En punt un quart de dotze, aquesta hora parlem d'actualitat amb el portaveu d'Esquerra Republicana,
Sant Just, Sergi Seguí, bon dia.
Bon dia.
Per parlar de diferents qüestions santjustenques i comencem parlant, de fet, d'un tema que vam
començar, que ja vam parlar quan vas venir com a primer tinent d'alcalde ara fa dues
setmanes després del ple, que és el que té a veure amb la taxa de clavegaram, perquè
aquesta setmana hem parlat també amb l'Associació de Veïns de Sant Just, que aquest dilluns
vam passar per aquí a la ràdio, i discrepaven del procediment que s'ha seguit fins ara.
No sé si n'heu parlat amb l'Associació de Veïns.
Ho he llegit, no, jo personalment amb ells no n'he parlat, però sí que vaig llegir
la notícia i desconec si el regidor que porta el tema ha parlat amb ells, però vaja, en
definitiva, si s'ha de fer, ho farem. Els explicarem com ha anat el procediment, com
s'ha fet, perquè ho entenguin. Jo crec que els representants de l'Associació de
Veïns són prou coherents com perquè quan una cosa se'ls explica acabin entenent el
per què s'ha fet així, no? Vaja, no hi ha cap problema amb fer-ho, només faltaria.
Des del Partit Demòcrata i també del Partit Popular, aquestes últimes setmanes
també explicaven que, o comentaven que potser no s'havia cobrat quan s'havia de cobrar
perquè era just abans de les eleccions municipals.
No, no, no. No, no, de fet, quin equip de govern posa una taxa o imposa una taxa
just abans de les eleccions i després no té sentit? El que diuen no té sentit
perquè el fet no és cobrar-la o no cobrar-la, és posar-la. I això ho van fer a finals
del mandat anterior, per tant, normalment, tots els llibres d'estil i de teoria política
diuen que si has de posar una taxa l'has de posar durant els dos primers anys de mandat
i no els dos últims. I, vaja, no, no. Crec que s'equivoquen en aquesta línia.
Una altra cosa és que hem anat lents, que haguéssim estat discutint si s'havia de notificar
o no, que veiéssim que no però que després jurídicament se'ns digués que sí
i per tant tot s'ha anat dilatant en el temps. Que es podia haver gestionat millor?
Evidentment que sí, evidentment que sí. Però, vaja, jo crec que de totes les notificacions
que hem girat, que són vora les 6.500...
Són totes, en principi?
No, perquè les que havien de pagar menys del cost que costava notificar no s'han notificat.
No es cobrarà. Però de les 6.500 que s'han enviat, hem tingut només 8 instàncies a l'Ajuntament.
Una d'elles, la de l'Associació de Veïns, per exemple.
Hem tingut 4 sol·licituds d'empreses que estan afectades per aquesta taxa demanant-nos la informació en castellà
perquè són empreses que tenen la seu a l'estat espanyol.
I després hem tingut vora les 230, entre 220, això eren dades d'ahir, potser 8 ni alguna més,
però a veure les 220 trucades en el servei de call center que vam...
O és poc?
Jo crec que comparat amb les 6.500 que hem enviat, que només en truquin 200,
home, la ratió és poca. Evidentment, aquestes 200 se les ha d'atendre com cal,
se'ls ha d'explicar el cas i s'ha de saber exactament què és el que han demanat.
Sí, però la majoria, la gran majoria d'aquestes trucades ha estat per saber on havien d'anar a pagar.
I això també m'ho ha dit molta gent pel carrer, no?
I amics que quan ho rebien et deien, hòstia, què és això, no?
I els explicaves i el primer que et deien és, bueno, però on ho he d'anar a pagar.
No has d'anar a pagar a un lloc, això et vindrà amb el rebut de l'aigua directament,
no t'has de preocupar de res.
I aquesta és la gran preocupació de molta de la gent que truca.
I en aquell rebut s'indicarà o no?
O sigui, s'indicarà aquesta part, que hi ha una part que correspon a això?
