Molt bé, doncs ara mateix passen dos minuts d'un quart de dotze del matí.
Seguim a Magassim Antinal de Ràdio d'Esberna, el Just de la Fusta, segona hora del programa.
Avui som dimarts, dos de març del 2021, i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres el telèfon a la Marta Calduc, responsable de la farmàcia Calduc de Sant Just.
Salutem-la, doncs. Hola, molt bon dia, Marta.
Bon dia, bon dia.
Bon dia. Et tenim avui amb nosaltres, per la recent adhesió de la farmàcia,
al projecte Fons Social de Medicaments, impulsat per la ONG Banc Farmacèutic,
que de fet és una associació sense ànim de lucre,
que neix una mica per donar resposta a aquesta necessitat de medicaments
a les persones més desafavorides.
En què consisteix, Marta, aquest projecte del Fons Social de Medicaments?
Doncs mira, així és. Com tu molt bé has dit, ens van reunir a nivell de...
Jo com a representant del delegada de les farmàcies, ens van reunir persones de l'Ajuntament,
d'Acció Social, àrea de serveis de la persona, la treballadora social i la persona que impulsava aquest projecte.
Bé, vam escoltar, a mi em va semblar un projecte que ja feia temps que tenia molt de neguit,
perquè amb tot això de la pandèmia veia que hi havia unes mancances,
i bé, vam signar un acord de col·laboració.
I en què consisteix això?
De fet, la farmàcia s'ofereix com a centre per fer tots els tràmits que la ONG assumeix.
És a dir, igual que es fa amb el banc d'aliments,
es va veure que hi havia una mancança important també amb el que és la despesa farmacèutica.
D'acord.
A veure, amb situacions de dificultat i així, el lema era menjar o medicar-se.
Llavors, això és per la persona que realment no pot assumir el preu de l'aportació d'aquells medicaments
que li recepten al sistema de salut, a la Seguretat Social.
O sigui, que podríem dir que és com un projecte que ajuda a costejar, no?,
a les persones que potser no tenen suficients recursos econòmics,
com per pagar-se elles mateixes, doncs, els seus medicaments.
Així és, justament això, sí.
Sí, sí.
I has comentat que tot va començar una mica també perquè us van reunir, no?,
des de diferents parts, diferents sectors.
Qui és la persona que us va convocar?
Bé, ens van convocar...
Hi havia diferents persones, exactament no sé qui era el promotor, diguéssim,
però en aquesta reunió hi havia la Gina Pol, d'Acció Social,
la Berta Martí, d'Àrea de Serveis a la Persona,
la Mireia Soler, com a treballadora social,
i llavors la persona responsable del Banco Farmacèutico.
D'acord.
I llavors el tema està en què volen fer una xarxa de farmàcies a nivell de...
Bé, ara estan impulsant, estan per tot Catalunya,
però volen fer el Baix Llobregat.
D'acord.
Llavors, bé, a nivell d'Ajuntament em van convocar com a delegada a les farmàcies
i, evidentment, hi vaig anar com a delegada,
però és que era un tema que jo ja feia temps,
quan va esclatar la pandèmia, que em preocupava moltíssim.
I llavors vaig dir, doncs mira...
Ja posats, no?
Ja està, saps?
Perquè, a més a més, és que em fa una mica de vergonya dir-ho,
però jo coneixia l'ONG Banco Farmacèutico,
però aquesta acció justament la desconeixia.
I llavors vaig dir, és que això encaixa perfectament amb el model actual,
perquè sí que havíem treballat amb ells,
inclús altres ONGs,
però era un caire totalment diferent.
Jo ho veig com que s'ajusta molt al moment actual.
I, per exemple, sabem que llavors a la farmàcia Calduc
sí que s'ha adherit en aquesta mena de projecte.
Alguna altra farmàcia de Sant Just també està interessada?
De moment, que jo sàpiga, no.
Però, bueno, els hi he passat tota la informació,
tot el reencoratjat amb què s'animin,
i inclús, bueno, el delegat del Baix Llobregat
li he comentat perquè faci difusió a nivell d'altres pobles,
vull dir, a altres poblacions.
A Sants van despir, funciona.
Ah, funciona.
Hi ha farmàcies que ho tenen també, això?
Sí, sí, que estan adherides,
i bé, és que em va semblar que era com molt important
aquest compromís social, saps?
Perquè, exactament, les farmàcies, llavors,
a què us heu de comprometre quan decidiu atrever-vos?
Amb l'ONG Banco Farmacèutico signem un acord de col·laboració.
D'acord.
I, a veure, no és que nosaltres aportem uns diners, t'explico.
