Són les 11 i 18, ja estem a la segona hora d'aquest programa especial que estem fent el mes de juliol,
el Justa a l'estiu, una versió més fresca, més relaxant, del Justa a la Fusta, com estem acostumats
durant tota la temporada d'octubre-juny.
Avui a l'entrevista tenim dos convidats, tenim en Pau Filella i en Carles Palau.
Estan aquí a l'estudi de ràdio per parlar-nos d'un esdeveniment que ha tingut aquest cap de setmana passat
i és, per parlar ni més ni menys, que del torneig de futbol Juràssic Cup de Sub-60.
Mola, bon dia als dos.
Hola, bon dia.
Bon dia, em sentiu bé? Un moment que us pujo una mica això, a veure si s'ho sent millor ara.
A veure, hola.
No s'acaba de sentir bé, un moment.
A veure, Carles, acosa't al micro, tu, i parla.
Hola, bon dia.
Perfecte, Carles, a tu se't sent molt bé. Un moment, eh?
Ara millor?
Perfecte.
Ara millor, molt bé.
Ara millor, molt bé, doncs.
Bé, tenim el Carles, com deia, en Carles Palau i el Pau Filella,
que estan aquí a l'estudi de ràdio d'Esvern,
perquè, doncs bé, han vingut a parlar-nos una mica de com ha anat aquest campionat,
aquest cap de setmana.
Quina valoració en feu?
Doncs molt positiva.
O millor, expliqueu-nos una mica primer en què ha consistit per a la gent que no sap exactament de què es tracta aquest campionat.
Doncs mira, això passarà per fer una mica d'història.
Sí.
Nosaltres som, sobretot, amics, però tot això comença ja fa uns anys,
quan una sèrie de pares que tenim o teníem els fills a l'Atlètic,
comencem a coincidir per anar fent partits els diumenges,
i any rere any, any rere any, anem fent amistat, van passant els anys,
i anem pensant, podem fer alguna cosa més.
Llavors, nosaltres, des de fa ja quatre temporades, quatre anys,
aquests mateixos companys,
ens n'anem a participar a la Donosti Master Cup a Sant Sebastián,
que l'any passat vam ser campions,
i aquest any hem sigut subcampions.
Aquell torneig està organitzat per més 35 anys i més 45 anys,
i agafem la idea, i agafem la idea i comencem a parlar,
des de fa un parell d'anys,
amb la possibilitat de fer un torneig també per veterans,
aquí al nostre poble, i pensant en el Bas Llobregat.
De manera que ens hi vam posar.
L'any passat vam començar,
la cosa de trobar equips és força complicat,
i al final no ho vam poder tirar endavant.
En canvi, aquest any, doncs, vam tornar a agafar ganes,
ens hi vam tornar a posar,
vam començar a tenir patrocinis, col·laboradors,
i vam dir som-hi,
i vam llançar el que en diem la Jurassic Cup,
per veterans, per més de 40 anys.
I així és com comença tot plegat.
I aquest any ja l'hem pogut fer.
Es van apuntar 8 equips,
dels quals dos eren de Sant Joan d'Espí,
la Venya Barcelonista i la Penya Blaugrana,
i després teníem dos equips de la pròpia associació Sub-60,
que és com diem aquest grup de companys
que ens hem organitzat en una associació,
per poder organitzar actes culturals i actes esportius,
des d'allà fa un any,
i que ha arribat al seu punt més àlgida,
precisament organitzant la Jurassic Cup aquest any.
A més dels dos equips de l'associació Sub-60,
de l'Atlètic Sant Just,
també hem participat els veterans del Futbol Club Sant Just,
els veterans de l'Escola Garbí,
els veterans de la Deutsche School Barcelona,
i l'equip Brian Percy Bataurans Futbol Club.
I el campionat ha durat aquest cap de setmana, veritat?
Sí, va ser tot el dissabte,
des de les 9 del vespre fins a les 8,
que vam fer la cluenda amb el lliurement de premis.
I qui ha sigut el guanyador?
Doncs el guanyador ha sigut de l'Escola Garbí,
podíem dir que són els pares dels nanos que van a l'Escola Garbí.
Molt bé. I quin ha estat el premi? Una copa?
El premi ha estat una copa.
També han rebut un premi d'un col·laborador,
que és de l'empresa Elika,
aquesta empresa que ven campanes extractores,
que està aquí a Sant Just.
i això, bàsicament, és això,
o sigui, copes?
Bàsicament, hem donat una sèrie de copes,
el primer, el segon, el tercer,
hem donat copes al porter menys golejat,
que en aquest cas va ser el Xavier Villà,
de l'equip Brian Percy Bataurans Futbol Club,
i el màxim golejador,
que va ser el Rob de l'equip Garbí.