En principi s'hauria d'indicar, sí, s'hauria d'indicar que tal quantitat correspon a la taxa de clavegàrem.
Veurem quan vingui el rebut de l'abril-maig, a veure com està indicat.
Parlem també d'un altre tema que ha estat notícia aquests últims dies,
perquè aquesta setmana s'ha fet aquest congrés sobre gestió de residus a Girona
i ha participat també el regidor de gestió de residus de Sant Jus, Lluís Monfort.
Li toca.
Sí, sí, sí.
I ahir justament vam parlar amb ell per saber com havia anat aquesta experiència
i una mica què és el que s'enduia i què es pugui aplicar a Sant Jus.
Més enllà d'això també n'hem anat parlant durant aquestes primeres setmanes de l'any
amb diferents portaveus.
I bé, en tot cas, des del que coincideix una mica la gran majoria,
tant oposició com govern,
és que sí que potser per millorar cal canviar el model de residus.
Això està clar.
Em sembla que era ínsig, no?, que tenia aquella frase tan famosa
que no pots esperar els mateixos resultats fent sempre el mateix.
Per tant, no, al revés, no pots esperar resultats diferents fent sempre el mateix.
Per tant, toca fer alguna cosa.
Toca fer alguna cosa si volem millorar,
perquè com en Lluís sempre ens explica,
que estem bé però que estem estancats, no?,
i que, clar, no millorem,
doncs bé, potser hem de fer algun canvi en el sistema de recollides.
Des d'Esquerra,
ara farem un procés d'immersió en el tema,
perquè el tema del sistema de recollides de residus,
sempre hem tingut diferents opinions al respecte,
de manera particular, no?
Hi ha persones d'Esquerra que aposten pel porta a porta
perquè han viscut aquest sistema en altres indrets
i els sembla que té bons resultats,
però pensem que potser aquí a Sant Jús
no sabem ben bé on acaba d'implantar-ho.
Hi ha gent que diu que no,
que el sistema actual està bé.
Per tant, el que farem és introduir-nos de ple aquí,
demanar l'assessorament d'experts del partit,
que ens vinguin a explicar-ho,
demanar a alcaldes o alcaldesses
de diferents municipis del país
que puguin venir a explicar-nos en una comissió executiva
com els ha funcionat el seu sistema de recollida,
quines dades tenen.
Per tant, aprendre,
aprendre tant des del partit
com des del que ens puguin explicar,
evidentment, en Lluís,
amb totes les dades que hagi pogut treure,
cosa que ja ha anat fent,
ja ens ha anat explicant coses de l'àrea metropolitana
i de més,
però hem de prendre un posicionament.
Clar, de fet, des de Movem Sant Just
sí que aposten pel porta a porta,
però l'equip de govern
encara no hi ha una posició consensuada
i entenc que tant Esquerra com PSC
ho definireu primer com a partit
i després...
Hem de fer el debat
i, de fet, el proper equip de govern
que diria que és la setmana vinent
és monogràfic
sobre el sistema de recollida de residus.
Per tant, aquí parlarem
i debatrem ampliament
sobre cap on hem d'anar,
que queden molt clars els objectius
que ens marca Europa,
els objectius que marca l'àrea metropolitana,
com podem assolir aquests objectius
i començarem a parlar-ne.
Perquè ho hem de fer.
Igual que ho fem nosaltres,
jo crec que el regidor fa ben fet
també de dur el debat al carrer,
dur el debat a la ciutadania,
perquè al cap i a la fi
és la ciutadania qui després
fa bo o no el sistema,
perquè si no crees
aquesta implicació ciutadana,
sigui el sistema que sigui,
no funcionarà.
De fet, si parlem d'un tema d'hàbits,
segurament caldrà que
o que s'expliqui bé
la decisió que es prengui
o que es pregunti bé,
perquè en principi
crec que sí que hi ha alguna intenció
de consultar
o fer participar d'alguna manera.
Hi ha un compromís
de fer una consulta ciutadana
sobre aquest tema
i per tant sí,
efectivament,
aquest any ens ha de anar més a més,
no?