Representa que els diners que hauria d'aportar aquella persona
que entra dintre dels paràmetres que compleix tots els requisits, diguéssim,
nosaltres el que fem és intermediaris.
I fem tota la feinada, perquè és una feinada,
i el Banco Farmacèutico ens paga a nosaltres aquella despesa d'aquella persona
a 60 dies vista.
És a dir, nosaltres el que ajudem és amb temps,
perquè és una feinada generar les factures,
s'ha de fer una sèrie de pressupostos,
s'ha d'entrar a la intranet...
Bé, és la manera que tenim de col·laborar, saps, com a empresa, diguéssim.
D'acord.
Perquè vosaltres com sabeu si la persona que ve a la farmàcia
a demanar-vos medicaments és benefactor o benefactora d'aquest projecte?
Tenen alguna manera de comprovar?
A veure, i la persona quan ve a la farmàcia,
a veure, quan es detecta una persona que té una problemàtica d'aquest tipus,
nosaltres ens hem de posar en contacte o amb l'assistenta social
o bé a nivell d'Ajuntament i es detecta una mancança d'aquella persona
o l'assistenta social o a vegades petits comentaris donen peu a pensar
que igual és que aquesta persona no es pren la medicació perquè no ho pot pagar.
Ja.
Llavors fem com una mena de xarxa entre totes aquestes entitats que t'he dit,
però de fet la persona ve directament de l'assistenta social.
O sigui, fa un informe, llavors nosaltres a la farmàcia li hem de fer
un pressupost mensual d'aquella despesa
i llavors es passa una sèrie de tràmits que jo aquí ja no hi entro
i llavors diuen si aquella persona està dins del programa o no.
I vosaltres sabeu si a Sant Just és molt a la ciutadania
que no pot pagar-se la medicació per als seus tractaments?
Bé, jo crec que sí que n'hi ha,
perquè a més tenim una mica la idea que Sant Just és París, saps?
Sí.
I a París també hi ha bosses de pobresa i de persones que tenen dificultats.
Mira, jo en el moment que estem vivint crec que ens hem d'ajudar entre tots
i no ho sé, això és tot.
Em va semblar una idea maca i a part de maca que s'havia de fer
perquè crec que el compromís social també és important.
Creus que arrel de la pandèmia, Marta, se li dona més valor social al medicament?
També tot ara amb el tema de les vacunes i demés?
Sí, sempre se li ha donat bastant valor.
El que passa és que és molt trist que una persona hagi de triar
entre menjar o medicar-se, saps què vull dir-te?
Sí.
Sí, jo crec que sempre hem estat, el medicament sempre està ben valorat.
Perquè vosaltres des de la farmàcia és el primer cop que us atreguiu
a un projecte així més de caire social?
A veure, a nivell d'empresa sí.
Una altra cosa és a nivell particular, però a nivell d'empresa sí,
i jo feia molt temps que estava rumiant a veure com es podia fer,
perquè donacions i tot això sí, està molt bé,
però trobo que el peu de carrer, no sé,
em va semblar bé la idea i mira, m'hi vaig enterir.
I ja que has comentat el tema Covid a la farmàcia,
heu experimentat canvis una mica de vendes?
No sé si heu notat a la farmàcia que certs productes han estat més a l'alça,
que la gent s'ha preocupat de comprar més determinats productes,
que altres han quedat més en segon pla,
hi ha hagut bastant canvis?
Bé, mira, t'explicaré.
Aquest any 2020 va ser un any tan estrany que...
Sí, molt.
Vull dir, el balanç et podria dir que res a veure amb anys anteriors, no?
És cert que la gent va molt poc al metge,
hi ha molt poca patologia clàssica, diguéssim,
constipats, amigdalitis, patologia d'hivern, que li diem nosaltres,
molt poca,
i suposo que és pel tema d'anar tots protegits amb mascareta.
Clar.
Llavors, diguem-ne, el que és medicació,
medicació, ens hem limitat a tema crònics,
i a vegades la persona per no anar a l'ambulatori
o per no tenir, diguem-ne, l'abans...
Aquest risc...
Inclús les malalties cròniques les deixen bastant de banda.
És a dir, tenim un semiproblema,
perquè la gent no s'està medicant,
i per por d'anar al metge,
i després sí que ha augmentat el tema dels EPIs, no?
Les mascaretes, tot això sí, perquè...
Gels, de més, tot això deu anar que, bueno...
M'anem?
No, que gels, mascaretes...
Sí, bueno, els gels han fet una davallada gran,
perquè ara com que hi ha gel a tot arreu,
la persona gairebé no el porta a sobre.
Val.
