This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
I aquesta hora el que fem és parlar d'una xerrada que es fa avui dimarts a les 7 de la tarda a les sales del cònsul de Can Ginasta
sobre temes emergents. En concret es tractarà del neuromàrqueting i es farà amb la psicòloga Natàlia Pumar.
Aquí tenim ara l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Natàlia.
Molt bon dia.
Quan sentim neuromàrqueting, o almenys en el meu cas, primer de tot, és un concepte que no estem, almenys a nivell general, molt habituals a sentir-ho.
Sí que parlem moltes vegades de màrqueting i de qüestions vinculades amb el món neurològic,
però neuromàrqueting és un concepte que es coneix poc. No sé si dins aquesta sensació o vaig equivocada.
Sí, en realitat és bastant emergent, tot i que ja fa bastants anys que se n'està parlant i s'estan fent investigacions.
Bàsicament és una barreja entre tot el que ens diu la neurociència, de com funciona el nostre cervell,
de quines àrees s'activen, quan prenem decisions, quan ens emocionem.
I tot el que està relacionat amb el màrqueting, de tal manera que obtenim una disciplina,
que és el neuromàrqueting, que el que fa és dir-nos què hem de fer per activar el cervell dels nostres clients
o del nostre auditori, si és que estem fent una conferència,
o fins i tot com hem d'actuar per convèncer una persona que ens està fent una entrevista de feina.
És a dir, de quina manera impactant l'altre, no? Sorprendre.
Correcte, sí.
Clar, clar. De fet, m'imagino que això és el que voldríem saber tots, segurament,
perquè a més a més cada cop tenim més estímuls, no?
És a dir, que potser en una entrevista sí que evidentment hi ha un cara a cara i tothom està escoltant l'una a l'altra,
però si hi ha una conferència, en qualsevol moment algú pot treure el mòbil i despistar-se un moment, no?
Per tant, m'imagino que aquesta recerca de trobar aquestes claus cada cop deu anar més buscada, també.
Sí, bàsicament el que s'ha arribat a estudiar i a entendre és que el nostre cervell s'activa a nivell d'estímuls emocionals, no?
És a dir, d'alguna forma el nostre cervell s'activa quan necessitem alguna cosa, quan ens impacta alguna cosa
i, sobretot, hi ha una part del cervell que és la més important quan parlem de neuromàrqueting,
que és el cervell reptilià. El cervell reptilià és la part més entena del nostre cervell
i és molt primitiva i s'encarrega, bàsicament, de la nostra supervivència.
I el que faig és que s'activa quan ens parlen de qüestions emocionals que estan dirigides a les nostres necessitats, no?
És molt egoista, és una part del cervell que és molt egoista per aquest mateix motiu, no?
Perquè es dedica, bàsicament, a la nostra supervivència.
Per tant, una cosa tan banal, tan senzilla com anomenar el nostre entrevistador
o la nostra entrevistadora pel seu nom, en aquest cas estem impactant amb el cervell reptil de l'altra persona, no?
I s'està sentint acompanyat o s'està sentint d'alguna forma estimat, entre cometes,
i això farà que creem un impacte més positiu en l'altra persona.
Un vincle, clar, no sé què ha de paraula, però...
És a dir, no, no, és correcte, un vincle, un vincle emocional amb l'altra persona.
El que passa és que això es genera de forma molt inconscient i potser l'altra persona no n'és conscient, no?
No n'és conscient de... m'estan anomenant pel meu nom i per tant estic sentint més empatia cap l'altre, no?
És totalment inconscient.
Per tant, una cosa tan petita com dir el nom de l'altre, eh?
En res, està pareu.
Correcte.
Després, una altra qüestió important a tenir en compte és que cada persona, no?, cada client que tenim al davant o inclús el nostre públic, si estem fent una conferència, té el que se li diu un dolor, no?
El dolor o el pain, en anglès, no?
És a dir, què necessita el nostre client o quin mal té el nostre client, no?
En el meu cas, per exemple, jo soc psicòloga, no?
I em dedico a fer formacions, a fer xerrades i a fer teràpia i el que els meus clients a nivell de teràpia necessiten és sentir-se acompanyats, no?
D'alguna forma, el que necessiten és sentir-se escoltats, necessiten que algú d'alguna forma els allaugeri el malestar que tenen, no?
I en aquest cas, jo no venc, no?
Segons el neuromàrqueting no es ven, sinó que el que es fa és ajudar l'altra persona, ajudant el seu dolor, no?