Sí, aquest 2017.
Per una raó senzilla,
per una qüestió de temps,
el contracte de recollida de residus
que tenim adjudicat
acaba el 2018
i per tant,
si s'ha de fer un nou contracte,
doncs ja has de tenir establert
quin sistema de recollida vols tenir,
per tant,
els temps ens indiquen
que hem de fer-ho ara.
I sí,
la gent ha d'estar implicada,
la gent ha d'estar informada,
d'aquí el fòrum de residus,
que ja porta dues sessions,
d'aquí tot el treball que fem
amb el regidor de proximitat també,
que quan ens demanen per aquestes coses,
nosaltres aprofitem per explicar-ho,
anem fent,
anem fent i anem intentant
que la ciutadania
doncs tingui aquest neguit,
que es mogui,
que mostri interès
per una cosa
que ens acaba afectant a tots,
que no ens pensem
que ja està a baix,
llenço on toca
o no toca moltes vegades
i ja està,
sinó que això és una cosa
que ens pot acabar afectant a tots.
I amb l'oposició també,
en principi,
entenc que també està previst parlar-nos,
suposo,
un cop es decideixi alguna cosa.
Em consta
que el regidor
ha fet reunions
amb l'oposició,
per tant,
sí,
i clar,
aquest és un tema
que és un tema
de municipi
i per tant
està bé
que es busqui
la implicació
i el coneixement
de l'oposició
en aquest aspecte
i tant.
Un tema
que per tant
segurament
n'haurem de seguir parlant
durant aquest any
perquè si s'ha d'acabar
definint
aquest 2017,
possiblement
tindrem ocasió
de parlar-ne
també
quan decidiu
alguna cosa
des d'Esquerra.
Per tant,
com a Esquerra
en principi
teniu previst,
has comentat abans
aquestes trobades
i us heu posat calendari
o per dir
mira,
hem de decidir alguna cosa
abans d'aquest temps?
Hem de decidir alguna cosa
ja,
ja,
perquè si hem de fer
la consulta,
si hem de fer
debats ciutadans
i de més
hem de poder sortir
amb un posicionament
clar i únic
com a partit
i per tant
quan abans ho fem
millor que millor.
Doncs ho anirem parlant també.
Aquests són
alguns dels temes
que hem anat parlant
les últimes setmanes.
De fet,
aquest de gestió de residus
era un dels reptes
que plantejava
el representant de Movem,
en aquest cas
va venir Just Fossal,
en la entrevista
que hem anat fent
aquest any
i amb els diferents portaveus
que han anat passant
per aquí a la ràdio
aquests principis d'any
els hem preguntat també
pels reptes
que consideraven
que eren claus
per aquest 2017.
Des d'Esquerra
què és el que s'ha de treballar més
sobretot aquest 2017
aquí a Sant Just?
Per aquest any
són reptes de mandat,
no és que només sigui
per aquest any
però nosaltres
prioritzen molt
el Sant Just de les persones,
diguem-ne.
Què vol dir?
I això implica
moltes coses.
Implica moltes coses.
Des de
agilitzar
i millorar els tràmits
administratius
perquè ens estan arribant
moltes queixes
sobre aquests temes
i en som conscients
però tenim les mans
que tenim
i la normativa
moltes vegades
és la que és
i no depèn només
de nosaltres
i n'hi ha que sí
i la que depèn de nosaltres
ja intentem
endreçar-la
precisament per evitar-ho
però no depèn de tu
és complicat.
