Vinga, doncs, perquè ara mateix són les 11 i 13 minuts,
seguim el magazín matinal de ràdio d'Esberna el Just a la fusta segona hora del programa.
Avui som dilluns 17 de maig del 2021 i ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres a l'estudi avui en Modest Carme i en Jordi Ferraz,
del cor L'Opom de Flors de Sant Just, un cor amb molta història aquí al poble,
concretament 140 anys.
Saludem per això els convidats, perquè els tinc aquí ja esperant.
Hola, molt bon dia, Modest, molt bon dia, Jordi.
Hola, bon dia a tothom.
Doncs bé, esteu aquest any de celebració i celebració bona, eh?
Bueno, som molts anys els que, en principi, vull dir,
nosaltres aquest any en fem 140, però en principi celebrar-ho ens agradaria arribar als 150.
Home, a veure, els 150 serà la xifra grossa, eh?
Aquesta és la nostra dita a fer. Intentar arribar als 150 i fer una gran festa.
L'última actuació que us hem vist fer han estat, si no recordo malament, les Caramelles.
Sí, que vam poder fer, gràcies a Déu, finalment.
Després que, a partir del mes de febrer, vam començar a ensajar dintre dels parcs públics,
sobretot a Can Freixas, amb un fred que feia, però almenys vam començar.
I, bueno, com es va arreglar una mica, doncs ho vam poder fer i estem molt contents, eh?
Perquè jo crec que el poble necessitava unes Caramelles.
Oh, i tant. Oh, i tant. El tema de la Covid entenc que també us ha afectat.
Veu haver de deixar, no?, d'assajar.
Sí, moltíssim.
Ha afectat a totes les corals, ja no de Sant Jus, sinó de tot Catalunya.
És una cosa molt... que ens ha afectat a tothom.
Clar.
D'una manera o d'altra, jo crec que l'Escaramelles aquest any ha sigut un èxit per la gent.
No per nosaltres, que no hem pogut fer el recorregut que fem sempre per tot el poble,
però, entamnat, la gent està contenta i jo crec que sí.
I ara l'únic que ens queda és que el dissabte que ve ens presentem a fer un concert al Castell de Montesquiu
a través dels premis de Josep Ancel Clavé, que vindran autoritats de Catalunya, suposo jo.
Sí, serà un acte constitucional, tal com ens diuen des d'allà, de la federació,
i llavors, bueno, doncs va haver de veure que així quedem força bé
i amb dones del poble, doncs anirem allà a fer-ho millor possible.
Està claríssim.
Sobre això també us volia preguntar exactament.
Aquest dissabte aneu a aquests premis al Castell de Montesquiu, a Osona,
i us han convidat perquè feu una actuació.
Una mica expliqueu-nos en què consisteixen aquests premis
i si és la primera vegada que hi assistiu.
Bueno, jo crec que sí que és la primera vegada.
Teòricament, teníem d'haver assistit l'any passat,
perquè l'any passat estava programat pel 14 de març del 2020
i resulta que el dia 13 es va fer el tancament total.
Llavors ens vam quedar tots a punt d'anar perquè es feia el bord de Barcelona
i estava ja tot preparat i tot per anar i es va haver de plaçar.
Llavors, a l'aplaçar-lo, jo crec que com que es faci a Osona,
han tingut la delicadesa de la federació de dir
bueno, ja que no vam poder estar l'any passat amb nosaltres,
aquest any estan també invitats.
I anem com a acord de clavariar,
perquè realment es veu que hi ha alguna altra actuació,
però no són dels cors de clavé,
sinó són gent d'allà, unes altres corals,
però que no tenen res a veure amb els clavarians.
O sigui, per nosaltres som realment, la federació som realment un cors de clavé
i serà tal com en diu la història,
que nosaltres hem tingut molta història amb el clavé.
Què significa ser un cors de clavé?
D'on ve la paraula?
La paraula del cors de clavé vull dir, no és que sigui cors de clavé,
o sigui, si fem una mica d'història,
el Josep Encel Clavé, a part de les seves idees polítiques i del món musical,
ell va creure que en aquelles èpoques,
que no hi havia televisió i pràcticament tampoc hi havia ràdio,
va creure que havia de donar una oportunitat a la gent perquè pogués cantar.
