.
Ara mateix passen 3 minuts d'un quart de 12 del matí.
Seguim al magasin matinal de ràdio d'Esvern,
al Just Telefusta, a la segona hora del programa.
Avui som dimecres 16 de setembre del 2020
i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres al telèfon el portaveu del grup municipal
Movem Sant Just, el també regidor Just Fossalva
per parlar dels temes de l'actualitat Sant Just.
Tenim que saludem-lo perquè ja el tenim en antena.
Hola, Just, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Bon dia.
Just, parlem de l'actualitat de Sant Just,
actualitat que passa, com no, aquesta setmana
per la reobertura de les escoles,
dels centres educatius de Sant Just.
Com està sent aquest primer contacte dels alumnes
d'aquí del municipi amb les escoles
després d'estar 6 mesos gairebé tancats?
Doncs bé, bé, de moment està...
Les informacions que tenim dels centres i demés
que han estat en contacte contínua amb ells,
l'obertura està funcionant bé,
els alumnes estan tornant a les aules
de manera ordenada,
seguint els protocols que la Generalitat
i el Departament d'Educació ha marcat,
i de moment hem de dir
i hem de felicitar tots els centres
per tota aquesta feinada,
perquè està funcionant bé,
no estan a haver-hi problemes,
evidentment hi ha elements puntuals.
Acumulacions de les familles en algunes portes
i, a més, que jo crec que ens hem d'anar acostumant
tots i totes, és a dir, que teníem un acostum
i ara, doncs, amb aquesta nova normalitat
i aquesta pandèmia que tenim,
ens hem d'acostumar, doncs,
sobretot en els moments d'acumulació
a mantenir distàncies, a portar mascaretes
i, a més, però particularment jo que també
ara porto l'infant a l'escola
i hi puc parlar també, jo i personal, dir-vos
que estan funcionant molt bé
i que, en general,
la conducta de tota la ciutadania
és molt exemplar.
És a dir, no podem parlar d'incidències, no?
No, a la parada no.
A veure, tenim elements de millora.
Al final, Núria i els oients també ho entendran.
Fes un pla, que l'escrius sobre el paper,
et penses que funciona d'una manera sobre el paper
i quan el posen en funcionament,
doncs, a vegades hi ha coses que veus que fallen,
que s'han de millorar,
que potser d'una manera es poden fer millor
i són aquestes petites cosetes
que es van ajustant, doncs, com el dia a dia,
com qualsevol feina o dins de la casa, no?
Que al final penses que d'una manera funcionarà
i quan ho poses en marxa,
a vegades, doncs, tu saps,
mira, potser aplicant aquesta acció
o fent aquesta millora, doncs, encara ho faré millor.
Estan fent aquestes cosetes,
però ja està a nivell general
i el gruix del funcionament
és el previst i està funcionant bé.
Molt bé, també seguim amb el tema d'infància-adolescència just
i parlem ara del PLIA,
d'aquest Pla Local d'Infància i Adolescència.
És un pla nou.
Expliques una mica com funciona
i quin és el seu objectiu.
Sí, el Pla Local d'Infància i Adolescència
és un pla que té, per objectiu,
en primera instància,
fer una radiografia
de l'estat de l'infància i de l'adolescència a Sant Just.
La voluntat del pla, en primera instància,
és, precisament, fer una fotografia
de com està la infància a Sant Just.
Aquest és el primer apartat del propi pla,
evidentment, per poder desenvolupar polítiques
el primer que cal saber és com estem al municipi.
I per això fem aquesta primera fase del pla.
La voluntat és fer-ho de manera holística,
o sigui, no només mirant l'infant
des d'una perspectiva d'educació
o de la cultura o del lleure,
sinó intentant buscar totes les perspectives.
En aquest sentit, parlem d'infants,
adolescents i família,
per tant, relació privada, interna,
amb adolescents, amb família i a més,
a nivell d'educació,
tan dins com fora a l'escola,
a nivell del benestar de l'infant i de l'adolescent
amb les opcions de salut, d'esport,
de cultura, d'oci, de test de lleure, de joc,
a nivell també del municipi,
també de l'espai públic i de la mobilitat
que l'infant té pel municipi,
i també, per últim, la participació de l'infant
de manera activa com a ciutadà,
amb els processos de participació
que teniu engegats
i també amb l'associacionisme allà existent
que treballa amb infants
i que també els hi dona bé.