Es van donar una sèrie també de premis
al jugador més veterà,
teníem un jugador de l'any 56 o 58,
que va participar,
que era de Sant Joan d'Espí,
i hem donat tota una sèrie de premis
que van ser entregats
pels diferents col·laboradors i patrocinadors,
que m'agradaria esmentar-los,
en tant que van participar.
En primer de tots, a la primera llista,
evidentment,
l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern,
que ens va facilitar molts mitjans
per poder dur a terme el torneig,
després a Puigelsina,
que va ser qui va portar els trofeus,
després a la Copi,
que és una empresa de copisteria,
d'un company també de l'associació,
a l'escola Antoni Algaró,
d'aquí del poble,
a Crossbassa,
empresa de senyalització,
i també, molt atentament,
la col·laboració de l'Atlètic Sant Just,
com deia, d'Eulica,
d'Esclat i de Cava Morany,
que ens van aportar productes
per poder fer el pisco-lapis,
el còctel,
i sobretot el refresc,
que va ser molt necessari
la jornada de dissabte.
Sí, clar, perquè,
bé, més que res,
perquè aquest cap de setmana
hem tingut aquesta onada de calor,
com heu fet per jugar als partits?
No va ser un tant perillós
si estàveu a l'aire lliure?
Bé, ja hi vam pensar
que podria ser un dia molt complicat,
bàsicament,
perquè ja tenim una edat,
i l'edat...
Més que per l'edat,
també pel sol, no?
Sobretot per la calorada,
però des de l'organització
ja vam contemplar,
vam posar una carpa
amb uns seients per cada equip,
i això feia que els canvis,
la gent descansés
en la pròpia carpa
de tenir ombra, no?
On s'han fet els partits?
S'han fet al camp de futbol
d'aquí Sant Jús,
el camp gran de Gespa.
També vam posar una mànega
per refrescant-se,
això també ho van agrair molt,
i en tot moment també
vam repartir,
hi havia aigua constantment,
vull dir, aigua ben...
vull dir,
tothom va disposar
de l'aigua que va necessitar
sense cap mena de problema,
i d'alguna manera
tot això va ajudar,
perquè la calor feia...
Evidentment es regava el camp,
a cada partit es regava,
vull dir que...
Teniu intenció
que la Juràssi Cap
sigui de forma regular,
o sigui, cada any?
La idea era això,
anem a fer un primer torneig,
anem a veure com funciona,
i a partir d'aquí,
si els ànims
i ho considerem,
doncs no tirem d'endavant.
la veritat és que nosaltres
hem quedat molt contents,
i pel que sembla,
i pel que ens han transmès
els equips participants,
vull dir que estan molt contents
amb l'organització.
Ens hem preocupat molt
que estiguessin atesos
amb aquests aspectes,
no?,
de poder refrescar,
que tinguessin ombra,
hem tingut el detallet
de fer-los un petit poscolabis,
vull dir que detallets d'aquests
que el que fan és que,
bueno,
passin una jornada.
també hem de dir
que la participació
ha sigut,
bueno,
vull dir,
bona a nivell participatiu,
de tècnic,
de jugar,
vull dir que ha sigut
un torneig molt net,
vull dir que no hi ha hagut
cap conflicte,
i d'incidències
tampoc hem de tenir...
Cap ni una.
L'any passat
no va poder ser possible,
aquest any sí,
què és el que creieu
que ha canviat,
o que ha acabat
de convèncer la gent,
els equips,
per apuntar-s'hi?
Bé,
nosaltres des de l'organització,
bueno,
vas tenint idees,
vas fent,
vas fent,
i arriba un punt
en què,
bueno,
aquest any no ha pogut ser,
intentarem parlar l'any que ve,
vam acabar de,
diguéssim,
ens vam organitzar ja,
vam prendre la decisió,
i un bon dia,
doncs,
el Pau Filella,
podem dir que va ser el motor
que va llançar un WhatsApp
i va dir,
nois,
endavant,
tirem endavant la Juràssic
i mira,
ja l'hem fet.
Es pot comparar la Juràssic
amb la de Nosti Cup?
O encara no?
No, encara no,
encara no es pot comparar,
però ja hi arribarem.
La Juràssic Cup,
perquè us en feu una idea,
aquest any,
en la part de més 45 anys,
que entenc jo que és la més homòloga
la de més 40
que hem organitzat nosaltres,
aquest any eren 23 equips
i nosaltres n'érem 8,
nosaltres érem,
per tant,
si no ho recordo malament,
82 jugadors,
allà,
doncs,
força més,
però val a dir que la seva Juràssic Cup
primera,
que va ser fa 5 anys,
jo crec que ara 5 o 6 anys enrere,
van començar també
amb molt pocs equips,
per tant,
passet a passet,
passet a passet.