Sabem que en aquelles èpoques,
pràcticament els cors que hi havia eren els homes que anaven a la taverna
i les dones a casa.
Ell va creure que això es tenia que fer una formació
i va començar a fer corals d'homes.
I va ser el fundador del camp coral.
O sigui, llavors, a partir d'aquí, nosaltres, clar,
com a cors de clavé que diem que són,
és perquè som una coral d'homes,
a part que tenim una cor d'ionista que és una dona,
però ja fa 25 anys que està amb nosaltres.
És la vergonia.
És la vergonia.
I ens l'estimem molt.
Però, realment, el nostre sempre ha sigut uns cors de clavé.
Per això, fixeu-vos-hi que ara que l'Orfeó, que fa 70 anys,
l'Orfeó es va fer com a coral mixta.
Sí.
Llavors, com a coral mixta, clar, nosaltres no podem estar,
encara que hi ha molts cantaires que cantem l'Orfeó
i cantaires de l'Orfeó que canten el coro.
Això ha sigut sempre, perquè som unes seccions de l'Ateneu.
Clar.
Llavors, pràcticament, hem cantat uns amb els altres.
Però nosaltres sempre ens hem dedicat a...
La nostra idea és fer cançons de clavé
i ser estil clavarià.
Quin és l'estil clavarià?
Quines són les cançons?
Sí, són cançons que no són fàcils.
Ja, no són fàcils.
Són cançons molt llargues.
I cançons que es feien, i abans la gent se les sabia totes de memòria.
Sí.
I tenim, per exemple, de clavé, tenim...
Nosaltres ara tenim la maquinista, que és la que cantarem ara,
que és una peça que pràcticament dura 10 minuts.
Ostres!
Després ja tenim els xiquets de ball, les flors de maig, que són molt conegudes.
Són cançons tradicionals.
Són cançons escrites per Josep Sant Clavé.
Sí, sí, realment són cançons de...
I una anècdota que també sabem que hi ha,
que la vídua de Josep Sant Clavé, que vivien aquí a Sant Junt,
la van enterrar al cementiri d'aquí a Sant Junt.
Ah, ostres!
Són unes dates que va ser el 1899,
i van fer un enterrament.
O sigui, nosaltres estàvem bastant units amb la família,
amb un clavé, antigament,
vull dir que realment han sigut una continuació.
I ara hi ha una federació de cors de clavé,
hi ha molta...
Clar.
Molts d'allòs, de tant en tant,
vam estar també a Caserres,
que es va fer una organització de molts corals clavarians allà,
vam fer unes caramelles allà també, a Caserres.
O sigui, ja bastant caliu.
I quins temes interpretareu el dia 22?
No, el 22, la maquinista.
La maquinista.
No ens en deixen fer cap més,
ens en deixen un quart d'hora.
O sigui, farem els 160 quilòmetres per fer només una...
Sí.
Però, açà, això sí.
Bueno, però el fet de ser i en els premis ja és...
No, o sigui, jo, per mi és una gran cosa.
I més a ser un acte constitucional,
que vindrà gent de la Generalitat,
vindrà...
Clar.
Vull dir, serà una cosa de representació del poble,
que jo crec que és molt interessant.
No, jo crec que serà una cosa que ha de ser molt maca.
Nosaltres ens estem esforçant per fer-la,
si podem fer, perfectament.
Perquè, ja et dic, és una cançó molt difícil.
La portem ensajant,
encara que l'assajàvem allà a Can Freix,
és l'últim, portem-la quasi tot l'any,
la vam cantar per Caramelles,
per anar-la ensajant.
I, a més a més, jo crec que serà un acte
que digne de poder...
A part de la gent que va dels premis que dona,
que hi ha bastants premis interessants
i de gent molt important,
nosaltres anirem vestits de gala amb l'estandard,
que tenim l'estandard, que també és del 1881...
Ostres, em n'hi do.
Quants cantaires formeu part del cor actualment?
En aquest moment, diguéssim, actualitzats,
tenim més, però 29 són els que realment estem
al peu del canyó en aquest moment,
perquè és el problema que tenim actualment,
que la gent se'n fa gran
i necessitaríem sang nova de 40-50 anys com a homes
perquè ajudessin a renovar una mica el cor.