Quin dolor té la persona que tinc al davant i, per tant, jo assumeixo les eines necessàries per aliviar, no?
Per allaugerir aquest malestar o aquest dolor.
Això és una de les bases que el neuromàrqueting ens explica.
Déu-n'hi-do, és a dir, que pot ser útil també en molts àmbits diferents, no?
Sí, en realitat és útil en gairebé totes les relacions humanes, perquè tothom tenim dolor emocional, no?
Tothom tenim necessitats emocionals i les podem utilitzar, si les sabem identificar bé,
per relacionar-nos millor, no?
El que passa és que per fer això hem de tenir una actitud més d'escolta que no pas de venda, no?
La venda tradicional, el que ens deia, no?
És molt explicar el nostre discurs, les nostres virtuts, no?
I el neuromàrqueting el que et diu és totalment el contrari, no?
Escolta el que vol el teu client, escolta el que vol la persona que tens al davant
i en base a això, en base a aquestes necessitats, elabora el discurs que necessita aquesta persona per tal d'ajudar-lo, bàsicament.
Exacte, és a dir, un canvi important, no?
Aquest sentit de paradigma, segurament, però que millorarà els resultats, en realitat.
Sí, és correcte, perquè aleshores la persona el que percebe és que no estàs venent per vendre, no?
I quan dic vendre em refereixo a un sentit ampli de la paraula, sinó que el que estàs fent és ajudant a la persona.
Això és el que realment el que necessitem en aquests moments, perquè en el fons estem superimpactats d'estímuls, no?
Ja no es necessiten tantes coses materials i ara realment la gent compra per afinitat emocional, no?
Perquè sap que aquella persona, doncs, l'ajudarà en un moment determinat i té la seva confiança.
En l'àmbit comercial és on més s'està treballant, on més funciona, en neuromàrqueting?
És on és més conegut, d'acord, i tota la literatura, diguéssim, ronda en aquest àmbit.
El que passa és que, com a psicòloga, jo personalment veig que el neuromàrqueting és aplicable a molts nivells, no només en l'àmbit comercial.
Per exemple, el que et deia, no? És que contínuament, d'alguna forma, estem passant exàmens, no?
O ens estan avaluant a la feina, no? Amb els nostres fills, en molts contextos, no?
Llavors, saber, no?, quines emocions té la persona que té al davant, escoltar la persona que té al davant,
demostrar-li que nosaltres podem ajudar-la.
Doncs això ho podem fer en molts àmbits, no? No, realment, no només en l'àmbit comercial.
Una persona que a la feina, cada dia, hagi de parlar en una reunió, per exemple, o en reunions,
el neuromàrqueting li pot ser realment útil i rellevant.
A més a més, el neuromàrqueting el que et diu és com arribar a aquesta part del cervell, de la persona al cervell reptil,
i per arribar a aquesta part, t'has de relacionar.
Per relacionar-s'hi has de fer una sèrie de coses que també t'explica el neuromàrqueting.
Clar, en reunions, per exemple, que potser en qualsevol àmbit professional, doncs és clau, no?
També aquesta idea de fer reunions més eficaces, que funcionin millor, possiblement aquesta eina ajudaria, no?
Sí, jo, per exemple, en algun familiar de neurolideratge, realment, el neurolideratge és, bàsicament, com funciona el cervell amb els equips, no?,
el cervell dels equips, llavors, jo explico que, d'alguna forma, el que hem de tenir en compte és que l'atenció del nostre equip, no?,
dels nostres empleats, és limitada.
Bé, no només dels nostres empleats totes, la meva també, la meva atenció, la teva, és limitada, no?
Per tant, hem d'utilitzar estímuls que captin, realment, l'atenció de les persones i, per altra banda, que els emocionin, no?
Perquè en el moment en què estem captant l'atenció de les altres persones i els estem emocionant,
el que estem generant és impacte a les xarxes neuronals, no?, estem creant xarxes neuronals concretes en base al tema que estem parlant, no?
Per exemple, si jo estic parlant als meus empleats sobre, no sé, la nova organització informàtica a l'empresa,
doncs, en aquesta primera reunió, per impactar en els seus cervells, hauré de fer alguna cosa que desperti realment el seu interès, no?
I al cap d'una setmana, potser els hauré d'enviar un article per continuar aquesta feina,
per tant que aquesta xarxa neuronal que hem creat, no?, en el fons és crear incidència en el cervell, no?
Al cap d'una setmana, doncs, es torni a reiterar i aquesta xarxa neuronal quedi d'alguna forma instaurada, no?
