I com que érem dotze
i que eren sis etapes
vam coincidir
tot,
tothom va,
diríem,
com a molt
va portar la furgoneta
en 25-30 km.
Ah, vale,
és a dir,
éreu vosaltres mateixos
els que us encarregàveu
de conduir
aquesta furgoneta,
és a dir,
hi havia una etapa
o una mitja etapa
que no fèieu,
no?,
entre tots.
Exacte.
I en quant a...
Digues, digues.
Digues.
Si passava
algun incident,
doncs allà
ens t'avisaven,
t'avisaven
a la furgoneta,
la furgoneta
feia cap allà,
allà on érem,
més o menys,
i a partir d'allà
s'arreglava l'averia,
solucionava la cosa
i marchaven.
No t'anava a preguntar
en quant a ubicar-vos
o a seguir les rutes
per aquestes, no?,
muntanyes o zones
una mica més
més asilvestrades
que entenc
que estan una mica
allunyades
de la civilització.
No sé si anàveu
amb mapes,
no sé si
amb algun sistema
de GPS
o mapa de cartografia
de paper.
Sí, sí,
bueno,
portàvem un GPS.
Diríem,
com que era
la ruta oficial,
això hi ha
uns tracks
que els carregues
al GPS
i a partir d'allà
anàvem seguint el track.
i per què?
Per què?
Perquè
hi ha postos,
sobretot està bastant
senyalitzat,
però hi ha postos
que no ho veus,
perquè potser hi ha
ERBES
o tonta
per la senyal
i no ho veus.
Però nosaltres
portàvem GPS
que són
baixades
amb els tracks
de la pàgina oficial
del Caminó
de Cid.
O sigui,
que entenc
que no es vau perdre,
no hi havia opció
o pèrdua
amb aquesta,
no?
Alguna volteta
de més,
que potser vam fer
no sé
uns quants quilòmetres
de més,
perquè jo
penso que és aquí
el desvío
i al final
no és aquí,
és una mica
més avall
o al revés
o ja te l'has passat.
Una cosa
que no he dit
és que
el desplaçament
el vam fer
de nada
i tornada
els ciclistes
van anar en tren.
Van anar
amb l'AVE.
I a part
entenc
que hi havia
dos que portaven
la furgoneta
per desplaçar-se
fins a prop
de Burgos.
Els tres
van agafar
la furgoneta
i la van portar
fins a
Sotopalacios
i nosaltres
vam anar
amb l'AVE
fins a Burgos.
Llavors
de Burgos
a Sotopalacios
o al Vibar del Cid
vam anar en taxi.
Una bona organització.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
No sé si
Sebastià
esteu pensant
en organitzar
la pròxima
perquè aquesta
deies
que l'havies
organitzat
o la tenies en ment
abans de la Covid.
Clar,
han passat
gairebé dos anys
i una mica més.
Ara no sé
si ja tens
una altra
amb una data
concreta.
No sé si
organitzareu
una altra trobada
d'aquestes.
Bueno,
els companys
ja m'han dit
que vagi pensant
en la de l'any que ve.
Encara no ho tinc clar
però
la idea
és muntar-n'hi
una altra.
Mentre
puguem fer-ho
muntar-ho.
I tant.
Perquè entenc
que intenteu
fer-ne una l'any
més o menys?
Sí,
abans
no un any
sinó
tardàvem dos anys.
Per exemple,
el Camino a Santiago
el vam fer
en dos
tres
dos anys.
Un any
vam fer
una
primer de León
a Santiago
i l'altre
vam fer
de Roncesvalles
a León.
I
en fèiem
una
cada any.
Algun any
hi va haver
un any
sabàtic
pel mig
però
que
en principi
la idea
era
una
cada any.
i
la idea
d'aquesta
també.
L'any
que veient
no puc dir
on anirem
perquè encara
no ho sé
però
la idea
és muntar-ne
una altra.
Doncs
Sebastià,
et trucarem
per preguntar-ho
per saber
quina
següent
fita
fareu
amb bicicleta
a veure
si sumeu
més quilòmetres
perquè per anar
acabant
et volia preguntar
també
quants quilòmetres
heu portat
a l'esquena
amb aquest grup
de persones
que aneu fent
sortides.
Bueno,
amb una
no porteu
allò calculat
no?
Jo no ho calculem
mai.
Bueno,
en la ruta
ja tu
allà
378.
Sí,
però
jo
he de dir
durant l'any
o llarg de l'any.
pensa que
si podem
cada setmana
en fem
140-150.
Són molts
quilòmetres.
Déu-n'hi-do,
sí,
sí.
Sí,
perquè
ens ajuntem
tots
i ja et dic
com que hi ha
gent de
tot arreu,
dimarts i dijous
ens trobem
aquí
a Sant Feliu
perquè
ells són
majoritaris
i els
de
Sant Jus
anem a
Sant Feliu
i els que venen
de
jo què sé
o
inclús
l'Hospitalet
Cornellà
i els
plugues
també
ens trobem
i el que ve
de Martorell.
Però bueno,
ja et dic
cada sortida
que fem
són
35-40
a vora
50 quilòmetres
i això
multiplicat
per 3
que pugui sortir
tots els 3 dies
de la setmana
són a vora
150 quilòmetres.
I si
hi ha algú
Sebastià
que ens està
escoltant
i s'anima
o li atrau
la idea
o volia
o vol saber
una miqueta més
o es vol apuntar
amb vosaltres
teniu el grup
obert
o hi ha manera
de contactar-vos?
Sí, sí
el grup
està obert
de fet
en tant en tant
si es va ajuntant
el grup
es va augmentant
som molts
en el grup aquest
tenim un grup
de WhatsApp
que jo què sé
hi ha 60 o 70 persones
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
i val la pena
dir que n'hi ha un
n'hi ha un
que té 81 anys
Mare Déu
Mare Déu
tota una cita
està en plena forma
això m'agrada
doncs
Sebastià
després et prenem notes
si vol
comparteixes també
aquest número de telèfon
per si algú també
es volgués sumar
i el puguem dir
des d'aquí
des de l'emissora
i mentrestant
gràcies per atendre'ns avui
i a seguir sumant
quilòmetres
amb bicicleta
moltes gràcies
si hi ha algú
que us ho pregunto
o alguna cosa
li pots passar
el meu telèfon
mateix
no hi ha problema
moltes gràcies
Sebastià
estic obert
jo
bueno
els ciclistes
de Sant Josep
formen part
de la directiva
ara
ara és diferent
però bueno
això vol muntar
a nivell particular
que portes la bicicleta
a la sang
doncs
Sebastià
moltíssimes gràcies
seguim en contacte
que vagi molt bé
vinga
gràcies a vosaltres
adeu
bon dia
adeu i bon dia