Però ells jugaven amb avantatge,
perquè ells ja organitzaven,
de fet,
ells allà organitzen
la dona,
Nosti Cup,
que està pensada pels nanos.
Que està siguent aquesta setmana,
precisament.
Llavors,
sí,
aquesta setmana,
que d'aquí Sant Just
també hi participen equips,
i això fa que,
bueno,
que d'alguna manera
organitzar pels pares
ja tenien una experiència,
vull dir,
que venien de...
Nosaltres veníem de zero,
de zero,
vull dir,
des de l'organització
a la participació.
Com tot,
sempre costa d'arrencar,
i ha arrencat bé,
estem contents,
i segur que farem la segona.
Aquí la clau és
que s'apuntin
al màxim d'equips,
perquè sense els equips
no hi ha torneig.
Catalans?
O també estan oberts?
D'on sigui,
d'obert.
Estem totalment oberts
on sigui,
per posar el símil
amb la Donosti,
venen equips d'Anglaterra,
de França,
de tot Espanya.
És la idea.
La idea és que
aconseguim captar agents,
amb més equips.
Ens conformem al Bas Llobregat,
al Barcelonès,
a la zona,
aquí hi ha equips molt interessants,
molt potents,
que sabem que participen
en aquesta tipologia
de tornejos,
i els invitem
de cara a l'any que ve.
A mi m'agradaria
fer esment
dels whatsapps
que hem rebut
després de l'organització.
El Sant Joan d'Espia
ens diu
moltes gràcies a l'organització,
un plaer fins l'any que ve.
Per tant,
ens llencen el repte ja.
Des de Brian Persi,
veterans,
ens diu
moltes gràcies per tot,
ha estat un plaer.
Des de també
l'altra penya barcelonista,
gran torneig,
felicitats a tots
els que ho heu fet possible.
A la Deutsche School Barcelona,
moltes gràcies,
fenomenal organització.
Al Garbí,
els campions,
felicitats a l'organització,
tot de primera,
i al equip de l'Atlètic,
felicitats a l'organització,
gran torneig.
I a l'equip
del Futbol Club Sant Just,
un polse,
dient-nos enhorabona.
Molt bé,
que bé,
escolta'm,
quines bones,
quin bon feedback,
per dir-ho així,
d'alguna manera.
Vosaltres,
a l'associació Sub-60,
teniu també altres,
bé,
heu organitzat
aquest campionat,
aquest torneig,
però també teniu altres fites
o altres objectius en ment?
Bé,
nosaltres,
la veritat és que,
o sigui,
nosaltres juguem els diumenges al matí,
a primera hora,
perquè d'alguna manera
també no trenqui la...
La rutina.
La vida familiar,
d'acord?
Molts som pares
amb nanos més petits,
altres els tenim més grans,
i és una manera de jugar
sense trencar
la programació familiar.
Això fa que,
bueno,
que cada diumenge
ens trobem allà.
I la idea era
organitzar-nos
com a associació
per fer activitats
com aquestes,
diguéssim,
des del punt de vista esportiu
futbolístiques,
però jo crec que
jo m'atreveixo
i tiro,
i llenço
que,
com dèiem
associació cultural,
això no vol dir
que organitzem
una trobada
de gaire més cultural,
no?
Quants sou ara
formant el grup?
Una cinquantena.
Déu-n'hi-do.
Ara som una cinquantena.
I si voleu jugar
un cap de setmana
coincideix que voleu jugar
al cinquanta?
Doncs mai podem al cinquanta,
perquè les agendes
d'un i de l'altre
els compromisos
fan que arribem
sempre a un parell d'equips,
d'entre set i onze jugadors
cada equip,
això ho aconseguim
fer tots els diumenges,
i, bueno,
anem fent també,
hem fet ja alguna
acció gastronòmica
que potser
anirem obrint,
hem fet també internament
algun torneig
d'algun altre esport
com el pàdel,
que potser també
l'acabarem obrint,
bueno,
a poc a poc anirem fent,
anem aprenent,
és molt recent l'associació.
Sí,
i la idea és no centrar-nos
només en el futbol,
sinó que...
Practicar també altres esports,
no?
Que hi ha més coses
que el futbol també.
Exacte.
Molt bé, doncs,
Pau, Carles,
moltes gràcies per passar-vos
pels micròfons
aquí de Ràdio d'Esvern,
del magazín matinal
estiuent,
que estem fent ja
a hores del mes de juliol,
i que vagi tot molt bé,
i, doncs, això,
que recolliu els bons inputs
d'aquest cap de setmana
i que us ajudin
per agafar forces
per organitzar el següent ja
o pensar en altres tipus
de campionats o tornejos.
