Passeu un minut d'un quart de dotze.
Aquesta hora parlem de la conferència que es farà aquest dijous
a Cal Llibreter, en el marc de la Universitat Sant Justenca d'estiu.
Ja sabeu que aquests dies, aquest mes de juliol,
s'està celebrant la segona edició d'aquest acte.
I aquest dijous hi haurà la conferència
El temps entre rellotges i cinema
amb Antònia Carré-Pons.
Aquí tenim l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia, Antònia.
Per parlar una mica del que es farà també aquest dijous
amb aquest títol que dèiem, aquest títol subgerent,
El temps entre rellotges i cinema.
Perquè tu em sembla que tens alguna novel·la vinculada amb els rellotges?
Sí, sí, sí.
La història parteix d'una novel·la que es diu
Rellotges en temps de pluja.
Jo estic molt contenta i agraïda amb la gent que el llibre té,
que són molt bona gent,
perquè han repescat una novel·la que està publicada l'any 2014.
Això no és habitual, eh?
I el que té molt mèrit.
És veritat.
Perquè tot paten de pressa,
els llibres neixen i moren en dos mesos,
i que per tant un llibre escrit fa tres anys que encara interessi,
doncs trobo que està molt bé.
Totalment, exacte, no?
És difícil trobar-ho.
I per tant, doncs, rescaten, no?
O rescatareu aquest dijous,
o partireu d'aquesta novel·la,
per parlar del temps i de rellotges,
i a més el component del cinema, també.
Com es relaciona tot plegat?
Bé, el tema central és parlar...
Evidentment, el pas del temps és evident en la vida de les persones,
però del que parlarem sobretot aquest dijous
serà de cinema i de literatura
col·locada dins d'aquesta novel·la.
A veure, és evident que primer existeix la literatura que el cinema,
no?, per una qüestió cronològica.
S'han fet moltes adaptacions cinematogràfiques
de molt bones novel·les,
però en aquesta, en aquesta meva,
concretament el que he fet és
l'exercici més fàcil,
que és posar pel·lícules a dins de la novel·la.
I parlarem una mica, doncs, d'aquestes pel·lícules,
perquè tenen un sentit.
Vull dir, no són pel·lícules posades a l'atzar
i sense cap significació,
sinó que tenen un pes argumental
en la trajectòria dels personatges.
Per exemple, la pel·lícula més important
és El tercer home,
aquella tan famosa,
amb la música de l'Anton Kares
i que tothom coneix.
Per tant, aquesta serà una de les bases de tu plegat,
aquesta pel·lícula.
Sí, sí, sí, perquè aquesta pel·lícula,
a banda de parlar del pas del temps
que canvia les persones,
parla d'un tema fonamental,
que és el mal.
Hi ha un personatge a la pel·lícula,
tothom que l'ha vist ho recorda,
el personatge de Harry Lane,
interpretat per Orson Welles,
que és un personatge, podríem dir,
per dir-ho fàcil, dolent, malvat, pervers.
Llavors,
un personatge de la meva novel·la
està molt preocupat pel tema de la maldat
de si les persones
neixen dolentes
o es fan dolentes
per una sèrie de circumstàncies
que els hagi pogut passar a la vida.
I, clar, aquesta pel·lícula
va molt bé per plantejar
la temàtica aquesta
des de diferents perspectives.
Exacte, és a dir,
que no només al temps,
sinó també a tot el tema
de la maldat i del condicionant vital, no?
Ai, perdona,
és que ara no he entès la pregunta.
Dic que no només una reflexió sobre el temps,
sinó també la maldat,
els condicionants vitals, no?,
que també influeixen en aquest dia a dia.
Tot això hi té lloc, també, no?
Sí, la pel·lícula planteja
diversos temes
i ja que has començat
dient que no només el temps,
el temps és important
perquè a mi m'interessa
sobretot un aspecte del temps.
