11 i 16 del matí, entrem a fer l'entrevista del dia,
podíem dir, amb la Imma Periques, que la tenim aquí amb nosaltres.
Imma, bon dia.
Hola, bon dia, Mireia.
Bon dia, benvinguda a l'emissora.
Gràcies.
I en concret, aquí a La Justa, al magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Molt bé.
Escolta, enhorabona abans de res per aquest premi a l'emprenedoria social
amb aquests premis FIDEM, de la 24a edició,
que el nou xanfrà, de la qual tu i ets presidenta de la Fundació,
s'ha endut aquest premi.
Què suposa per la Fundació?
Bé, per començar, una sorpresa, una alegria grandíssima,
agraïment a FIDEM per haver-nos el donat.
I, evidentment, que per nosaltres,
aconseguir un premi d'aquesta categoria
pot ser molt positiu pel fet que ens dona molta visibilitat.
Nosaltres sempre hem treballat d'una forma
només bé que hem sabut,
jo crec que amb una dedicació important
i amb moltes ganes de fer-ho bé
i d'ajudar les persones que tenim al nostre càrrec,
però d'una forma silenciosa.
Això té una vessant positiva,
crec jo, que així està bé
i no buscar massa el bum-bum.
Però, per altra banda,
és important cada dia més
que la gent et conegui.
És importantíssim.
Si no se't veu, no existeixes, diuen ara.
Això mateix.
I la tasca que feu, no?
És a dir, recordem que FIDEM
és la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora.
També ara cobra més sentit
que te l'hagin donat a tu
davant d'aquesta Fundació Nou Xanfrà.
Que per aquells que no ho sàpiguen,
Imma, què és el que feu des d'aquesta Fundació?
Cap a qui esteu dedicats?
Mira, aquesta Fundació va néixer fa 49 anys,
és a dir, que l'any que ve en farà 50
i ho celebrarem.
I va néixer aquí, a Sant Just,
i és a dir, que a persones
amb problemes d'aprenentatge escolar
normalment, doncs,
deguts a petites discapacitats físiques,
que interropeixen l'aprenentatge
d'aquestes persones,
tant l'aprenentatge escolar
com la capacitat de comunicar-se,
com les dificultats, a vegades, de socialitzar-se.
I aquesta ha sigut la nostra tasca
o aquest ha sigut el nostre objecte
ajudant aquestes persones
a millorar,
a aprendre,
a preparar-se per la vida adulta,
tant des del punt de vista laboral
com des del punt de vista social.
A través de quines activitats,
tallers,
treballs,
és a dir, de quina manera
aquestes persones
diguéssim,
s'integren en la societat
a través de Nou Xanfrà?
Mira, el primer que es va fundar
va ser l'Escola Xanfrà
aquí a Sant Just l'any 72.
I era per nens
des dels 3 anys fins als 18.
Als 18 anys,
com que la nostra intenció
era ajudar aquestes persones
perquè després s'integressin,
quan en tenien 16, 17, 18
o a vegades, inclús abans,
alguns podien anar a escoles,
diguem-ne, normals.
Alguns dins de la xarxa
del que era l'EGB,
altres, doncs,
a escoles de formació professional
que tenien algun grup
que podia adaptar-se
a algunes persones
que tinguessin
una mica més de dificultat
que els altres
per tirar endavant.
El que passava
és que no tots
accedien
a aquesta integració
que nosaltres preteníem.
I aleshores,
l'any 1982,
vam crear
l'Escola de Formació Professional
Adaptada
a Sant Feliu de Llobregat,
que tenia
la branca
de fusteria,
de jardineria
i de confecció.
Els pares
que van impulsar això
tenien la idea
que,
igual que als altres germans
se'ls concedia
el dret
d'estudiar
al llarg de tota la vida
i pensant,
sobretot,
en els que podien
anar a la universitat,
doncs,
creien que aquests
que tenien més dificultats
d'aprenentatge
encara amb més raó
se'ls hi havia
de donar
l'oportunitat
de més formació,
d'una formació
que els animés,
que els encresqués
i que els donés
les eines
per poder valdre's
millor
i tenir un projecte
de vida
més,
el més digne possible.