Llavors, creiem que aquest àmbit
ja configura en un és
com molt holístic del que és l'infant i l'adolescent,
que ens permet radiografiar-lo molt bé.
A partir d'aquí fem una radiografia
i, evidentment, la segona part,
que és la realment interessant,
és la de fer propostes
que es treballin en accions concretes,
que, en el fons,
el que volen és ser un marc estratègic
per desenvolupar les polítiques públiques
en infants i adolescents.
I la voluntat del PLIA
no és que ho fem sols a l'Ajuntament,
no és un pla
perquè l'Ajuntament digui la seva,
faci la seva radiografia
i creï les seves línies,
sinó que ho faci de manera participada.
De fet, com amb el pla de joves,
que també ho vam fer de manera participada,
o amb el projecte educatiu de ciutat,
que també ho vam fer de manera participada,
el PLIA també serà participada.
Ja hem fet participar
a infants, adolescents,
i entitats i també gent de la casa,
de l'Ajuntament,
amb la diagnosi del mateix.
És veritat que és més dificultós
en aquest temps de pandèmia,
no te pots trobar tota la gent,
o has de fer telemàtic.
Bé, has de buscar altres mecanismes
per poder arribar a les persones, no?
I la participació,
és veritat que sempre,
a mi m'agrada més personalment
fer-la presencial,
però bé, també tenim canes a la burra el pla
i hem decidit que no ens aturem
i que ho farem de manera telemàtica
que també hi ha molts bons mecanismes
per funcionar.
I ara ja estem en una segona fase,
que és la fase d'explicar aquesta diagnosi
i començar a fer propostes de treball
per l'elaboració de les propostes,
de les accions.
Llavors també és un treball
que es farà de manera participada
i tenim dues sessions,
una que farem aquest dijous,
si no ho haig de fer,
el dia 17.
Sessions virtuals?
Sí, sí.
Són sessions.
I l'altre dia,
que serà el 22,
el dimarts 22,
a les 6 de la tarda.
I, perdona, Josep,
però aquest pla,
entenc que no ha sorgit,
no per això,
arrel de tota la situació del Covid,
sinó que era un pla
que ja estava dins de,
com si diguéssim,
del pla d'acció municipal.
Aquest pla,
bé, aquest pla,
de fet,
n'és ja des del mandat passat,
que jo estava també portant
la regidoria d'infància,
i respon a dos elements.
La primera,
l'accentitat que detectem
des de la pròpia regidoria,
a elaborar aquesta diagnosi
per poder enfocar millor
les polítiques d'infància,
perquè al final
ens cal també tenir...
Jo crec que la millor manera
d'optimitar els recursos públics
és precisament
pensant-los molt bé
i la millor manera
de pensar-los
és desenvolupar en plans,
plans que, a més,
si poden ser participants,
doncs millor,
perquè tens més riquesa
i segurament veus
moltes més coses
que si només ho fessis sol
i nosaltres ho creiem
en aquesta necessitat.
I hi ha una segona vessant
que també ens interessava
i és que nosaltres també
volem ser un municipi
amic dels infants,
amic dels infants,
que això és un reconeixement
que dona UNICEF
i volíem precisament
també sumar-nos.
I un dels elements
que ens posava UNICEF
com a necessari
era que nosaltres
tinguéssim un pla local
d'infància i d'adolescència.
També ens demanaven altres coses,
que tinguéssim un espai
de participació d'infants
que ja fa temps que...
ja fa temps.
Ara d'aquí a finals d'any
farà un any que està en marxa,
vull dir que ja teníem
uns quants elements
que ja tenia un compers,
UNICEF
també ens demanava
el pla local
i ens va venir,
com anèixer el dit,
perquè de fet
la voluntat
de la pròpia regidoria
també
elaborar aquest pla.
Per tant,
ens vam posar en marxa
enseguida.
i ara parlant
i canviant una mica
també de matèria
i de temàtica,
parlem ara
de l'habitatge,
perquè just fa uns dies
al Parlament
es va aprovar
aquesta limitació
dels preus
del lloguer,
els comuns
del Parlament
van votar-hi
a favor.
És necessari?
Creieu que des de movem,
o sigui,
des de movem,
creieu que és necessari
regular
els preus
del lloguer
a Sant Just?
Sí,
de fet,
nosaltres creiem
que l'accés
a l'habitatge
és un dret
i que per tal
de regular
aquest accés
s'ha de posar normes.