Això és la nostra lluita i el nostre desig ara amb el poble,
perquè no volem deixar perdre la cultura que tenim com a poble
i com a cor i com a...
Jo crec que institucionalment com a poble
necessitem que arribem als 150 anys
i que hi hagi una renovació total del cor,
perquè la majoria som gent que passem dels 70.
Clar, falta una renovació, no?
Falta una renovació i és molt difícil,
aunque nosaltres estem donant sempre idees
de perquè la gent vingui i d'allò,
però és molt difícil, és molt difícil que la gent s'hi enganxi.
I és una cosa que una vegada enganxat és difícil de sortir-ne,
perquè és una cosa que et fas teva i agrada
i tens una continuïtat i tu mateix et sents orgullós d'estar.
Perquè com ha estat l'evolució de la gent que ha format part del cor?
Ara ha anat de baixant, entenc que el número de...
Sí, vam estar fa 4 o 5 anys que vam fer una mica de renovació
i en vam arribar a ser 40.
Déu-n'hi-do.
40 i en aquest moment 40 efectius, eh?
Vull dir que...
Però se'ns fan grans, vull dir,
ja hem perdut també un parell o tres de cantants,
i llavors també, és clar,
no per qüestió de coronavirus, sinó per gent gran,
perquè hem tingut molt cuidat,
sobretot hem tingut molt cuidat a l'hora de fer ensaixos i d'allò, eh?
Clar, sou 29, com ho feu per assajar ara mateix amb les normatives que hi ha?
Les normatives ara actuals l'únic que estem és la sala 50 en ària de l'Ateneu,
que és una sala que pot tenir bastanta capacitat
i nosaltres com som 24, 25, 26, 27,
no mai som els 29.
Ja.
Per cordes ens anem separant
i com les cordes màxims són 6, 7 persones,
i normalment són 4 cordes,
doncs 4 nuclis separats
i amb totes les condicions,
prenent temperatura, netejant mans,
i tots amb mascareta,
està clar que hem comprat hasta una mascareta per cantar
perquè tothom vagi igual,
una mascareta especial per cantaires,
o sigui que realment hem anat seguint totes les normatives que hem tingut.
Clar.
O sigui que això no...
No, vull dir, és una cosa que ha sigut un any que és molt atípic i difícil per a tothom.
Perquè veu haver de parar,
perquè per online no feia, en temps que no assajava, no?
No, no, és impossible.
Clar.
Personalment ho estic fent amb un altre coral
i és molt difícil.
És molt difícil perquè has d'actuar individualment,
o sigui, a gent normal no.
I hem de comptar que pràcticament la majoria dels cors de clavell,
i nosaltres personalment, la gent no sabem música.
O sigui, tot el que fem és agafar la partitura
i a base d'a uïda i de la directora que tenim ara actualment,
que insisteix molt, ens ho va ensenyant,
anem repetint i repetint i repetint i és com...
Clar, és molt dur.
Avui en dia els jovents esteu més preparats,
que aquí més que menys ja sap una mica de solfeig,
sap una mica de cant,
i això el que necessitem nosaltres que vingués,
ja sabem que les cançons aquestes no són les que hi ha ara,
però jo crec que també com a nivell popular
i que la gent sapigués o recordés una mica
les cançons que es feien en aquelles àpoques,
els anys 1800 i 1900,
que era una de les cançons difícils
que els havien fet expressament per homes,
jo crec que al jovent també,
de quan a quan,
també els interessaria cantar aquestes cançons.
Això no vol dir que sempre cantem les mateixes.
No, no, per si estem avaneres...
Estem cantant altres varietats,
estem cantant avaneres,
estem cantant sardanes,
busquem cançonetes també senzilletes
que podem anar cantant,
però a més a més introduir alguna d'aquestes
que creiem que no es poden parlar.
Hem de parlar que a nivell de Catalunya
de corals d'homes així que siguem d'homes,
em sembla que, si no me'ls recordo,
som quatre.
No podem cantar,
per exemple,
el que són el Palau de la Música.
Clar, el Palau de la Música
s'ajunten tots
i estan un cor d'homes
sense...
en dos minuts.
Però el que som corals així de clavé
a tot Catalunya,
em sembla que en som quatre.