Van fer
aquesta escola,
aquesta escola
els nois i noies
ja estaven
durant tres anys,
aprenent
sobretot,
sobretot
amb la pràctica,
tenien les seves
classes teòriques
però,
fonamentalment,
ens interessava
que els oficis
que els hi proposàvem
fossin
a través
d'uns tallers
on ells manipulessin
la feina
que havien de fer.
Fusteria,
doncs,
teníem
una bona fusteria,
jardineria,
evidentment,
hi havia un jardí
preciós
a les monges
franceses
que el tenien
molt bonic
i ben cuidat
i
confecció,
exactament igual.
Tenien màquines
si feien
feien teixits,
feien el que fos
des del punt de vista
de la confecció.
al final d'aquesta formació
ens vam trobar
amb el mateix.
Alguns
els vam trobar
feina
en empresa
ordinària
i altres
que tenien
més dificultats
o que no van trobar
el lloc
idoni
per ells,
doncs,
en aquests,
per aquests,
vam fer un centre
especial de treball
que és una empresa
on les persones
tenen un contracte
laboral,
cobren el salari
mínim interprofessional
i, evidentment,
doncs,
han de justificar
un rendiment
que els
que es permeti
cobrar
aquest sou,
no?
I així,
doncs,
es va fer
el centre especial
de treball.
En aquest moment,
en el centre
nostre,
hi ha un equip
que està treballant
aquí a Sant Just
amb una part
de la jardineria
de Sant Just
i sembla ser
que tothom
està molt content
de com ho fan
i hi ha uns altres
que estan treballant
a la jardineria
de Sant Feliu
i en jardins privats
aquí a Sant Just
i pels voltants.
Estem treballant
en el centre especial
de treball,
estem fent
bosses de mà
precioses
que algunes
les estan venent
ara,
precisament,
a Sant Just
Solidari,
vull dir que
tenim un acord
amb Sant Just
Solidari
en aquest sentit,
és a dir,
que si algú
està interessat
allà em podeu trobar
i si no,
el diumenge,
28,
no,
el diumenge 28
estarem a la fira
de Nadal
de Pedralbes
on oferim
les feines
i els productes
que surten
del centre especial
de treball.
És a dir,
que hi ha jardineria,
hi ha confecció,
tenim també
una nau
on es fa manipulació
de diferents tipus
i també un dels productes
estrelles
que tenim
són uns farcellets
de foc
que estan fets
amb unes estelletes
de fusta
submergits
amb cera
i amb una metxa
i que permeten
encendre
el foc
de barbacó,
esllars de foc
o estufes
d'una forma
ecològica,
neta
i a més
que és
molt bonic,
el producte
és molt bonic.
També el trobareu
a Sant Jus Solidari,
també el trobareu
a Pedralbes
el diumenge 28.
Bé,
doncs,
aquests són
els que tenim
al centre especial
de treball,
però
al final
de l'escola
d'oficis
hi ha alguns
nois
que
continuen
una formació
que en aquest moment
ja no depèn
d'ensenyament
sinó
de treball
i
l'objectiu
és
que aquestes
persones
al màxim
número
d'elles
vagin
a parar
en empresa
ordinària.
Tenim uns
prospectors
d'empresa
juntament
amb un projecte
que està subvencionat
per la Caixa
que es diu
Incorpora
i en aquestes
persones
amb aquest equip
després d'haver-los
format
en aspectes
molt més
directes
i relacionats
amb l'empresa
com és
saber fer
un currículum,
saber fer
una entrevista
tenir uns hàbits
que realment
siguin
no solament
acceptables
sinó
de gran categoria
dins de
l'empresa
en quant a
relació
amb els altres
i en quant
al seu rendiment
personal
doncs
ens dediquem
a buscar
empreses
adequades
per a aquestes
persones
on poden
començar
fent unes
pràctiques
que no
costen
anar a l'empresari
i després
alguns d'ells
després d'unes
pràctiques
que siguin
positives
alguns d'ells
acaben
contractats
en l'empresa
ordinària
que aquesta
és la finalitat
màxima
que aquestes
persones
tant com es
pugui
estiguin
en contacte
i amb
bona relació
no relació
sinó
amb bona relació
amb
gent
doncs
de la seva edat
o
o
dels seus
interessos
no
i per últim
no
depèn també
de nosaltres
però és una altra
fundació
és la fundació
Xafrasa Miquel
tenim
24 pisos
amb
persones
que hi viuen
soles
o en parella
i des de
la fundació
se'ls envia
una persona
que fa
un seguiment
perquè puguin
viure
independentment
de la família
però amb una mica
de suport
clar
bé
doncs tot això
Déu-n'hi-do
Imma
tot el que ens has explicat
Déu-n'hi-do
no és feina
sí sí
i tant
per això t'anava a preguntar
que fent una retrospectiva
d'aquests gairebé 50 anys
que fareu d'història
i d'acollida
podríem dir
a l'inici
d'aquest nou xanfra
d'aquesta fundació
t'haguessis imaginat
arribar aquí
amb totes aquestes
amb aquestes xifres
amb aquests números
amb aquestes persones
que ajudeu
amb aquestes línies
que aneu obrint
amb premis
com el FIDEM
t'ho haguessis imaginat?