El pas del temps aquest
que passa a les estacions,
a l'estiu, al hivern,
i que ens anem fent vells i tot això,
això per mi no té cap importància
perquè no ho podem controlar.
Vull dir, és així i ja està.
És evident que la gent
envellim i ens morim.
A mi el que m'interessa
és el temps intern,
aquell temps que passa
a dins de cada personatge
i que és diferent per cadascú.
Aquest és un temps
molt més subjectiu.
És, per exemple,
el temps que una persona
triga
a païr una història
d'amor dissortada,
per exemple,
a païr una pèrdua,
que pot ser la mort d'una persona,
pot ser la pèrdua d'una casa,
pot ser la pèrdua d'una feina,
etcètera, no?
En aquest temps sí que nosaltres
hi podem incidir.
Perquè, per mi,
ser jove o ser gran
no és cap mèrit,
ni cap de mèrit,
és una circumstància.
En canvi,
aquest temps que ens va modelant
a poc a poc per dintre,
com que és més personal
i és més propi,
és més propi de cadascú,
vull dir,
és més interessant.
i exacte,
no?
I deies que hi podem incidir més,
tot i que de vegades,
encara que algú vulgui
anar més de pressa
amb algun fet vital,
doncs costa,
no?
Sí, sí.
I a més,
hi ha moltes frases fetes
en aquest sentit,
no?
Per exemple,
tothom ha viscut la pèrdua
d'una persona estimada,
no?
i allà que hi ha moltes vegades
que et diuen,
re,
t'has d'animar,
la vida continua
i tu penses,
bé,
però si se m'acaba de morir
aquella persona,
com ha de continuar la vida,
no?
Clar,
aquestes frases fetes
que moltes vegades
tenen molt de sentit comú
i són molt certes,
però en uns moments donats
són molt estúpides
i a la novel·la
el que es defensa
és que s'ha de deixar
que cadascú
aquest temps intern
el visqui
de la manera que vulgui
i que pugui,
perquè no és mesurable
quantitativament
igual
per cada persona.
Exacte,
per tant,
digues,
digues.
No,
que anava a dir
que llavors la novel·la
planteja
diferents personatges
que viuen
aquest temps intern
en una circumstància similar
cadascú a la seva manera
i un se'n surt
més bé que els altres,
esclar.
Clar.
De fet,
és una novel·la,
com dèiem,
rellotges en temps de poluja
publicada el 2014
que va rebre també
i bones crítiques,
no?,
per part de la crítica
també del públic.
No sé si
te les...
em fas gaire cas
de les crítiques
si t'ho mires
amb distància
com ho vius.
Sí,
a veure,
la novel·la aquesta,
la veritat és que
ha rebut bones crítiques
de,
diguéssim,
dels crítics,
però també dels lectors
i aquestes són
les que m'interessen més.
A veure,
jo crec que la gent
que diu que no fa cas
de les crítiques
és mentida
perquè tothom
se les llegeix
i, clar,
el que passa
que,
sobretot,
si són males crítiques,
val més dir
que no en fas cas,
però ara parlo
evidentment per mi,
a mi les crítiques
que realment m'interessen
són les dels lectors.
O sigui,
tu vas a un club de lectura
i algú et diu
que s'ha llegit
aquella novel·la
que l'ha emocionat,
que li ha agradat,
que l'ha fet reflexionar,
doncs per mi
aquesta és
la millor crítica
perquè,
d'altra banda,
s'ha de dir
que hi ha llibres,
no parlo pel meu ara,
però llibres boníssims
que han tingut
molt bones crítiques
i que se n'han venut
tres exemplars.
Per tant,
una bona crítica
no és una garantia
de res,
no?
Clar, clar.
Per tant, exacte,
i tenint en compte
tot plegat,
la resposta dels lectors
et satisfà
en aquest cas concret
que va rebre.