Molt bé,
moltes gràcies.
Moltes gràcies per la invitació.
Adéu,
que vagi bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
持 demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bueno, para empezar voy a decir buenos días a todos.
Buenos días.
Y bueno, España es un país, un buen país que me gusta mucho.
Estoy en España casi seis meses ahora.
Y bueno, en Cataluña casi cinco o cuatro meses.
Y entonces tenéis que perdonarme por la lengua, ¿sabes?
No pasa nada, te perdonamos.
Sí, no pasa nada.
Y os prometo que en breve voy a hablar el catalán.
¿Estás estudiando catalán también?
Sí, claro, sí.
Ah, muy bien, genial.
Y entonces, bueno, vamos a ir poco a poco así y bueno.
Claro, hombre, estando solo seis meses, ya tener el nivel que tienes de español está muy bien.
Y que ya te hayas empezado a mover con el catalán también.
Así que es todo un mérito que sepas hablar también estos idiomas.
Bueno, vale.
Y entonces, es que a llegar aquí he visto, he oído muchas personas hablar de África y es que no saben lo que pasa en África, no saben de qué hablan.
Y entonces es que me gustaría hablar un poco del continente y me gustaría hablar un poco de África.
Y entonces, hay personas que piensan que África es un país.
No, es un continente que tiene 54 países.
Sí, claro.
Y entonces, sí, sí, es un gran continente.
Sí.
Y a veces cuando una persona habla una lengua de África, me preguntan, ¿entiendes?
No, no puedo entender.
¿Por qué?
Porque hay más de dos mil idiomas en África, ¿sabes?
Y en mi país, que es Ghana, hay más de 80.
Uf.
Y por esto...
Imposible.
Sí, pero es la verdad.
Y entonces, bueno, es lo que tenemos que saber.
África es un continente con 54 países y...
¿Tú has estado en todos?
No, no en todos, en algunos.
¿Por ejemplo?
Por ejemplo, en Costa de Marfil, que es muy cerca de mi país, porque mi país es Ghana y al oeste de mi país tenemos Costa de Marfil.
Y entonces, Burkina Faso, Burkina Faso al norte y Togo, sí, al oeste, ¿sabes?
Y entonces, conozco Costa de Marfil, Togo, Burkina Faso, sí, y bueno, un poco de África negra, ¿no?
¿Gana está tocando al mar también, no?
Sí, sí, sí.
¿Por lo que veo?
Sí, sí, sí, sí.
El Golfo de Guinea, ¿no?
Sí, sí, el Golfo de Guinea.
Sí.
Ahí tenemos Ghana, también, es verdad, está Burkina Faso, está Togo, ¿no?
Sí, sí.
Benin.
Claro.
También veo que está... ¿En Nigeria has estado?
No, Nigeria no.
Queda más lejos, ¿eh?
Sí, sí, más lejos.
Pero en Niger, en Algeria, en Marruecos, sí, sí.
Y entonces hablaremos un poco de esto, ¿no?
Sí.
Hablaremos de las tradiciones un poco de Ghana, porque tengo que empezar por mi país.
Claro, hombre.
Y entonces...
Si hemos de empezar por algún lugar, al menos, que sea por tu país, por Ghana.
Claro.
Que seguro que lo conoces muy bien.
Claro.
Y entonces, Ghana es un país que cada uno tiene que visitar.
Si tienes vacaciones y quieres visitar un país, Ghana es un buen país para visitar.
¿Qué época es la mejor para ir? ¿Tú qué meses recomiendas?
Bueno, el tiempo de Ghana, es que tenemos dos tiempos, pero la mayoría es que hace calor, ¿sabes?
Claro.
Y hace un poco frío. Bueno, lo llamamos frío nosotros, pero aquí no.
Claro.
Y entonces hace frío en noviembre y diciembre, ¿sabes?
Vale.
Y entonces la mayoría del tiempo hace un poco calor. Y si tienes que ir ahí, no tienes que llevarte meses, porque no sirve a nada.
Por ejemplo, calor, ¿qué te refieres? ¿Unos 30 grados?
Sí.
¿Todo el año menos noviembre?
Menos noviembre, diciembre, todo el año, bueno, 25, 30, 25, 30, así, 24 y así. Entonces hace un poco calor.
Y el sol también quema un poco.
Sí.
Pero el sol de Sanjus aquí hoy quema más que mi país.
¿Ah, sí?
Tenemos que saber esto.
¿Y por qué?