la veritat és que
o la voluntat era aquesta?
no
no
la voluntat
era
que
cada vegada
que aquestes persones
feien
un pas
amb edat
amb necessitats
poder tenir
el servei adequat
per cobrir
aquestes necessitats
el que passa és
que quan vam començar
fa 50 anys
o 49
en aquest moment
no preveiem
que passaria
tot el que ha anat passant
però ha sigut bo
i ha sigut bo
perquè
hi ha hagut
molta gent
acompanyant
ajudant
i professionals
d'una gran
vàlua
i una gran
humanitat
que han estat
treballant aquí
tots plegats
i
el que és més important
que els nois
han tingut ganes
de progressar
han tingut ganes
de millorar
vull dir
han acceptat
que se'ls ajudés
perquè ells
volien
també
han posat
la seva voluntat
això jo crec
que
és molt important
tenir-ho en compte
és mitja part
del treball
la pròpia voluntat
dels nois i noies
que teniu
a la fundació
bueno
a vegades és un treball
que s'ha de fer
també
però
jo crec
que en general
i després
els pares
en general
també
són gent
que
han ajudat molt
que han anat
empenyent
que
també ens han fet
veure
les necessitats
de tots plegats
i que poden
dirigir
els nostres esforços
50 anys
com dèiem
bona mirada enrere
Ima
i la pandèmia
òbviament
no podria ser
podríem dir
separat
d'aquests 50 anys
perquè hem estat
portem-hi un any i mig
ben bo
anem cap al segon
que ha marcat
un abans i un després
no sé vosaltres
de quina manera
us ha afectat
a vosaltres
i als joves
que teniu
a la fundació
nosaltres
bueno
els joves
els ha afectat
perquè
evidentment
l'escola
es va tancar
per tant
totes aquestes persones
van anar
van anar
i van estar-se
mesos
a casa
tancats
he de dir
que
ens vam preocupar
entre tots
que hi hagués
comunicació
continuada
amb cada una
de les persones
jo per exemple
els enviava
cada dia
un bon dia
i un bona nit
però bueno
això era
l'únic
de menys
el que
tots els
professors
professionals
bonitors
van estar
en contacte
contínuament
amb els nois
va haver-hi
dos o tres
casos
greus
de malaltia
per la covid
per la covid
amb nois nostres
els vam fer
els vam anar
acompanyant
i per sort
doncs
malgrat
una llarga estada
a la UCI
doncs
van sortir bé
després
també s'ha de tenir en compte
doncs
que vam haver de fer
un ERTO
això és
molt trist
molt dur
va ser complicat
sobretot
els primers dies
després
tothom es va
fer el càrrec
que era la solució
que teníem
que no podíem
anar per un altre camí
i van anar
82 persones
a parar
l'ERTO
eh
i en aquest moment
encara ens en queden
4 o 5
que
que són persones
amb discapacitat
que estan a casa
perquè encara
no hi ha
una feina
apropiada
per
per a ells
bueno
va ser
ja dic
va ser
va ser
molt dur
però vam tenir
molta
un segon
que tenim a laima
digues digues
espera que em poso
una altra Carme
i tant
que problema
digues
doncs
al mateix temps
que
que tancavem
que les empreses
tancaven
que no tenien feina
per nosaltres
tot això
que va ser
trist
al mateix temps
sortien
a les oportunitats
crec que haurem
d'animar
a laima
que vols un got d'aigua
ima
sí
vinga va
t'esperem
que topes
un cot
a laima
de laima
il
de laima
il
de laima
i
ve
en
l'escl Fifty
d'an
l'escl Shepp
e
en
elo
te
pe
i
ben
le
ben
yes
Tenim aquí les mans de Maria Quintana,
que ha ajudat a la Imma a beure una mica d'aigua.