Estar al costat
de les persones
significa
donar un impuls
als plans d'ocupació,
donar un impuls
a totes les polítiques
de foment
de l'ocupació
significa
donar un impuls
a totes les polítiques
de comerç
significa
per exemple
una cosa que pot semblar
tan dispar
com millorar
la seguretat viària
coses
passos que ja hem anat fent
significa
estar al costat
de les entitats
i de les seves activitats
significa
totes aquestes coses
moltes més
però moltes
simplement és
anar donant compliment
per exemple
el pla d'actuació
municipal
que tenim
penjat al suro
diguem-ne
i que anem seguint
perquè allò
és la nostra guia
i allò defineix
molt bé
defineix molt bé
les nostres polítiques
de suport
a les persones
que pitjor estan passant
evidentment
ja no em refereixo
a mantenir
els ajuts
en col·lectius
en riscos d'exclusió
que això
ja ho anem fent
ja anem
ja me'n parla
si ho vas a demanar
passada o fa dues setmanes
dels pisos
d'emergència social
el que s'ha de veure
l'últim ple
exacte
de la voluntat
de l'equip de govern
ferma
de treballar
per tenir pisos
de lloguer
d'un parc públic
diguem-ne
ostres
això ja
ja anem parlant
moltes vegades
però s'ha de tornar
a reiterar
que la nostra voluntat
és crear un parc públic
de vivitatges de lloguer
perquè la gent jove
del municipi
no s'hagi de plantejar
on me'n vaig a viure
tu et pots quedar
a viure aquí a Sant Just
i formar la teva vida
aquí a Sant Just
i d'aquí 5, 6, 7, 8 anys
ja tu tornaràs a plantejar
diguem-ne
però que tu tinguis
que la teva primera opció
sigui quedar-te aquí
això
ho tenim tan interioritzat
i tenim tantes ganes
de fer-ho
i sabem que és el nostre
primer repte
que moltes vegades
se'ns ho hauria d'explicar
però clar
és que són moltes coses
i que pensar
per tant
encara que siguin projectes
d'aventat
que aquest 2017
se'ls hauria de començar
d'una forma
aquest 2017
és l'any
per
diguem-ne
per posar les bases
i poder començar
a posar les primeres pedres
no en el sentit literal
entenguem-ne
no comencem
a veure difícil
però sí que
començar a posar les bases
perquè a final de mandat
puguem veure
moltes d'aquestes polítiques
ja realitzades
també
l'alcalde comentava
fa unes setmanes
que a nivell de mandat
també hi ha un parell
de projectes destacats
com serien
el corredor verd
per unir tota la zona
del polígon
amb Collserola
i no només
què més
no no
vull dir
que la idea
del corredor verd
va més enllà
no és només
unir el parc de Torreblanca
amb el de Collserola
i per tant
diguem-ne
fer entrar
la zona verda
com aquell que diu
dins del municipi
sinó que també
ens pot servir
per acabar
de relligar
d'alguna manera
els excessos
des de Mas Lluí
cap a Mas Lluí
amb una trama
que no sigui
la industrial
del polígon
sinó que sigui
una trama més amable
més directa
potser
si voleu
que aquesta cicatriu
que tenim
en el territori
no sigui tan evident
per això
dir que no només
sí que és veritat
que el corredor verd
és un projecte
que hi ha
en el pacte de govern
que no és un projecte
d'esquerra
però
però
però
està en el pacte
i és un projecte
de socis
i per tant
ens el fem nostre
també
i que
i que ja s'han demanat
els primers estudis
i que els tenim
a sobre la taula
haurem d'anar mirant
com ho fem
també hem de veure
si es pot fer per fases
si no
per quina fase
es pot començar
quina és la que pot portar
més
diguem-ne
més debat
sobre com es fa o no
també
anirà més per llarg
que en aquest cas
sí que és una cosa
que no s'agrada
tant
és un projecte
que cal per llarg
perquè a més a més
és un projecte
faraònic
en el sentit
que és molt de territori
i que són
moltes derivades
diguem-ne
també
quina part
d'aquest projecte
es pot portar
a participació ciutadana
diguem-ne
a participació directa