Sí,
perquè,
clar,
és que la novel·la aquesta
té la gràcia
i està malament
que ho digui jo,
però,
en fi,
jo crec que és un dels valors
de la novel·la
que parla de personatges normals.
És un...
Està fet expressament,
això, no?
O sigui,
jo crec que els protagonistes
de les novel·les
no necessàriament
han de fer
grans coses a la vida,
no?
Sinó que són gent,
doncs,
te'ls podries trobar
pel metro
o pel carrer, no?
I, clar,
llavors hi ha
moltes
situacions
i moltes
reflexions
que el lector
s'hi pot sentir
identificat
d'una manera
o altra.
I, a part d'això,
hi ha
artifici,
també,
hi ha
la voluntat
de construir
un discurs literari,
perquè,
si no,
no tindria cap gràcia.
No vull dir,
només per explicar
una història
i una anècdota
darrere a l'altra,
doncs,
no...
potser no cal
escriure una novel·la
per fer això, no?
Exacte.
Fem una trobada
amb un cafè
i ens expliquem
la vida
i ja està, no?
Exacte.
Tornem una mica
al que es farà
aquest dijous.
Abans has comentat
alguna de les pel·lícules.
Alguna altra pel·lícula
que puguis avançar-nos
en què lligaràs
també tot plegat
aquest dijous?
Sí,
per exemple,
hi ha una altra pel·lícula
que és molt important
com a pel·lícula,
però que la novel·la
també té el seu paper,
que és
la soga de l'Alfred Hitchcock.
És una pel·lícula
molt interessant
protagonitzada
pel James Stewart,
suposo que la recordareu.
Són dos personatges
que decideixen matar
a un noi
perquè el consideren inferior
i a veure si aconsegueixen
que no els enxampin, no?
Clar,
tracta el mateix tema,
això del mal.
I, a més,
aquesta pel·lícula
en el personatge masculí
de la meva novel·la,
que és un rellotger,
li interessa molt
pel tema aquest del bé i del mal,
però a més,
és una pel·lícula
molt interessant
perquè
es va estrenar
l'any 49,
és a dir,
acabar de la Segona Guerra Mundial,
i clar,
fer un discurs
d'aquest tipus
després d'haver
derrotat
a Hitchcock,
ai,
a Hitchcock,
a Hitler,
perdó,
doncs Hitchcock
demostra
que és molt valent
perquè estic segura
que el públic
es devia quedar
garretibat
a les cadires
veient la pel·lícula,
no?
Totalment,
és veritat,
que a vegades
no som conscients
de la proximitat
de...
vull dir,
que són pel·lícules clàssiques,
que les hem vist
potser moltes vegades,
però el context
també és important
per entendre
què representaven.
hi ha pel·lícules clàssiques,
però també n'hi ha
de més modernes,
hi ha,
per exemple,
una altra que recordi
és la Mamma Mia,
aquell musical
de les cançons d'Ava,
que la Meryl Streep
i el Pierce Brosnan
canten
un més bé
que l'altre,
i això,
aquesta pel·lícula
també té
importància
narrativa
perquè serveix
amb uns personatges
de mirall,
perquè la Mamma Mia
és la història
d'una parella
que es retroba
després de 20 anys
i una mica
és el que els passa
també
a dos dels
protagonistes
de la novel·la.
O sigui que
he agafat
un pantall ampli
de pel·lícules
més clàssiques,
més modernes
i també
de temàtiques
més...
de temàtiques
ben diferents.
Variades,
sí, sí.
Per tant,
exacte,
promet, eh,
aquesta xerrada
d'aquest dijous,
el temps entre
rellotges i cinema
amb Antonia Carré Pons
en el marc
d'aquesta
segona Universitat
Sant Justenca d'Estiu,
un acte que serà
dijous a les 8 del vespre
a Cal Llibreter.
Avui anem a parlar
una mica també
aquí al programa.
Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies
a vosaltres
per convidar-me al programa.