Imma, tornem amb tu, vinga, va.
Estic bé, estic bé.
Sí, no, et veiem bé, et veiem bé,
però a vegades sí que la gola s'enganxa
i quan t'agafa la tossera és imparable.
I en parlant d'Alerto,
que si la pandèmia com us ha afectat, no?
Això d'ella.
L'udú que ha estat també gestionar aquest tema
amb les persones que s'hi dediquen a la Fundació,
que al final són una mica d'ànima, no?
Per una banda,
hi havia empreses que tancaven,
que no s'hi podia treballar,
no estaven treballant ells,
per tant, tampoc estaven treballant nosaltres per ells,
però a mica a mica sortien també altres oportunitats.
S'ha de dir que al mateix temps que passava això,
teníem una persona que havia començat
a fer-se càrrec de la Direcció General
des del mes de setembre.
Vull dir que, pobra,
es va trobar
amb un pastís,
amb un pastís important, no?
Sí, sí.
Amb una tempesta
de les bones,
però
és una persona molt vàlida
i hi ha posat
i està posant
una empenta
important
i ella va estar buscant recursos,
va estar buscant amics
que ens poguessin
facilitar
tant ajudes econòmiques
com
buscar
noves empreses
per poder treballar.
i així,
poquet a poquet,
ens n'hem anat sortint
i la veritat és que
el dia d'avui
estem molt satisfets
de com està funcionant
tot plegat.
On teniu aquest premi?
El teniu en algun lloc de la Fundació?
Es pot veure?
No, no,
el tinc a casa.
El tinc de casa.
El tinc a casa
i ara...
Per Nadal
el compartirem
amb la resta dels companys
i jo ja els he dit
a tots
que això és un premi
a la feina
de tots plats,
de tots plats,
començant
pels nostres nois,
les famílies,
els professionals,
la gent d'administració,
els voluntaris,
que tenim
algun voluntari
que realment
està fent
molta feina
per nosaltres
i jo no sé
si em deixo ningú,
els amics,
els que ens convideu
a la ràdio
a parlar de les nostres coses,
vull dir,
tots
hi teniu
hi teniu
un bocinet
de premi.
Mira que bé.
Escolta,
et volia preguntar també
que ara que teniu
aquests 50 anys
a la vista,
tot i que veient
una mica la situació
de la Covid
que sembla que no
està en la millor
sinó que
tornem a entrar
en una altra onada
la sisena
de cara a l'any vinent,
què teniu pensat
per celebrar
aquests 50 anys?
No ho sé.
Està meitat de seca.
De moment,
de moment,
precisament.
Hi voleu arribar,
no?
De moment.
Dilluns tenim una reunió
per parlar-ne
i bé,
ja es veurà,
ja es veurà,
però hem de
patar-la,
que diuen, eh?
Sí, exacte,
50 anys.
I per anar acabant,
ima,
quanta gent hi sou ara
actualment a la fundació,
entre alumnes
i treballadors,
persones voluntàries,
els que ajuden?
En aquest moment,
calcula que som unes
240 persones,
entre uns i altres.
I tenim una nòmina
de 120 persones,
estem gestionant
uns dos milions d'euros
i el que volem és,
jo ja ho vaig dir
quan ens van donar
el premi,
el que volem és
no parar
fins que puguem
atendre
a cada una de les persones
que vingui a picar
a la nostra porta
amb aquestes necessitats.
Per tant,
celebrareu molts més
que 50 anys, eh?
Sí, sí.
Sota aquesta premissa.
Sí, sí, i tant, i tant.
Bastants més, bastants més.
Ima, gràcies per passar
per aquí,
moltes gràcies,
enhorabona per aquest
per aquest premi
i tots els que vinguin
i m'anticipo una mica
i també us felicito
per aquests 50 anys
que esperem que l'any vinent
també passeu per aquí,
passis per aquí
i us podeu felicitar
en directe.
Ja en parlarem.
Gràcies, Mireia.
I tant, una abraçada.
Vale.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!