de com la ciutadania
vol que dissenyem
aquell espai en concret
tot això
és el que ara tenim
a sobre la taula
i és un debat
que és interessant
i que no és
d'avui per demà
sinó que mereix reflexió
mereix que hi pensem
i mereix que hi posem
tots els sentits
i que no prenguem decisions
a la lleugera
després també
una altra de les coses
era el creixement de Sant Jus
a través de la carretera reial
aquest creixement
ha de ser
sostenible
ha de ser equilibrat
com es pot fer
perquè sigui així
bé
com es pot controlar
bé
si tu controles els tempos
pots fer-ho
pots fer-ho
i per tant
quan parlem de creixement
equilibrat
sostenible
vol dir això
precisament
vol dir
no plantar-te
en 3 anys
amb
5.000 persones
més de cop
en allà
aquestes coses
també s'han de fer
ben fetes
i per tant
que s'hi construeixi
habitatge
significa que hi venen persones
i aquestes persones
significa
que han de tenir uns serveis
i aquest servei
vol dir
que potser has de muntar
uns equipaments X
que has de millorar
el transport
que has de millorar
l'accessibilitat
per tant
tot això
és el que es posa
sobre la taula
i tot això
és el que anem treballant
també
s'ha mirat
si la carretera
real pot assumir
o no
possibles
augments
d'afluència
de trànsit
s'ha mirat
també
que en l'espai
aquest de Torre Blanca
al costat
de l'esclat
abans aquell espai
s'utilitzava
com un aparcament
tant per gent
que venia
a agafar el tram
com per gent
que treballa
en el polígon
bé
doncs això es treu
aquests cotxes
on van a parar
per on venen
on els posem
tot això
es té en compte
no us penseu
que a l'Ajuntament
treballem allò
vinga sí
fem pis
i ja està
no
tot això es mira
i evidentment
quan parlem
de sostenible
equilibrat
segur
quan parlem
d'un creixement segur
vol dir
precisament això
assegurar a la gent
que va allà
que tindrà uns serveis
X
però que sabem
quins els donarem
que a més a més
serà
serà fet
diguem-ne
d'una manera
lògica
també
que és com hem fet
fins ara les coses
a Sant Just
que no hem crescut
de cop i volta
sí que és veritat
que ara coincideixen
en el temps
per qüestions
de mercat immobiliari
per entendre'ns
moltes promocions seguides
moltes al Mas Lluï
aquesta de la carretera
esclar
quan el sol
és privat
no pots
no pots controlar
els temps
quan és públic
doncs ja
ja pots fer-ho
una mica més
però independentment
sigui públic o privat
totes les derivades
que hi ha
es tenen en compte
i es tenen a sobre
de la taula
evidentment
si ara
a Mas Lluï
hi venen a viure
3.000 persones més
i a la Torre Blanca
hi venen a viure
2.000 més
això vol dir
que potser
ens hem de pensar
si Sant Just
necessita una segona escola
a Bressol
per exemple
o ampliar la que tenim
per exemple
durant una època
es deia que sí
que es necessitava
per tant
torna a ser un debat
que torna a estar
a sobre de la taula
necessitem una altra biblioteca
o no per ràtios
doncs potser sí
si passem de 20.000
potser sí que en necessitem dos
tot això és el que tenim
sobre la taula
i el que anem parlant
per tant una mica la idea
és passar d'aquests 20.000
arribar a aquests 20.000
és que passarem segur
en quants anys
l'alcalde sempre diu una cosa
ell pensa que ja som
més de 20.000
el que passa és que
la gent no s'empatrona
i és possible
el que està clar
és que nosaltres
com a ajuntament
si tenim una població
de 16.000 i escaig
però estem donant serveis
com si tinguéssim
una població
de més de 20.000 habitants
els serveis que donen
l'ajuntament
no estan dimensionats
per una població
de 16.000
sinó que estan dimensionats
per una població
de més
i és voluntat nostra
és voluntat de l'ajuntament
i de l'equip de govern
de donar aquests serveis
perquè creiem
en els serveis
a les persones
quan hi podem arribar?