I al cap d'una altra setmana, doncs, hauré de fer, no sé, enviar un PowerPoint o fer un debat online.
D'aquesta forma, el que fem no és més que crear un hàbit, no?, crear un impacte en el cervell de les altres persones,
el que passa és que amb una premessa bàsica, que és la que he dit a l'inici, que generi, sobretot, atenció,
per això ha de ser alguna cosa que exili l'atenció, i per l'altra banda, que m'emocioni.
Que, en el fons, és el mateix diàleg que s'està utilitzant ara amb tot el tema de la neuroeducació.
És la mateixa línia, en el fons el cervell és el mateix.
I t'anava a comentar que també amb política, no?, fins i tot, hem vist en les últimes campanyes que es va molt per aquí, també.
Correcte, també és que és la mateixa base, és a dir, és la mateixa argumentació, no?
Tothom tenim necessitats, a tothom ens funciona el cervell de la mateixa manera,
i a tothom podem ser impactats d'una manera més emocional o no.
En altres països fa més temps que es desenvolupen més àmbits, el neuromàrqueting?
En altres països, sí, clar, evidentment.
El neuromàrqueting, com sempre, als Estats Units és un dels pioners,
i aquí sempre ens arriba una miqueta més tard, no?
Però, bueno, s'estan fent moltes investigacions,
i a nivell de neurociència és ingraïble tot el que s'està avançant, no?
Cada vegada hi ha més discutiments, cada vegada hi ha més articles,
que hi ha més llibres de divulgació, no?,
per tal de fer arribar la neurociència al públic, no?,
que és interessant.
Aquesta xerrada es farà avui a les 7 de la tarda
a la sede de l'edició del Consol de Can Ginesta,
i serà amb la psicòloga Natàlia Pomar.
Hem comentat, a més a més, que és una xerrada
que pot interessar a professionals d'àmbits molt diversos, no?
Sí, és el que comentava.
Tant pot interessar-li a una persona que es dediqui a l'àmbit comercial,
com una persona que sigui gestió i equips,
com una persona que estigui buscant feina,
com fins i tot a una persona que es dediqui a l'educació o a la formació.
Doncs esperem que vagi molt bé, Natàlia.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia.
Fins aviat.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
Cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre,
Emma de Música,
un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana.
Just a la fusta.
Quatre minuts i arribem a dos quarts de dotze.
Aquesta hora parlem d'esports,
per això saludem el Marc Romero.
Bon dia, Marc, què tal?
Hola, bon dia, Carme.
Per parlar del programa d'ahir,
del Juguem a casa que es va fer ahir dilluns,
però a més a més també ja sabeu que fa un parell de setmanes
que la ràdio el cap de setmana surt al carrer,
va retransmetre un estamament esportiu
i per tant també en parlem en aquesta hora.
Marc, la setmana s'ha de veure el bàsquet, no?
Sí, el senyor Masculià,
que tenia un partit complicadíssim i importantíssim
davant del líder, que era el Sant Andreu.
I Carme, de moment, abans deia a la promo
que som el millor i únic programa d'esports,
però ara també som el programa talismà,
perquè dues vegades que hem sortit al carrer
i dues victòries.
El senyor Masculià va guanyar 68 a 58,
el líder, victòria importantíssima,
perquè això ara permet al Sant Just
encarar aquestes últimes jornades
molt millor per intentar entrar com a mínim
en aquest play-off, diríem,
en aquestes eliminatòries
per intentar pujar de categòria.
Per tant, doncs, m'agrada aquesta idea de talismà.
Si et sent la mar, sentim la promo
que heu preparat per aquest cap de setmana.
Som-hi.
L'equip del Juguem a casa busca
seguir sent el programa talismà de la ràdio.
Dissabte busquem la victòria de l'envol,
que se la juga si vol aconseguir la permanència.
Aquest dissabte, a partir de dos quarts de quatre de la tarda,
busquem la permanència.
Busquem seguir sent el talismà de la ràdio.
L'envol, també, és que se la juga moltíssim.
Hem escollit dos partits,
el de la setmana passada i el d'aquesta setmana,
que són partits molt complicats.
L'envol, ara mateix, són uns ens.
És a dir, estarien ara mateix
en les eliminatòries
per intentar evitar baixar de categoria
i s'enfronten davant dels segons.
És a dir, un partit complicadíssim.
Si guanyem,
gairebé, ja estem salvats.
Anirem la setmana vinent a Gramunt.