Que vagi molt bé
aquest dijous
i fins aviat.
Molt bé,
moltíssimes gràcies.
Que vagi molt bé.
Adéu.
Adéu.
Just a l'estiu
Tant et costa
separar la brossa?
Tant esforç és
llençar cada cosa
al seu lloc?
No,
tot el mateix covell,
tota la mateixa pila.
Esclar,
no hi tens espai
a la cuina, oi?
Però si no ens hi posem,
aviat no tindrem espai
sense brossa.
A Catalunya
encara reciclem
molts més residus
que els que generem.
Fins quan?
Redueix,
reutilitza,
recicla,
reacciona.
Amb la col·laboració
de Coembes i Ecovidrio,
Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda,
no et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mobile.
informatiucomarcal.com
012,
la Generalitat
al teu costat.
Un estiu ben fresc.
Consells per a la calor.
Fresca a casa.
Tanqueu les persianes
quan hi toca el sol.
Obriu les finestres
durant la nit.
Estigueu-vos a les zones
més fresques.
Refresqueu l'ambient
amb ventiladors,
aire condicionat.
Si no teniu aire condicionat,
mireu de passar
com a mínim
dues hores al dia
en llocs climatitzats,
centres comercials,
casals,
cinemes...
molta aigua.
Beveu aigua
i sucs de fruita.
Refresqueu-vos sovint.
No prengueu
begudes alcohòliques.
Eviteu els menjars
molt calents.
Busqueu l'ombra
al carrer.
Eviteu sortir al migdia
quan fa més calor.
Poseu-vos una gorra
o un barret.
Utilitzeu roa lleugera
que no sigui ajustada.
Molleu-vos una mica
la cara i la roba.
Vigileu en els trajectes
amb cotxe
durant les hores
de més sol
i no deixeu les finestres
tancades
quan algú es queda a dins.
Limiteu l'activitat
física intensa.
Ajudeu altres persones.
Si coneixeu persones
grans o malaltes
que viuen soles
ajudeu-les a seguir
aquests consells.
012
La Generalitat
al teu costat.
Quan viatgeu amb avió
en cas de danys,
retards,
pèrdues o destrucció
de l'equipatge
heu de formalitzar
abans d'abandonar
l'aeroport
l'informe d'irregularitat
d'equipatge
o PIR
al taulell de la companyia.
Trobareu més informació
a consum.cat
o bé truqueu
al 012
Agència Catalana del Consum
Generalitat de Catalunya
Estàs escoltant
Just te l'estim
Passa un minut de dos quarts de dotze
després d'aquesta entrevista
que hem fet Antonia Carrepons
per parlar de l'acte d'aquest dijous.
el que fem
és saludar
l'Eva i el Roger.
Benvinguts a nou al programa.
Què tal?
Hola, bon dia.
Amb la secció de pantalles
dels dimarts
en què
ja sabeu que passem
doncs
a alguna sèrie
a còstions també televisives.
Avui comencem parlant
doncs
d'una sèrie, no?
Sí.
A veure,
presenteu-nos-la.
Quina sèrie és?
Bé, realment
ja vam dir que
tots els dimarts
parlaríem de
Black Mirror
i tractaríem un capítol
que fos interessant de comentar.
Molt bé.
I avui
portem
el capítol
que s'anomena
Torno de seguida.
Val.
La qüestió és
tracta sobre
la mort
de
bueno,
d'Aix
que és el nòvio
de Marta.
Sí.
Què passa?
Doncs que aquest mort
quan estan esperant
el seu primer fill
aleshores
la
la Marta
cau
una miqueta
no de pressió
però
problema.
Sí.
Sí, sí.
La qüestió és que
bueno
aquest buit
i la soledat
d'haver
perdut
el
el seu nòvio
fa
que utilitzi
una aplicació
que permet
recrear
tant la veu
com els comportaments
del
del seu ex
nòvio
ja.
Sí, sí.