I activitats fixes o concerts
que tingueu ja programats
com a cites?
No sé...
Bé, nosaltres ara actualament,
vull dir,
hem de...
Deut a la Covid,
estem una mica
amb allò del que surt, no?
Nosaltres, la nostra idea,
la nostra idea,
està clar què era,
serà o és,
que a veure si al final de juny
podem fer
en una de les places
que tenim al poble
fer un concert
de, diguéssim,
d'estiu,
al qual acabem la temporada.
Aquesta temporada
tan...
d'allò que,
bé, que gràcies a Déu
hem pogut fer alguna cosa.
I...
el que tenim sempre per avís,
sempre per avís,
és el concert de Nadal
de cada any.
També,
amb l'Orfeó,
vam estar intentant
fer la possibilitat
que tornéssim a fer
el cant de Santa Cecília,
el 22 de novembre.
Sí.
Que el qual,
nosaltres estem,
estem,
i voldríem fer-lo,
també amb els altres cors,
si volen,
o d'altres que...
gent que tingui el poble
que vulgui cantar,
poder fer un dia d'aquests
de festa de Santa Cecília.
I això és el que tenim,
de moment,
per Nadal.
I...
Què passarà l'any que ve?
Suposem que l'any que ve
tot es normalitzarà.
Podrem fer unes caramelles
d'aquelles ja populars,
com sempre,
i segurament,
intentarem apuntar-nos
amb una altra,
amb alguna població
que també fa gent caramelles
perquè ens en sentin tan bé.
Clar.
Vull dir,
aquesta és la nostra continuïtat,
vull dir,
la continuïtat és aquesta,
i la qual la Junta Actual
estem treballant.
També volia dir,
ara,
amb el que comentava el Jordi,
vull dir que tenim una directora,
que és la Silvia Plana-Gumà,
que és una noia jove
amb unes ganes
de fer música
i impressionant,
i és una noia
que ens dona molta alegria.
Quant fa que està amb vosaltres?
Doncs ara farà ja dos anys,
tres anys.
No, tres anys.
Quatre anys.
Quatre anys ja, fa.
Però vull dir,
molt, molt bé,
i realment ens dona
una alegria bestial
i que això també la necessitem.
Que bé.
Com busqueu els directors,
directores?
Home,
això és difícil.
Això és difícil,
però, bueno,
la Sílvia va venir
a través de la Junta anterior
que tenia,
que portava el Pere Pasqual
i el Figueres,
suposo que venia ella
de la Federació,
ella estava secretària
de la Federació,
i es veu que li va agradar
la idea
i va venir.
Si no,
la tenim de directora
i has de comptar
que ara també la tenim
a la Coral de l'Harmonia
de la gent gran de Sant Jusca
i fa un any
que no podem fer res tampoc.
També estem així,
clar,
com que som gent gran
allà no podem cantar tots,
però a ella la tenim de directora
i també estàvem molt contenta
la gent amb ella,
o sigui que la tenim aquí
a les corals de Sant Jusca.
Ja veus que
com que siguem del cor
som de tot,
per fer harmonia,
aquí hi ha un mix.
Estem ficats a tot,
o sigui,
jo crec que hi ha...
Sí,
parlant una mica
de la història del cor,
es va formar
fa 140 anys.
Sí,
el 1881,
sí.
I expliqueu-nos una mica
en quin context
es crea,
per quin motiu,
quan comença
a formar part
de l'Ateneu,
clar,
molta gent
potser no...
el 1918,
no?
Bueno,
l'Ateneu es va fer
l'Ateneu el 1918.
El 47.
No,
com a secció.
O sigui,
l'Ateneu es va fer
el 1918,
que ara sigui,
el 2018 van fer un...
El centenari.
El centenari
i van fer un concert
nosaltres
amb l'Orquestra
de Barcelona,
de Cordeons.
De Cordeons.
Llavors,
nosaltres,
que jo recordi,
el 1948
va ser quan es va...
el cort es va posar
com a secció
de l'Ateneu.
De l'Ateneu.
O sigui,
30 anys després.
Perquè abans,
on assajàveu o què?
Sí,
abans del cort,
abans del cort
d'aquí Sant Justi
hi havia la Coral La Lira.