No pot ser
el que estem vivint
i el que hem viscut
durant molts anys
on
l'habitatge
està dins
del lliure mercat
i evidentment
fa que els tros
de l'habitatge
posin i vagin
en funció
de les condicions
econòmiques
del moment
i ens trobem
amb certs
disbarats
que ens estem trobant
amb les pujades
de preus de lloguer
i d'habitatge
que està vivint
en els últims anys
Sant Just.
És veritat
que nosaltres teníem
un mecanisme
que és
la creació
d'habitatge públic
i ara
l'habitatge públic
de lloguer.
Aquest és un mecanisme
evidentment
que ajuda
que gent
que segurament
no podria
o s'hauria de veure
hauria de marxar
de Sant Just
per seguir vivint
perquè no pot pagar-se
el preu
d'un lloguer privat
doncs
poder
fer que la gent
es quedi a Sant Just
i que la gent jove
la gent gran
la gent que potser
té menys poder adquisitiu
o que senzillament
no pot pagar
aquests preus
d'assos vitalíssims
dels que tenim de lloguer
doncs
hi ha una oportunitat
per poder viure
a Sant Just
que també
té la mateixa cerca
i sí que és cert
que aquest és un bon mecanisme
però és un mecanisme
que té
les seves limitacions
al final
el parc d'habitatge públic
és el que és
és molt gran
per ser Sant Just
però no arriba a tothom
i llavors creiem
que
el pas lògic
és incidint
en el mercat
en el mercat privat
i evidentment
jo crec que
aquí s'hi han de posar
normes de soc
perquè no passi
el que ens està passant
i creiem
que la revelació
dels preus de lloguer
és una bona eina
i ens ha de servir
com un primer pas
precisament
per garantir
el dret a l'habitatge
Perquè s'estan fent
accions concretes
creieu que s'estan fent
monoportacions
determinades
en aquesta matèria
d'habitatge
aquí a Sant Just
o cal incidir més?
Nosaltres estem fent
tot el que podem
des de l'Ajuntament
que al final
és principalment
desenvolupar línies
desenvolupar habitatge
a través de l'empresa
municipal
que ens genera
un part d'habitatges
però també
hem fet línies
de suport
de l'emancipació
i de suport
al pagament de lloguers
que també
són línies
més econòmiques
no tant
d'habitatge
que també
ajuden a les famílies
també hem fet
propostes
per la rehabilitació
d'edificis
perquè s'incorporin
després
a un lloguer just
jo crec que
hem intentat
buscar diferents
mecanismes
no només
la construcció
i la creació
d'un part
d'habitats
d'HPO
o així
com portem fent
des de ProMunz
des de fa molts anys
i també
intentar incidir
en el que no és
HPO
en el que és
el mercat privat
a través d'aquestes rehabilitacions
a través d'aquestes ajudes
perquè la gent
pugui
pugui
pugui
mantenir-se
jo crec que com a municipi
ho estem fent
prou bé
recordar que les competències
en habitatge
no són municipals
són de la sanitat
de Catalunya
que és ella
la que hauria d'estar
fent més HPO
que nosaltres
la que hauria d'estar
en regular
els preus
del lloguer
com ara
sí que ha fet
per tant
nosaltres
jo crec que
estem satisfets
de la feina
que hem fet
segons pel pla
petit
amb més
de mil habitatges
d'HPO
jo crec que
no és un mal
número
i de l'habitatge
passem també just
a un altre tema
a l'energia
que us toca
de ben a prop
el grup de Movem
hi ha ara
una mena d'aposta
no a Sant Jurs
per a producció
d'energia fotovoltaica
amb noves instal·lacions
on estan
aquestes instal·lacions
i quins beneficis
suposa
bé
sí
les instal·lacions
fotovoltaiques
també
és un dels reptes
que tenim
com a regidoria
també
l'aporto
de medi ambient
espai natural
energia
i creiem
que és essencial
apostar
per les energies
renovables
com un element
de transició energètica
que és una
de les tres portes
de la transició energètica
per una banda
creiem que
s'ha de seguir
reduint els consums
jo crec que
aquest és l'element
important
potser
el que a nivell
d'incerància municipal
tenim menys capacitat
però és el més important
al final
el que cal
el que cal
que tots
ciutadans
empreses
tothom faci la reflexió
és que
hem de començar
a gastar
menys energia
perquè l'energia
que gastem
massa energia
per càpita
i això és el que
produeix
que els recursos
naturals
s'acabin
molt ràpid
jo crec que
un dels elements