jo crec que
amb el desenvolupament
del Masllui
i de la Torre Blanca
hi arribem segur
si tothom
que véssim a Pedrona
clar, clar
també és veritat
en fi
ho anirem veient també
durant els propers mesos
d'altra banda
un punt final
també com a
regió de la cultura
perquè d'aquí 15 dies
arriba Carnaval
abans el Carles ens deia
que potser plaurà
el dia de Carnestoltes
encara falta
encara falta
però bé
en principi
en Carnestoltes
que ja fa uns anys
que va celebrar
en el dia oficial
que es va apostar
per fer-ho quan tocava
i per tant
en principi
canvis respecte
a l'últim any
alguna cosa nova?
sí, el recorregut
canvis en el recorregut
com em sembla que ja ho vam comentar
que començarem a la plaça Maragall
com s'havia fet
en els darrers anys
perquè ens permet
un escenari natural
diguem-ne
amb les graderies
i l'escenari
i la rua
fins ara
doncs
sortia des de la plaça Maragall
i arribava fins a
la plaça de Camoapa
enguany
no, enguany
serà una rua circular
per entendre'ns
i començarà
la plaça Maragall
i acabarà
la plaça Maragall
per què?
doncs perquè
ens havíem adonat
que
quan la gent arribava
a la plaça Camoapa
s'havia fet tard
estaven cansats
hi havia molts nens
que ja no podien més
sobretot
dels centres educatius
i per tant
aquest any hem pensat
escurçar-ho una mica
passarem pel carrer de la Taneu
pujarem pel carrer Major
i tornarem
a la plaça Maragall
també
també hi ha premis
en guany hi ha premis
diguem-ne
els que més dinamitzen la rua
és veritat
sí, alguna cosa nova
sí, perquè
també ens havíem adonat
que la rua era
simplement baixar
i ja està
i el que volem
és que durant la rua
hi hagi moviment
hi hagi marxa
hi hagi dinamització
hi hagi gent que s'ho passi bé
i d'aquí
intentar incentivar-ho
amb aquests premis
veurem com funciona
també hi ha un
segon premi
per a les comparses escolars
perquè ens semblava
que
home, que
donar-ne només un
doncs no estava bé
i bueno
farem primer i segon
per entendre'ns
bueno
és intentar
motivar una mica
la gent
que hi participi
i que els que hi participin
s'ho passin bé
aconseguir que hi participi
més gent
o en principi
hi participi
si esteu contents
ja
no, home
sempre
si podem fer
que hi participi
molta més gent
doncs millor que millor
per això també
hem intentat
dinamitzar una mica
les inscripcions
fins ara
hi havia una data
de tancament d'inscripcions
i el que hem fet
ha estat
que fins al mateix dia
fins a mitja hora abans
de l'inici del concurs
de difresses
les persones
que vinguin
i es vulguin
inscriure allà mateix
podran fer-ho
perquè ens trobava molta gent
que venia disfressada
però que no participava
en el concurs
i vam pensar
que obrint-ho així
potser donàvem
aquesta possibilitat
veurem els números
quan acabem
però vaja
fins ara
hem estat molt contents
evidentment
si augmentem
el nombre de participants
millor que millor
doncs això
serà d'aquí dues setmanes
d'aquí dues setmanes
25 de febrer
i tu et disfresses
o no
com a regidor de cultura
sí
jo vaig cada any
disfressar
jo em disfresso
de persona normal
però
no
no no no
no soc molt
de disfressar-me
la veritat
l'any passat
vaig anar al Carnal
Saltes de Sitges
i tampoc
els meus amics
sí que hi aneu
però jo
no soc una mica
doncs allà és estrany
si no m'has disfressat
en aquests llocs
em celebra tant
el raro era jo
sí
sí
bueno
alguna cosa
podríem fer
no l'any passat sí
que em vaig acabar
disfressant alguna cosa
perquè
vaig poder veure
el pas de la rua
pel carrer Taneu
des del balcó
de la Taneu
i allà
l'Albert Macià
va treure algunes
coses
d'allà
del Guàrdia de Rupia
i bueno
una mica
una mica el ganso
sí que vam fer
en fi
doncs ara
com dèiem
d'aquí a dues setmanes
d'aquí 15 dies
el dia 25
de febrer
avui n'hem volgut parlar
també doncs
amb Sergi Segui