D'acord.
La Coral La Lira
era una altra
agrupació d'homes
i estava en el Carre Badó.
El que era el Carre Badó?
Hi havia un lloc
que en deien el Colomà
i estaven posats allà.
Després es va formar
el coro
i les dues corals
estaven a Sant Just.
I aquestes dues corals,
clar,
al final
la Lira va desaparèixer
i va quedar només el coro.
Llavors,
el coro
va anar fent
que estava llavors
allà en el casino
fins que van decidir
quan es va fer l'Ateneu
intentar entrar
com a secció
de l'Ateneu.
I va ser que van anar
l'any 47-48
va entrar com a secció
de l'Ateneu,
la van acceptar
i des de llavors
estem dins de l'entitat
de l'Ateneu.
Perquè concerts
o esdeveniments així
emblemàtics
que recordeu vosaltres
amb el cor
que hàgiu fet?
Bé,
emblemàtics,
emblemàtics,
el coro
ha fet,
en aquelles èpoques
havia fet moltes coses.
L'any 70,
em sembla que era
el 74,
el 75,
es va fer
l'únic disc
que ha gravat
el coro
que sembla que no sé
ara no me'n relació
a les 70,
el 74,
es va fer
la gravació
d'un LP
en aquelles èpoques
que es van fer
50 còpies
distribuïdes
i l'únic que s'ha gravat
i tot són cançons
de clavé.
Ah, ostres.
Llavors nosaltres
també tenim-ho,
vam fer el concert
de la Mercè
a la Catedral
a l'IN-18
i l'Ui també.
Va ser molt...
Va ser al Palau
de la Música
al Liceu
al Liceu
quan vam fer
l'orga de Sant Jusk
que cantava el fió,
el coro
i vària gent
amb el tio
de l'orga
de la Iglesia.
Vam anar a cantar
al Liceu,
al Palau de la Sum Música
ja s'hi ha anat
tres vegades.
Ja fa l'any 82
em sembla que era
s'hi va anar
amb l'orquesta
d'Acordeons de Barcelona
també
i vam fer
una participació
després hi vam anar
es va fer
la primera trobada
de cors d'homes
de Catalunya
es va fer
al Palau de la Música
també hi vam participar
després vam tornar
a fer l'homenatge
al mestre
Antoni Coll
que és el que teníem
nosaltres
com a director
que havia sigut
primer director
de l'orfeó
després va ser
director del coro
i se li va fer
un homenatge
al Palau de la Música
amb part de nosaltres
hi havia l'orfeó
hi havia l'escola
Pia de Barcelona
o sigui tot
l'orfeó Atlàntida
va ser una cosa
molt maca
o sigui
hem participat
en diversos llocs
vam participar
també al Palau
d'Esports
que es va fer
al camp
pel poble
que estava
tot el Palau
Sant Jordi
ple de gom a gom
de cantaires
i allà vam celebrar
també vam participar
i abans
els nostres antics
els nostres antics
havien fet viatges
havien fet un viatge
havien anat a Mallorca
havien actuat
al País Basc
o sigui
s'ha fet
molta activitat
també
anava a preguntar-vos
també
a nivell
per exemple
de viatges
o de sortides
n'acostumeu a fer
bueno
potser ara
no és el millor
moment
en temps de Covid
però
nosaltres ara
a la Junta Actual
ni ens ho hem proposat
ni ens ho hem proposat
ni tampoc
ho hem pensat
vull dir
primer hem de passar
que passi tot
que tot vagi bé
que tornem a la normalitat
llavors
es mirarà exactament
què és el que es pot fer
si es pot fer
anar a altres postos
com havíem fet antigament
vull dir
no ens hem tancat
també que és veritat
i pel que et vaig dir
abans
el problema
del nostre
del nostre grup
és l'edat
l'edat
no
vull dir
si hem de sortir fora
perquè alguna vegada
ens va comentar
de veure
si podíem
intentar anar a Suïssa
però vam haver de declinar-lo
perquè vull dir
tampoc era
i teníem la gent
suficient
per anar allà
i fer un
bon concert
llavors
estem
en un moment
que ara
en aquest moment
ni ho pensem
el que volem és
mirar que
les nostres reals
segueixin
fortes aquí
i que puguem fer
sobretot
que el poble ens ajudi
que estiguin tots conjunts