que cal sempre
posar sobre taula
és el consum
i la necessitat
de reduir
aquest consum
energètic
per part de
tot i tot
l'altra
és l'eficiència
quan un no pot
deixar de consumir
el que ja consumés
perquè està
aconseguint
reduir el seu consum
és que
la manera de consumir
sigui més eficient
per tant
per fer el mateix
gastis menys energia
i aquí també
s'han gastat
moltes energies
mai més ben dit
per tal de
fer més eficients
els nostres equipaments
el nostre espai públic
amb canvis
de lluminària
amb canvis
de les instal·lacions
de ventilació
amb canvis
de les instal·lacions
de climatització
perquè
aquelles instal·lacions
que consumeixin més
aconseguessin
consumir menys
amb una millor
major eficiència
i l'altra
pota
és
quan ja no pots
ser més eficient
ni reduir més
el consum
el que has de
començar a fer
també
és
agafar energia
que no
produïgui
ni de centros
nobleats
ni de cicle
combinant
sinó que
produir l'energia
a tu mateixa
a través d'energies
renovables
i això ja fa anys
que també l'Ajuntament
ja està apostant
ja sabeu que
des de fa més
de 15 anys
ja tenim
9 instal·lacions
fotovoltaiques
al municipi
que ens donen
més de 300.000
quilowatts d'hora
l'any 2019
i ens van donar
aquesta quantitat
i nosaltres
volem seguir
amb aquesta necessitat
de seguir
posant equipaments
fotovoltaiques
i sí,
en tenim diversos
perdó per la introducció
però crec que era necessària
jo crec que
el que tenim previstos
ara
són
ara mateix
tenim una pèrgola
fotovoltaica
a l'aparcament
de Campa Dureta
perquè m'explico
la pèrgola fotovoltaica
és com un aparcament
de cotxes
que té
com una espècie
de terrat
per dir-ho
o de protecció
i serveix
per carregar el vehicle
és com una pèrgola
imaginem
una pèrgola
que cobreix
la plaça del cotxe
i aparcaix el cotxe
i la pèrgola té
a sobre
unes plaques
fotovoltaiques
que permeten
carregar el vehicle
jo crec que
perquè la gent
faci una idea
a Sant Feliu
per exemple
n'hi ha una
molt a prop de l'estació
al costat
de l'equipament
de gent gran
que és precisament
això
això
a l'escola
Brassol Marrex
una instal·lació
fotovoltaica
que se'n diu
ara
d'autoconsum compartit
aquesta és una nova
modalitat
de fer servir
la fotovoltaica
ara mateix
la majoria
de fotovoltaiques
que tenim
nosaltres
generarem fotovoltaica
i s'aboca
la xarxa
de contrarrestar
una mica
l'energia
que haguem de consumir
ara
el que comencem a fer
és que
gràcies als canvis normatius
que venen d'Europa
i d'Espanya
també
és que
aquesta energia
fotovoltaica
que produïm
a l'edifici
es consumeixi
en l'edifici
propi
per tant
si produeixo
Marrex
tot el que
pugui consumir
Marrex
s'agafa
de les fotovoltaiques
i tot el que s'obre
tot l'excedent
d'aquella producció
el puc compartir
amb equipaments
i espais
propers
a l'escola Brassol
per exemple
l'escola Brassol
produirà per la pròpia escola
però també és un ministro d'energia
al camp de futbol
i a l'escola Montseny
perquè ens farem una idea
això
amb l'escola Brassol Marrex
en farem una altra
a l'edifici Sant Ferrand
a l'escola Canigó
amb la mateixa modalitat
fotovoltaica
d'artoconsum compartit
llavors l'edifici Sant Ferrand
de l'escola Canigó
compartirà amb si
també
aquí
a la casa de la vila
a l'ajuntament
també
també instal·larem
una fotovoltaica
a la màu de sèrie via municipal
quan estigui
construïda
també construirem
i també farem
una nova
una nova instal·lació
fotovoltaica
del mateix sistema
i per últim
l'edifici de l'escola Canigó
l'edifici de dalt
per dir-ho sí
o sigui
l'escola de Canigó
al 39 com a baix
amb també
una instal·lació fotovoltaica
d'autoconsum compartit
per tant
ràpidament
la pèrgola
a l'escola Brassol Marrex
Canigó
a l'edifici Sant Ferrand
i Canigó
a l'edifici Canigó
la casa de la vila
i la de sèrie via Montxip
perquè aquestes són les
que tindrem més
més properes
tot i així estem treballant
amb altres
encara tenim
proposta per a Taneu
quan es pugui fer
la Taneu
quan la Taneu
es renovi
i es faci
la nova
el nou
terrat
per dir-ho
el nou sostre
i també
amb altres edificis
la nova escola Brassol
també hi comptarem
etc.