Però mascaretes sí, segueixen venent,
i així ha de ser, perquè si no, me l'assumto.
Clar.
I ja, Marta, per anar tancant l'entrevista
i tornant al tema del projecte del Banc Farmacèutic,
la ciutadania de Sant Jús,
com es pot assabentar que existeix aquest projecte?
És a dir, si té algun conegut,
o algun familiar, no sé, familiars, amics,
que estiguin en una situació socialment vulnerable
i que potser li pugui interessar,
com sap això?
Com sap quines farmàcies estan adherides, quines no?
Bé, a dintre de la web del Banc Farmacèutico
ha de ser en castellà.
D'acord.
A dins de la web hi ha les farmàcies que estan adherides
i bé, bueno, es poden detectar
a nivell de l'assistenta social...
Clar, suposo que...
Tot això hi ha a la xarxa, diguéssim,
de persones que ho pot detectar també.
D'acord.
Suposo que posar-se en contacte ja amb els serveis de salut
o dels serveis socials,
des d'allà també ja es remeten a les farmàcies
que participeu en aquest projecte
o a les farmàcies que podeu facilitar-los els medicaments.
Bé, jo tinc un petit vinil a la porta de la farmàcia,
però, aviam, és petit i tampoc crec que això faci massa...
vull dir, com publicitat, entén-me.
però, no sé, es detecta a nivell social, diguéssim,
més que a nivell de farmàcia, saps?
Molt bé.
Fantàstic, doncs, Marta,
ens queden ja res, poquíssima estona,
per tant, ens acomiadem ja, si et sembla.
Ha estat un plaer tenir-te aquests minutets aquí a Ràdio d'Esvern
i endavant, doncs, amb el projecte.
Doncs moltes gràcies.
Que tinguis bon dia.
Aviam si acaba tot.
Perfectament.
Reconem.
Exacte, exacte.
Que vagi bé, Marta.
Bon dia.
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Bon dia a tots.
Adéu.
Per què sé que és amb tu on m'invento el cel
i li trobo dos cents colors, on enllon, un tornari, on m'hi trobo a gust,
on l'hivern sembla més tardor, on mai és massa d'hora ni massa tard,
sempre just a temps, on hi trobo tot el que m'ha mancat, on no hi falta res.
Tu ets casa meva, no puc creure que tot anirà bé.
Tu ets casa meva, la llum no em marxa mai.
Tu ets casa meva, perquè deixo el món a les teves mans.
Tu ets casa meva, tu ets ara casa meva, perquè no hi ha fronteres ni murs ni lliç
si em regales un horitzó, on ens cal que inventem un allar de foc,
som tu i jo els que fem l'escalfor.
On mai és massa d'hora ni massa tard, sempre just a temps,
on hi trobo tot el que m'ha mancat, on no hi falta res.
Tu ets casa meva,
no puc creure que tot anirà bé.
Tu ets casa meva,
la llum no em marxa mai.
Tu ets casa meva,
perquè deixo el món a les teves mans.
Tu ets casa meva,
tu ets ara casa meva.
Vull que deixem de pensar en el futur,
si el futur no és el que ens dona la cana.
Vull que pillem un piset a premi a veure el mar
i que els mosfits ja diguin mama.
Vull una maca a la platja del Xil,
si estàs amb mi ja no cal tornar a casa.
Vull no veure com s'acaba l'estiu,
només vull veure-li en pinya colada.
És porto melo que amb la pangoncosa i atenció.
Des de Barçil i Altafull arriba la bulla,
arriba la mel i m'ató.
És porto melo que amb la pangoncosa i atenció.
És de Barçil i Altafull arriba la bulla,
arriba la mel i m'ató.
Tu ets casa meva,
em puc creure que tot anirà bé,
Casa meva,
on la llum no marxa mai.
Tu ets casa meva,
perquè deixo el món a les teves mans.
Ets casa meva,
tu ets ara casa meva.
No.
Tu ets curiousalled dele.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ha sigut el seu any i ho ha culminat
amb la publicació d'El Madrileño.
Molt bé, molt bé, escolta'm.
I, bueno, plegats han fet aquest tema.
És un dels temes que està al disc,
no havia sigut single abans,
sí que té videoclip perquè ha presentat
totes les cançons del disc en videoclip
i doncs, Partem de la cara ha sigut
un dels temes que més ha agradat al públic
i que jo crec que, a part de les cançons
que ja coneixíem, és una de les millors del disc
per no dir la millor, crec.
I això de fer videoclip amb totes les cançons
és bastant, normalment els cantants agafen...
Dues o tres cançons, sí, és bastant...