i anem
per aconseguir
que continuïs
que continuï la cultura
aquí
el poble
sobretot
el poble
i que tinguem
els homes
que ens puguin ajudar
a fer
a seguir
amb el cor
vull dir
aquesta és la
el que nosaltres
ara
en aquest moment
estem lluitant més
jo crec que
és una crida
que ja fem
ho dic
portem molt de temps
fent-la
clar
amb previsió
de futur
el moment ja és de socorro
ara ja comença
a ser emergència
a Barrella
sabem que és difícil
però jo crec que
sí que hi ha gent
i ara jo crec
que a Sant Just
hi ha molta gent nova
que molts
no saben
primer que no saben
el que hi ha
les activitats
que es fan a Sant Just
la majoria
jo crec que
és un nivell
que aquesta gent
a part que els puguem
puguem fer propaganda
els pugui fer de tot
però jo crec que
els han de mirar
d'integrar més el poble
i estic segur
que una part
interessant d'aquesta gent
podria
participar
en les activitats
i si aquestes activitats
creuen que
el que fem nosaltres
els sembla bé
nosaltres estem oberts
tenim la nostra web
i la nostra web
allà es pot
tenir tota la informació
i poden entrar
i poden fer
el que tingui
o es poden informar
l'Ateneu
o es poden informar
l'Ajuntament
o sigui
hi ha moltes coses
per fer
nosaltres una mica
fem és una crida
de que aviam
si algú està animat
i ens vingui
com a mínim
que ens vinguin a escoltar
i si els agrada
que vinguin
quin és el vostre dia d'assaig
el dia d'assaig
ara és el dimarts
però normalment
ho fem els divendres
però ara
com que estem en pandèmia
i ens falten locals
ho fem el dimarts
de 9 a 10 i mitja
allà la gent
us pot trobar
a l'Ateneu
sempre hi ha la secretària
o sigui
sempre es pot preguntar
qualsevol cosa
que necessitin
vull dir
està la Mariona
o està l'Anna
que són les persones
que vull dir
ens donen informació
en qualsevol moment
si no un correu electrònic
també un correu electrònic
i que ho preguntin
i a més a més
si entren al web
poden escoltar
cançons nostres
i les poden
no el tenim
la web
el Jordi
s'ha encarregat
de col·locar
jo crec que ens ha col·locat
hasta l'edat de tots
el multimèdia
ha estat tot actualitzat
allà
i ja per acabar
us veurem
en algun acte especial
per celebrar
aquest 140è aniversari
o en principi
la cosa que volem
i estem pensant
és que presentar-nos
els premis de clave
de l'any que ve
com a
cor
dels més antics
de Catalunya
de 140 anys
a veure si
podem aconseguir
el premi
a
longevitat
o com li diguin
no
en aquest tema
aquesta és
la idea
que tenim ara
i després
també
en conjunt
amb l'Orfeo
el dia 1 d'agost
es vol fer
un acte
una mica
constitucional
la Mestre Coi
que es fa aquí a Sant Jurs
el dia 1 d'agost
sí
que se li farà
un homenatge
es posarà una placa
en una plaça
que hi ha petiteta
allà
a la plaça
d'enric Morera
hi ha una placeta petita
i es farà un homenatge
al Mestre Coi
es posarà la placa
que es posarà
a Antoni Colli
i Cruell
director d'Orfeo
enric Morera
i del cos
del Punt de Flors
i com a important
aquest any
a part si podem fer
aquest concert
que està dient
no al Modest
però el que ens toca
aquest any
és cantar
l'11 de setembre
això és
l'11 de setembre
sí que cada any
canta una
una secció
de l'Ateneu
i passava a cantar
l'Orfeo
i aquest any
ens toca a nosaltres
i l'11 de setembre
tenen que estar allà
l'11 de setembre
molt bé
doncs Modest
Jordi
moltes gràcies
per estar aquests minuts
aquí amb nosaltres
gràcies a vosaltres
per haver-nos
també trucat
que vagi bé
que tingueu bon dia
més que res
que si mai
necessiteu alguna cosa
ja sabeu
on estem
oi tant
que tingueu bon dia
els dos
molt bé
adeu