Tot això ho fa
mitjançant
fotos
o sigui
elements privats
com elements de la xarxa
com vam parlar
l'última vegada
que podia haver
Sí, exacte.
És com si fos una relació virtual
una mica.
Exacte.
Sí, sí.
Primer
van començant missatges
perquè el programa
va recrear
tot el comportament
del
del seu nòvio
i després ja
van arribar fins i tot
a l'opció
que els enviés
com un cos
que seria
com un robot
aplicar el seu marit
exacte.
Exacte.
Sí, sí.
Aleshores, bueno
doncs
La gràcia d'això
sí, la gràcia d'això
és la doble moral
que hi ha
perquè clar
ella ha recreat
el seu marit
però què passa
no deixa de ser
un robot
llavors
sempre obrirà
les seves ordres
i mai podrà arribar
a ser
real
una persona
Home està mort
no?
Sí, sí, sí.
Però bueno
ens plantejàvem
si realment
val la pena
fer l'ús
d'una
per simular
un ésser estimat
és a dir
d'aquesta manera
es pot superar
realment la mort
o és
fins i tot
aferrar-te al passat
sí
i bueno
vam arribar a la conclusió
de què?
La sèrie ho resol
el capítol
dona alguna pista
en aquest sentit
Sí, mira
aquesta qüestió
es planteja
quasi al final
del capítol
clar, no volem fer
spoiler
però sí que és veritat
que bueno
seria convenient
convenient
fer
una miqueta de detall
i
és al final
quan
es veu
l'Aix
i la noia
Sí, una situació
de risc
l'Aix
bueno
el cos aquest
simulat
Sí, el robot
no, el real
on estan en un precipici
vale
aleshores
ella
doncs
balla
més que res
per dir
vale
acabaré amb això
no vull seguir
amb aquesta mentida
ella es dona compte
que és la que el controla
llavors
arriba
a manera com ho diem
per no fer spoiler
o sigui
arriba a una situació
que no
no accepta
d'alguna forma
sap que no és real
i llavors
arriba al precipici
i li posa una condició
li dona un ordre
i clar
el robot
com és un robot
en fi
al cap
diu
vale
accepto
i llavors
si és una mica liós
perquè ella comença
home
un ser real
no varia
bueno
la qüestió
és que
ella va com molt segura
de dir
mira
ja està
però
què passa
que arriba un punt
que es planteja
aquest dilema
de continu
o no
i bueno
es resol
i a veure què passa
es resol
o no
haurem de veure
el capítol
exacte
però és molt curiós
i molt interessant
de veure
molt bé
doncs una bona proposta
aquesta seria
Black Mirror
ja sabeu doncs que
hem parlat d'aquest capítol
són capítols
que a mires es poden veure
de manera aïllada
si per tant no hi ha problema
més coses
ens portem una pel·lícula
també avui
sí
avui anem a
a parlar comèdia
sí
perfecte
l'altre dia vam portar
una miqueta de
i teníem el trailer
no
sí
a veure si podem veure
sentir-lo
una mica
per posar-nos en
en situació
vale
preparado
está transmitiendo
agente Graves
en 3, 2, 1
¡Toma!
¿Quién cojones eres?
¡Tu hermano!
Me ha costado 28 años
pero por fin te he encontrado
no me jodas
espero no ser inoportuna
¿Es tu hermano?
no deben saber que estoy aquí
labios sellados
pero los míos no
a ver, ahora expliqué
es una miqueta
bueno
es un humor
així com
curiós
una mica
per dissabte
o per la tarda
sí
d'aquests de sofà
sí
sí
sí
però és un argument
bastant divertit
i bueno
hem pogut escoltar
que són dos germans
un d'ells
està buscant
l'altre
i l'altre
sí
la gràcia
és que un
es dedica
a fer espionatge
i llavors
és molt estricte
molt dur
o sigui
tot
sortir a la perfecció
què passa
el seu germà