És un curro molt gran perquè...
Oi tant, a no ser que el disc tingui cinc cançons
que no, no crec.
El que ha fet ser tan gana és que volia crear
tota una imatge i volia fer com una crítica
a l'home blanc de l'Espanya profunda
i, de fet, per això es diu El Madrilenyo, el disc
i tot el disc està envoltat en aquesta...
amb aquest...
Amb aquest ambient.
Art clàssic que pot recordar una mica
el Malquerer de Rosalia,
tot i que Cetangana no arriba a fer flamenc en cap moment.
Sí que agafa música folklòrica d'Espanya
i la barreja amb sons més urbans,
però en cap moment és el que va fer Rosalia
i el que alguns han dit de forma equívoca.
Ai, ai, ai.
Molt bé, doncs sí, posem un trosset d'aquesta cançó,
a veure com sona.
Sí, posem un trosset.
A veure.
A veure.
Fins demà!
Doncs aquest és el tema de Cetangana,
partem-me la cara.
I jo crec que és un disc que jo crec que marcarà
un abans i un després a la seva carrera
i jo crec que a la indústria musical a Espanya,
perquè s'ha de dir que ha duplicat els rècords
que existien anteriorment,
el debut més alt a les plataformes digitals,
fins ara els tenien Rosalia i Aitana,
amb dos milions de reproduccions en 24 hores,
i fet en gana la duplicat i gairebé la tripla.
Gairebé arribarà el triple.
Sí, perquè ha fet gairebé més de 5 milions de reproduccions en 24 hores,
i s'ha de veure...
És moltíssim.
I s'ha de veure encara quines seran les dades setmanals,
quin debut fa a nivell de setmana,
perquè jo crec que serà difícil superar aquestes xifres.
Bé, doncs ho haurem de veure, Andrea, ho haurem de veure.
Seguim amb més novetats, doncs vinga.
Seguim amb més novetats, aquesta vegada en l'àmbit internacional.
Nick Jonas, que no se separa de Jonas Brothers,
però que treu treball en solitari, això ho explicaré...
En paral·lel, eh?
En paral·lel, sí.
Això ho explicaré després.
Però, bueno, ha decidit que ara és el moment de treure el seu tercer àlbum en solitari,
sobretot perquè no...
Com tot això, la pandèmia no es pot fer gires,
i Jonas Brothers, doncs,
estaven enmig d'una gira que van haver de cancel·lar,
a plaçar, a plaçar, a plaçar,
i que...
Fins a l'eternitat, no?
A saber quan la poden acabar.
I, doncs, la cançó que ha presentat
com a primer tema del disc que sortirà el 12 de març
es diu Spaceman,
ja l'ha cantat a diversos programes americans,
i tota aquesta promoció
arriba de la mà de Nick Jonas
entrant com a jurat de la voz als Estats Units,
que l'han criticat perquè diuen que
no creuen que tingui l'experiència
com per ser jurat.
Però hi ha hagut jurats més joves que ell.
Clar, però...
Clar, si no...
Això és com totes les feines,
que ja abans d'entrar et demanen experiència, home.
Però si no els hi dones l'oportunitat,
tampoc mai podran arribar a tenir experiència.
I, a veure, el tema dels jurats també
s'ha d'anar renovant.
Clar, sí, s'han de renovar les cares.
Exacte, escolta'm,
i donar oportunitats a la gent jove, també.
I, a més...
Que tampoc és tan jove.
Tampoc és tan jove i ja té...
Que té ja els seus 30 anys.
Per això que, a més a més,
que ell també té la seva...
Ja també la seva experiència dins de la carrera,
que no és un novato que acabi...
Que acaba de començar, no?
De començar, escolta'm.
Home, porta gairebé tota la seva vida
en el món de la música,
des dels 14 anys, o sigui...
Més que justificada.
Però, bueno, sempre hi ha gent
que criticarà qualsevol cosa.
Exacte, criticar per criticar és fàcil.
Posem, si vols, una miqueta d'aquest spaceman.
Sí, posem-ho, un trosset.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
I'm alone, I'm a spaceman
Eh, eh, I'm a spaceman
From the dark side of the moon
I know that it's ever been true
I'm trying to get home
I'm a spaceman
Eh, eh, I'm a spaceman
I'm alone
Ask of me when I get home
Doncs aquí la tenim, Spaceman, de Nick Jonas
Tot això que t'he comentat abans
que et treu música en solitari
Però no se'n va de Jones Brothers
Ho ha explicat Joe Jonas
en un post d'Instagram
que ha assegurat que sí que
Nick Jonas treu aquest disc
coms
J'ai dependence...