Nosaltres no, eh?
L'equip de vol.
Davant de l'Agramunt,
també equip que s'està jugant al descens.
Per tant, aquest cap de setmana,
ja vam parlar-ho ahir,
i vam parlar amb l'entrenador del Sant Just,
l'Ernest Briss.
Va fer una crida per demanar
a tota l'afició,
a tota la gent de Sant Just,
que pugui anar al pavelló,
animar i ajudar.
I, doncs, això,
els que no puguin anar,
que es posin la ràdio a casa
a partir de 2.45 o 4 de la tarda,
i els que vagin al pavelló,
doncs, que també amb el mòbil
es posin la ràdio
i així anem tots millor.
Com va anar a nivell tècnic aquest dissabte,
aquest diumenge?
Va anar molt millor.
Va anar molt millor.
Al principi vam tenir un programet,
un parell de minutets,
un plank meravellós.
Dos minuts de mitja hora.
A partir d'aquí,
jo crec que tota la resta va anar bé,
va sonar molt bé.
A més, a més,
hi havia moltíssim soroll a les grades,
però ho vam poder solucionar,
així que ja tot molt millor.
Ja és una altra història, eh?
Ja tot va millor, sí.
Molt bé, perfecte.
Per tant, aquest dissabte ja encara més bé.
Sí, des de 2.45 de la tarda
fins que s'acabi el partit,
que serà gairebé les 6 o una cosa així.
Farem el postpartit una miqueta,
un parell d'entrevistes, com sempre.
I bé,
i esperem marxar d'allà
amb la victòria de l'Ambol
i la tercera victòria consecutiva,
van narrant, aviam si hi ha sort.
Molt bé, perfecte.
Doncs això pel que fa
als programes que feu el cap de setmana,
perquè el juguem a casa,
també és un programa que es fa cada dilluns,
a dos quarts de vuit a vuit del vespre, Marc,
i per tant,
doncs explica'ns com va anar ahir.
Doncs molt bé, també.
Ahir vam parlar amb l'entrador de l'Ambol,
com t'he dit, amb l'Ernest Briss.
Ja et dic,
ens va fer una crida
perquè tota l'afició hi anés,
que intentés animar l'equip
perquè l'Ambol se la juga.
Mira, et dono dades.
L'Ambol la setmana va perdre a casa del Rubí,
39 a 34,
un partit que van estar dominant
durant tot el partit,
però van acabar perdent al final.
Per tant,
se'ls va complicar una miqueta la permanència.
Ara mateix el Sant Just és 11,
amb 19 punts,
amb només dues jornades per disportar-se.
Per darrere queda el Torre de Gramunt,
amb 17,
i ja més lluny queden el Pardinyes i el Claret.
Però ens va fixar en l'Agramunt
perquè aquest cap de setmana
el Sant Just juga contra el Mardurell,
però és que la setmana vinent
anem a casa de la Gramunt
on ja sí que ens la jugarem del tot
per intentar lluitar per la permanència.
L'objectiu de l'Ambol
és intentar quedar entre desè cap amunt,
perquè és el que no s'han de fer eliminatòries
i és permanència directa, segura.
Aquest és l'objectiu,
però estarà complicat.
Vaja, almenys,
si es guanyen els dos partits,
en principi tot ha d'anar bé.
si es guanya un dels dos,
s'haurà d'esperar a veure què fan la resta de rivals.
Per tant,
també, Carme, si et sembla...
Vinga,
ok, anireu el següent cap de setmana o què?
Serà el següent esport?
Ara m'has enganxat.
No, perquè hem fet bàsquet, futbol en vol
i el següent,
que seria l'esport rei de Sant Jús,
em tocaria l'hoquei.
Sí, vaja.
Però bé, això és el meu criteri.
Depèn de calendaris i tal,
perquè em sembla que l'hoquei
el cap de setmana vinent...
A veure si ho dic bé.
Aquest cap de setmana jugo a casa,
el que vol dir que el següent jugarà fora,
per tant,
haurem d'anar combinant.
Perquè, clar,
depèn sempre de calendaris,
com ja et vaig explicar.
Intentem buscar sempre
que totes les entitats hi estiguin,
però si hi ha un partit molt important,
com per exemple aquesta cap de setmana,
l'envol,
doncs, clar,
considerem que, bueno,
que és més com a partit interessant
ens anem a l'envol.
Per exemple,
aquest cap de setmana
el Nacional Catalana de Ukei
juga davant dels vuitens.