regidor de cultura
i portaveu
d'Esquerra Republicana
a Sant Jus
gràcies
a vosaltres
i que vagi bé
bon dia
ara passen set minuts
de dos quarts de dotze
connectem
tot seguit
amb l'Institut
de Sant Jus
per sentir
el posem-li veu
des del cap de Sant Jus
posem a la teva disposició
la meva salut
la meva salut
és un espai
de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació
de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura
i confidencial
tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
acosta't al nostre cap
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir
fem salut per tu
Cap Sant Jus
Avinguda Indústria
Sense Númer
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem
si el teu n'és un
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà
una etiqueta ambiental adhesiva
perquè tothom ho sàpiga
enganxa-la al vidre
canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire que respirem
AMB
Metròpolis Barcelona
La informació més propera
al Just a la Fusta
Bon dia a tothom
Avui en l'Institut Sant Just d'Esbert
tenim el goig
i el gran honor
de tenir entre nosaltres
Andrés González Bellido
autor del programa
de tutoria
entre iguals
més conegut
com a TEI
i dic el goig
perquè realment
estem davant
d'una personalitat
en el món
de la feina
antibúlic
Andrés González Bellido
és psicòleg educatiu clínic
orientador
de diferents centres
autor del programa
com hem dit
TEI
i en concret
en el centre
en què ell
doncs ha estat
i d'alguna manera
doncs ha alimentat
aquest projecte
que és l'Institut
Front Manitim
acaba de guanyar
el Premi Dialoga
en la seva
quarta edició
de 2016
que és
justament pel projecte TEI
un premi
que dona
la Facultat
de Dret de Sade
conjuntament
amb el Departament
de Justícia
de la Generalitat
de Catalunya
i el Col·legi
de Notaris
de Catalunya
també tenim aquí
un equip
d'entrevistadors
alumnes
de Tercer d'ESO
que habitualment
doncs estan
portant
aquesta secció
d'entrevistes
com sempre
doncs saludem
i agraïm
la col·laboració
de Pablo García
Alejandro Barroso
Jorge Calvo
Lucía Hernández
Roger Navarra
Gina Picard
Jorge del Moral
i Jordi Brustenga
a totes
moltes gràcies
i comencem
amb l'entrevista
a Andrés González
Benito
Molt bé
doncs
per començar
com va sorgir
aquesta idea
del programa
Tutoria
entre iguals
TEI
Bé
abans de res
agraï
el fet d'estar aquí
penso que és
un honor
el poder contestar
preguntes
que feu vosaltres
el fet
que feu
projectes
com aquest
de ràdio
en què entrevisteu
gent
o qualsevol altra cosa
que feu
penso que és una iniciativa
que em va molt
a l'idea del TEI
és que els alumnes
sou els protagonistes
del vostre procés
d'educació
independentment
d'això
perquè penso
que és una obligació
dir-lo
el programa
TEI Nèixer
jo soc psicòleg
clínic
i orientador
doncs
combina
les dues vessants
una
conèixer el nivell
de patiment
que tenen les víctimes
de les quals
segurament
he treballat
sobre
entre 40 i 50 alumnes
o conèixer
també
el concepte
de patiment
que fan els agressors
que fan fer
els agressors
i després
des de l'institució educativa
des d'un institut
veure
com es desenvolupen
les dinàmiques
dels alumnes
com ells
participen
directament
doncs
mesclant
la part
de patiment
que tenen
els alumnes
i les famílies
en la situació real
dels centres educatius
és com van dir
un grup
en aquest cas
de profes
i de psicòlegs
hem de fer alguna cosa
que faci la prevenció
sobretot
de les conductes disruptives
aquelles conductes
que fan mal
de forma sistemàtica
o bullying
i a partir d'aquí
ens van posar a treballar
cap al 2002
millor
cap al 2000
més o menys
i cap al 2002
es va començar
a implementar
els centres educatius
de primària i secundària
ado thanets
17
tots
que
kilometer
soldatius
pentru a
els
set
увид