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
i tot això ja té alguna data
té algun timing?
Algunes
més que d'altres
jo crec que algunes
les veurem
els propers mesos
i altres
tardarem una mica més
la nova deixelleria
fins que no estigui
construïda
no en podrem parlar
però l'Ajuntament
i els edificis
l'escola Brassol
i Canigó
jo crec que no tardarem
més d'un any
en veure-ho instal·lat
exacte
i també acabes d'anomenar
el tema de la deixelleria
d'aquests setmanes
també s'està parlant
una mica
de com està
tot el procés
del sistema
de recollida selectiva
ja per anar tancant
l'entrevista
en quin punt
es troba
tot aquest pla
sí
mira
ahir mateix vam tenir
un consell de medi ambient
on vam explicar
a la ciutadania
que va venir
i va voler participar
com estava el sistema
jo crec que la gran notícia
que tenim
és que el calendari
que teníem previst
es torna a modificar
arran de la situació
de la Covid
perquè la situació
de la pandèmia
ens fa repensar
la calendarització
ara mateix
el que farem
és intentar
engegar
bueno no
engeguem
de fet que ja
estan al carrer
les persones treballant
amb el sistema
comercial porta a porta
el sistema comercial
porta a porta
començarà
a deures
a partir de mitjans
d'octubre
a principis de novembre
ara estem fent
ja
amb els informadors
de carrer
estem passant
pels diferents comerços
a explicar aquest nou sistema
demanar-li les dades
i explicar-los
com funcionarà
perquè sàpiguen
el que han de fer
i aquest sistema
el posarem en marxa
d'aquí
d'aquí molt poc
aquest sistema
ens ajudarà
perquè
d'una banda
traurem part
gran part
un terç
del residu
que ara mateix
està
en els contenidors
de carrer
que prové
dels comerços
els comerços
evoquen
un terç
del que ocupen
els diferents residus
en les diferents
traccions
en el carrer
per tant
això també
aconseguirem
per una banda
bullar una mica
i llesponjar
aquests contenidors
de carrers
i recollir-los
porta a porta
als comerços
que jo crec que
també pels comerços
és un avantatge
no haver d'anar
al contenidor
al carrer
sinó només
senzillament
treurem fora
i que t'ho passin
a buscar
per la porta
i això
ens ajudarà
jo crec
també
a millorar
la situació
dels contenidors
que s'ha vist
afectada
pel canvi
d'hàbit
sobretot
produït
arran de la Covid
perquè hi ha
un canvi
d'hàbits
molt impressionant
les dades
també les passàvem
ahir
a través del
Consell de Medi Ambient
estem produint
un 40%
més de plàstic
estem produint
un 30%
més de paper
un 25%
més de vidre
un 20%
més d'orgànica
hem baixat
a la resta
clar
això modifica
substancialment
el volum
que ocupen
els diferents
contenidors
llavors jo crec
que això també
ens ajudarà
i de cara
a la ciutadana
l'alumnat
amb targeta
la previsió
és començar
pel primer trimestre
del 2020
però és veritat
que estarem
atents
també
a la situació
pandèmica
perquè jo crec
que ens vincula
molt
a la situació
amb el desplacament
del servei
en tot cas
ens pot ser
flexibles
jo crec que
és una cosa
que s'ha dit
molt
durant la pandèmia
a les escoles
han de ser flexibles
ara els equipaments
han de ser flexibles
amb la recollida
de residus
doncs també haurem de ser
certament flexibles
per adaptar-nos
a aquestes noves realitats
Molt bé
just se'ns acaba
el temps de l'entrevista
hem pogut parlar
una estoneta
de diferents temes
de l'actualitat
hi ha moltíssims temes
però ens estaríem
parlant
si no
hores i hores
És que m'enrotllo
una mica
perdoneu
però crec que està bé
explicar-ho
al màxim
de possible
perquè la ciutadania
sàpiga
de què estem parlant
Molt bé
doncs just
que tinguis bona setmana
bon dimecres
i ja ens tornem
a emplaçar
per la propera vegada
Molt bé
Moltes gràcies
a tots i totes
i bon dia a tothom
Que vagi bé
Adéu
Que vagi bé
Bona nit